Recurs de l'Art.194CPP: petició de llibertat provisional. TSJP-02/12

Aute

Rotlle núm. 02/12 Causa núm. TC-043-4/11 Aute núm. 04-12

A U T E

Andorra la Vella, dinou de gener del dos mil dotze.

Antecedents de fet

I.-RESULTANT: Que en data 24 d'abril del 2011 l'Hble. Batlle instructor de la causa TC-043-4/11 dictà aute de processament contra el Sr. Aguilar per considerar-lo responsable penalment d'un presumpte delicte major d'amenaces de mort condicionals i d'un delicte menor continuat de maltractament en l'àmbit domèstic tipificat i penat als article 140 i 114 del CP, decretant la seva presó provisional.

Que en data 19 d'octubre del 2011 se celebrà davant el Tribunal de Corts el judici oral de la causa, que continuà el dia 23 de novembre del 2011 quedant en suspens per a una nova data pendent d'una nova prova pericial mèdica a practicar a la víctima.

Que per aute de data 20 de desembre del 2011 el Tribunal de Corts dictà aute acordant prorrogar la presó preventiva del processat Sr. Aguilar per un termini de 4 mesos. Resolució contra la qual no es va fer recurs en temps útil.

Que en data 23 de desembre del 2011 la representació lletrada del processat sol·licità la llibertat provisional del seu defensat per entendre que no existien motius per a mantenir la presó més enllà dels 8 mesos que ja porta tancat per aquesta causa.

El Ministeri Fiscal per informe de data 23 següent s'oposà a la llibertat sol·licitada en consideració a la naturalesa i la gravetat dels fets així com a la pena assignada als delictes pels quals ve acusat i especialment també per a evitar la reiteració del delicte.

El Tribunal de Corts dictà aute de data 29 de desembre del 2011 denegant la petició de llibertat sol·licitada.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la representació Lletrada del Sr. Aguilar, a l'empara de l'article 194 del CPP.

Exposa que els motius al·legats pel Tribunal de Corts no són suficients per a denegar la llibertat del seu defensat. Considera que les penes demanades tan pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular són desproporcionades, citant jurisprudència en casos similars de violència de gènere en que la pena imposada en cap d'ells supera els 8 mesos de presó ferma que ja porta complerts el seu defensat.

D'altra part exposa el fet que encara no hi ha una nova data prevista per a continuar la vista oral, pendent de la nova pericial acordada. Davant aquesta incertesa reitera novament la llibertat provisional, insistint en que el seu defensat és de nacionalitat andorrana, està arrelat al país on viu la seva família i per aquest motiu no es sostraurà a l'acció de la justícia. En quant a la reiteració del delicte exposa que ja està separat de la seva esposa i té la residència a casa dels seus pares, motiu pel qual els problemes de convivència no es poden tornar a reproduir.

Per tant en no concórrer cap dels requisits previstos en l'article 103 del Codi de Procediment Penal demana la llibertat provisional del Sr. Aguilar.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal per informe de data 5 dels corrents, s'oposa al recurs interposat en considerar que es donen els requisits marcats per l'article 103 del CPP per mantenir la situació de presó provisional del processat.

Insisteix en la naturalesa i la gravetat dels fets, i les penes previstes pels delictes pels quals ha estat processat així com les penes sol·licitades tan pel propi Ministeri Públic com per l'acusació particular, que fan suposar que el processat es sostraurà a l'acció de la justícia i especialment per a evitar la reiteració del delicte, tenint en compte la voluntat evidenciada pel processat en la celebració del judici oral envers la seva esposa.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la part apel·lant al·lega que quan el Tribunal de Corts acorda mantenir a l'acusat Sr. Aguilar en presó provisional, denegant la petició de llibertat provisional feta en data 23 de desembre del 2011 per la seva representació lletrada, ho fa sense complir cap dels supòsits de l'article 103 del Codi de Procediment Penal i, de manera concreta, nega la part apel·lant que la llibertat provisional de l'esmentat acusat pugui presentar cap perill per la seguretat, ni els fets han causat cap alarma social, que no hi ha risc de reiteració delictiva ja que acusat ja està separat de la víctima i té la seva residència a casa dels seus pares, ni compromet la instrucció de la causa, ni hi ha risc de sostracció a l'acció de la justícia, atès que es de nacionalitat andorrana i el seu arrelament familiar al Principat.

En primer lloc, cal dir que no és moment processal adient per a què aquest Tribunal es pronuncií sobre si les penes de presó sol·licitades pel Ministeri Fiscal i per l'Acusació Particular són totalment desproporcionades, com s'al·lega en l'escrit del recurs, doncs per a valorar la procedència de la presó provisional no és la qüestió de la proporcionalitat de la pena demanada per les acusacions a la gravetat dels fets sinó si les penes sol·licitades es troben dins dels marges legals assenyalats al delicte o delictes imputats. En el present cas, tant el Ministeri Fiscal com l'Acusació Particular en les seves respectives qualificacions definitives formulen acusació contra el Sr. Aguilar per un delicte major continuat d'amenaces reiterades de mort de l'article 143 bis i per un delicte major continuat de maltractament greu en l'àmbit domèstic i amb necessitat de tractament psicològic, pels que el Ministeri Fiscal sol·licita la pena de quatre anys i sis mesos de presó, mentre que l'Acusació Particular demana una pena de set anys de presó. La pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal es troba dins dels límits de les penes assenyalades en els esmentats delictes majors, pena de presó de fins a dos anys i pena de presó de fins a tres anys.

La pena demanada pel Ministeri Fiscal, quatre anys i sis mesos de presó, és prou greu per considerar que no hi ha risc de sostracció a l'acció de la justícia, tenint en compte que la causa ja ha quedat vista per a sentència i que la data de notificació de la sentència va quedar fixada pel dia 24 d'aquest mes de gener. Es per això que, de entre els supòsits que contempla l'article 103 del Codi de Procediment Penal per a decretar, o mantenir, la presó provisional, en aquest cas resulta d'aplicació el de l'apartat 2 doncs, en atenció a la gravetat de la pena demanada per les acusacions i la proximitat de la notificació de la sentència, hi ha lloc a sospitar raonablement que l'acusat podria aprofitar la situació de llibertat provisional per a sostraure's a l'acció de la justícia, fent il·lusòria l'eventual sentencia de condemna a pena de presó ferma per un temps superior al que porta ja complert fins al moment actual. Altra cosa és que, un cop coneguda la sentència del Tribunal de Corts, i en el cas de que sigui condemnatòria i a pena de presó ferma, es valori la procedència de mantenir la presó provisional segons la gravetat de la pena de presó ferma que sigui imposada, repetim, en el supòsit de dictar-se sentència condemnatòria.

II.-CONSIDERANT: que no hi ha lloc a fer una expressa imposició de les despeses processals del recurs.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.-. Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de l'acusat Sr. Aguilar contra l'aute del Tribunal de Corts de data 29 de desembre de 2011.

2.- Confirmar íntegrament l'aute recorregut.

3.- No fer especial pronunciament de les despeses processals del recurs.

Així ho acorden, i manen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i en el seu nom ho signa el Sr. President de la Sala. De tot el que en dono fe.