Homologació d'un conveni regulador (3000377-2014)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000289/2016 ORIGEN: 3000377/2014 - 00

NIG: 5300542120150001045

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Téllez va presentar demanda contra la Sra. Esteban sol·licitant la modificació de mesures paternofilials a tramitar pel procediment abreujat, en els marc dels quals en data 4 de novembre del 2015 recaigué sentència decidint "que estimant en part la demanda de modificació de mesures paternofilials interposada pel Sr. Téllez contra la Sra. Esteban, ha d'establir i estableix un règim de guarda i custòdia compartit, setmanal, respecte del fill menor comú de nom Serra, sotmetent a ambdós progenitors a la pàtria potestat conjunta respecte del darrer, remetent per això a la part dispositiva de la sentència dictada el 15 de gener del 2003 en els autes civils enregistrats amb el número seqüencial B-0547-3/2002 pel que fa a aquest últim extrem; sotmetre al menor Serra a una teràpia psicològica prop de l'expert que tinguin a bé fixar de mutu acord els seus progenitors, i de no assolir-se aquest, el que aquest Jutjador determini en fase d'execució d'aquesta resolució, després d'oir als darrers; fixar un règim de repartiment per meitats entre els progenitors pel que fa a les vacances escolars de llur fill menor segons s'ha dit en el III.- Considerant; no determinar cap pensió d'aliments a càrrec de cap dels progenitors, en ser els mitjans econòmics dels referits similars, establint però que les despeses extraordinàries que pugui requerir el fill menor comú siguin assumides per parts iguals pels progenitors; tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància."

II.- Per Aute dictat en data 11 de febrer d'enguany, el President del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra decidí declarar desert el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Téllez contra la Sentència dictada en data 4 de novembre del 2015 pel tribunal a quo.

III.- Per escrit presentat en data 22 d'abril d'enguany, els Srs. Téllez i Esteban formularen manifestacions, indicant que havien decidit resoldre les qüestions que els oposaven signant un conveni regulador de mesures paterno-filials que acompanyaven, sol·licitant que, seguint el procediment pels seus tràmits, es dicti sentència en el sentit acordat per ambdues parts, ratificant i aprovant el contingut de dit conveni.

IV.- l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 3 de maig del 2016 va decidir: "Primer.- No donar lloc a la petició formulada pels Srs. Téllez i Esteban continguda en llur escrit presentat en data 22 d'abril d'enguany.

Segon.- No fer especial imposició en quant a costes processals."

V.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació el Sr. Téllez i la Sra. Esteban de forma conjunta i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, sol·liciten que s'homologui el conveni signat de mutu acord per les parts en data 22 d'abril del 2016.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- De les dades que consten a les actuacions resulta que la demanda de modificació de mesures paterno-filials formulada pel Sr. Téllez contra la Sra. Esteban va ser estimada en part per la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de novembre del 2015 que, entre altres mesures, va decidir establir un règim de guarda i custòdia compartida en relació al fill menor dels litigants per setmanes i que es sotmetés al menor Serra a una teràpia psicològica prop d'un expert que tinguessin a bé fixar de mutu acord els progenitors. L'esmentada resolució va esdevenir ferma, ja que el Sr. Téllez va desistir del recurs formulat contra la mateixa i l'Aute de onze de febrer del 2016 el va declarar desert.

II.- En data 22 d'abril del 2016 els Srs. Téllez i Esteban van comparèixer davant de l'Hble. Batlle manifestant que havien decidit resoldre les qüestions que els oposaven, signant un conveni regulador de mesures paterno-filials que adjuntaven i sol·licitant la seva ratificació. En el citat conveni acordaven, a diferència del què es disposava a la Sentència ferma que els vinculava, que la guarda i custòdia del seu fill menor seria compartida per quinzenes i, de conformitat amb el què aquesta ordenava, concretaven que el seu fill assistiria a la consulta de la psicòloga Sra. Cañete i precisaven alguns dels extrems de la citada resolució.

En aquestes circumstàncies, cal concordar amb l'Aute d'instància en què la modificació del que fou decidit en el seu moment per Sentència ferma sols es pot portar a terme mitjançant un nou procés independent en el qual s'hauran d'analitzar, i eventualment homologar, els acords assolits, raó per la qual era procedent desestimar la demanda formulada pels progenitors de l'Serra.

És cert que la modificació que es demana sembla, en principi, innòcua pel menor, ja que habitualment no existeix diferència entre que aquest resti amb cada un dels progenitors en setmanes alternes, o en quinzenes alternes i pel que fa a la resta d'acords es prenen en seguiment de la facultat que els hi atorga la mateixa Sentència de fixar-los de mutu acord.

No obstant, en determinats supòsits el fet de que el menor resti amb cada un dels seus progenitors un termini superior a una setmana pot ser inadequat per la seva estabilitat emocional i en el cas que la modificació que es pretén afecti a altres aspectes de la guarda del fill la possibilitat d'homologar un acord que modifica una Sentència ferma s'ha de valorar deteniment i en un procediment independent, de tal manera que permetre-ho ara per economia processal pot suposar un precedent que és millor no instaurar, raons totes elles que porten a confirmar la resolució d'instància.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Téllez i Esteban contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 3 de maig del 2016 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.