Mesures provisionals. Inassistència del ministeri fiscal. Denegació de suspensió. Nul·litat d'actuacions

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000291/2025

ORIGEN: 5000361/2025 - 0

NIG: 5300542120250002130

AUTE 000117-2026 DE 21/07/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 21/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000291/2025

Nig : 5300542120250002130

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00117 A

AUTE 000117/2026

PARTS:

Apel·lant: Adriana

Representant: Dolors

Advocat: Rufina

Apel·lat: Robert

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TORPORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Mesures provisionals. Inassistència del ministeri fiscal. Denegació de suspensió. Nul·litat d'actuacions

Andorra la Vella, a 21 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part demandant per escrit de 23/10/2025 va sol·licitar l'adopció de les mesures provisionals a què es refereix l' article 299 del codi de procediment civil principalment relatives a l'autoritat parental, la guarda i custòdia dels fills comuns menors d'edat, al règim de relacions del progenitor amb aquests fills, la pensió d'aliments, les despeses extraordinàries, els estudis superiors dels fills a l'estranger i al Principat, més la pensió compensatòria.

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 9/12/2025 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Establir, amb caràcter provisional, les següents mesures entre la Sra. Adriana i el Sr. Robert i els seus fills comuns menors d'edat X i Y:

1.- Separació personal dels consorts. Es declara la separació personal dels consorts.

2.- Exercici de l'autoritat parental. Es manté de forma conjunta entre ambdós progenitors.

3.- Règim de guarda dels fills menors. S'estableix a favor de la mare, sense fixació d'un règim de visites en relació al fill X i amb l'establiment d'un règim de visites d'un cap de setmana al mes en relació a la filla Y. Tot l'anterior en base a l'establert al fonament de dret sisè.

4.- Prestació d'aliments. Les despeses dels fills menors, amb l'abast consensuat per ambdues parts i en els termes precisats al fonament de dret setè, es repartiran al 50% entre ambdós progenitors tant pel que fa a les despeses ordinàries com extraordinàries.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes processals."

3.- Per escrits respectius de 17 i 24/12/2025, la part apel·lant i el Ministeri Fiscal han formulat recurs d'apel·lació contra l'aute dictat en data 9/12/2025 en el marc del procediment civil de família número 5000361/2025 - 0.

3.1) La part apel·lant sol·licita que vulgui fer dret al recurs, reformant parcialment la resolució de primera instància en el sentit següent :

"1. No taxar un règim de relacions del progenitor amb la filla menor, establint que serà ella qui decidirà quan i com vol mantenir contactes i visites amb el seu pare, reformant l'Aute en quant a la filla.

2. Que es fixi una pensió per aliments a favor dels fills a pagar a la Sra. Adriana d'un total de SET MIL CENT EUROS (EUR 7.100) mensuals per a cobrir les despeses d'ambdós menors, que el Sr. Robert haurà de satisfer el dia 1 de cada mes, per mitjà de domiciliació bancària al benefici del compte bancari obert a ORG000, IBAN núm. NUM000, i que haurà de ser indexada i actualitzada cada mes de gener de cada any, segons l'índex de preus al consum (IPC que cada any estableixi el MI GOVERN D'ANDORRA o l'organisme que se'n encarregui).

3. La participació dels progenitors en les despeses extraordinàries dels fills (un 90% el pare i un 10% la mare). Per tant, el pare ingressarà mensualment EUR 374,58 en concepte de despeses extraordinàries ja conegudes i actuals de la Y, sense perjudici que ambdós fills puguin ampliar-les o reduir-les, segons les seves necessitats.

4. De cara als estudis superiors dels fills a l'estranger, els pares pagaran totes les despeses (allotjament, matricules, escolars, extraescolars, tributs, alimentació, etc.) dels mateixos en la proporció d'un 90% el pare i d'un 10% la mare, abonant la despesa corresponent en el compte bancari de cada fill. En aquest cas, la pensió establerta pels fills en el punt 4 anterior es reduirà en la quantitat de 1.000€ per cada fill que s'allotjarà a casa de la mare els caps de setmana i vacances escolars, més IPC, abonament que es farà en les condicions indicades en el punt 4 anterior.

5. De cara als estudis superiors dels fills al Principat els pares pagaran totes les despeses d'estudis dels mateixos en la proporció d'un 90% el pare i d'un 10% la mare, abonant la despesa corresponent en el compte bancari de cada fill. En aquest cas, la pensió establerta pels fills en el punt 4 anterior es reduirà en la quantitat de 1.500€ per cada fill que s'allotjarà a casa de la mare, més IPC, abonament que es farà en les condicions indicades en el punt 4 anterior, fins a llur independència econòmica.

6. Confirmant els altres pronunciaments de l'Aute recorregut, sense imposició de costes processals, cada una de les parts assumint les seves pròpies".

3.2) Per la seva banda el Ministri Fiscal demana que es vulgui declarar la nul·litat de l'aute de data 9/12/2025 i la retroacció de les actuacions en el moment processal anterior a la celebració de l'audiència prevista a l' article 299 del CPC celebrada el 24/11/2025. Ho argumenta per haver-se produït vulneracions de les normes i garanties processals en denegar el Sr. Batlle la suspensió del procés interessada pel mateix Ministeri Fiscal, però també per haver-se vulnerat el dret a la jurisdicció, en el seu vessant al dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i a un procés degut.

4.- La representació de la part apel·lada comparteix plenament els arguments esgrimits pel Ministeri Fiscal i s'oposa al recurs formulat per la part apel·lada. i Sol·licita es vulgui dictar Aute desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Adriana, confirmant íntegrament la resolució recorreguda (sempre i quan no es declari la nul·litat de la mateixa interessada pel Ministeri Fiscal), i condemnant a la recurrent al pagament de les costes judicials ocasionades al nostre mandant en segona instància, inclosos honoraris d'advocat i procuradora.

5.- En data 03/07/2026 es va practicar -ad cautelam- l'audiència de la menor Y amb assistència del Ministeri Fiscal.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment incidental de mesures provisionals en un procediment de família, inicialment els dos fills, X i Y eren menors d'edat i d'aquí la intervenció preceptiva del Ministeri Fiscal, d'acord amb l' article 299.3 del Codi de Procediment Civil (CPC ). La Batllia va fixar la data del 24 de novembre de 2025 per la celebració de l'audiència preceptiva i amb citació de les parts i del fiscal. Tant el fiscal adjunt a la Batllia com el Fiscal General de l'Estat en escrits respectius de 10 i de 21 de novembre següent varen demanar la suspensió de l'audiència previst pel 24 del mateix mes per raons organitzatives del servei doncs no disposaven de cap fiscal disponible. La Batllia va decidir no suspendre per dues resolucions successives i l'audiència es va celebrar en la data prevista sense la presència de Ministeri Públic. En data 9.12.25 va dictar l'Aute de mesures provisionals entrant en les mesures que considerava havien d'aplicar-se.

Contra tal decisió han plantejat recurs tant el Ministeri Fiscal com la mare. El pare s'ha oposat al recurs de la mare i s'ha adherit al recurs del Ministeri Fiscal.

Atès que en aquest recurs es demana la nul·litat d'actuacions, caldrà començar pel seu examen per condiciona el que ha interposat la mare.

Segon.- Objecte del recurs del Ministeri Fiscal

Aquesta institució argumenta en el seu recurs que el fet de no concedir la Batllia la suspensió per raons de l'organització del servei que impedia acudir a l' audiència de l' article 299.3 del CPC ha suposat una vulneració dels seus drets processals sinó també una greu violació de l' article 10.1 de la Constitució (en la seva vessant d'una decisió fonamentada en dret i també a la d'un procés degut), així com també a una violació dels articles 6 i 8 del Conveni Europeu de Drets Humans , com de l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants en preservar l'interès superior del menor i que en aquest cas els dos fills -que aleshores eren menors doncs X és nascut en NUM001/2008 i Y en NUM002/2011- havien de ser protegits per la institució pública que la té assignada, per imperatiu de l' article 93 de la Constitució i així mateix de l' article 3.10 de la Llei del Ministeri Fiscal de 12/09/1996 i desenvolupats en l'actualitzada LQJ en el seu article 89.3 .

Així mateix recorda jurisprudència d'aquesta Sala (TSJC 102/2023) sobre l'obligatorietat de preservar la intervenció del fiscal per part dels òrgans jurisdiccionals en aplicació dels preceptes acabats d'esmentar quan "hem dit que: ... "D'aquests preceptes s'infereix que la seva intervenció es justifica des de la perspectiva de l'interès general que s'associa a la protecció d'uns col·lectius especialment vulnerables, tractant-se d'una intervenció imperativa i obligatòria, respecte de la qual els òrgans jurisdiccionals han de ser especialment curosos en assegurar-ne la participació efectiva.".

També es fa ressò de l'aute de 24/10/2024 (TSJC 080/2024) que té semblances amb el cas present i es diu que:

"Quart.- L'eix principal del recurs sobre el qual el Ministeri Fiscal recolza la seva petició de nul·litat ens obliga a pronunciar-nos sobre la qualitat de la seva intervenció en el procés civil a la llum de les disposicions legals concurrents i que ja hem tingut ocasió d'abordar reiteradament.

Entre les resolucions més destacades, recordarem que en la Sentència de 22-4-2004 (rotlle TSJC-135/03) sosteníem: "L'

art. 89,3 de la Llei qualificada de la justícia

exigeix l'audiència preceptiva del Ministeri Fiscal en tots els procediments civils en què intervinguin interessos d'absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció; i l'

art. 3

,

10 de la Llei del Ministeri Fiscal

determina la forma com ha de tenir lloc aquella audiència i precisa que la seva intervenció és amb la qualitat de part. La qualitat de part necessària implica que el Ministeri Fiscal ha de ser tingut per tal des del mateix inici del procediment i en cadascun dels seus estadis posteriors, de manera que cal traslladar-li la demanda per tal que la pugui contestar i oposar-s'hi si és el cas, i notificar-li les providències o/i diligències de tramitació d'igual manera com s'ha de fer amb les altres parts, a fi que pugui proposar les proves que cregui escaients per als interessos que té el deure de defensar i intervenir activament en la seva pràctica i en les proves de les altres parts, formular conclusions i recórrer la sentència o la resolució que recaigui si així interessa al menor, absent, desvalgut o incapaç. El Ministeri Fiscal com a part, no compleix amb el deure de defensar el menor, incapaç o desvalgut amb la presentació d'un informe en la fase final del procediment, ja que la seva intervenció com a part per a la defensa dels interessos pels quals té l'obligació de vetllar no li permet mantenir-se al marge del procés, ni compleix la seva obligació de defensa mitjançant el lliurament d'un informe basat en allò que hauran al·legat i provat les altres parts, sinó que l'incumbeix estar present en el litigi des del principi i al·legar i provar tot el que cregui adient pels interessos que la llei li confia, i haurà de recórrer la resolució que es dicti si la considera disconvenient pels seus defensats en la mateixa forma i termini que la llei determina per a les altres parts; i no és escaient adherir-se extemporàniament al recurs d'apel·lació interposat per altre, perquè la figura processal de l'adhesió al recurs d'apel·lació interposat per altre no està prevista ni regulada en l'ordenament processal del Principat, i la seva formulació sorpresiva davant el Tribunal Superior col·locaria a la part apel·lada en una evident situació d'indefensió prohibida per la

Constitució (art.10

)".

Posteriorment, en l'Aute de 24/03/2011 (TSJC 329/2010) dictat en un supòsit de jurisdicció voluntària que afectava els interessos patrimonials d'uns menors d'edat manteníem: "(···) esdevé necessari i procedent la intervenció en el procés del Ministeri Públic, atès que el mateix té encarregada legalment (vegeu l'

art. 3.10 de la Llei Qualificada del Ministeri Fiscal

i l'

art. 89.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

), la intervenció en tots els procediments en els quals es troben immersos menors d'edat, absents o incapacitats

Per consegüent, i tota vegada que la intervenció del Mgfic. Ministeri Fiscal no s'ha produït, i essent la seva presència en el procés una actuació necessària i imprescindible per a la salvaguarda dels interessos dels menors, s'escau decretar la nul·litat de les actuacions, devent-se retrotraure les mateixes al moment en el qual, admesa a tràmit la demanda, procedia donar trasllat de la mateixa al Ministeri Fiscal (···)".

De manera més recent hem mantingut respecte del Ministeri Fiscal (TSJC-102/2023) que: "la seva intervenció es justifica des de la perspectiva de l'interès general que s'associa a la protecció d'uns col·lectius especialment vulnerables, tractant-se d'una intervenció imperativa i obligatòria, respecte de la qual els òrgans jurisdiccionals han de ser especialment curosos en assegurar-ne la participació efectiva".

S'infereix del conjunt d'aquestes resolucions que la intervenció del Ministeri Fiscal, si bé és obligatòria i imperativa en aquells procediments de naturalesa civil que ja hem tingut ocasió de destacar, ho és en qualitat de part trobant-se sotmesa als principis estructurals del procés civil andorrà fonamentats en l'audiència, contradicció i igualtat de les parts (

art. 2.1 del CPC

), sense gaudir en aquest àmbit d'un règim especial com succeeix en l'àmbit penal on, el Tribunal Constitucional, ha pogut admetre que la seva intervenció "orientada a la defensa de l'interès públic, se superposa a l'acció de les parts" (Sentència de 25-4-2008, 2007-RE i 33-RE).

En aquesta situació s'ha d'entendre que el Ministeri Fiscal, si bé no disposa en l'àmbit civil de majors facultats processals que les restants parts litigants, tampoc en disposa de menys, de manera que com per a les restants parts haurà de trobar-se en disposició immediata de les actuacions practicades per poder realitzar les al·legacions que consideri escaients, ser convocat a les audiències i actes de judici que es puguin celebrar, sent-li notificades puntualment totes les resolucions que es puguin dictar entre altres. També podrà sol·licitar suspensions per raons organitzatives com succeeix pels advocats, el tot per tal que pugui desplegar amb normalitat el seu rol fonamental en l'organització institucional andorrana."

En aquest cas TSJC 080/2024 parcialment transcrit (validat pel TC en la seva sentència de 17/02/2025 2024-74-RE), però l'absència del Ministeri Públic en l'audiència pública (que va ser ocasionada per una errada tècnica imputable als serveis administratius de gestió de la pròpia institució, no va ocasionar la nul·litat de les actuacions perquè posteriorment la Batllia va donar ocasió no només de conèixer el contingut de totes la sessió i de la proves practicades, sinó que li va proporcionar l'ocasió de proposar proves. No és aquest el cas actual com es comprovar de l'antecedent Cinquè de l'aute impugnat on es transcriu la providència de 25/11/2025. En el cas present no se li va demanar a la Fiscalia més precisió sobre les qüestions organitzatives que li impedien el dia 24/11/2025 assistir a l'audiència cosa que hauria pogut servir per ponderar la proporcionalitat de la decisió.

També hem tingut ocasió de ressaltar la necessitat de la participació efectiva del Ministeri Públic en els nostres Autes (TSJC 265/2025 i TSJC 266/2025) en els qual la Batllia 5 havia substituït la preceptiva vista oral del vigent article 304 del CPC per un informe escrit de conclusions. En la segona de les resolucions esmentades, recordàvem que:

"En primer lloc, és jurisprudència del Tribunal Constitucional que les normes processals s'han de complir obligatòriament doncs són d'ordre públic. En efecte, les normes i principis de dret processal, per la seva naturalesa, són ius cogens, és a dir de compliment obligatori tant per les parts com per l'òrgan jurisdiccional, els quals no poden en cap cas deixar de banda o disposar la seva aplicació.

Com ho ha recordat el propi Tribunal Constitucional, "les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts" (Causa 2000-13-RE). Aquesta prohibició val evidentment a fortiori pels òrgans judicials, que no poden erigir-se en legisladors sinó que han de realitzar els actes processals de conformitat amb el que preveu la Llei."

Aplicada aquesta doctrina constitucional al cas present considerem que 1) si el Ministeri Públic havia demanat per dues vegades (pel fiscal adjunt i pel Fiscal General de l'Estat) que per raons organitzatives internes la suspensió en el dia assenyalat de l'audiència en la qual es preceptiva la presencia del fiscal, i amb una antelació de 15 dies que haurien permès instar a la Fiscalia a un major detall de les dites raons, era raó suficient per accedir a la seva petició per aplicació del principi de col·laboració que ha de regir entre institucions, sobretot atenent a que els drets de menors d'edat estaven en joc i sense que s'hagin motivat raons d'imperiosa impossibilitat de l'ajornament o avançament (les dues possibilitats oferia el MF) per part de la Batllia que justifiquessin la interdicció, i 2) una voluntat de recerca de col·laboració institucional com, de manera generalitzada, es ve donant entre les diferents Batllies i el MF.

I aquesta desencertada decisió de no accedir a l'ajornament/avançament la qual com es constata en el Fonament Jurídic Tercer no està incorporada a la pròpia resolució judicial que es limita a que fer seva la de la secretària judicial (que es una resolució processal però no judicial), ha de ser anul·lada per restaurar l'ordre públic en benefici de la menor Y (el seu germà ja es major d'edat) i permeti que la institució pública destinada per la Constitució a vetllar per l'interès superior de la menor i la seva protecció pugui ser real i efectiva, i també per evitar dreceres no constitucionals que -en diferents modalitats- hem tingut que anar corregint.

En conclusió, el recurs del Ministeri Fiscal ha de ser estimat i es procedent anul·lar les actuacions al moment processal immediatament anterior a la celebració de l'audiència prevista en l' article 299.3 del CPC , salvaguardant els actes processals que no es vegin afectat per aquesta retroacció de les actuacions (en aplicació del principi de conservació dels actes processals), en especial, les exploracions dels fills ja practicades,

Tercer.- Recurs de la Sra. Adriana

Atès que el recurs de la Sra. Adriana es centrava en el contingut de les mesures adoptades i que ha calgut anul·lar les actuacions al moment d'una nova audiència, el seu recurs ha perdut el seu objecte.

Quart.- L'estimació del recurs del Ministeri Fiscal i la pèrdua d'objecte del recurs de la Sra. Adriana, justifica no fer cap pronunciament sobre les costes de cap dels dos recursos.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs interposat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de 9 de desembre de 2025 que revoquem i anul·lem les actuacions des del moment anterior a la celebració de l'audiència prevista en l' article 299.3 del CPC a fi de que les parts i el propi Ministeri públic puguin assistir-hi i prossegueixi la resta del procediment pels tràmits legals corresponents, salvaguardant els actes processals que no es vegin afectats, en especial, les exploracions dels fills ja practicades.

SEGON.- Declarem la pèrdua d'objecte del recurs interposat per la Sra. Adriana en haver estat anul·lades les actuacions.

TERCER.- No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.