Inhibició Batlle-enemistat (286/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-286/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Catalá va interposar querella criminal contra l'Hble. Sra. Batlle Carnero, com a presumpte autora d'un delicte menor d'injúria.

II.- En data 26-09-2011, el lletrat Sr. Barba, en representació de la Sra. Catalá va sol·licitar al Tribunal de Corts que es procedís a l'arxiu del procés AF-02/11.

III.- L'Hble. Batlle Sra. Carnero sol·licita de la Sala del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant escrit de 14-09-2011, que inclou el seu informe, que es procedeixi a la resolució de la inhibició cautelar, d'acord amb allò que es preveu a l'article 7.6 del Codi de Procediment Penal, respecte dels expedients dels quals els Srs. Catalá o Barba són advocats presents o futurs i que es tramiten a la Batllia de la qual és titular.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 73 de la llei Qualificada de la justícia preveu que els Batlles i Magistrats hauran d'abstenir-se i, pel cas de no fer-ho, podran ser recusats, entre altres supòsits, si estan o han estat denunciats, acusats o demandats per qualsevulla de les parts. I, en el mateix sentit, l'article 7 del Codi de Procediment Penal determina també que una causa d'abstenció i, en el seu cas, de recusació, és estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, l'acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

Malgrat les anteriors consideracions pel que fa a les causes d'abstenció i de recusació, que seran objecte d'anàlisi amb posterioritat, convé també examinar quin és el procediment que dissenya la Llei Qualificada de la Justícia al respecte, atès que, en aquest cas, ens trobem amb una hipòtesi en la qual l'Hble. Batlle planteja la inhibició (abstenció cautelar).

Al respecte, s'ha de posar de manifest que l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que El Tribunal Superior serà informat pel Batlle o Magistrat, que hagi decidit abstenir-se, de les motivacions i, aleshores, decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Consegüentment, correspon al Batlle o Magistrat, si considera que es pot trobar incurs en una causa d'abstenció, abstenir-se del coneixement de l'afer i comunicar-ho al Tribunal Superior, per tal que aquest determini si realment concorre causa d'abstenció i s'ha d'apartar del coneixement de l'afer, o pel contrari, no es constata la concurrència de cap de les causes previstes d'abstenció i procedeix continuar amb el coneixement del procés.

En tot cas, el que no preveu la Llei Qualificada és una abstenció cautelar, sinó que correspon al Batlle decidir si, al seu criteri, concorre causa d'abstenció i s'aparta del coneixement, o, si creu que no existeix cap causa, seguir amb el coneixement del litigi. I no esdevé argument a aplicar en aquest sentit allò que es disposa a l'article 7.6 del Codi de Procediment Penal, tota vegada que en aquest el que s'analitza és una hipòtesi de recusació i, aleshores, s'estableix que quan es recusa a un Batlle o Magistrat, aquest s'ha d'apartar del coneixement de la causa, mentre es substancia la recusació.

II.- Quant a la concurrència de possible causa d'abstenció, aquesta Sala ja ha posat de relleu en altres ocasions que en el supòsit de l'abstenció fonamentada en una causa de presumpta imparcialitat subjectiva, com és haver estar denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, aquesta hipòtesi no esdevé extensible als lletrats de les parts.

En el cas que ens ocupa, l'expedient de jurisdicció voluntària fou instat per la societat I.H., S.L. i l'asseveració que podria integrar el presumpte delicte consisteix en "és falsa l'al·legació de l'agent en la que diu que es troba en la impossibilitat de contactar amb el Sr. Galan, qui, per altra part, disposa d'assistència lletrada i de representació processal, tal i com consta a la part agent". Per tant, des d'aquesta òptica la querella criminal que provocaria l'abstenció del Batlle o Magistrat, sempre que fos admesa a tràmit, seria la interposada per la part. En el present cas es pot observar que la querella criminal la interposa la Sra. Catalá, que és la lletrada encarregada de la direcció jurídica de la societat I.H., S.L., que era una de les parts del procediment judicial i, aleshores, la que d'haver interposat la querella, hagués donat lloc, pel cas de ser admesa a tràmit, a l'abstenció.

III.- Consegüentment, amb el que s'acaba d'exposar, s'escau no donar lloc a la inhibició cautelar sol·licitada per l'Hble. Batlle, mitjançant el seu escrit de 14-09-2011.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a la inhibició cautelar sol·licitada per l'Hble. Batlle Carnero, segons el seu escrit de data 14-09- 2011, adreçat a aquest Tribunal Superior de Justícia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.