LAFU - desprès del retorn a la instància - obligacions de l'arrendador (2000999-2013 )

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000132/2017 ORIGEN: 2000999/2013 - 00

NIG: 5300542120150001929

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els Autes B-0999-2/2013, per escrit del 18-06-2013, la representació processal de la societat "Rius", SL, va formular demanda en judici verbal civil de reclamació de quantitat pel procediment establert a la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes contra la societat "Agullo", SL, sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import total de 22.590,55.-euros en concepte de danys i perjudicis soferts com a conseqüència del despreniment de blocs de roca de la parcel·la arrendada sobrevingut el 20-06-2011, més els interessos legals corresponents i la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits.

II.- En els Autes B-1009-3/2013, per escrit del 19-06-2013, la representació processal de la societat "Rius", SL, va formular demanda en judici verbal civil de reclamació de quantitat pel procediment establert a la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes contra la societat "Agullo", SL, sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import total de 33.044,53.-euros en concepte de danys i perjudicis soferts com a conseqüència del despreniment del 20-06- 2011, més els interessos legals corresponents i la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits.

III.- En els Autes B-1010-4/2013, per escrit del 19-06-2013, la representació processal de la companyia "Coll", actuant com a asseguradora de la societat "Rius", SL, va formular demanda de reclamació de quantitat pel procediment de mínima quantia contra la societat "Agullo", SL, sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import de 697,10.-euros en concepte de rescabalament de danys i perjudicis sufragats per ella com a conseqüència del sinistre del 20-06-2011, més els interessos legals corresponents i la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits.

IV.- En cada una d'aquestes tres causes, la part defenent va contestar demanant la desestimació íntegra de la demanda, ja sigui per manca de legitimació passiva, ja sigui per manca de prova de la pretesa responsabilitat, imposant les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora a la part demandant.

Subsidiàriament, va demanar que es dicti sentència en el sentit de declarar que l'import màxim que haurà d'ésser satisfet a l'adversa és l'import que finalment resulti acreditat que va patir l'agent, en concepte de danys als tres vehicles amb matrícula andorrana i a la cistella, no havent-hi en aquest cas lloc l'aplicació d'interessos, com sigui que in iIIiquidis non fit mora, com tampoc a la imposició de costes processals en existir en el present cas una iusta causa litigandi.

V.- Per Aute del 17-06-2014 es van acumular a les presents actuacions B-0999-2/2013 les causes B-1009-3/2013 i B-1010-4/2013.

VI.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 01-09-2016, decidint : "Primer.- No donar lloc a l'excepció de manca de legitimació passiva al·legada per la representació processal de la part defenent, "Agullo" S.L.

Segon.- Que estimant substancialment les demandes presentades per la representació processal de la societat "Rius" S.L. i totalment la demanda interposada per la societat "Coll" contra "Agullo" S.L. he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar:

a la societat "Rius" S.L. les quantitats de:

La quantitat de 3.470.- euros en concepte del valor venal del vehicle marca , model i amb matrícula andorrana , més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 24 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

L'import de 10.995,64.- euros en concepte de reparació de la cistella , més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 24 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

L'import de 5.679,10.- euros en reemborsament del pagament de les factures abonades per "Rius" SL a la societat "Briones"SLU, per les hores de lloguer d'un vehicle cistella, més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 24 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

L'import de 130,15.- euros en reemborsament del pagament de les factures abonades per "Rius"SL a l'empresa d'assistència "Coll" més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 18 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

L'import de 2.622,52.- euros de reparació del vehicle més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 18 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

L'import de 21.600.- euros en concepte de valor venal del vehicle AND més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 18 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

I a abonar a la societat "Coll" l'import de 697,10.- euros, corresponent a la quantitat abonada per aquesta companyia a "Rius"SL corresponent a part del cost de reparació del vehicle , matrícula , més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, és a dir el dia 19 de setembre del 2013, i fins el dia de la total liquidació, d'acord amb la norma "lite contestata usurae currunt" (Digest 35, 22,1 i Codi 6,46,1).

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

FONAMENTS DE DRET

I.- En primer lloc, cal examinar novament la qüestió de l'admissibilitat del recurs a la llum de la disposició addicional segona de la Llei segons la qual disposa : "9. Contra la sentència en primera instància, es pot interposar recurs d'apel·lació que es presenta directament davant del batlle, en el termini de tretze dies des de la notificació de la sentència. En l'escrit d'apel·lació, l'apel·lant ha de fonamentar motivadament la seva pretensió de revocació.

El mateix batlle dóna trasllat de l'escrit de recurs a la part apel·lada perquè al·legui allò que estimi procedent en un altre termini de tretze dies.

Un cop practicades les actuacions a què es refereix l'apartat anterior, el batlle eleva els autes a la Sala Civil del Tribunal Superior d'acord amb les normes generals, i aquest, sense cap altre tràmit, llevat que una de les parts demani la celebració del judici oral, dicta sentència dins el termini de trenta dies a comptar de la recepció."

En el present cas, després del nostre Aute del 23-03-2017, i per Autes del 30-03-2017 i del 31-05-2017, la Batlle ha decidit finalment permetre al recurrent de subsanar el seu escrit de recurs, i va donar a totes les parts apel·lades la possibilitat d'al·legar el que consideraven convenient.

Per conseqüent, s'ha de considerar que l'Hble. Batlle ha decidit admetre el recurs. I aquesta decisió s'ha de confirmar.

En efecte, en tal supòsit de manca de motivació del recurs interposat davant de la Batllia, ens hem d'atendre al principi pro actione i al criteri fixat pel Tribunal Constitucional en la seva decisió 2012-7 del 13-07-2012 segons el qual, per tal d'assegurar que el dret d'apel·lació reconegut per la llei en matèria d'arrendaments urbans sigui efectiu i es respectés el dret fonamental a un procés degut, no es pot refusar admetre el recurs d'apel·lació pel sol fet que l'escrit presentat al batlle no compleix amb les formalitats legals.

Així les coses, constatem que abans que les actuacions estiguin vàlidament elevades a aquesta alçada, la part recurrent ha presentat un escrit d'al·legacions en el qual exposa clarament l'objecte i els motius del seu recurs.

Tal escrit permet a les contraparts i a la Sala conèixer la motivació del recurs.

De fet, la representació processal de la societat "Rius", SL, ja havia pogut contestar als greuges formulats per l'apel·lant i la representació processal de la companyia "Coll" SA ho ha pogut fer en un segon temps.

Per tant, considerem que tal escrit permet subsanar el defecte inicial del recurs i que la Batlle podia considerar-ho així.

Per conseqüent, hem ara d'entrar al fons.

II.- Com a primer greuge, la representació de la societat "Agullo", SL, exposa que el Tribunal ha efectuat una incorrecta valoració de les proves proposades per ella. Argumenta en resumit, d'una banda, que una puntual i aïllada caiguda de pedres des d'una tartera veïna no converteix el lloc en inservible per a l'ús al qual se'l destina, i d'altra banda, que no queda provat que els danys s'han produït com a conseqüència de la seva culpa o negligència donat que el despreniment prové d'una parcel·la que no és de la seva titularitat i que és a l'administració comunal de fer-se responsable dels danys.

No es discuteix que a partir del mes de setembre del 2010, la societat "Agullo", SL, va sotsarrendar a la societat "Rius", SL, pel preu mensual de 150.-euros, part d'una parcel·la de terreny ubicada al XXXX del terme de i que aquesta darrera societat la feia servir com a aparcament exterior pels seus vehicles.

Tampoc es discuteix que el 19-06-2012 es va produir un despreniment de gran importància (entre 400 i 500 metres cúbics) que van danyar els vehicles de la societat "Rius", SL, aparcats en aquest moment.

Cal recordar que de manera general l'arrendador ha de posar la cosa arrendada en condicions que pugui servir el destí pactat o al que es derivi de la seva naturalesa, i que respon dels danys que pugui patir l'arrendatari com a conseqüència dels defectes que afectin l'objecte arrendat sempre que en conegui o n'hagi pogut conèixer l'existència i no hi hagi portat remei.

La Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes, les normes generals de la qual s'apliquen als contractes d'arrendaments de terrenys per a un ús distint de l'aprofitament agrícola, pecuari o forestal disposa en el seu article 26.1 que l'arrendador ha de lliurar la finca de forma que estigui en condicions de servir per l'ús a que està destinada.

Pel que fa a la valoració de les proves del present afer, constatem que s'ha pogut establir a través de la certificació emesa per l'Àrea d'Urbanisme i Sostenibilitat del Govern d'Andorra i de la documentació emanant del Comú que el punt de sortida del despreniment era un sortint rocós dels fons de la canal de la situat a una cota de 1230 metres i que la parcel·la d'autes està catalogada en relació a riscos geològics i geotècnics relacionats amb inestabilitats de vessant amb perillositat alta per caiguda de blocs rocosos i perillositat mitjana per grans moviments; que en tal zona exposada a riscos naturals (sòl no urbanitzable) únicament s'admeten les instal·lacions o equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns i a la limitació del mateix risc, i que justament el comú no havia autoritzat l'ús del terreny com a aparcament de vehicles ni cap altra activitat comercial o econòmica equivalent per raó d'aquesta situació de risc i de la previsibilitat de caiguda de blocs rocosos.

Es veu que la part demandada segueix sostenint en aquesta alçada la posició que el tribunal va sintetitzar en el segon paràgraf del seu fonament.-III i a la qual el mateix tribunal va contestar que l'esllavissada no es podia considerar com un fet fortuït i aïllat sinó previsible i que pel fet d'haver arrendat un espai destinat a l'aparcament de vehicles en una zona catalogada com d'alta perillositat de caiguda de rocs on no es podia dur a terme cap activitat comercial i de cap altra tipus, fets que la part defenent havia de conèixer, calia considerar a la societat defenent com a responsable dels danys ocasionats.

Compartim el plantejament de la instància i poc tenim que afegir a la seva encertada motivació al respecte.

En efecte, apareix finalment que el punt essencial i determinant és que la societat defenent i ara recurrent va, sense cap més precaució, arrendar com a aparcament exterior un espai que no es podia de cap manera destinar a l'ús d'aparcament pel fet d'existir un risc molt important de despreniment de pedres.

No és perquè el risc no s'havia convertit en sinistre en els darrers 15 anys (però a la zona del costat sí, l'any 2007 precisament) que no era real i molt important o que la part arrendadora el podia ignorar. De fet va succeir el sinistre d'autes i el mateix no correspon a un cas fortuït o de força major.

Al fer-ho així, la part arrendadora ha comés una falta contractual que li és personalment imputable, poc important al respecte que no és propietària de la parcel·la on es troba el punt de partida dels despreniment, i les conseqüències de la qual ha d'assumir, sense poder pretendre obligar el seu cocontractant a buscar la responsabilitat de l'administració pública.

III.- L'altre aspecte del recurs es relaciona amb la valoració del perjudici i precisament amb el cost de reparació i de reemplaçament de la cistella tota vegada que considera que no existien les proves per a permetre la indemnització del perjudici reclamat. Afegeix d'un costat que no hi ha prova que la cistella fou danyada i de l'altre que el lloguer d'altres grues i/o cistelles res té a veure amb la impossibilitat d'utilitzar dita cistella .

La demanda era precisament que es condemni la defenent a pagar :

l'import de 10.995,64.-euros en concepte de reparació de la cistella .

la suma de 6.607,13.-euros en reemborsament del pagament de les factures abonades a la societat "Briones" per les hores de lloguer d'un camió cistella.

l'import de 1.517,78.- euros en reemborsament del pagament de les factures abonades a l'empresa "Coll" per les hores de lloguer d'una grua.

El tribunal va donar lloc íntegrament a la primera d'aquestes peticions. Pel que fa a les factures, només va donar lloc a les anteriors a la data de reparació de la cistella sia el 10-10-2012 respectivament per 5.679,10.-euros i 30,15.-euros.

Pel que fa a la realitat dels danys provocats a la cistella ( i al camió plataforma amb matrícula ), constatem que de l'informe policial es desprèn que, entre altres, va ser danyada "una màquina elevadora aquesta carregada en el camió plataforma" i aquesta descripció correspon al vehicle que es veu en la foto foli 15, que correspon a les fotos folis 148, 204, 206 i 209 com a la foto foli 217, i a les fotos que es troben en els informes pericials realitzats pel Sr. S. dels quals es desprèn que va examinar un vehicle i un vehicle (veure foli 29 i també el pressupost del 10-10-2012 que precisa que la marca és i el model , foli 43) que havia patit un sinistre el 19-06-2012 i presentava uns forts impactes de caigudes de pedres necessitant reparacions per un total de 10.995,64.-euros.

En l'informe de "Calderón" també existeix una referència al camió-plataforma que va patir l'impacte directe d'un bloc rocós de 1,5 metres cúbics (punt 4 "danys causats" foli 155). Es tracta de tota evidencia del camió sobre el qual es trobava la cistella.

A més, el Sr. Soriano (folis 120 i 341), qui treballa per la societat demandant, va confirmar que la cistella i el camió plataforma van quedar danyats, que durant en el temps de la reparació de la cistella que va ser efectiva el 10-10-2012 es va haver de recórrer als serveis de les societats "Briones" i "Girona".

Així les coses, i enfront de tots aquests elements concordants, no es pot seriosament posar en dubte que la cistella en qüestió hagi estat realment danyada arrel del sinistre del 19-06-2012. Per tant, és amb raó que el tribunal va donar lloc a la reclamació en concepte de reparació de la mateixa.

En quant a les factures de lloguer d'altres vehicles, no podem compartir la interpretació que fa la recurrent de les manifestacions del Sr. Soriano ja que si és cert que va precisar que també es podia contractar a "Briones" per altres raons que la indisponiblitat del vehicle com són les característiques pròpies de les grues de "Briones", això però no ha de significar necessàriament que les factures anteriors al 10-10-2012 reclamades no corresponen a la necessitat en la què la societat es va trobar de recórrer als serveis de "Briones" durant el temps de la reparació.

Per conseqüent, és de manera lògica que el tribunal va donar lloc al pagament de les factures de lloguer anteriors al 10-10-2012.

Per tot l'exposat, hem de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En aplicació del principi del venciment objectiu que regeix la imposició de les costes en matèria civil escau confirma la condemna de la part defenent a pagar les costes de primera instància i imposar-li les d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat "Agullo", SL, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-09-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat "Agullo", SL, les costes judicials d'aquesta alçada, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.