Inscripció de matrimoni celebrat a l'estranger; demanda no està signada per l'altre cònjuge; legitimació de la registradora; normes d'aplicació (6000511/2019)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000386/2019 ORIGEN: 6000511/2019 - 00

NIG: 5300542120190002869

PARTS:

Apel·lant : REGISTRE CIVIL

Representant : Sra. Villalba

Apel·lat : Sra. Manzanares

Advocat : Sr. Espada

Part : MINISTERI FISCAL

AUTE 086-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el marc dels autes del judici civil 6000511/2019, tramitats pel procediment previst a la Llei del Registre civil i instat el 06-09-2019 per la Sra. Manzanares, el Tribunal de Batlles va dictar Aute decidint :

"Declarar que l'acord dictat en data 12 d'agost del 2019 per la registradora de l'estat civil no és ajustat a dret i que el matrimoni celebrat entre la Sra. Manzanares i el Sr. Castilla en data 31 de desembre del 1983 a la vila de F a França, ha de ser inscrit al Registre Civil del Principat d'Andorra."

Segon.- En contra d'aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació la Registradora de l'Estat Civil, Sra. Villalba, demanant la seva revocació i que es dictés una altra confirmant l'acord registral de data 12-08-2019.

La Sra. Manzanares demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute del 04-11-2019.

El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs manifestant de manera principal que la Registradora no té legitimació activa ni interès en el present plet, i de forma subsidiària que la resolució apel·lada està plenament ajustada a dret.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En data 31-12-1983, la Sra. Manzanares i el Sr. Castilla es van casar civilment a F departament de G, França, on els dos cònjuges eren domiciliats.

En virtut d'un Decret del 22-3-2006, i després d'haver renunciat a la nacionalitat espanyola, la Sra. Manzanares va obtenir la nacionalitat andorrana amb efectes al 18-10-2005.

En data 24-02-2006, a petició de la Sra. Manzanares, la Registradora va inscriure al Registre civil andorrà (llibre 30, p268, secció 1a [de naixements]) la inscripció del naixement de la Sra. Manzanares al registre de E (Espanya), la qual inscripció original conté una nota en marge relativa a la inscripció del matrimoni celebrat a F el 31-12-1983, i de l'adquisició de la nacionalitat andorrana com la renúncia a la espanyola.

En aquest moment, la Sra. Manzanares no va sol·licitar la inscripció del seu matrimoni.

Tampoc la registradora va requerir-la d'aportar una certificació literal del matrimoni.

Segon.- El 01-08-2019, la Sra. Manzanares va presentar a la Registradora de l'Estat Civil del Principat d'Andorra una petició d'inscripció de l'acta de matrimoni del 1983. Juntament amb la seva petició, va aportar un certificat literal del matrimoni en qüestió i una còpia del seu passaport andorrà.

En data 12-08-2019, la Registradora, invocant les disposicions de l'article 109 de la LRC i la Sentència d'Aquesta Sala 272/09 del 27-01-2011, va emetre un Acord registral decidint desestimar la petició d'inscripció pel fet que aquesta no està firmada per l'altre contraent.

El Tribunal ha jutjat que el referit Acte no és ajustat a dret perquè no és l'article 109 de la LRC que era d'aplicació a la situació de la Sra. Manzanares sinó l'article 3 tota vegada que la jurisdicció d'instància considera que en virtut del mateix article la inscripció era obligatòria.

Tercer.- La Registradora s'alça en contra d'aquest plantejament en base als arguments següents:

Recorda en primer lloc que correspon al Registrador la funció de qualificació registral i, d'acord amb l'article 10 de la LRC, ha de determinar si un fet, un acte o una situació jurídica és o no és susceptible d'accés al Registre Civil i la classe d'assentament que correspongui practicar en cas afirmatiu.

Sosté en segon lloc que l'article 3 de la Llei del Registre Civil invocat per la Sra. Manzanares estableix que les persones que adquireixen la nacionalitat andorrana han d'inscriure els fets i actes que els hi afecten, fins i tot els anteriors a l'adquisició de la nacionalitat ; que l'assentament s'ha de fer de forma simultània ; que en data 24-02-2006, la Sra. Manzanares va promoure la inscripció del seu naixement, d'acord amb els articles 5 i 57 de la LRC, i no va manifestar en cap moment que estava casada i que volia inscriure el seu matrimoni al Registre Civil d'Andorra , i que 13 anys desprès d'inscriure el seu naixement no escau esgrimir que també ha de constar el seu matrimoni ja que aquest no es va fer de "forma simultània".

Defèn per tant en tercer lloc que no és d'aplicació l'article 3 de la LRC sinó l'article 109 de la Llei del Registre Civil, que regula també la inscripció dels matrimonis celebrats a l'estranger, i l'article 46 de la LRC que disposa que per a la pràctica de la inscripció a Andorra d'assentaments inscrits en altres Registres Civils es requereix el compliment dels altres requisits legalment exigibles com ho confirma la sentència d'aquesta Sala de data 27-01-2011; que ha de prevaldre la previsió específica de l'article 109 sobre altres disposicions generals com l'article 3, i que la demanda efectuada per la Sra. Manzanares no està signada per l'altre cònjuge, i per tant, no compleix el disposat en l'article 109 de la LRC.

Afegeix que no és certa l'afirmació del Tribunal de Batlles que la inscripció prevista a l'article 109 de la Llei del Registre Civil és una inscripció voluntària dels matrimonis que permet imposar requisits i condicions formals a la inscripció que no tenen cap sentit quan es tracta d'una inscripció obligatòria com en el supòsit de l'article 3 ; que el fet que no apareix la paraula "obligatòria" en el redactat de l'article 109 no pot convertir el sentit d'aquest article com a inscripcions fetes de "forma voluntària", i que la LRC estableix de forma específica els requisits per a la inscripció dels matrimonis a partir de l'article 107 i en cap moment es diu que siguin inscripcions voluntàries.

Finalment, afirma que una interpretació diferent comportaria una situació discriminatòria i un greuge comparatiu entre les persones que adquireixen la nacionalitat andorrana amb posterioritat al seu naixement i aquelles altres persones que són andorranes des del seu naixement, i que volen inscriure el seu matrimoni celebrat a l'estranger al Registre Civil ja que per les primeres, només a demanda de la sola persona que ha adquirit la nacionalitat andorrana seria suficient, mentre que per les segones, almenys quan una d'elles ha nascut a Andorra o sigui resident, els dos contraents haurien de signar la demanda d'inscripció.

Decisio

NORMES D'APLICACIÓ

Cinquè.- Quant a les normes que permeten resoldre el present recurs, cal citar en primer lloc l'article 3 LRC que disposa que :

"Han de constar obligatòriament al Registre Civil tots els fets i actes referits a l'article anterior [És a dir l'article 2, el qual en el seu punt i) cita com a objecte del Registre Civil els matrimonis i les unions civils, així com la seva nul·litat, dissolució o separació], en els termes que la present llei especifica, i també els que en determinen la modificació o l'extinció, sempre que afectin a persones de nacionalitat andorrana, sigui quin sigui el lloc on es produeixen, i aquells altres que, encara que afectin a estrangers, es produeixin en territori andorrà.

Amb relació a les persones que adquireixen la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement s'han d'inscriure al Registre Civil els fets i actes referits a l'art. 2 que els afectin, fins i tot els anteriors a l'adquisició de la nacionalitat andorrana. L'assentament dels fets i els actes anteriors a l'adquisició andorrana es realitza simultàniament a l'anotació d'aquesta"

En segon lloc, l'article 46, que pertany al Títol III ("Actes del registre) Capítol II relatiu al règim des les inscripcions, anotacions i altres assentaments, disposa que :

"Perquè els assentaments d'estat civil, existents en registres civils estrangers o eclesiàstics parroquials andorrans, referents a andorrans i a persones nascudes a Andorra puguin causar inscripció al Registre Civil d'Andorra, cal que, a més dels altres requisits legalment exigibles, produeixin segons la legislació de l'estat on hagin estat practicats els primers o la legislació canònica els segons, els efectes de fe pública i probatoris i d'altres de previstos per a cada assentament per la legislació andorrana. Per constatar aquests efectes, s'actuarà segons el que resulti dels termes de l'assentament que es desitja traslladar a assentament registral andorrà, o del títol documental presentat com a vàlid per al trasllat o, en defecte de tot això, de la prova complementària perquè es practiqui per altres mitjans.

Pel que fa a la inscripció de sentències i resolucions judicials o administratives, la titulació documental que hagi d'ésser la base de l'assentament ha de contenir la indicació que són fermes i executòries, a part de complir la resta dels requisits legals corresponents."

Amb aquest darrer article cal citar l'article 48,1 que precisa que :

"Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:

els designats en cada cas per la Llei.

Aquells a qui es refereix el fet inscriptible, o els seus hereus.

El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència."

En tercer lloc, pel que fa als matrimonis (capítol I del Títol V "Expedient civil de matrimoni o d'unió civil"), l'article 107,1 disposa que :

"S'inscriuen en el Registre Civil els matrimonis i les unions civils celebrats a Andorra d'acord amb les Lleis andorranes sobre el matrimoni i les unions civils, i els matrimonis celebrats d'acord amb la llei canònica. També s'hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i els altres establerts en les Lleis andorranes sobre matrimonis, i les unions civils i les institucions anàlogues, celebrats a l'estranger entre cònjuges almenys un dels quals és andorrà o resident a Andorra.",

i l'article 109 de la LRC disposa:

"La inscripció dels matrimonis i les unions civils o una institució anàloga celebrats a l'estranger entre cònjuges, un dels quals almenys és andorrà o resident a Andorra, ha de ser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, i:

a)Si el matrimoni és civil, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s'hagi celebrat el matrimoni;...b)..c)..d)..

En els quatre casos la petició d'inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador".

Finalment, quant al sentit de la Sentència 272-09 del 27-01-2011 invocada per totes les parts però amb una interpretació diferent, el mateix és que, en l'ordenament jurídic andorrà, la desitjable concordança entre la realitat extraregistral i el Registre no permet alliberar-se del principi de l'article 3 LRC en virtut del qual l'obligarietat de la inscripció dictada per l'article 2 està supedita als termes que la LRC especifica.

Dit d'una altra manera, el caràcter obligatori dels assentaments no seria suficient per permetre una inscripció si les condicions de la mateixa en aplicació d'una norma específica de la LRC no quedessin reunides.

És així que, en el cas jutjat el 27-01-2001, donat que l'article 109 LRC exigeix la signatura dels dos contraents, aquesta Sala va confirmar la Sentència del tribunal de Batlles que havia declarat la nul·litat de la inscripció del matrimoni realitzada sense l'acord de l'altre cònjuge.

INSCRIPCIÓ DEL MATRIMONI D'AUTES

Cinquè.- És cert en aplicació de la Sentència 272/09 i de la interpretació de l'article 109 LRC que conté, la posició de la Registradora seria la correcta donat que dit article no introdueix cap diferència al moment de la celebració del matrimoni com ho fan la Sra. Manzanares i el Ministeri fiscal quan sostenen que l'article 109 només seria d'aplicació a aquells matrimonis on un dels conjugues era andorrà o resident al moment de la celebració.

No obstant això, considerem que la interpretació que es va fer en el seu temps no es pot mantenir sense més i que cal precisar el criteri a traves d'una interpretació més acomodada a la resta de la LRC i als principis constitucionals.

En efecte, ressurt de l'article 109 que la petició d'inscripció d'un matrimoni civil celebrat a l'estranger i del qual un dels cònjuges és andorrà, suposa que, si bé és el cònjuge andorrà qui ha de promoure la inscripció, la petició d'inscripció ha de ser signada pels dos.

Aquest redactat evidencia una contradicció entre el primer paràgraf (promoure la inscripció) i el segon (la petició d'inscripció) perquè el primer només involucra al ciutadà andorrà i al resident, mentre que en el segon, vincula l'actuació conjunta dels dos contraents.

Atesa aquesta contradicció, no és possible recórrer a una interpretació literal i aleshores, cal acudir a altres pautes interpretatives.

La primera d'elles es centra en que la interpretació sigui concordada amb la protecció que la Constitució atorga als drets fonamentals,

Ens referirem després a la menció de l'exposició de Motius de la Llei de Registre Civil però ja podem recordar que l'article 5.1 de la LQLJ obliga als Tribunals a interpretar i a aplicar les lleis d'acord amb els principis constitucionals i de la interpretació que resulti de les resolucions del Tribunal Constitucional en tot tipus de processos.

Entre els drets d'aquesta superior categoria inclosos en el Capítol III del Títol II de la Constitució hi trobem en l'article 13 que disposa :

"1. La llei regularà la condició civil de les persones i les formes de matrimoni", i en l'apartat 2 vincula també el matrimoni amb la protecció de la família.

No es dubtós que l'estat civil forma part de l'estatus personal de tot ciutadà.

L'altre aspecte del cas que cal tenir en compte és la qüestió de la obligatorietat de la inscripció, quina problemàtica té dos vessants.

El primer vessant és relatiu als efectes de l'adquisició de la nacionalitat andorrana i de la inscripció realitzada al 2006.

S'entén que la Sra. Manzanares i el Ministeri Fiscal consideren que donat la obligatorietat de la inscripció resultant de l'article 3 en cas d'adquisició de la nacionalitat, la Registradora hauria tingut l'obligació d'inscriure el matrimoni. Recordem que l'article 3 de la LRC acaba en els següents termes:

"Amb relació a les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, s'han d'inscriure al Registre els fets i els actes referits a l'article 2 que les afectin, fins i tot els anteriors a l'adquisició de nacionalitat.

L'assentament dels fets i els actes anteriors a l'adquisició de la nacionalitat es realitza simultàniament a l'anotació d'aquesta."

Però en el present cas existeix una demora en la inscripció del matrimoni (des del 2006 al 2019) pel fet que al 2006 la Sra. Manzanares no va sol·licitar la inscripció del seu matrimoni i tampoc la registradora va requerir-la d'aportar una certificació literal del matrimoni.

En tot cas, i és el segon vessant de la problemàtica, sigui al 2006, quan es va inscriure el naixement, sigui al 2019, tot i el caràcter obligatori de la inscripció resultant dels articles 2 i 3 LRC, cal determinar si no calia fer una interpretació més flexible de l'article 109.

Si bé podem continuar compartint plenament la Sentència 272-09 del 27- 01-2011 que hem recordat abans quan defineix com a principi que aquest caràcter obligatori no impedeix que s'han de complir els requisits i les exigències formals imposades per la LRC per cada assentament, i que les previsions de l'article 109 prevalen sobre normes més generals, no obstant això arribem a la conclusió que cal matisar si el darrer paràgraf pot ser aplicat de manera literal en tots els supòsits.

Mentre no es clarifiqui pel legislador aquella redacció contradictòria o confusa del precepte, hem d'analitzar si la inscripció d'una condició civil d'una persona andorrana ha de quedar supeditada a la voluntat d'una altra (sigui andorrana o sigui estrangera). És a dir, si tal condició personal que es tan important no solament per la persona concernida sinó també pel propi Estat (que protegeix aquella condició fent obligatòria aquella inscripció de la qual es derivaran drets i també obligacions), ha de quedar en la decisió d'un tercer, el qual pot resultar que sigui estranger i visqui en l'estranger i, per tant, ni tan sols està obligat a complir amb les lleis del Principat.

Si ens inclinem per la interpretació literal del darrer paràgraf de l'article 109 tantes vegades esmentat, la conclusió seria afirmativa. I la conseqüència seria que un ciutadà nacional es veuria perjudicat per no poder inscriure el seu matrimoni, amb pèrdua dels drets derivats d'aquesta condició en el seu estat civil (pensem en els efectes en l'àmbit de drets socials, prestacionals, conseqüències en la filiació futura, entre d'altres).

No creiem que aquesta sigui la voluntat del nostre legislador. Perquè efectivament en el primer paràgraf ja preveu que almenys el ciutadà que sigui andorrà o resident, hagi de promoure la inscripció. Efectivament d'aquesta manera resulta obligat a fer-ho perquè està vinculat per les lleis nacionals i no l'altre cònjuge que no té perquè estar-ho.

Simplement, creiem que el darrer paràgraf ha estat fruit d'una redacció poc afortunada que, per això, no podem aplicar-lo de manera literal sinó que teleològicament la voluntat del legislador era una altra (la del primer paràgraf) més d'acord amb els principis constitucionals i amb la resta de la pròpia llei. Aquesta en la seva Exposició de Motius diu:

"Però la promulgació de la Constitució, i singularment els articles 5, 6, 11 i 13, obliga necessàriament a establir un Registre Civil."

...AI Registre Civil seran sotmesos tots els actes i els fets que concerneixin la persona i la seva vida en societat, independentment del fet que professin o no una religió (condició civil de les persones en el sentit de l'article 13.1 de la Constitució).

VI. L'interès del Registre Civil és tenir la màxima informació possible. Amb aquest fi, els terminis s'han previst amb amplitud. No s'ha sancionat la manca de presentació al Registre i, de manera general, s'ha facilitat al màxim que l'administrat pugui, encara que sigui extemporàniament, acudir al Registre per declarar tot allò que li interessi assentar. Per facilitar les declaracions es fixa corn a regla general de gratuïtat de les declaracions, les inscripcions i les anotacions de tots els actes de declaració i compareixença, i solament s'estableix el pagament per a l'expedició de certificats i certes prestacions.".

Resta clara doncs la voluntat dei nostre legislador de vincular un dret fonamental com és la condició civil de la seva ciutadania amb la necessària protecció a través de la creació del Registre Civil. Aleshores, hem de descartar qualsevol interpretació literal que ens condueixi a deixar fora de protecció registral aquell dret fonamental i això no significa -com ja hem dit abans- que es puguin prescindir de totes les formalitats previstes en la Llei per inscriure un fet transcendental a tot preu. El que hem volgut és matisar un cas molt puntual amb una interpretació que s'ha hagut d'apartar de l'estricta literalitat perquè existeix una contradicció entre literalitats en el mateix precepte i ens hem inclinat per aquella que sigui més protectora d'un dret fonamental.

Per acabar, afegirem que compartim plenament que la qualificació registral és competència exclusiva del Registrador d'estat civil, però aquesta competència està sotmesa al control judicial d'acord amb l'article 146 lletra d) de la LRC. I tampoc compartim l'argument de que la interpretació teleològica que es proposa en contra del criteri de l'expedient registral significaria una discriminació entre els ciutadans nascuts al país i aquells altres que han adquirit la nacionalitat posteriorment. Precisament del que es tracta és de regular de manera diferent situacions que són diferents i de facilitar l'accés al Registre civil fins i tot d'actes registrables anteriors a l'adquisició de la nacionalitat, doncs l'Estat andorrà és el primer en estar interessat en aquests actes de la vida dels seus ciutadans, d'origen o d'adopció.

Per consegüent, s'ha de desestimar el recurs interposat per la Sra. Registradora i confirmar la part dispositiva de la resolució d'instància.

Setè.- No hi ha lloc a efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs interposat per la Registradora del Registre Civil contra l'Aute de data 04-11-2019, dictat pel Tribunal de Batlles del qual confirmen la part dispositiva.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-