Família - Suspensió règim de visites (TSJC-244/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000244/2015 ORIGEN: 1001651/2010

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Raya va presentar escrit de data 13-01-2012 segons el qual interessava de forma provisional l'atur del règim de visites de que gaudia el pare en relació al fill menor.

Incoat l'oportú incident d'execució, el Ministeri Fiscal es va oposar al mateix, per escrit de 7-02-2012, en tant les manifestacions efectuades no restessin acreditades i sense oposar-se a la sol·licitud d'informes dels serveis socials.

En data 13-02-2012 el Sr. Elías va oposar-se a l'incident.

II.- L'Hble. Batlle ha dictat Aute, de data 15-04-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Desestimar l'incident d'execució de Sentència interposat per la representació processal de la Sra. Raya per escrit de 18-1- 2012, tot i requerint-la per tal de què faciliti els contactes entre el seu fill Ruiz i el seu pare Sr. Elías i sense fer pronunciament en costes processals".

III.- La Sra. Raya ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 3-09-2015, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada.

El Ministeri Fiscal ha presentat escrit de 21-09-2015, mitjançant el qual s'oposa al recurs interposat i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la Sra. Raya fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, manifesta que no comparteix el segon fonament de dret ja que el progenitor no custodi no es comporta de forma responsable amb el menor. Consta a les actuacions que, malgrat sol·licitar un règim de visites més extens, no va cercar un habitatge per poder gaudir de la companyia del seu fill, sinó que a més ha estat denunciat per insults, persecucions i amenaces en presència del menor i en ocasions el menor tornava amb ferides o malalt. A l'informe social de 23-09-2014 es reflecteix que no visita al menor des del mes d'abril de 2014 i tampoc manté cap contacte amb ell. Manifesta també que l'asseveració de l'Aute on es diu que d'ençà el 22 de juliol de 2011 no han existit més incidències és errònia perquè en data 15-02-2011 es va interposar una denúncia per assetjament, maltractes i amenaces i en data 19-02-2015 es va dictar sentència que condemna al Sr. Elías per un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials a la pena de 4 mesos de presó condicional qualificada al pagament de la pensió alimentosa, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i fixa la responsabilitat civil en 18.900 euros. Així, el Sr. Elías no visita al seu fill no per impediment d'aquesta part sinó per la seva irresponsabilitat.

II.- Consta a les actuacions que el règim de visites establert a favor del pare és un règim limitat, tota vegada que es va fixar per la sentència de 13-09-2011 en caps de setmana alterns de 10 a 20 hores, els dimecres de 18 a 20 hores i les meitats de les vacances escolars i altres dates assenyalades en horari diürn.

Aquesta Sala ha tingut ocasió de posar de relleu que en matèria de menors el paràmetre rector que ha de guiar l'actuació dels tribunals no és altre que l'interès del menor, de manera que s'han d'adoptar aquelles decisions que més afavoreixin el desenvolupament integral (físic, psíquic, emocional i relacional) del menor. I des d'aquesta òptica, s'ha assenyalat també que esdevé adequat que el menor creixi i mantingui i, en la mesura del que és possible, enforteixi els vincles tant paterno com materno-filials.

En el cas que ens ocupa, com indica el Ministeri Fiscal no s'ha evidenciat que el Sr. Elías sigui inidoni per a l'exercici del règim de visites o de comunicació amb el seu fill ni que l'exercici d'aquests pugui ésser perillós o nociu pel menor. En canvi, també resta provat que en data 15-02-2011 el Sr. Elías fou denunciat per la recurrent per insults i amenaces. L'informe de 30-09- 2014 del Ministeri de Salut i Benestar refereix que la intervenció social s'inicia l'any 2008 i es va tancar el 22-7-2011 per no trobar-se els menors en situació de risc. S'informa que fins al 9 de setembre es desconeix la situació familiar del menor Ruiz. De l'informe de la treballadora social de 23-09-2014 (foli 28) resulta que el Sr. Elías es comunica amb el seu fill mitjançant trucades telefòniques i no el visita des del mes d'abril de 2014 i refereix que a l'estiu la progenitora li ha negat l'opció de veure'l. Segons el departament de Policia (foli 43) el Sr. Elías (31-12-2011, 8-01-2012, 22-01-2012) va personar-se en diferents ocasions al domicili de la mare per exercir el règim de visites sense èxit.

Si bé resulta innegable que el Sr. Elías ha estat condemnat per la manca d'abonament de la pensió d'aliments, també és cert que des del 22-7-2011 es refereix pels serveis socials que no existeixen elements de risc que justifiquin l'actuació dels mateixos. També resta provat que al llarg del 2012 el Sr. Elías va intentar donar compliment al règim de visites i que no comunica amb el menor des del mes d'abril de 2012. En aquestes circumstàncies, i atès que el pare no esdevé un element de risc ni nociu pel menor, al marge que seria molt adequat que s'intentés enfortir el vincle paterno-filial i la relació entre pare i fill, de manera que cal encoratjar a ambdós progenitors a que adoptin les mesures oportunes per a possibilitar que el menor tingui relació amb els dos pares, no es pot donar lloc a la pretensió d'atur provisional del règim de visites i, en conseqüència, la resolució d'instància ha de ser confirmada.

III.- La desestimació del recurs no s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes, atesa l'especial natura dels interessos en conflicte.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Raya contra l'Aute, de data 15-04-2015, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.