Acció negatòria - Invasió parcel·la - Abast reparació - Proporcionalitat dret propietat (1100232/2013)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000218/2014 ORIGEN: 1100232/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Martin, va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 17-12-2008, contra la societat Herrera, (ENTITY_9), demanant que es dictés sentència:

Declarant l'ocupació il·legítima de la finca de la seva principal per part de la societat demandada, tant en el moment de portar a terme els treballs de construcció del talús, com mitjançant els elements constructius que s'han instal·lat a la mateixa, per tal d'assegurar el mateix, tot això, sense comptar amb cap autorització de la seva principal.

Condemnant a la societat demandada a retornar, a les seves costes, el terreny de la seva principal al seu estat originari.

Condemnant a la societat demandada a abonar a la seva principal la totalitat de les despeses que li han estat ocasionades per la tramitació de la present causa, incloing honoraris de tècnics, advocat, procurador i, taxes judicials.

II.- La representació processal de la societat Herrera, va cridar en garantia la societat Conde, i per Aute de data 23-03-2009, es va donar lloc a dita petició.

La representació processal de la societat Conde, va cridar en garantia al Sr. Bermudez i per Aute de data 02-06-2009, es va donar lloc a dita petició.

III.- La representació processal del Sr. Bermudez va formular excepció peremptòria de prescripció i sobre el fons es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part agent.

La representació processal de la societat Herrera, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part actora.

La representació processal de la societat Conde, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part demandant.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12-05- 2014, decidint: "Desestimar l'excepció de prescripció de l'acció interposada per la representació processal del Sr. Bermudez a la demanda articulada per la societat ENTITY_4; estimar parcialment la demanda formulada per la societat Martin contra la societat Herrera declarant que aquesta darrera ha envaït de manera il·legítima part de la finca "X." propietat de la demandant a partir del moment en què va construir un talús i instal·là diferents elements constructius destinats al seu assegurament, desestimant les restants pretensions i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes."

V.- Contra aquesta resolució totes les parts han formulat recurs d'apel·lació.

La representació processal de la societat Martin, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a la societat demandada a retornar el terreny al seu estat originari, imposant-li les costes judicials.

La representació processal de la societat Herrera, així com la representació processal de la societat Conde, i la del Sr. Bermudez demanen la seva revocació en el sentit de desestimar íntegrament la demanda, amb imposició de les costes a la part demandant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que des de l'any 2006, la societat demandant és propietària d'una parcel·la de terreny coneguda com "X.", situada a la partida de Sant Pere del Tarter, Parròquia de Canillo i d'una superfície aproximada de 10.551,93 m2.

A ponent-tramuntana, dita parcel·la llinda amb la parcel·la coneguda com "R.T.", per uns 78 metres.

Aquesta darrera parcel·la és propietat de la societat Herrera la qual va promocionar la realització d'un conjunt de sis edificis en el decurs dels anys 2004-2008, encarregant a la societat Conde SA, les feines d'excavació i d'instal·lació de la xarxa metàl·lica al peu i cap del talús.

El Sr. Bermudez arquitecte, va ser encarregat de la direcció facultativa de l'obra.

No és discutit que dites obres es van fer envaint la propietat de la societat Martin, ja que el talús realitzat i el sistema d'estabilització del mateix, és a dir una xarxa metàl·lica fixada amb bolons ancorats, es troben dins la seva parcel·la.

Per carta de data 03-06-2008, la lletrada de la societat Martin, es va adreçar a la societat Marti per tal de trobar una solució amistosa a la "qüestió plantejada per la invasió de la finca..com a conseqüència de les obres que s'estan portant a terme...", sense que consti cap resposta a dita carta.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc els recursos de les parts defenents ja que els tres concerneixen la qüestió del caràcter il·legítim de la invasió del terreny de la demandant. En darrer lloc, examinarem el recurs de la societat agent quin concerneix les conseqüències de dita invasió.

III.- La societat Herrera SL, s'alça contra la conclusió del Tribunal segons la qual s'ha envaït de manera il·legítima la finca de la demandant. Considera en essència la part apel·lant que, encara que no existeix cap autorització expressa, existeixen en autes indicis i presumpcions per considerar l'existència d'una autorització tàcita. Afegeix que el Sr. Marti tenia coneixement de les obres des del seu inici però que l'actora no va manifestar el seu desacord fins a quatre anys després de l'inici dels treballs d'excavació.

Però, volem palesar d'antuvi, que el dret de propietat privada és protegit per la Constitució, i no es pot admetre que un propietari hagi acceptat una limitació de dit dret sense elements contundents per establir-ho.

En el present cas, sempre ha negat el representant de la societat Martin (Sr. ENTITY_8) que havia donat el seu acord per a que el seu terreny es trobi gravat amb una xarxa fixada amb bolons ancorats dins del mateix terreny, sinó que sempre ha explicat que havia donat la seva autorització per a la instal·lació d'una grua i la circulació dels camions, precisant al respecte en la seva confessió en judici que havia demanat que deixessin el terreny en l'estat originari.

No existeix cap escrit ni cap document del qual es podria extreure que la societat Martin va donar la seva autorització pel gravamen del seu terreny.

Tampoc ha quedat acreditat que la societat Martin tenia coneixement de l'abast de les obres dutes a terme en la seva parcel·la, ja que si és cert que el Sr. Marti ha reconegut que s'havia desplaçat a la parcel.la durant l'excavació i la construcció, això no significa automàticament que tenia total coneixement del fet que s'estava instal·lant una xarxa destinada a quedar-se dins de la seva parcel.la.

De l'estudi acurat dels testimoniatges i del llibre d'obra, no es pot extreure que la societat Martin, concedí dita autorització, ja que si apareix que s'ha evocat la qüestió entre els defenents, a cap moment es va portar una actuació per concretar-ho.

No és perquè el Sr. P. ha indicat en les reunions d'obra que s'havia de demanar l'autorització, que aquesta s'ha demanat efectivament.

A més, existeix una contradicció entre la societat promotora, la societat constructora i l'arquitecte, ja que la societat Marti va sostenir que la societat Conde SA li havia assegurat que disposava del consentiment de la societat Martin.

Afegir que el Sr. Coll representant de la societat Martin, va manifestar en la seva confessió en judici que el seu perjudici era "exclusivament una invasió envers la seva parcel·la", sense mencionar res en relació a la suposada responsabilitat a la qual podria fer front per culpa de la perillositat del talús (folis 245 i 463, posició vuitena), posició que fa difícil admetre la seva afirmació segons la qual el primer jutjador no ha copsat l'entitat real dels danys.

En segon lloc, la part apel·lant sosté que el raonament del primer jutjador seria massa forçat, però aquest darrer ha aplicat una jurisprudència d'aquesta Sala (TSJC 03/11 de data 30-06-2011, citada pel tribunal, però també 264/10 de data 22-02-2011) segons la qual, la protecció del dret de propietat s'ha de fer de manera proporcionada, tenint en compte el dany patit i la forma de reparar-ho, atesa la funció social de la propietat recollida en la Carta Magna, que no permet una protecció absoluta de dit dret, sinó condicionada per la recerca del benefici de tota la col·lectivitat.

En tercer lloc, la qüestió és determinar si aquesta jurisprudència es podia aplicar de al present cas.

Al respecte s'ha de dir que no és veritat que no existeix cap perjudici com ho sostenen les altres parts.

En efecte, de l'informe del perit judicial ressurt que la superfície de la parcel·la de la part agent afectada per l'excavació realitzada per la part defenent és d'uns 820 m2; que queda el sistema d'estabilització del talús, composat per unes xarxes i bolons d'acer en quasi tota la llargada del mateix, així com una sèrie de barres d'armadura clavades al cap del talús unides per una xarxa d'obra. Concretament s'han instal·lat 50 bolons, 32 ancoratges i una xarxa de 1750 m2.

El pèrit precisa que els bolons tenen una llargada determinada (que no s'ha pogut saber per manca d'accés al projecte d'excavació), però que, sigui quina sigui, estan sota el terreny veí; que en el futur quan es vulgui desmuntar la porció de terreny que conté els bolons caldrà procedir a fer una excavació per nivells, que s'haurà de rebaixar el terreny fins a cada cota de bolons i procedir a la seva extracció abans de continuar, i així successivament fins al nivell que es vulgui aprofundir; que aquest tipus d'excavació és més lenta (i per tant menys rendible) augmentant d'aquesta forma els costos de construcció, al que cal sumar les operacions de retirada dels sistemes d'estabilització actuals; que en cas que no es vulgui construir no hi ha cap gravamen al terreny actual ja que les barres dels bolons estan soterrats i per tant ni es veuen ni molesten; que l'actual sistema d'estabilització del talús necessita un control i un manteniment i, fins i tot, uns treballs complementaris (per augmentar l'actual grau de seguretat) al que cal fer front.

En aquestes condicions, malgrat el fet que la presència dels bolons ancorats és innòcua pel que fa al terreny, sí que existeix un perjudici, el qual és la conseqüència directe i inevitable de la situació actual, tota vegada que la presencia del sistema d'estabilització representa un dany previsible quantificable immediatament sense que s'hagi d'esperar una futura excavació, i que disminueix necessàriament el valor econòmic de la parcel·la.

No obstant, pel que fa a la qüestió de la proporcionalitat, es pot extreure de l'informe pericial que era estrictament necessari instal·lar un sistema de sosteniment del talús i que és quasi impossible treure els ancoratges sense excavar la parcel·la.

Sobretot, apareix que l'única alternativa constructiva viable per tal d'eliminar l'estabilització actual sense afectar el terreny superior i sense passar-se del límit de propietat seria a través d'un important mur de contenció (donat l'alçada del talús) bastit al llarg de la trenca entre propietats. Aquesta solució, però, afectaria a la promoció immobiliària de forma severa tant a nivell de soterranis com a nivell d'habitatges, deixant part dels apartaments que donarien al nou mur fora de la normativa urbanística. De fet, a banda de les dificultats constructives que comportaria fer un mur de contenció amb la promoció acabada així com l'afectació dels soterranis (amb possibles pèrdues de places d'aparcament i el possible incompliment del nombre mínim de places) el que és segur, és que el mur reduiria al menys de 3 metres l'espai que dona al límit d'edificació, fet que implicaria l'incompliment de l'amplada mínima pels patis de ventilar per habitacions segons l'article 14.2.f. del Reglament de Construcció.

En aquestes condicions, entén el pèrit que aquesta solució no és viable sense una reestructuració profunda dels edificis d'habitatges, mentre indica que el cost d'eliminar el sistema instal·lat en la parcel·la de l'agent és aproximadament de 55.100 euros.

D'altra banda, considerem que no queda establert que la promotora ha actuat amb mala fe, ja que ressurt més aviar de les actuacions que, com s'ha dit en el CONSIDERANT.-IV, ha actuat amb una certa manca de prudència, la qual no es pot equiparar a la mala fe.

En resum, sí que existeix un perjudici, però era improcedent estimar la petició formulada per la part agent, ja que comportaria l'obligació correlativa de procedir a unes obres d'una molt gran importància i conseqüències altament perjudicials per les parts interessades i per tercers, i totalment desproporcionades amb el perjudici quan, a més, aquest perjudici es pot perfectament reparar mitjançant una justa indemnització dinerària.

Però, atès que la part agent no ha formulat tal petició en el marc dels presents autes no es pot efectuar cap pronunciament al respecte, el tot sense perjudici de les accions en indemnització que la part agent cregui convenients.

Per conseqüent, s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la societat Martin.

VIII.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació de tots els recursos ha de portar a condemnar cadascuna de les parts recurrents a pagar les costes en relació amb el seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la societat Herrera SL, així com per la representació processal de la societat Conde SA, i la del Sr. Bermudez.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Martin, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 12-05-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a cadascuna de les parts apel·lant les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.