Execució de sentència: expulsió difinitiva. TSJP-14/12

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Aute 36-12

Rotlle núm. TSJP 14/12 Causa núm. TC-189-3/00

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Álvarez

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, tretze de setembre del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Machado contra l'aute de data 30 de març del 2012 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts va dictar sentència de data 21 de febrer de 2002 condemnant Machado com a responsable penal en el concepte d'autor del delicte major de port il·legal d'arma prohibida a la pena d'un any de presó ferma, a l'expulsió definitiva del Principat i a la multa de 1.051 euros.

Que per aute de data 30 de març del 2012, el M.I. Tribunal de Corts acorda desestimar la petició d'extinció de l'expulsió definitiva efectuada per la representació lletrada de Machado.

II.-RESULTANT: Que la defensa de Machado ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute argumentant que:

es va imposar al seu representat una mesura de seguretat que segons l'art. 76 ap. 2 del Codi Penal no pot ser superior a 10 anys.

la resolució del Tribunal de Corts relativa a la imposició de la pena està insuficientment motivada i arbitrària.

la sanció imposada al processat consistent en l'expulsió definitiva del Principat no està raonada i és desproporcionada.

la pena complementària regulada a l'art. 38.4 del Codi Penal és inconstitucional doncs, pel fet d'ésser estranger, es contemplà una pena que no es contempla pels nacionals del país creant una discriminació i contravenint l'art. 6 de la Constitució en relació a l'art. 14 del CEDH.

III.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs manifestant que la pena d'expulsió definitiva del Principat imposada al recurrent no és una mesura de seguretat sinó que és una pena accessòria en el redactat del Codi Penal vigent a l'època de produir-se els fets o complementària en el redactat del vigent Codi Penal.

La pena imposada ha de ser complerta tota vegada que el propi condemnat renuncià expressament al seu dret de recórrer la sentència mitjançant compareixença judicial efectuada en data 7 de març 2012.

Segons la doctrina del Tribunal Constitucional el principi d'igualtat no és absolut sinó relatiu i suposa una igualtat proporcional que ha d'existir entre persones que es troben en una mateixa situació.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la sentència de data 21 de febrer del 2012 ha condemnat a l'avui recorrent a "la pena d'un any de presó ferma i a l'expulsió definitiva del Principat". Que, amb evidència, aquesta sentència ha pronunciat amb el títol d'expulsió definitiva una pena i no una mesura de seguretat, la qual no estava prevista per l'antic Codi Penal. Que la denominació de "pena accessòria" tal com ho diu l'art. 37 d'aquest codi, vigent en el moments dels fets, i en el qual figura l'expulsió definitiva o temporal de persones de nacionalitat estrangera no està represa pel Codi Penal de 2005 que l'ha reemplaçat per altra de "pena complementària", prevista per l'article 38 i en el qual figura encara l'expulsió temporal o definitiva del Principat.

En data 7.03.2012 Machado assistit del seu lletrat ha comparegut davant el Tribunal de Corts, essent-li notificada la sentència abans referida renunciant al seu dret de formular recurs d'audiència i acceptant així el resultat de la mateixa la qual consegüentment esdevingué ferma.

Com a conseqüència: D'una part, les disposicions de l'art. 76 2n apartat del Codi Penal relatives a les mesures de seguretat no privatives de llibertat no són aplicables en aquest cas; D'altra part, el condemnat no pot recórrer ni els motius ni la part dispositiva de la sentència que ha pronunciat la pena complementària d'expulsió definitiva. Finalment el Tribunal no té el poder de constatar l'extinció de la pena, essent limitada aquesta facultat per l'art. 77 del Codi Penal a les mesures de seguretat.

II.-CONSIDERANT: que d'altra banda no es pot considerar que la pena complementària d'expulsió temporal o definitiva de la persona estrangera prevista a l'art. 38 del Codi Penal pugui crear desigualtats o discriminacions tota vegada que segons doctrina del Tribunal Constitucional el principi d'igualtat no és absolut sinó relatiu i suposa una igualtat proporcional que ha d'existir entre persones que es troben en una mateixa situació, requisit que òbviament no concorre entre persones de nacionalitat estrangera i de nacionalitat andorrana.

II.-CONSIDERANT: que en aquestes condicions l'Aute recorregut ha de ser confirmat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Machado contra l'aute de data 30 de març de 2012 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 30 de març de 2012 en la causa de referència TC-189- 3/00.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació del present Aute, per al seu compliment i execució.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia De tot el que en dono fe.