Embargament preventiu TSJC 143/14

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000143/2014 ORIGEN: 3001626/2013

AUTE NÚMERO: 000012/2014

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Q.A. va presentar, en data 10-03- 2014, demanda d'embargament preventiu envers el Sr. Agullo segons la qual sol·licitava l'embargament de tots els seus béns per a garantir el pagament de les rendes d'arrendament i despeses en relació al local comercial El C. situat a XXXX, per l'import de 66.245,11 euros.-

.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 20-03-2014, amb la següent part decisòria: "Primer.- No donar lloc a la mesura cautelar sol·licitada per la representació processal del Q.A. continguda en el seu escrit presentat en data 10 de març proppassat, sense fer especial condemna en costes.

Segon.- Donar trasllat al Sr. Agullo de l'escrit presentat en data 10 de març d'enguany per la representació processal del Q.A. a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.

Tercer.- No fer especial imposició en quant a costes processals respecte de la petició a la que aquesta resolució posa fi."

III.- Contra aquest Aute ha interposat recurs la representació processal del Q.A.

Demana la seva revocació i que es doni lloc a la seva demanda d'embargament, amb imposició a l'adversa de les costes d'ambdues instàncies.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 09-10-2014, es va decidir desestimar la pretensió probatòria adduïda per la representació processal del Q.A. mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació consistent en què per a millor proveir s'inclogués en autes un anunci de venda d'un xalet aportat juntament amb l'escrit ans ressenyat.

La representació processal del Sr. Agullo sol·licita la confirmació de la resolució dictada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius del recurs són els següents:

Entén la part recurrent que el Decret de l'1-05-1922 considera l'existència del periculum in mora quan el deutor no té béns immobles coneguts o establiments suficients per a respondre a la quantitat reclamada o existeix el perill de que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors.

Argumenta que el Sr. C. explota un negoci que ell mateix diu que és deficitari; no té cap altre font d'ingressos; és de nacionalitat estrangera; és l'únic propietari i titular del comerç, el qual no té activitat ja que es van tornar les claus a la propietat; no té béns ni establiments suficients al Principat per a fer front al pagament del deute; durant més de 3 anys ha deixat de pagar el lloguer i el deute és de quasi 70.000.-euros.

Afirma que existeix el perill de què el Sr. C. que no té cap mena d'arrelament al país, faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors, amb el ben entès que els únics béns dels què disposa al país, són un xalet (hipotecat i a la venda), un vehicle i els eventuals saldos de les entitats bancàries que puguin existir fruit del funcionament del negoci i que es poden moure amb extrema facilitat per frustrar el pagament.

II.- És doctrina coneguda i reiterada d'aquesta Sala que la part que demana l'adopció de mesures cautelars ha d'acreditar la concurrència dels dos pressupòsits essencials: fumus boni iuris i periculum in mora.

En el cas d'autes, l'existència del fumus boni iuris no és controvertida.

Pel que fa al periculum in mora, s'ha de dir primerament que, de cap manera, es pot afirmar que el Sr. C. és de nacionalitat estrangera i que no tindria cap mena d'arrelament al país, ja que ressurt dels autes que si bé és d'origen espanyol, és de nacionalitat andorrana (passaport foli 32). Explotava el comerç d'autes a Arinsal des de l'any 1996. També apareix com a president de l'associació de promoció turística d'Arinsal i Erts (folis 50-52). Així, el seu arrelament al Principat és indiscutible.

Pel que fa al fet d'exposar les seves dificultats econòmiques i a la importància del deute, això no suposa en si l'existència del periculum in mora. Al contrari de l'afirmació de la part recurrent segons la qual el deutor no busca solució, apareix que la posició del demandat no és de negar deure els imports reclamats, sinó de fer proposicions per solucionar el litigi.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

De fet, queda acreditat que ha sol·licitat del Quart una modificació del contracte (folis 64-65). Així, no es pot considerar que el deutor no vol fer front a les seves responsabilitats.

És cert que el comerç que explotava en el local no pot donar més ingressos, ja que el defenent en va tornar la possessió a la propietat. Però tampoc la part agent acredita que el Sr. C. no té cap altra font d'ingressos, quan al contrari aquest pretén tenir dues feines que li permeten dipositar mensualment a la Batllia l'importa de 500.-euros pel pagament del deute.

La part agent al·lega que no disposa el demandat de béns immobles i mobles al Principat, a excepció dels eventuals saldos bancaris i d'un xalet hipotecat i en venda. Nogensmenys, el periculum in mora no es pot tenir per acreditat pel sol fet de pretendre que dit xalet suposadament hipotecat i en venda, no és una garantia suficient, ja que res permet afirmar que el fruit d'una venda eventual no serviria a pagar els creditors.

En aquestes condicions, considerem que no queda acreditat per la part agent que existeix el perill que el deutor marxés del país o faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors.

Per tot l'exposa't s'imposa la desestimació del recurs.

III.- La desestimació del recurs determina la imposició a la part recurrent de les costes judicials (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Q.A. contra l'Aute, de data 20-03-2014, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament el mateix;

IMPOSAR a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.