Aute Incident de nul.litat TSJA-0000078/14

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0078-2/2014 i acumulat AD-0090-2/2014

Núm. de Rotlle: TSJA-078/14

AUTE 35-2014

PARTS:

Apel·lant: ORG_1

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Arcos

Advocat: Sr. Esparza

Apel·lat: M. I. GOVERN

Representant: Sra. Palau

Advocat: Sra. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M.I Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M.I Sr. Bernard Plagnet

M.I Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat contra la sentència d'aquesta Sala de data 9 d'octubre del 2014, en les actuacions número AD-0078-2/2014 i acumulat AD- 0090-2/2014, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la societat Ramirez ha presentat un incident de nul·litat en data 24 d'octubre del 2014, contra la Sentencia de la Sala Administrativa de data 9 d'octubre del 2014.

En la seva demanda, presenta els arguments següents:

-errònia aplicació de l'article 4.1.e de la Llei 3/2009

-s'insinua que les comissions puguin ser irregulars

-errònia interpretació de l'article 5.5.a de l'Acord

2.- ORG_1 ha presentat un incident de nul·litat en data 23 d'octubre del 2014, contra la Sentencia de la Sala Administrativa de data 9 d'octubre del 2014.

En la seva demanda, presenta els arguments següents:

-la sentència efectua una aplicació de la normativa que no és conforme al Dret intern d'aplicació.

-el que queda completament orfe de justificació és la petició d'identificar els apoderats i drethavents del compte.

3.- El MI GOVERN ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 6 de novembre del 2014.

FONAMENTS DE DRET

Primer: Aquesta Sala ja ha jutjat, en vàries ocasions, que el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon: Abans de contestar els arguments de les parts, cal presentar una observació general sobre el context d'aquest assumpte.

Des de 2009, s'instaura un nou ordre internacional fonamentat en la transparència de les operacions internacionals efectuades per les societats, en vista a lluitar contra l'evasió fiscal.

Aquest ordre internacional és objecte d'un llarg consens entre els Estats i, el Principat d'Andorra ha decidit adherir-se a aquest nou ordre internacional, que es concreta en el model OCDE, tal com ho testimonia l'exposat de motius de l'Acord entre França i el Principat d'Andorra:

"A partir del marc general establert en la Llei 3/2009 i amb la voluntat ferma de mantenir amb l'OCDE i els seus estats membres una relació fonamentada en el respecte i la confiança mútua, Andorra ha negociat acords bilaterals per a l'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia".

Aquesta frase és significativa de la voluntat del Principat de respectar les normes establertes per l'OCDE. Per tant, l'Acord entre França i el Principat d'Andorra s'ha d'interpretar en funció dels principis recollits per l'OCDE.

En relació amb això, ens podem referir a la jurisprudència de Luxemburg: la petició d'informació ha de permetre a "l'Estat requirent de solucionar el cas d'imposició en causa": Tribunal Administratiu del Gran Ducat de Luxemburg, 12 de juliol del 2012, núm. 30644.

Tercer: Sobre l'escrit de la societat Ramirez.

En la seva demanda, es limita a reprendre arguments ja exposats en la primera i segona instància. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala administrativa del Tribunal Superior. La societat, per tant, no ha estat privada de cap dels seus drets fonamentals.

Afegirem les següents observacions:

La societat Ramirez, societat de dret andorrà, evidentment, no fa objecte d'una investigació per part de l'administració francesa. La petició d'informació simplement té per objecte permetre a l'administració francesa verificar si les comissions pagades per la societat francesa SC estaven justificades. No es tracta en cap cas d'una presumpció d'irregularitat i la societat requirent comet un error d'apreciació en la matèria. En efecte, les informacions comunicades per les autoritats andorranes a l'administració francesa podran permetre, pel contrari, a la societat francesa de provar que les comissions estaven ben justificades. Podem citar un assumpte semblant al que fa objecte del present litigi: el Consell d'Estat francès, ha jutjat que el pagament de comissions a una societat andorrana estava justificat ja que la societat havia pogut aportar la prova que aquestes comissions comportaven una contrapartida real (sentència del 24 de juny de 2009, núm. 298582). En conseqüència, la comunicació d'informació no afectarà la situació de la societat andorrana i podrà permetre, arribat el cas, a la societat francesa de justificar el pagament de comissions.

Quart: Sobre l'escrit de ORG_1.

En la seva demanda la societat es limita a reprendre arguments ja exposats en primera i segona instància. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala administrativa del Tribunal Superior. La societat per tant no ha estat privada de cap dels seus drets fonamentals.

L'escrit presentat és clarament un escrit que intenta transformar l'incident de nul·litat en una tercera instància.

Cal repetir els arguments ja citats més amunt (Fonament de Dret tercer): aquest nou procediment de demanda d'informació s'inscriu en el marc més ampli de la recerca de la transparència en les operacions internacionals. El Principat d'Andorra està determinat a participar en aquesta evolució (v. més amunt Fonament de Dret segon) i per tant, aquesta demanda d'informació ha de ser examinada a la vista dels nous estàndards de l'OCDE.

Cal posar de relleu, novament, que la qüestió plantejada per l'administració francesa concerneix les comissions pagades per una societat francesa a una societat andorrana i, concretament, quin era el servei donat com a contrapartida d'aquelles comissions. Com s'ha indicat més amunt (Fonament de Dret tercer) si aquelles comissions corresponen a un servei real, la societat francesa podrà deduir-les de la seva base d'imposició a França; si, pel contrari, aquelles comissions no paguen un servei real, no serien deduïbles a França ja que constituirien, clarament, una evasió fiscal segons la legislació francesa. Es tracta, per tant, de permetre a l'administració francesa de verificar l'aplicació de la legislació fiscal francesa i aquest procediment no afecta evidentment de cap manera l'aplicació de la legislació fiscal del Principat.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat per les representacions processals de ORG_1 i de la Ramirez. contra la sentència núm. 37-2014(bis), dictada per aquesta Sala el dia 29 d'octubre del 2014, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes judicials a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.