Família- Incident execució - Exequàtur TSJC 044/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-044/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment civil núm. B- 0601-3/2003, instades pel Sr. Castillo contra la Sra. Estany, en data 2-03-2005, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha de declarar i declara la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Castillo i Estany, fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni, i estableix les següents mesures paterno- filials:

Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill comú de nom Querol.

Segon.- atribuir la guarda i custòdia del fill comú a la mare Sra. Estany, així com l'ús del domicili que havia estat comú.

Tercer.- Fixar un règim de visites del pare vers el seu fill menor, amb caràcter de mínim, de conformitat amb el que estableix el IV.- Considerant de la present resolució.

Quart.- establir una pensió per aliments de tres- cents euros (300.- euros) mensuals destinada a les necessitats del fill menor, que serà satisfeta pel Sr. Castillo a la bestreta dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes d'abril, a la Sra. Estany (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el V.- Considerant), anant a part i a càrrec d'ambdós progenitors les despeses extraordinàries que pugui requerir l'infant en qüestió.

Cinquè.- no havent-hi lloc a establir a favor de cap dels cònjuges pensió compensatòria.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància, i procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i així una volta aquesta esdevingui ferma.

No donant lloc a aquella petició de la defenent segons estableix el VI.- Considerant.".

II.- Per escrit presentat en data 12 de desembre del 2011 la Sra. Estany formulà manifestacions, interessant es requerís al Sr. Castillo de satisfer les pensions impagades així com la paralització del règim de visites atorgat a favor del mencionat mentre aquell no hagi tornat a fomentar el vincle pare-fill que existia abans d'aquests darrers anys.

En data 29-02-2012 es celebrà el tràmit de contesta, no havent comparegut el Sr. Castillo, malgrat haver estat degudament citat, essent declarat en rebel·lia processal, aportant el Ministeri Fiscal el seu escrit oposant-se a l'incident d'execució formulat per la Sra. Estany tota vegada que les seves manifestacions no havien restat en aquell moment acreditades.

III.- En data 13-01-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Estany objecte del present incident i continguda en el seu escrit presentat en data 12 de desembre del 2011.

Segon.- No fer especial imposició en quant a costes processals."

IV.- La representació processal del Sr. Castillo va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 03-04-2014, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada.

Pel contrari, el Mgfc. Ministeri Fiscal i la representació processal de la Sra. Estany, respectivament per escrits, de dates 24 i 30 d'abril del 2014, sol·licitaven la confirmació de la resolució dictada en data 13-01-2014.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part contra la que s'adreça l'incident d'execució fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que s'ha produït una vulneració del dret a un judici de durada raonable (art. 10 CA), ja que l'incident d'execució ha trigat a resoldre's a la instància dos anys.

L'eventual vulneració del dret a un judici raonable, en atenció a la durada excessiva de l'incident d'execució a la instància (superior als 2 anys) no pot ésser examinada per aquesta Sala, sinó que deixada constància de la seva queixa, correspon, en tot cas, a la recurrent la possibilitat de sol·licitar, si és que concorren els pressupòsits legals i jurisprudencials exigibles, una indemnització a l'Estat pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, essent competent per a la seva resolució el Ple d'aquest Tribunal Superior i no la Sala civil a la qual s'adreça aquesta queixa.

II.- En segon terme, la part recurrent manifesta que la única sentència ferma i executiva al Principat d'Andorra que ha de ser tinguda en compte és la de separació del 02-03-2005. Sustenta que la petició de la Sra. Estany no havia de plantejar-se a Espanya "salvat l'atorgament de l'exequàtur, ni en execució d'una Sentència d'exequàtur inexistent, car existeix una Sentència de separació ferma i executiva que regula els contactes paterno-filials". I més endavant afirma que "perquè una Sentència estrangera no té validesa ni és executiva al Principat si no s'obté d'aquest Tribunal el corresponent exequàtur, fet que no s'ha produït".

Consta acreditat a les actuacions, en virtut de la prova acordada per a millor proveir per aquesta Sala per Aute de l'11-07-2014, que la sentència que estima la demanda d'exequàtur és del 27-03-2014 i fou notificada a la representació processal del Sr. Castillo, de manera que quan presenta el seu escrit de conclusions, de data 3-04-2014, la sentència que atorgava l'exequàtur de la sentència de divorci del 19-09-2011 dictada pel tribunal de primera instància i instrucció núm. 1 de La Seu d'Urgell, no solament existia, a diferència del que manifesta en el seu escrit de conclusions, sinó que coneixia el reconeixement de l'exequàtur, atès que havia estat notificada a la seva representació processal. Ara bé, sí és cert que l'exequàtur no s'havia promogut ni reconegut abans de la interposició de l'incident d'execució. Però en tot cas, coneguda per les parts litigants l'existència de la sentència estrangera de divorci, el que corresponia era obtenir el seu reconeixement i eficàcia al Principat, com després es va fer, i plantejar l'execució en relació a les mesures definitives de la sentència de divorci, una vegada ja reconeguda i no, silenciar l'existència de la sentència estrangera, i defensar una execució respecte de la sentència de separació.

Però és que a més resulta que qui interposa recurs contra l'Aute és el Sr. Castillo (fins i tot el Magfc. Ministeri Fiscal creu en el seu informe que qui recorre és la Sra. ENTITY_5) i en l'Aute es desestima la petició de la Sra. Estany, de data 12-12-2011, per la qual promovia la paralització del règim de visites del pare i les pensions impagades i que va donar lloc a l'obertura d'un incident d'execució contra el Sr. Castillo, que no va comparèixer i fou declarat en rebel·lia. I, en aquest àmbit d'idees, convé indicar que es desestima la pretensió d'execució de la Sra. Estany, per la qual cosa la resolució dictada a la instància no esdevé lesiva pel Sr. Castillo i, atès que les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, s'ha de refusar també aquest motiu del recurs.

Les anteriors consideracions justifiquen la confirmació de la resolució d'instància, sense necessitat d'analitzar els extrems de fons que interessa, relatius al necessari apropament entre pare i fill, sinó que caldrà promoure l'oportú incident d'execució respecte de les mesures definitives del divorci acordats en la sentència de divorci, dictada a Espanya i ja reconeguda com a executiva a les Valls d'Andorra.

III.- La desestimació del recurs interposat, s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Castillo contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal unipersonal, de data 13-01-2014. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.