Cessació de pagaments, requisits (7000225/2022)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000019/2023 ORIGEN: 7000225/2022 - 00

NIG: 5300515120220000075

PARTS:

Apel·lant: Sevillano

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sra. Girona

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Cessació de pagaments, requisits

AUTE 000092/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 22-11-2022, la representació processal de la societat Sevillano, sol·licitava que es declarés la seva cessació de pagaments i fallida de manera urgent, nomenant un administrador judicial i procedint en el seu dia a repartir entre els creditors les quantitats que en dret els puguin correspondre.

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 22-12-2022, decidint:

"Primer.- No donar lloc a la petició de declarar en estat de cessació de pagaments i fallida a la societat Sevillano articulada mitjançant escrit presentat en data 22 de novembre del 2022.

Segon.- Desestimar la petició de nomenament d'un administrador judicial formulada mitjançant escrit de data 19 de desembre del 2022.

Tercer.- Procedir seguidament a l'arxiu dels presents autes sense altre més tràmit.

Quart.- Notificar la present resolució a la part interessada".

3.- La representació processal de la societat Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació, acordant en el seu lloc, la cessació de pagaments i fallida de la seva representada.

4.- Per aute de 31-3-2023, es decidia admetre a tràmit les proves proposades per la part recurrent en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment de jurisdicció voluntària, la representació processal de la societat Sevillano, sol·licitava la seva declaració de cessació de pagaments i fallida.

L'òrgan judicial d'instància desestima la sol·licitud articulada sostenint que la societat no justificava trobar-se en una situació econòmica sense sortida; que no ostentava deutes exigibles i vençuts a la data de la demanda i que les dificultats que podien sorgir derivades de les mesures adoptades en el procediment 31000399/2013 havien de ser resoltes en aquest, però no a través d'un procediment concursal atès que no es reunien les condicions per a declarar-lo.

Segon.- La representació processal de la societat recurrent s'alça contra aquesta decisió, invocant error en la valoració de la prova. Concretament, sostenia que per a poder desenvolupar la seva activitat requeria poder operar amb dos comptes bancaris i que l'embargament travat en el compte de C, SA impedia que poguessin renovar els dominis de webs corporatives, reserves, correus electrònics, pagar proveïdors, DUAs. Sostenia que l'òrgan judicial d'instància no havia valorat adequadament les indicacions del representant de la societat sol·licitant, atès que d'aquestes i de la restant documental proveïda s'apreciava que els requisits exigits per a accedir a la pretensió que s'articulava es trobaven reunits, especialment si es tenia en compte els fets nous que en aquesta alçada justificava.

Tercer.- Resulta degudament acreditat en les actuacions practicades que per aute de 21-9-2022 el Tribunal de Batlles, disposava l'adopció d'una mesura d'assegurament respecte de la Sentència dictada el dia 1-9-2022, en mèrits de la qual, s'embargava el compte bancari que la societat té obert a C, SA, el que es traduïa pel bloqueig de la seva operativa.

En aquest context, la representació processal de la societat Sevillano assegurava que no podia mantenir la seva activitat, argüint que només a través d'aquest compte es podien domiciliar alguns dels pagaments imprescindibles per a la seva gestió diària.

Quart.- Respecte dels requisits estructurals de la cessació de pagaments, en l'Aute de 8-3-2021 (rotlle TSJC-48/2020) sosteníem: "Segons l'article 8 del Decret del 4 d'octubre de 1969: "la cessació de pagaments és el fet pel qual el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial i de trobar-se amb una situació financera sense sortida".

S'infereix d'aquesta definició que la situació de cessació de pagaments del comerciant es predicarà ja no des de la perspectiva del passiu global comptable de l'empresa, sinó només d'aquell que sigui exigible immediatament, entès com aquell que sigui cert, líquid, vençut i que pot ser immediatament reclamat pel creditor. S'exclouran per tant els deutes que encara no hagin vençut, no hagin estat determinats o aquells quina existència sigui seriosament discutida.

D'altra part i encara que el Decret no hi faci referència expressa, és obvi que la impossibilitat de pagar els deutes exigibles s'ha de verificar amb la capacitat que té el comerciant per a fer-ho i que passa inexorablement per valorar els actius de que disposa amb aquesta finalitat. Una aproximació finalista d'aquesta darrera noció comptable, ens aboca a considerar que no tots els actius poden ser valorats als efectes de determinar si una determinada persona es troba en la situació prevista per l'art. 8 del Decret. Només podran contemplar-se els actius disponibles entesos com aquells que són líquids -en general corresponen a la tresoreria en caixa, als saldos creditors en comptes bancaris a la vista, als títols valors a vista, les reserves de crèdit ( ). i aquells que són immediatament realitzables (valors mobiliaris cotitzats, títols valors descomptats ( ). La resta d'actius de l'empresa per regla general, no són realitzables a curt terminis (estoc, obres en el negoci, actius immobiliaris ·····) i no permeten fer front immediatament als deutes exigibles, sense que per tant, des de la perspectiva de la cessació de pagaments a estrictament parlar, puguin ser valorats. La valoració de l'actiu global de l'empresa, intervindrà més tard, això és quan el Tribunal una volta constatada la cessació de pagaments del comerciant, haurà de decantar-se per a unes de les solucions contemplades pel Decret (l'arranjament judicial o la fallida) com més endavant raonarem.

El decret fixa per la declaració de cessació de pagament un requisit suplementari: el comerciant s'ha de trobar en una situació financera sense sortida. Una interpretació teleològica i sistemàtica d'aquest requisit en atenció al que hem pogut exposar fins ara, no permet limitar la declaració de cessació de pagaments als comerciants quina viabilitat econòmica es trobi absolutament obstruïda, sinó que aquesta s'haurà d'admetre en situacions de dificultats rellevants on concorri una situació persistent de manca de pagament, situació aquesta diferent a la d'una manca transitòria de tresoreria que pugui ser afrontada pel deutor amb els seus propis mitjans.

I aquests seran els únics paràmetres que hauran de valorar-se per a determinar si un comerciant es troba en estat de cessació de pagaments, (···) la cessació de pagaments és una situació de fet per al comerciant quina eventual concurrència ha de ser apreciada en un moment determinat en base a uns criteris molt precisos".

Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que examinem, resulta innegable que quan s'articulava la petició inicial la societat Sevillano no tenia cap deute pendent de pagament. Només existia una Sentència dictada pel Tribunal de Batlles que, entre altres, la condemnava a satisfer la suma de 177.563,63.-EUR, pronunciament aquesta però que a hores d'ara encara no és ferm i definitiu en haver-se articulat recurs d'apel·lació sense a hores d'ara, aquest import sigui exigible. Tampoc per la seva pròpia naturalesa, la mesura d'assegurament adoptada pel Tribunal de Batlles pot equiparar- se a un deute exigible.

En realitat, el que succeeix és que l'embargament adoptat sobre determinat compte corrent bloqueja l'operativa de la societat, el què en un futur més o menys proper li impediria pagar els deutes que anirien vencent. Respecte d'aquesta circumstància de l'examen de l'expedient 3100399/2013 unit per corda fluixa a les presents actuacions s'aprecia com per Aute d'1-2-2013, la Batlle, tot mantenint, la mesura d'embargament adoptada prop de C, SA autoritzava la recepció d'ingressos pagaments de rebuts de la societat Sevillano que es presentessin sobre el dit compte que es referissin a despeses ordinàries i necessàries en els termes previstos en l'art. 90.3 del CPC, desapareixent aquella dificultat que impedia l'operativa de la societat. En aquestes condicions ha de considerar-se que les dificultats expressades per la societat recurrent han estat transitòries, no trobant-se, per tant, tampoc reunida aquella "situació persistent de manca de pagament" que la constatació de la cessació de pagaments exigeix.

En tot cas, el tribunal no acaba d'entendre com la mesura d'embargament adoptada s'ha pogut traduir en el bloqueig del compte bancari de què és titular la societat recurrent. En efecte, la mesura d'embargament de béns o drets en entitats de crèdit es troba regulada en l'art. 7 de la Llei 44/2014 de l'embargament, contemplant exclusivament la retenció de la quantitat per la qual s'ha pogut realitzar l'embargament, però en cap cas, habilita el bloqueig de l'operativa del compte -fins i tot en aquelles eventualitats en què l'embargament ho és per una quantitat superior al saldo existent en el compte-, llevat de resolució judicial que així ho disposi expressament (el què aquí però no succeeix).

En aquestes condicions ha de considerar-se que les dificultats expressades per la societat recurrent han estat transitòries, no trobant-se per tant tampoc en aquella "situació persistent de manca de pagament" que la constatació de la cessació de pagaments exigeix.

Cinquè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Sevillano, confirmant-se la resolució recorreguda íntegrament.

Sisè.- Atesa la desestimació del recurs articulat, ha d'imposar-se a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada, amb el benentès, però que se cenyiran a les pròpies a partir del moment en què no ha intervingut cap altra part en el recurs.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Sevillano contra l'Aute de 22-12-2022 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada amb el benentès que se cenyiran a les pròpies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.