Incident d'execució - Despeses extraordinàries de metges i psicòleg i despeses ordinàries (TSJC-202/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000202/2015 ORIGEN: 5000669/2012

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10-09-2014 es va dictar Providència per la qual es requeria al Sr. Gaya de pagament de la quantitat de 3.712,69 euros, en concepte de despeses extraordinàries.

El Sr. Jover va formular, en data 9-10-2014, incident d'execució respecte del pagament de les despeses extraordinàries que li eren reclamades.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 5-02-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

1r.- Estimar parcialment l'incident d'execució formulat per la representació processal del Sr. Jover contra la providència d'execució de data 10 de setembre del 2014.

2.- Requerir a la representació processal del Sr. Jover per tal que satisfaci, en el termini de 8 dies, l'import de 175,80EUR en concepte de la meitat de les despeses extraordinàries.

3.- Requerir a la representació processal del Sr. Jover per tal que satisfaci, en el termini de 8 dies, l'import de 1.402,75EUR en concepte de la meitat de les despeses generades per les activitats extraescolars de la menor.

4.- Requerir a la representació processal del Sr. Jover per tal que satisfaci, en el termini de 8 dies, l'import de 567,27EUR en concepte de la meitat dels honoraris de la psicòloga que efectua el seguiment de la menor.

5.- Advertir al Sr. Jover que en cas d'incompliment, es procedirà per via d'execució forçosa".

III.- La representació processal del Sr. Jover va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 1-6-2015, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació íntegra de la mateixa.

Per escrit de 23-6-2015 el Mgfic. Ministeri Fiscal es va oposar en part al recurs interposat i va sol·licitar que es dictés resolució en consonància amb els arguments exposats.

La representació processal de la Sra. Yuste va oposar-se al recurs i per escrit, de data 7-7-2015, va contestar a les conclusions i va sol·licitar la confirmació de l'Aute d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part executada fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que la resolució d'instància esdevé inconcreta i poc clarificadora de les despeses que estima. Manifesta la seva oposició al pagament de les mateixes perquè les despeses que es reclamen (assegurances, classes de francès i anglès, excursions, visites de metges, roba, equipament, material d'esquí, hípica, psicòloga, transport escolar, medicaments) no són qualificables com a extraordinàries sinó que s'incardinen en la pensió d'aliments. En segon terme, manifesta que moltes de les despeses estan inadequadament justificades o no justificades. Considera que, amb excepció de les despeses mèdiques importants, les demés haurien d'estar consentides i cap de les reclamades ho ha estat, ja que el coneixement de les mateixes no equival al consentiment.

II.- Aquesta Sala ha posat de manifest, de manera reiterada, que el tret definitori de les despeses extraordinàries front les ordinàries és el seu caire d'imprevisibilitat. Així, en la STSJA de 27-01-2010, citada pel Ministeri Fiscal, ja s'exposava que "les despeses d'un menor són ordinàries quan són més o menys regulars i previsibles, mentre que són extraordinàries quan prèviament no es pot conèixer si es produiran o no, ni quina serà la seva importància".

Si aquesta doctrina que permet diferenciar les despeses ordinàries de les extraordinàries en atenció al caire de manca de previsió de les despeses abans de la seva producció, que caracteritza a les darreres, ho traslladem al cas concret, s'obtenen les següents conclusions.

En primer terme, la sentència condemna a l'abonament de tres partides diverses: 175,80 euros en concepte de la meitat de les despeses mèdiques extraordinàries; 1.402,75 euros, relatiu a la meitat de les despeses generades per les activitats extraescolars de la menor i 567,27 euros, respecte de la meitat dels honoraris de la psicòloga que efectua el seguiment de la menor.

Quant a la primera de les partides, aquesta ha de ser confirmada, atès que aquesta respon a la visita a l'oftalmòleg i a l'import d'unes ulleres, de manera que les mateixes s'incardinen clarament en el tipus de despeses mèdiques, com ho són també les d'odontologia, podologia, dermatologia o psicologia, que es presenten de manera imprevisible i que han de ser ateses pels dos progenitors. I a aquesta consideració no obsta que determinades despeses puguin ésser abonades per la CASS, tota vegada que en aquest supòsit, una vegada efectuat el retorn de les quantitats abonades s'haurà de procedir a l'oportú anivellament econòmic entre els pares.

Respecte de la tercera partida, relativa a la meitat dels honoraris de la psicòloga (567,27 euros), que porta a terme el seguiment de la menor, en consonància amb allò establert per la Batllia, també aquesta partida ha de ser mantinguda. En efecte, ja argumenta la resolució recorreguda que l'obligació de sotmetre la menor a seguiment psicològic, no abasta el pagament dels honoraris del pèrit, de manera que, també des d'aquesta òptica, la referida despesa ha de ser entesa com a irregular i imprevisible; és a dir, com a extraordinària i, aleshores, abonable per ambdós progenitors.

III.- Quant a la segona partida, referent a l'import de 1.402,75 euros, en concepte de la meitat de les despeses generades per les activitats extraescolars de la menor, s'han d'efectuar les següents consideracions. Assisteix la raó al Ministeri Fiscal quan posa en relleu que les despeses extraescolars no poden merèixer la consideració de despeses extraordinàries. I, des d'aquesta línia d'idees, esdevé clar que despeses relatives a classes de francès, anglès, atletisme o hípica no poden ésser conceptuades com a irregulars o imprevisibles.

Però aquesta consideració nominalista no pot justificar l'estimació del recurs. En efecte, encara que en la providència s'anomenen despeses extraordinàries, en el propi Aute que ara es recorre es conceptuen com a despeses no extraordinàries (quart Atès), sinó que la seva procedència depèn de si les mateixes han estat consensuades o no pels progenitors. Si s'analitza l'informe social del Ministeri de Salut i Benestar s'obté que les referides activitats han estat acceptades, atès que el pare explica les activitats extraescolars que desenvolupa la menor i assenyala hípica, atletisme, anglès i francès, així com en aquell moment la manera d'assumir les despeses. Per tant, no es pot compartir l'argument de la part recurrent que el coneixement de les activitats extraescolars no equival al seu consentiment, ni tampoc que siguin activitats de luxe i excessives. Així mateix, l'argumentari relatiu als defectes que puguin existir en les factures de francès i anglès, consistents en la manca de registre tributari ni el nom, no obsten a que, atès el consentiment per a la realització de les mateixes, satisfet l'import per la mare, ha de ser abonada la quantitat reclamada per quant consta el consentiment a la seva realització, que les mateixes es van dur a terme i l'import abonat.

Consegüentment, amb les anteriors consideracions, el recurs ha de ser desestimat íntegrament.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Jover contra l'Aute, de data 5-2-2014 (sic, 2015), i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.