Arrendament - danys i perjudicis per desperfectes (6000539-2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000144/2017 ORIGEN: 6000539/2015 - 00

NIG: 5300542120150008872

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3.12.15 la representació processal de la Sra. Querol va formular demanda en reclamació de quantitat per reclamació d'una renda endarrerida i de danys i perjudicis pel mal ús de l'apartament situat la planta - porta , XXXX, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Galván va ser declarat en rebel·lia processal per Aute de 19.2.16. Posteriorment va comparèixer i va proposar proves.

III.- Celebrades les proves admeses, les parts varen presentar els seus escrits de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 6.03.17 i va decidir : "Que estimant majoritàriament la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Querol contra el Sr. Galván, ha de condemnar a la part defenent a pagar la suma total de 12.961,12 EUR, augmentada pels interessos legals devengats a comptar del 18 de febrer del 2016 i fins el dia del seu total pagament, així com la totalitat de les despeses judicials causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demanen la seva revocació total o parcial, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Sra. Querol reclama front la part defenent Sr. Galván en demanda en la que sosté una petició de condemna per reclamació d'una mensualitat deguda i per danys i perjudicis causats a l'apartament llogat.

La sentència d'instància estima la demanda i imposa el pagament de les costes causades a la part defenent.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

II.- Recurs interposat pel Sr. ENTITY_5:

En el seu primer greuge el recurrent es queixa de que quan va demanar a la part agent retrotraure les actuacions al moment de la contesta a la demanda perquè no havia pogut contestar la demanda en el termini previst, la Batllia no li va donar trasllat de l'escrit de la contrària oposant-se (escrit de 26.4.16) i que va resoldre per Aute la qüestió sense donar lloc a la petició de retroacció de les actuacions. Això ho qualifica de violació del principi de justícia rogada i d'igualtat de tracte. Cap de les dues queixes pot prosperar perquè el que va fer la Batllia és resoldre al dia següent la qüestió i contra tal decisió (Aute de 27.4.16) la part defenent no va presentar cap recurs. Així doncs cap mena de desigualtat processal s'ha produït i sobretot cap mena d'indefensió perquè va poder la part defenent recorre aquella decisió judicial i no ho va fer.

En el segon greuge es queixa de que no es va practicar la prova d'Inspecció Ocular que també ha estat demanada en aquesta alçada i que la sala també ha desestimat. I és que a la vista de la reparació duta a terme per la part arrendadora i agent, ja resulta del tot inútil efectuar ara una inspecció ocular a l'apartament.

El tercer motiu es centra en la prescripció. Ens trobem que la part defenent va restar en rebel·lia processal per causa a ella imputable i no va contestar a la demanda. Posteriorment va comparèixer a les actuacions i després de demanar sense èxit la retroacció de les actuacions (com ja hem relatat), va presentar escrit de proposició de proves en el qual hi va incloure l'argumentació de la prescripció, la qual posteriorment va desenvolupar en el seu escrit de conclusions. Com ja es sabut aquesta excepció processal la tenia que haver articular en la contestació en la demanda i en no fer-ho ja no disposa de cap altra moment processal per fer-ho. Això sol ja hauria d'haver evitat a la sentència d'instància d'entrar en la qüestió, però en fer-ho ha donat peu a que la recurrent ho torni a plantejar. Però cal rebutjar de nou aquest intent i només a efectes purament de reforç i argumentatius, direm que no es podria tractar mai la responsabilitat pel mal ús de l'apartament llogat de caràcter extracontractual sinó contractual (amb el termini més perllongat de prescripció fins als tres anys) perquè els danys i perjudicis es deriven precisament de l'incompliment de les obligacions mentre el contracte estava en vigor, encara que en el moment de la reclamació ja estigui el contracte resolt de mutu acord amb l'entrega de les claus. El que resulta transcendent és l'origen del naixement de les obligacions i no en quin moment s'exerciten. En aquest cas la font de les obligacions exigides estava radicada en el contracte d'arrendament, i concretament en les obligacions de l'arrendatari de mantenir i conservar l'objecte del contracte, obligació també recollida en l'article 27.8 de la LAFU.

Finalment la part recurrent discrepa de la valoració de la prova efectuada per l'Hble. Batlle I tampoc li assisteix la raó. Compartim plenament la valoració feta en la sentència d'instància i en base 1) a l'acta notarial sobre l'estat de l'apartament de data 13.5.15, menys de dos mesos posteriors a la resolució del contracte i abandonament de l'apartament per part del Sr. Galván ; 2) la prova pericial de part que va fer una estimació de les reparacions pressupostades que caldria efectuar per a la reparació i neteja de l'apartament; 3) les factures de totes les tasques realitzades en l'apartament; 4) la prova pericial judicial que ha confirmat que a la vista de les fotografies i de les factures emeses considera que les reparacions i treballs efectuats han estat els que procedien i que el seu cost s'ajusta al preu de mercat de cada industrial que ha intervingut.

Resulta obvi que el pèrit judicial no va constatar l'estat de l'apartament abans de la seva reparació i no era aquesta la finalitat de la perícia sinó la que hem dit sobre la constatació dels treballs efectuats si eren els que procedien i si el seu cost era ajustat al preu de mercat. Si l'apartament hagués tingut que estar igual fins al moment en que el pèrit judicial ho pogués constatar, resultaria que hauria estat inutilitzat molts mesos, cosa que els perjudicis a pagar pel defenent s'haurien incrementat. Així doncs, en bon criteri es va constatar el seu estat tant per la Sra. Notaria com pels pèrits de part de "X" i es va fer reparar, cosa que ha estat degudament documentada i revisada pel pèrit judicial.

En conclusió, el recurs del Sr. Galván ha de ser íntegrament desestimat.

III.- Recurs de la Sra. Querol :

L'únic motiu o greuge que articula la part agent consisteix en demanar que s'inclogui en la imposició de les costes la pericial judicial. Però si ens remetem al literal de la part dispositiva de la sentència comprovarem que fa imposició al pagament "de la totalitat de les despeses judicials causades, incloses..." Aleshores, la totalitat comprèn les de la prova pericial judicial sense necessitat que vinguin afegides a les d'advocat i de procurador que per raons històriques s'hi afegien per evitar dubtes. Per tant només un simple escrit d'aclariment a la Batllia hauria pogut aclarir a la part recurrent aquesta qüestió que ha estat precipitadament plantejada després en la forma de recurs que podia haver estat evitat.

Així doncs, cal desestimar el recurs interposat per la Sra. Querol perquè les despeses ja estaven incloses en la condemna a la "totalitat de les despeses judicials".

IV.- En resultar desestimats els dos recursos procedeix imposar les costes per ell generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Galván i de la Sra. Querol contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles en data 6 de març de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a cada part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.