Incident de nul·litat interpretació de la llei TSJC 327/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000327/2013 ORIGEN: 4000914/2011

AUTE NÚMERO: 00010 /2014

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Carranza, i els magistrats M.I. Sr. Nogués i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova , ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0914-4/2011 (ara 4000914/2011), instades pel Sr. Sarabia contra la societat Gaya, en data 3 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada en data 8 de juny de 2011 pel Sr. Sarabia contra la societat mercantil andorrana ENTITY_5; havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen, tot el qual sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

II.- La societat "Gaya" va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 27 de maig del 2014, pronunciant: "ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Sarabia REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 d'octubre del 2013 en el sentit de condemnar la societat "Gaya" a satisfer l'import de 109.390,50 EUR, més interessos legals a comptar del 14 de juliol del 2011 i a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS; sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància".

III.- La representació processal de la societat "Gaya" formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 27 de maig del 2014, tot reclamant la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.

En el cas present, la representació processal de la societat "Gaya" entén que aquesta Sala ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un Tribunal imparcial.

II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, cadascun d'aquests arguments.

En primer lloc, la societat "Gaya" es queixa de la interpretació, que qualifica d'arbitrària, de la normativa laboral en què hauria incurregut aquesta Sala, tota vegada que el Sr. F. no havia arribat mai a ser candidat a delegat de personal. Més concretament, afegeix que la recomanació núm. 143 de l'OIT i l'article L2411-7 del "Code du travail" francès no eren traslladables al cas i que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol 38/1981 era contrària al què sostenia aquest Tribunal. I que, a més, els ordenaments jurídics francesos i espanyols desconeixien la figura andorrana del comiat no causal.

Pel que fa la recomanació de l'OIT, aquesta sala no va reproduir íntegrament el contingut de l'article III, 7.1, qual cosa s'esmena ara en dues llengües: "La protection accordée en vertu du paragraphe 5 de la présente recommandation devrait également s'appliquer aux travailleurs qui ont fait acte de candidature ou qui ont été présentés comme candidats, par les procédures appropriées existantes, pour être élus ou nommés représentants des travailleurs" (versió francesa) i "La protección prevista en virtud de lo dispuesto en el párrafo 5 de la presente Recomendación debería asimismo aplicarse a los trabajadores que son candidatos, o que han sido presentados como candidatos, mediante los procedimientos apropiados existentes, a la elección o al nombramiento de representantes de los trabajadores" (versió castellana). Es pot constatar que la protecció és molt àmplia i no queda subjectada a formalismes excessius, no efectuant la Recomanació cap distinció entre candidats oficials o no, com propugna interessadament la part recurrent.

En relació amb l'article L2411-7 del "Code du travail", "Gaya" oblida de mencionar que, a França, la protecció dels candidats existeix, fins i tot, quan la candidatura és "imminent" ("Cette autorisation est également requise lorsque la lettre du syndicat notifiant à l'employeur la candidature aux fonctions de délégué du personnel a été reçue par l'employeur ou lorsque le salarié a fait la preuve que l'employeur a eu connaissance de l'imminence de sa candidature avant que le candidat ait été convoqué à l'entretien préalable au licenciement"). "Gaya" refereix, a més, una sentència antiga de la Cour de Cassation. Consultada la base de dades oficial de "Legifrance", la sentència 86-60476 del 3 de desembre de 1987 no es correspon amb la seva citació.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol 38/1981, de data 23 de novembre de 1981, va declarar la nul·litat d'uns acomiadaments discriminatoris, inicialment motivats per causes econòmiques i, després, disciplinàries. Aquesta Sala la va portar a col·lació perquè guardava relació amb el cas enjudiciat, tractant-se d'uns comiats motivats, en realitat, per impedir l'elecció d'uns assalariats com a representants dels treballadors. Poc importa determinar si el comiat no causal existeix o no a Espanya i quines són les conseqüències de la seva nul·litat, perquè la referència es feia exclusivament en termes de dret comparat.

En segon lloc, la societat promotora d'aquest incident considera que el legislador andorrà havia exclòs, tàcitament, l'extensió de la protecció dels representants dels treballadors als mers aspirants. Aquesta Sala no comparteix aquest plantejament, remetent-se al contingut de la sentència ara combatuda. En qualsevol cas, la llei no retira cap dret constitucional als candidats a les eleccions de delegat de personal i encara menys el seu dret constitucional i convencional a no ser discriminat o sancionat en motiu de les seves opinions o d'altres situacions similars.

En tercer lloc, la societat "Gaya" argumenta que el treballador només sostenia la producció d'un comiat improcedent, mentre que la Sala el declarava "il·legal", produint-se així un supòsit d'incongruència. Tampoc pot prosperar aquest greuge, tota vegada que una simple lectura de la pretensió que conté l'escrit de demanda condueix a una conclusió contrària: "Que tingui per presentat el present escrit, juntament amb la documentació que l'acompanya, l'admeti; i en els seus mèrits, es tingui per formulada DEMANDA judicial a tramitar pel procediment laboral contra la societat mercantil andorrana "Gaya" que, un cop seguit el judici pels seus tràmits, es dicti Sentència condemnant a la demandada, 1. a satisfer-me la quantitat de 109.390,50 EUR pel concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i il·legal" (foli 13).

Per tot l'exposat, aquesta Sala no considera arbitrària la seva resolució i menys segons els cànons de constitucionalitat que exigeixen que la situació es produeix quan la interpretació de la norma apareix "lògicament irraonable" (Sentència del 25 de maig del 2007, recaiguda en la causa 2006- 24-RE).

Per acabar, es denunciava la parcialitat del magistrat Ponent de la present causa. Per Aute ferm del 23 de juliol de 2014, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar la petició de recusació. Per conseqüent, no hi ha lloc a un segon pronunciament.

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna de la societat "Gaya" a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la societat "Gaya" contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 27 de maig de 2014. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.