Incident nul·litat (218/09)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-218/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 de juliol de 2009 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle en el qual s'acordava: "DECIDEIX: Primer.- Iniciar la segona fase del règim de visites provisional i transitori establert per l'Aute dictat el 19 de maig de 2006, consistent en que "durant un dia per setmana a la sortida de l'escola del nen i per una durada d'una hora cada vegada es procedirà a l'inici dels contactes entre pare i fill en el despatx professional del psicòleg designat. El menor serà portat al lloc i en presència del psicòleg designat i hi serà recollit de la mateixa manera per altre persona que el seu pare".

Segon.- Oficiar a la Sra. Soriano, psicòloga designada, per tal que debuti la segona fase del règim de visites exposat en el punt precedent, fent-li avinent que haurà de convenir directament amb els progenitors el calendari de visites.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

II.- La representació processal de la Sra. Toll va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 20-10-2009, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 9-11- 09, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals. El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de data 4-11-2009, no s'oposava al recurs interposat ni al complement de pericial sol·licitat per la recurrent.

III.- Per providència, de data 28-09-2009, la Sala va admetre el recurs a un sol efecte. Interposat recurs de reposició contra l'esmentada providència, la Sala va dictar Aute, de 16-04-2010, en virtut del qual va acordar: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs de reposició interposat per la representació processal de la Sra. Toll contra la providència de 28-09-2009 i revocar-la en el sentit d'admetre el recurs interposat per la recurrent contra l'Aute de 7-07-2009 en dos efectes i ACORDAR la pràctica de la prova consistent en requerir a la psicòloga Sra. B.C., per tal que emeti un complement d'informe, determinant si esdevé convenient, per l'interès del menor, l'inici de la segona fase del règim de contacte paterno-filials. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada".

IV.-En data de registre 3-06-2011 es va incorporar a les actuacions el complement d'informe pericial, realitzat per la Sra. Soriano, amb el resultat que obra a les actuacions. Ambdues parts litigants van efectuar les al·legacions que van tenir per convenients i així, en data 20-06-2011, consten a les actuacions les consideracions que va realitzar la part recurrent i, en data 16-06-2011, les efectuades per la part recorreguda. Tanmateix el Ministeri Fiscal per escrit, de data 11-07- 2011, es remetia a l'informe de data 3-11-2009 i portava a terme una sèrie de consideracions relatives al complement de l'informe pericial.

V.- L'Aute de la Sala, de data 29-09-2011, va decidir el que segueix: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Toll contra l'Aute, de data 7-07-2009,i revocar la seva part decisòria, tot postergant la segona fase del règim de visites a un moment posterior, en el qual, després d'haver fomentat la comunicació no presencial entre el pare i el fill Ferreras, es pugui valorar la conveniència d'iniciar aquella segona fase amb totes les garanties per la protecció i desenvolupament del menor d'edat. No s'escau efectuar imposició de les costes processals.

VI.- En data 7-10-2011, la representació processal del Sr. Talavera va interposar incident de nul·litat contra la resolució d'instància, segons el qual demana que es declari la nul·litat de l'Aute d'aquesta Sala de 29-09- 2011. En data 21-10-2011, la representació processal de la Sra. Toll va oposar-se a l'incident de nul·litat i va sol·licitar la desestimació del mateix i la imposició de les costes processals a la part promotora del mateix. Per la seva part, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de data 14-10-2011, va demanar que es desestimés l'incident de nul·litat interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part promotora de l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la resolució judicial d'aquesta Sala, que qualifica com a sentència, malgrat ésser un Aute, vulnera el dret a la jurisdicció i al procés (art. 10 CA), atès que no ha estat suficientment raonada ni motivada, al no haver-se pronunciat sobre al·legacions de la part que promou l'incident, com ho són l'al·legació d'obstaculització a comunicar telefònicament amb el fill ni que la Sra. Toll hagi obstaculitzat la realització de l'informe pericial o de la vulneració del dret a la vida familiar del Sr. Talavera, conforme a l'article 8 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i llibertats fonamentals, al no iniciar la segona fase del règim de visites. Considera la part recurrent que la Sala no s'ha pronunciat, per tant, respecte de totes les pretensions adduïdes per la part recurrent i ha vulnerat així el dret a la protecció judicial, incurrint en incongruència omissiva. Afegeix que de l'informe complementari de la psicòloga Sra. Soriano, de data 15-04-2011, no consta cap manifestació que desaconselli l'inici de la segona fase del règim de visites i que aquesta solució és més favorable a l'interès del menor.

II.- L'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra reconeix el dret a la jurisdicció i a obtenir d'aquesta una resolució fonamentada en dret i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Considera la part que insta l'incident de nul·litat que la Sala no ha analitzat totes les al·legacions efectuades i que, per tant, no ha donat resposta a les seves pretensions, incurrint en una vulneració de l'article 10 de la Constitució i esdevenint incongruent per omissió.

Aquesta Sala no pot compartir els arguments indicats pel promotor de l'incident. En primer terme, les pretensions que enfrontaven a les parts es limitaven a, per part de la Sra. Toll, demanar la revocació de la resolució d'instància, la qual donava lloc a l'inici de la segona fase del règim de visites, mentre que l'ara promotor de l'incident, aleshores part recorreguda, entenia adequat que es donés lloc a l'inici d'aquesta segona fase del règim de visites, establerta per la resolució d'instància. Aquest era el nucli del recurs que havia de resoldre la Sala; és a dir, decidir si corresponia, en ares a l'interès del menor, l'inici de la segona fase del règim de visites o, per el contrari, corresponia ajornar aquest inici a un moment posterior. Tanmateix, la Sala va acordar la pràctica d'un complement d'informe pericial, amb el resultat que es troba a les actuacions, per a determinar quin era l'interès del menor i com aconseguir afavorir el seu desenvolupament integral.

I, en aquest ordre d'idees, la Sala va entendre, conforme al material probatori que es trobava a les actuacions, que la consecució de l'interès del menor no s'aconseguia amb l'inici de la segona fase del règim de visites, de manera que la pretesa vulneració a la vida familiar del pare ja rebia resposta explícita per part d'aquesta Sala, a l'entendre que l'interès del menor, hegemònic front a la vida familiar del progenitor (cfr. Art. 3 Convenció) impedia de moment l'inici d'aquesta segona fase. També indica la part promotora de l'incident que l'obstaculització de la mare a la comunicació telefònica del fill amb el pare o a la realització de l'informe pericial han estat al·legacions no respostes per la Sala i que donen lloc al vici d'incongruència omissiva. Tampoc aquest argument pot prosperar per diverses raons. En primer lloc, perquè es tracta d'al·legacions efectuades per la part recorreguda que han estat preses en consideració per a valorar la prova practicada i, malgrat s'ha entès per la Sala que en el futur s'escau millorar les relacions pare-fill ("Consegüentment, de les conclusions que es desprenen de l'informe psicològic i del complement del mateix, s'ha de concloure que l'interès del menor Ferreras i la consecució del seu desenvolupament integral requereixen que, mentre continuï la negativa del mateix a l'establiment del vincle amb el progenitor i el fet que es percebi com una imposició que no afavoriria, atesa l'edat del menor, la comunicació pare i fill, es requereix que es possibilitin les comunicacions telefòniques o d'altre tipus no presencials (mails, cartes, etc...) que intentin fomentar la necessària relació entre els mateixos, per tal que en un moment posterior es pugui donar lloc a l'inici de la segona fase i als contactes presencials entre pare i fill"), l'interès del menor impedeix en aquest estadi del procés iniciar la segona fase del règim de visites. I, en segon lloc, perquè la Sala ha analitzat les pretensions de les parts i ha resolt l'objecte del procés, de manera que ha donat compliment a allò que disposa l'article 10 de la C.A., havent obtingut les parts una resolució sobre el fons que determina l'èxit o el fracàs de les seves pretensions. Per altra part, com ja indica el Mgfc. Ministeri Fiscal i esdevé doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, el deure de congruència consisteix en la correlació entre les al·legacions de les parts i la decisió dictada, sense que s'escaigui donar resposta precisa i detallada a tots els arguments, sempre que la resolució que es dicti hagi valorat els seus arguments i explicitat el motius de la decisió adoptada (cfr. STC 12- 10-2009); ço que sens dubte succeeix en el present cas.

Per últim, quant a les al·legacions que el complement de l'informe pericial no conté raons per a no iniciar la segona fase del règim de visites i que aquesta solució és més favorable a l'interès del menor, clarament es pot observar com el promotor de l'incident pretén substituir la valoració de la prova i l'apreciació de l'interès del menor, per la seva pròpia valoració i els seus interessos, de manera que el que interessa és una nova valoració de la prova, vetada en aquest incident de nul·litat i sense que els extrems al·legats puguin constituir cap motiu que integri una vulneració del dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 C.A.

III.- Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació de l'incident interposat, de manera que correspon imposar les costes processals, derivades de la desestimació del mateix, a la part promotora de l'incident (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del Sr. Talavera contra l'Aute, de data 29-09-2011, d'aquesta Sala. S'escau imposar a la part que ha promogut l'incident les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-