Parelles de fet procediment per reclamar una pensió compensatòria TSJC 0260/13

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-260/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 25 d'octubre del 2012 la representació processal de la Sra. Elías va formular demanda d'adopció de mesures paterno-filials i d'altres de caràcter patrimonial contra el Sr. Bueno, a tramitar segons les normes comunes del procediment declaratiu abreujat, sol·licitant que s'acordés que la pàtria potestat dels fills nascuts de la relació de parella que havien mantingut els litigants corresponia als dos progenitors, que s'atribuís la seva guarda i custòdia a la seva mare, que es suspenguessin les visites del Sr. Bueno als seus fills fins que aquest no acredités la total recuperació del consum abusiu de qualsevol substancia que pogués disminuir les seves capacitats cognoscitives i evolutives o, subsidiàriament que s'establís un règim de visites a favor del pare que descrivia, que es fixés una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Bueno i a favor dels seus fills de 650 euros mensuals i que se'l condemnés a abonar-li les pensions endarrerides que no havia satisfet, a retornar-li el vehicle marca Seat model Còrdova matrícula andorrana XXXX propietat de la seva mandant, o a satisfer-li el seu valor, tot imposant-li les costes del procediment.

La representació processal del Sr. Bueno va contestar a la demanda en data 15 de novembre del 2012 proposant les mesures que estimava més adients per regular les relacions entre els litigants i els seus fills i va formular reconvenció sol·licitant que es condemnés a l'adversa a abonar-li una pensió compensatòria d'un import de 3.000 euros mensuals atenent a la seva dedicació passada i futura a la família i la col·laboració que havia prestat amb el seu treball a les activitats mercantils de la Sra. Elías..

II.- En data 10 d'abril del 2013 la representació processal de la Sra. Elías va formular demanda de mesures provisionals contra el Sr. Bueno sol·licitant que s'atribuís el domicili en el què havien residit els litigants a la seva mandant, que es declarés que la pàtria potestat sobre els fills comuns corresponia als dos progenitors, que s'atribuís la seva guarda i custòdia a la seva mare, que es suspengués el dret de visites als menors del seu pare per les raons que exposava o, subsidiàriament, que es fixés el que proposava, que es condemnés al Sr. Bueno a abonar una pensió d'aliments en favor dels seus fills de 650 euros mensuals, més les pensions endarrerides que no havia satisfet, més la meitat de les seves despeses extraordinàries.

En la compareixença celebrada el dia 23 d'abril del 2013 el Sr. Bueno va presentar el seu escrit de contesta a la demanda formulant excepció de litispendència en relació a la demanda presentada per la Sra. Elías en data 25 d'octubre del 2012 i, subsidiàriament, que s'acordessin les mesures que proposava en el sentit d'atribuir el domicili que havien compartit a l'adversa, declarar que la pàtria potestat sobre els fills comuns seria exercida pels dos progenitors i la seva guarda i custòdia correspondria a la seva mare, proposant un règim de visites als menors a favor del seu mandant, no fixant cap pensió d'aliments dels seus fills a càrrec seu i sol·licitant que es condemnés a l'adversa a abonar-li la suma de 3.000 euros en concepte de pensió compensatòria atesa la dedicació passada i futura a la família i la col·laboració amb el seu treball a les activitats mercantils de la Sra. Elías..

III.- La Providència de data 27 de maig del 2013, vistes aquestes demandes presentades i registrades les dues amb el número seqüencial B-1472-4/2012, va ordenar la tramitació de la demanda de mesures provisionals formulada per la Sra. Elías en data 10 d'abril del 2013 mitjançant l'obertura d'una peça separada registrada amb el número B-1472-4/2012 BIS.

IV.- L'Aute de data 4 de juny del 2013 va decidir:

Primer.- Declarar la inadequació del procediment en relació únicament a la pretensió del Sr. Bueno relativa a la reclamació d'una pensió compensatòria de 3.000 euros mensuals i a càrrec de la Sra. Elías..

Segon.- Unir per corda fluixa l'expedient derivat de la demanda numerada com a B-1472-4/2012 al present procediment B-1472-4/2012 BIS, de demanda de mesures definitives.

Tercer.- Acordar la pràctica de les proves següents:

Realitzar una audiència als menors Tamarit i Vélez, que serà fixada properament citant i emplaçant al Ministeri Fiscal pel dia i hora que s'indiqui per tal que pugui assistir-hi.

Requerir a l'organisme competent la realització d'un informe social.

Requerir a les parts per a què aportin en aquesta batllia, en un termini de 8 dies hàbils, un extracte de punts de vellesa de la CASS actualitzat.

Requerir a les parts que aportin a aquesta batllia, en un termini de 8 dies hàbils, un certificat bancari de les diferents entitats bancàries del País que certifiquin si les parts han estat o són titulars d'algun compte bancari, així com un extracte del compte o comptes bancaris dels darrers 3 mesos, que estiguin actualment oberts en aquestes entitats. Havent-se d'aportar la documentació sol·licitada en un termini màxim de 8 dies hàbils a comptar de la notificació de la present resolució.

Quart.- Notificar aquesta resolució a les parts interessades i al Ministeri Fiscal.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Bueno i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que s'estimi l'excepció de litispendència plantejada en el marc de la contesta a la demanda de mesures provisionals i la continuació del procediment com a demanda de mesures paterno-filials, incloent la petició de pensió compensatòria formulada pel Sr. Bueno, tot imposant les costes processals d'ambdues instàncies a la Sra. Elías, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Bueno argumenta que l'Aute objecte del present recurs ha considerat que el procediment idoni per resoldre les mesures paterno- filials en el supòsit de parelles no casades és el previst a l'article 63 LQM en detriment del que es va iniciar mitjançant el procediment abreujat, mentre que ell entén que calia estimar la seva petició de litispendència i tramitar el procediment que es va iniciar en primer lloc, atenent la seva petició de que es condemni a l'adversa a abonar-li una pensió compensatòria per la seva col·laboració amb les activitats mercantils de la Sra. Elías..

Per tal de donar resposta als arguments del recurrent cal destacar que, com posa de relleu igualment la resolució d'instància, les parelles no casades poden demanar que es prenguin les mesures paterno-filials adients tant mitjançant el procediment abreujat, com a l'empara del que disposa l'article 63 LQM que, en no poder-se considerar provisionals respecte d'aquelles que es prenguin en un procediment de separació o divorci que no seria escaient, esdevenen definitives i es resolen igualment per Sentència, en virtut de la disposició addicional segona de la Llei Qualificada 3/2012 de modificació de la Llei Qualificada del Matrimoni.

En el cas present, el fet de que s'hagi presentat primer una demanda d'adopció de mesures paterno-filials no permet que s'admeti l'excepció de litispendència quan es presenta un altre de mesures provisionals dins de mateix procediment civil, ja que aquesta decisió pot venir motivada, com succeeix en el cas present, pel fet que, segons s'exposa en la demanda, "existeixen però elements nous des de la interposició de l'escrit de demanda ans citat que fan necessari que -en atenció al bé superior de l'interès dels menors- es dicti una resolució immediata i provisional a la situació que actualment es desenvolupa a l'entorn familiar", ja que el procediment de mesures provisionals permet resoldre el conflicte sorgit entre les parts de manera més àgil.

El fet que en les dues demandes i en les dues reconvencions es formulin les mateixes peticions i la circumstància de que en el cas de parelles no casades les mesures provisionals es converteixin en definitives, comportaria, en principi, que sols una d'aquestes demandes es pogués tramitar. Atès que la de mesures provisionals respon a la petició d'immediatesa que es requereix, segons l'agent, a fi de protegir els menors del risc que pugui suposar una determinada situació per la integritat física i moral dels fills menors i el fet que el procediment que recull l'article 63 LQM respecti els principis constitucionals de contradicció, audiència i defensa, encara que s'abreugin els diferents estadis processals, comportaria que fos precís, també en principi, confirmar la decisió presa per la resolució d'instància.

II.- No obstant, la resolució objecte del present recurs desestima la demanda reconvencional formulada pel Sr. Bueno entenent que el procediment de mesures provisionals és inadequat per resoldre la petició del recurrent de que es condemni a la Sra. Elías a abonar-li una pensió compensatòria de 3.000 euros mensuals, criteri que també cal compartir, i el recurrent argumenta que el fet de continuar amb el procediment de mesures provisionals i deixar sense efecte el primer de mesures paterno-filials el situa en indefensió en no poder reclamar la pensió compensatòria a la què estima que té dret.

Els arguments que exposa el recurrent obliguen a precisar que, d'acord amb allò que disposa l'article 18.2 de la Llei 4/2005 del 21 de febrer qualificada de les unions estables de parella, "Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents s'ha d'estar, quant als seus efectes sobre les obligacions envers els fills, a l'ús del domicili familiar i dels seus objectes que no siguin personals de cadascun dels cònjuges i per a l'establiment de la pensió compensatòria per enriquiment injust, a allò que disposa el capítol 3 del títol IV de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny del 1995".

Per aquest motiu, si els litigants haguessin formalitzat la seva situació com parella estable mitjançant la seva inscripció en el Registre civil segons s'estableix reglamentàriament (articles 2 i 3 de la Llei de les unions estables de parella citada), la petició del Sr. Bueno s'hauria pogut tramitar mitjançant un procediment abreujat, com succeeix en el cas dels litigants casats, de tal manera que hauria estat procedent continuar la tramitació de la primera demanda formulada per la Sra. Elías sols per resoldre aquest punt. No obstant, no consta en el cas present que la Sra. Elías i el Sr. Bueno haguessin complert els requisits que marca la Llei per constituir-se com una unió estable de parella inscrivint-se com a tal en el Registre Civil del Principat.

Per aquesta raó, com destaca la resolució d'instància amb altres arguments, una demanda formulada amb la finalitat de que es reconegui el dret del demandant a rebre una pensió mensual de 3.000 euros de forma indefinida atès l'enriquiment injust del què entén que ha gaudit el demandat sols es pot tramitar, atesa la seva quantia, mitjançant un procediment ordinari endegat amb aquesta finalitat i, per tant, cal confirmar la resolució objecte del present recurs.

III.- Atesa la manca d'una normativa clara sobre el punt objecte de debat, la manca de jurisprudència sobre el tema i el fet que es confirmi la resolució d'instància per diferents arguments, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Bueno contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 4 de juny del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-