Recurs de Suplicació: resolucions recurribles.

Aute

AUTE DE 13 DE DESEMBRE DE 1995

Recurs de Suplicació: resolucions recurribles.

RESULTANT:

Que l'Hble. Batlle va dictar PROVIDÈNCIA en data 22 de maig de 1995, acorda procedir a l'arxivament de les actuacions de la present causa.

RESULTANT: Que l'advocat del Sr. Ferreras, el Sr. Durán va interposar recurs d'apel·lació contra la PROVIDÈNCIA esmentada de data 22 de maig de 1995.

RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà AUTE, de data 16 de juny de 1995, desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat del Sr. Ferreras.

RESULTANT: Que el Sr. Durán advocat de Ferreras va interposar recurs de súplica contra l'AUTE de 16 de juny de 1995 dictat pel M.I. Tribunal de Corts.

RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar AUTE en data 7 de setembre de 1995, acorda desestimar el recurs de súplica interposat per Ferreras.

RESULTANT: Que notificades les parts, l'advocat del Sr. Ferreras, el Sr. Durán va interposar recurs de suplicació contra l'esmentat AUTE de data 7 de setembre de 1995 del M.I. Tribunal de Corts essent el recurs, fonamentat en els següents motius de l'article tercer del Decret de 13 de juliol de 1990:

art.3.1: "Per defecte o excés de jurisdicció o de competència".

art.3.2: "Per infracció de normes del procediment sempre que hagi produït indefensió o hagi vulnerat qualsevol dret o garantia fonamental".

art.3.4: "Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica".

art.3.5: "Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència".

art.3.9: "Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència".

RESULTANT: Que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal dintre del termini legalment concedit; l'advocat del Sr. Ferreras qui ratifica l'escrit de recurs de suplicació presentat davant del M.I. Tribunal de Corts. EL MINISTERI FISCAL, en el seu escrit de compareixença fa oposició al recurs presentat, demanant la no admissió del recurs i conseqüentment la confirmació de l'aute recorregut. PART: L'advocat del Sr. Hoyos el Sr. Salas compareix i impugna l'admissió del recurs formulat pel Sr. Ferreras, formulant les degudes al·legacions en el seu escrit de compareixença per davant d'aquesta Sala Penal.

CONSIDERANT:

Que el recurs de suplicació, regulat per Decret de 13 de juliol de 1990, compleix en el Principat d'Andorra, una funció equivalent a la que en altres sistemes processals europeus es coneix com el recurs de cassació, el qual no està obert a cap tipus de control ni permet impugnar totes les resolucions judicials dictades en qualsevol procediment. L'article 2 de l'esmentat Decret regulador del recurs de suplicació contempla les resolucions recurribles en grau de suplicació: 1-Les sentències dictades en primera instància pel Tribunal de Corts. 2-Els autes de sobreseïment les altres decisions d'aquell Tribunal que impedeixin la prossecució de la causa. 3-Els autes que en període d'execució de sentència fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa. El recurrent pretèn que la Providència que acorda l'arxiu de les actuacions, dictada per l'Hble. Batlle(no pel Tribunal de Corts, encara que confirmada en grau d'apel·lació) sigui una resolució impugnable en grau de suplicació. Tal cas no correspon al present recurs, amb el que es pretèn impugnar la PROVIDÈNCIA d'arxivament de les actuacions, doncs es tracta d'una resolució dictada per l'Hble. Batlle i no pel Tribunal de Corts, contra la qual ja es va interposar recurs d'apel·lació, que el Codi de Procediment Penal estableix en l'article 218; així mateix va interposar recurs de súplica, regulat en l'article 228 del Codi de Procediment Penal. El M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència ha actuat solament com a òrgan ad quem per conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la resolució de l'Hble. Batlle. L'esmentada conclusió està avalada per la lògica del sistema processal, ja que d'acceptar-se la tesi del recurrent qualsevol resolució es podria impugnar en grau d'apel·lació i després en tràmit de suplicació, amb majors garanties que el Codi estableix per a les respectives sentències en els diferents procediments, i en aquest sentit ens trobaríem davant d'una tercera instància no existent en el Dret processal andorrà. La jurisprudència de la Sala Penal, del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, dictà Aute d'inadmissió en data 13 de setembre de 1995, cas similar d'inadmissió amb referència rotlle núm.30-95(causa núm.67-F/91,13-F/92).

CONSIDERANT: Que per tot l'esmentat, procedeix la inadmissió de recurs de suplicació interposat per Ferreras.

Decisio

Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.-Declarar la inadmissió del recurs de suplicació interposat per Ferreras, mitjançant el seu advocat el Sr. Durán.

2.-Imposar les costes processals al recurrent.

3.-La remissió de la present causa al M.I. Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució, als efectes escaients.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de Tribunal Superior de Justícia Sala Penal, i en el seu nom ho firma la Presidenta, en dono fe.