Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes (TSJ 0007/22)

Aute

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000007/2022

SENTÈNCIA 016-2022

PARTS:

Agent: Srs. Blasco i Pino

Representant: Sra. Seco

Advocat: Sra. Álvarez

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sr. Duque

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sr. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.

Andorra la Vella, el 26 de setembre del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal dels Srs. Blasco i Pino amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod qui expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE DRET

1.- El 15 de setembre del 2017, els Srs. Blasco i Pino van presentar una querella criminal per la comissió d'un delicte de lesions (article 113.3 del Codi penal) contra un traumatòleg i un anestesista de B, i, subsidiàriament contra el C, i, solidàriament amb tots ells, contra la companyia d'assegurances D.

El 3 d'octubre del 2017, la secció d'Instrucció de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual admetia la querella a tràmit per un presumpte delicte de lesions per negligència (article 117.1 del codi penal), ordenant la pràctica de les diligències escaients.

Entre altres diligències, com les declaracions dels inculpats i de diversos testimonis, les parts van presentar els seus dictàmens mèdics durant la segona meitat del 2017, i, el 7 de març del 2019, la Secció d'Instrucció 2 de la Batllia va dictar una providència mitjançant la qual nomenava un perit per tal que dictaminés sobre les actuacions mèdiques efectuades al recurrent. Aquest dictamen va ser emès l'1 de juliol del 2019.

La part querellada va recusar el perit nomenat per la Batllia per considerar que tenia una vinculació amb un dels perits de la part querellant, i, el 22 de juny del 2020, la Secció d'Instrucció 2 de la Batllia va nomenar el Servei de Medecina Legal i Forense per tal que procedís a la designació d'un altre expert en la matèria.

El 20 de juliol del 2020 es va lliurar una comissió rogatòria internacional traduïda al rus mitjançant la qual es notificava als querellants l'aute d'admissió a tràmit de la seva querella del 3 d'octubre del 2017, es requeria la pràctica d'un examen medicoforense al recurrent i es demanava als querellants que concretessin la seva reclamació.

El 30 de juliol del 2020, la representació processal dels recurrents va presentar un escrit en que sol·licitava el nomenament d'un nou perit sense més demora, i, posteriorment, va continuar presentant escrits en què protestava pel retard i insistia en el nomenament esmentat (escrits del 20 d'octubre del 2020, i de l'1 de febrer, del 19 de març, del 13 d'abril i del 18 de maig del 2021).

El 15 de juliol del 2021, la representació processal dels Srs. Blasco i Pino va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en el marc de les Diligències Prèvies 2000740/2017, per una presumpta vulneració del dret a un procés degut, en el seu vessant del dret a un judici de durada raonable, reconeguda l'article 10.2 de la Constitució.

2.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 22 de novembre del 2021, va estimar el recurs d'empara presentat, declarant que s'ha vulnerat el dret a un procés de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució, i, va decidir:

Estimar el recurs d'empara;

Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental reconegut a l'article 10 de la Constitució; (...)

4. Declarar que la part recurrent te dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

3.- Els Srs. Blasco i Pino reclamen per davant d'aquest Ple, el rescabalament dels danys i perjudicis patits per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, que fixen en la quantitat de 4.800 EUR (QUATRE MIL VUIT-CENTS EUROS) per a cada un d'ells, en concepte d'indemnització per la vulneració del dret a un procediment de durada raonable d'acord amb el pronunciament del Tribunal Constitucional de data 22 de novembre de 2021. També demanen es condemni a la part demandada a satisfer les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador així com de les taxes.

4.- Segons el Ministeri Fiscal, el temps a tenir en compte per fixar la indemnització per dany moral seria des d'un any després de la interposició de la querella, per tant des del 15 de setembre de 2018 i fins la interposició del Recurs d'Empara 15 de juliol de 2021, essent un temps aproximat d'uns 3 anys. Respecte a l'import, estima que s'hauria d'indemnitzar a cadascun d'ells en la quantia de 500 EUR per any de retard, fent un total de 1.500 EUR per cadascun d'ells. Al mateix temps s'oposa a la reclamació de la condemna en costes processals.

5.- L'advocada del Govern s'oposa a la indemnització, demanant de forma subsidiària que la dilació indeguda susceptible d'ésser reconeguda no sigui superior a un any i 5 mesos. A mes nomes s'hauria d'indemnitzar al Sr. Blasco, com a víctima en la querella criminal, i per un import no superior a 1.500 EUR.

6.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest proces correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 22 de novembre del 2021, ha estimat el recurs d'empara presentat, declarant que s'ha vulnerat el dret de les parts a un procés de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució.

Tercer.- El cert és que el Batlle Ponent va admetre la querella en data 3 d'octubre de 2017 i no va ser fins al 20 de juliol de 2020 (quasi tres anys més tard) quan va ordenar remetre la Comissió Rogatòria a ORG_0 per notificar l'admissió de la querella, practicar un examen medico-forense i donar coneixement del contingut de l'article 18 del CPP perquè els interessats manifestessin si reclamaven per raó dels perjudicis soferts i que concretessin la reclamació.

Per tant, si el Batlle instructor creia necessàries aquestes diligències, podia haver-les ordenat poc després d'haver-se admès la querella (3 d'octubre de 2017).

Per altra banda, l'òrgan jurisdiccional, el 22 de juny de 2020 malgrat no va donar lloc a la recusació del perit judicial plantejada per la representació lletrada de la part querellada, encara no havia designat un nou perit a la data de presentació del recurs d'empara, a saber el 15 de juliol de 2021.

Tot i prenent en consideració la crisis sanitària mundial com també l'allunyament de les parts que va necessitar l'expedició d'una comissió rogatòria per part de l'òrgan judicial, es cert que existeix uns lapse de temps d'inactivitat atribuïble a l'administració de justícia.

Per tant, aquest retard indegut es pot situar entre 30 mesos i 3 anys, i no 4 anys, com al·lega la part demandant, el que justifica una indemnització de 3.000 EUR par cada un dels consorts querellants, sense necessitat de diferenciar la situació dels membres de la parella.

Quart.- Pretén també la part demandant que la indemnització contempli els honoraris d'advocat derivats del present procediment, dites circumstàncies no tenen la consideració de perjudici tal i com aquest Ple ha dictaminat en nombroses ocasions.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, de l'article 10 de la Constitució, interposada pels Srs. Blasco i Pino, pel que fa al dany moral patit.

Segon.- Declarar el dret dels Srs. Blasco i Pino a rebre de l'Estat una indemnització d'un import de TRES MIL (3.000 EUR) per cadascun d'ells dos, per l'esmentat dany moral.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.