Recurs d'apel·lació contra l'Aute de 10 de març de 2025

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Yves Picod Fátima Ramírez Souto

AUTE 75-2025 DE 03/10/2025

Ponent: Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data: 03/10/2025

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000024/2025

Nig : 5300516220180000132

IU : ECLI : AD: TSJP:2025:00075A

AUTE 75-2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Advocat: Sr. Tejera

Apel·lat: Srs. Carranza

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: Sr. Ayuso

Advocat: Sr. Criado

Apel·lat: Sr. Aguilar

Advocat: Sra. Manzano

Apel·lat: Sr. Nogués

Advocat: Sr. Gálvez

Apel·lat : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrat: Sr. Yves PICOD

Magistrada: Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 10 de març del 2025 dictat per la Batlle Instructora en la causa de referència, seguida per un presumpte delicte de blanqueig de diners, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT PRIMER.- Per escrit presentat en data 13 de maig de 2024, el lletrat Sr. Tejera, actuant segons indica, en nom i representació dels "ORG_0", interessa la seva constitució en actor civil en el marc del procediment 9000045/2018, a fi de reclamar els perjudicis soferts per l'Estat Mexicà a conseqüència de l'activitat delictiva duta a terme per nacionals i residents mexicans a través entre els quals Ayuso, Nogués, Carranza.

Concretament, precisa que els perjudicis soferts i que pretén reclamar són els següents:

-els produïts a Hisenda per la manca de declaració i tributació dels capitals blanquejats i ingressats als comptes andorrans provenint dels delictes subjacents d'associació il·lícita, activitat bancària il·legal, corrupció, tràfic d'influències, i tràfic il·legal de drogues tòxiques;

-els produïts per la fuga de capitals que ha comportat una disminució de riquesa de l'Estat mexicà i una devaluació de la seva moneda;

-els produïts pel tràfic il·legal de productes estupefaents que genera despeses públiques en matèria de sanitat i seguretat, afectant així la capacitat patrimonial de l'Estat;

-els derivats del delicte de corrupció i tràfic d'influències, que repercuteixen negativament en el prestigi de l'Administració pública mexicana, a la imparcialitat dels seus funcionaris, a l'eficàcia del servei públic i fins i tot, a la imatge i reputació de Mèxic com a país. Afegeix que la corrupció comporta, a més, una inversió significant per part de l'Estat Mexicà per reparar el sistema administratiu.

RESULTANT SEGON.- Per Aute de data 8 de novembre del 2024, la batlle instructora, previ anàlisi de cadascun dels perjudicis reclamats i dels requisits per a constituir-se en actor civil en el marc del procés penal, conclou que el procedir dels Estats Units Mexicans "tendeix a evitar la legislació andorrana en matèria de comisos, i que pel cas preveu que el comís s'acorda a favor de l'Estat andorrà" pel que desestima finalment la seva petició.

A major abundament, precisa que la representació lletrada dels Estats Units Mexicans, actua en mèrits d'uns poders notarials en els quals es pot constatar que la procuració prové del Titular de la Unitat d'Intel·ligència Financera de la Secretaria d'Hisenda i Crèdit Públic del Govern de Mèxic, i que "malgrat la representació lletrada de l'instant insisteixi en que la legislació mexicana atorga al titular de la ORG_15 la facultat d'actuar en nom i representació de Mèxic en el marc d'aquestes diligències prèvies, existeixen certs elements (els quals han estat exposats en aquest considerant III) que sense perjudici d'altra evidència respecte la facultat de representació portarien també a desestimar la petició per manca de legitimació activa de l'instant".

RESULTANT TERCER.- Per escrit presentat en data 27 de novembre de 2024, el lletrat Sr. Tejera, actuant, segons indica, en representació dels "ORG_0" interposà incident de nul·litat d'actuacions contra el referit Aute, el qual fou desestimat per altre de data 10 de març de 2025.

RESULTANT QUART.- Per escrit de data 25 de març del 2025, el mateix lletrat interposà recurs d'apel·lació contra l'aute de data 10 de març del 2025 on conclou que:

-la ORG_15 mexicana està legitimada per actuar, en nom i representació de l'Estat Mexicà, per obtenir el rescabalament dels danys i perjudicis que li haguessin causat els nacionals i residents mexicans encausats en procediments penals seguits davant dels tribunals andorrans;

-l'Estat mexicà està legitimat per interposar un acció civil en el marc de les diligències prèvies, amb la única finalitat de rescabalar els danys i perjudicis que li poguessin haver causat els investigats, nacionals i residents mexicans, mitjançant la comissió d'un delicte de blanqueig dels actius que haguessin obtingut perpetrant delictes subjacents a Mèxic.

-constitueix una vulneració del dret fonamental d'accés a la jurisdicció tergiversar la pretensió de l'Estat mexicà que es limita a sol·licitar el rescabalament de danys i perjudicis i interpretar que és contrari a l'esperit i la lletra de la llei per perseguir una finalitat real oculta de participació en el repartiment d'un eventual decomís.

-és extemporània per prematura la denegació de l'acció civil a l'Estat Mexicà que es fonamenta en la manca d'acreditació dels danys i perjudicis soferts o la imprecisió de la seva magnitud, ja que és una comprovació que correspon efectuar una vegada finalitzades les diligències d'instrucció, en fase de plenari de conformitat amb la sentència del Tribunal Constitucional (causa 2024-1-RE).

I per raó de l'exposat, demana que es revoqui l'aute apel·lat i l'aute d'inadmissió de la seva constitució en actor civil, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior, admetent-se a l'Estat Mexicà com a actor civil en el marc de les presents diligències prèvies.

RESULTANT CINQUÈ.- Per Providència de data 15 de maig del 2025 es decidí admetre a tràmit el recurs interposat i donar-ne trasllat a les parts interessades, a fi que, en el termini de tretze dies hàbils, presentessin les corresponents al·legacions i proposessin les proves oportunes.

RESULTANT SISÈ.- Per escrit de data 2 de juny del 2025, el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs interposat.

Després d'analitzar detalladament les pretensions de la part recurrent que posa en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional de data 15.04.2024 i els requisits per a constituir-se en actor civil en el marc del procés penal, i després d'afirmar que un Estat estranger i menys una ORG_15 estrangera, no poden ser considerats com a part en un procés penal andorrà, mancant de qualsevol tipus de legitimació per exercir qualsevol tipus d'acció en el marc d'aquest, conclou que:

- no existeix cap dany o perjudici reclamable, ja que no procedeix l'exercici de cap acció civil per suposats danys causats per delictes no investigats en el marc del procediment andorrà.

- l'Estat Mexicà es desvia de la finalitat legalment establerta i legítima per l'exercici de l'acció civil ex delicto, perseguint en realitat finalitats no legítimes de caire fiscal i recaptatori alienes al procés penal.

-aquesta desviació de les finalitats de l'exercici de l'acció civil així com la intenció d'utilitzar aquesta acció i la informació obtinguda en el seu exercici per altres menesters o finalitats, ve confirmada per la pròpia naturalesa jurídica de qui pretén personar-se: un servei d'intel·ligència o informació estranger que depèn de la Secretaria de Hacienda de Mèxic, segons la documentació aportada pel recurrent.

Per tant, cap vulneració del dret a al jurisdicció s'ha produït, essent el dret a exercir accions de caràcter civil un dret de configuració legal i havent estat adequadament denegada la pretensió de personació com a actor civil del recurrent, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de l'aute impugnat, en el sentit exposat al seu informe.

RESULTANT SETÈ.- Per escrit de data 2 de juny del 2025, el lletrat Sr. Giner, advocat del Sr. Carranza, deixa a criteri de la Sala, la resolució del recurs interposat.

No obstant, fa constar que la manca de responsabilitat del seu defensat, el qual no ha comès el delicte de blanqueig objecte de la present causa, fa que no esdevingui pertinent cap rescabalament de danys i perjudicis perseguits per l'Estat Mexicà per suposat lligam directe amb els fets investigats. Així mateix, posa de manifest la manca de legitimació de la ORG_15 Mexicana per actuar en procediments penals i civils al Principat d'Andorra, en nom i representació de l'Estat Mexicà, així com l'absència d'acord internacional entre Andorra i els Estats Units Mexicans per obtenir un prompte rescabalament de possibles danys i perjudicis amb els béns judicialment embargats.

RESULTANT SETÈ.- Per escrit de data 6 de juny del 2025, el lletrat Sr. Gálvez, advocat del Sr. Nogués s'oposa al recurs interposat, fent constar que la qüestió ja ha estat resolta per aquesta Sala en els autes TSJP 103/2024, 104/2024; 105/2024 i 106/204, pel que, essent l'objecte del recurs i el recurrent els mateixos, diferint només la part recorreguda, escau la desestimació del recurs i la condemna de la part recurrent a les costes processals causades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT PRIMER.- L'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

En el present cas, la part recurrent considera que l'aute dictat per la Batllia en data en data 8 de novembre del 2024 vulnera el seu dret fonamental a la jurisdicció, en no haver admès la constitució en actor civil de l'Estat Mexicà, sol·licitada per escrit presentat en data 13 de maig anterior.

Per aquest motiu interposà en el seu dia incident de nul·litat contra el referit Aute, el qual va ser desestimat per Aute de la Batllia de data 10 de març del 2025 del que demana per tant la revocació, junt amb la de l'aute de data 8 de novembre del 2024, retrotraient les actuacions al moment anterior i admetent a l'Estat Mexicà com a actor civil en el present procediment.

CONSIDERANT SEGON: Tal i com indica el lletrat del Sr. MADARIAGA, aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se al respecte d'idèntica qüestió, mitjançant els autes XXXX (TSJP 103/2024), XXXX (TSJP 104/2024), XXXX (TSJP 106/2024) i XXXX (TSJP 105/2024).

En els mateixos es refusava la compareixença dels Estats Units Mexicans, a través de la seva Unitat d'Intel·ligència Financera, en considerar-se essencialment que la ORG_15 mexicana no té competència per a constituir-se en actor civil en el marc de procediments penals seguits a l'estranger i que el que pretén en realitat, personant-se en diverses causes penals al Principat mitjançant la constitució en actor civil, és la recuperació d'actius, finalitat no conforme a l'esperit i a la lletra de l'article 18 del Codi de procediment penal, per tot el que, la denegació de constitució en part efectuada és conforme a dret i no vulnera el seu dret d'accés a la jurisdicció.

En aquest sentit s'afirmava que:

"En el present cas, el lletrat Sr. Tejera (...) es constitueix, en mèrits del que disposa l'article 18 del Codi de procediment penal, en actor civil, en nom i representació de l'Estat Mexicà, en el procediment penal seguit al Principat per un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors contra, entre altres, el Sr. (...)

L'article 18 del Codi de procediment penal és certament el que regula la personació en el procés de les parts mitjançant la constitució en actor civil i disposa que:

"L'acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l'acció civil fins que hagi estat resolta l'acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional. La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l'escrit de qualificació jurídica. Tota persona que exerceixi l'acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes. En la primera declaració s'assabenta el perjudicat del contingut d'aquest article. El Ministeri Fiscal ha d'exercir també l'acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s'hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n'hagi desistit o hi hagi renunciat expressament."

La legitimació per constituir-se en actor civil es reconeix per tant, en el nostre ordenament penal, únicament al perjudicat i al Ministeri Fiscal, tot i que aquest darrer només en determinades circumstàncies: quan el perjudicat no s'hagi constituït en actor civil o no hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n'hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.

Per perjudicat, el mateix article, en consonància amb l'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, estableix que s'entén tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal.

La jurisprudència ha precisat tanmateix, que per perjudicat, s'ha d'entendre tota persona que pateixi conseqüències danyoses econòmicament avaluables, patrimonials o morals, tenint per això el dret a ser indemnitzat en via civil (...) El dany o l'ofensa tenen que ser actuals, personals i directes: en totes les legislacions modernes, existeix aquest filtre necessari per evitar desviacions dels drets subjectius" (TSJP-0000040/2021 entre altres), havent-se reconegut la condició de perjudicat, i la capacitat processal per actuar com a tal, tant a les persones físiques com jurídiques, nacionals o estrangeres, residents o no.

Així mateix, s'ha reconegut als Estats, concretament al Govern d'Andorra (causa 2018-17 RE i 2024-8-RE) i als Estats estrangers, la possibilitat de personar-se com a perjudicats en els processos penals seguits al Principat, prèvia constitució en actor civil. Al respecte, és especialment rellevant la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en data 15.04.2024 (causa 2024-1-RE) la qual, efectuant una interpretació de l'article 18 del Codi de procediment penal estableix que :

"L'òrgan judicial pot privar de la condició d'actora civil a una part quan la seva actuació processal es desviï de la finalitat prevista per la llei que no és altra que permetre exercitar l'acció de responsabilitat civil delictual en el procés penal, sense haver d'esperar el resultat final del procediment. I aquest desenteniment pot produir-se perquè la part relegui l'exercici de l'acció civil per només dedicar-se a l'acció penal o quan, en el pitjor dels casos, la seva actitud acrediti que més que promoure l'acció civil està desenvolupant tasques de defensa de la posició dels encausats o desplegant actuacions contràries a l'esperit i a la lletra de la llei."

(...)

En la matèria que ens ocupa, l'article 14, paràgraf 5, del Codi de procediment penal reconeix la legitimació per exercitar accions civils i penals a les persones jurídiques legalment constituïdes, siguin corporacions o associacions. En canvi, el debat s'ha centrat, amb un alt nivell tècnic, sobre allò que, seguint la terminologia processal ordinària en matèria civil, podem anomenar legitimatio ad causam. En primer terme perquè s'ha discutit si els Estats poden ostentar o no, amb caràcter general aquesta legitimació. I en segon lloc, el litigi ha tingut per objecte el fet de discernir si, en el cas d'aquestes actuacions, la ORG_23 pot exercir els seus drets com a part actora civil, de conformitat amb les normes d'aplicació al cas.

(...)

La clau de la qüestió rau, doncs, en una interpretació de l'article 18 del Codi de procediment penal en els seus termes exactes. Si la part actora civil, degudament legitimada al procés, es limita a reclamar i acreditar els danys o els perjudicis causats per l'eventual delicte, siguin aquests danys de naturalesa material, moral o reputacional, estarà ben compareguda. Si es desentén d'aquestes funcions i passa a ocupar-se d'altres menesters, com ja s'ha assenyalat al fonament jurídic 3.2 podrà ser expulsada del procediment amb una decisió ben fonamentada en Dret. I si es limita a formular al·legacions, proposar medis probatoris, serà en la fase del plenari quan els tribunals hauran de decidir si està legitimada en causa per rebre l'eventual indemnització demanada en exercici de l'actio ex delicto, o si no ho està, perquè no procedeix l'estimació de l'acció civil o perquè aquesta correspon a una altra persona, sigui l'entitat ORG_24. o qualsevol altra per a qui la demani el Ministeri Fiscal. Des d'aquesta perspectiva, l'aute de la Batllia i els subsegüents que s'han dictat en aquesta matèria resulten extemporanis per prematurs. I el recurs d'empara interposat en contra d'ells ha de ser estimat."

No obstant, el cas examinat pel Tribunal Constitucional que donà lloc a la sentència ans citada, presenta diferències transcendents amb el cas ara examinat.

Efectivament, en el present cas, la representació de l'Estat Mexicà de la que es preval el lletrat Sr. Tejera per constituir-se en actor civil en el marc del procediment penal, deriva dels poders al seu favor atorgats pel titular de la ORG_15 Mexicana.

I de la documentació aportada per la part recurrent - que és a qui li pertoca provar el dret estranger del que es preval i la seva vigència (art. 172.4 del CPC) - no se'n desprèn que entre les competències o facultats atribuïdes a la ORG_15 per l'ordenament jurídic mexicà, s'hi trobi la de comparèixer en procediments penals seguits davant de jurisdiccions estrangeres, a fi de constituir-se en actor civil i reclamar, en nom de l'Estat Mexicà, pels perjudicis soferts a conseqüència del delicte.

En aquest sentit val a dir que els documents aportats per la part recurrent són concretament els següents:

-una declaració del Sr. Machado, titular de la ORG_15 de Mèxic;

-una declaració de la Sra. Villegas, titular de la Procuradoria Fiscal de la Federació de la "Secretaria de Hacienda y Crédito";

-unes notes verbals dirigides per l'ORG_12 a la del Principat d'Andorra i del Regne d'Espanya.

-un dictamen jurídic sobre les atribucions de la ORG_15 de la ORG_4 .

De la documentació aportada se'n desprèn que de conformitat amb l'article 90 de la Constitució, l'Executiu Federal representa a la Federació en els assumptes en que aquesta sigui part, pel conducte de la dependència que tingui al seu càrrec la funció de Conseller Jurídic del Govern, i de les Secretaries d'Estat, en els termes que estableixi la Llei.

Que la Llei Orgànica de l'Administració Pública Federal indica que la "Secretaria de Hacienda y Crédito Público" (ORG_4) és la Secretaria d'Estat encarregada de regular, dirigir i controlar, en matèria fiscal, la política del Govern Federal. Les seves principals atribucions es troben definides a l'art. 31 de la mateixa Llei que, en el seu apartat XIII li atribueix representar l'interès de la Federació en controvèrsies fiscals i en el seu apartat XXXI estableix que entre les seves competències, es troba la de reivindicar els béns propietat de la Nació, en els termes de les disposicions aplicables.

Que la ORG_15 és una unitat administrativa que depèn immediatament del titular de la ORG_4.

Que el reglament interior de la ORG_4, en el seu article 10, defineix les competències de la ORG_15 que, segons certificació emesa pel seu titular, són als efectes que aquí interessen, les següents:

"XVI. Coadyuvar, en su caso, con las autoridades competentes, en representación de la Secretaría, en los procesos penales relativos a las conductas que pudieran favorecer, prestar ayuda, auxilio o cooperación de cualquier especie para la comisión de los delitos de terrorismo y su financiamiento o de operaciones con recursos de procedencia ilícita, así como aquellas conductas previstas en la Ley Federal para la Prevención e Identificación de Operaciones con Recursos de Procedencia ilícita".

"XVIII. Bis. Celebrar acuerdos reparatorios respecto de las conductas que pudieran favorecer, prestar ayuda, auxilio o cooperación de cualquier especie para la comisión de los delitos de terrorismo y su financiamiento o de operaciones con recursos de procedencia ilícita, así como aquellas conductas previstas en la Ley Federal para la Prevención e Identificación de Operaciones con Recursos de Procedencia Ilícita, en términos de las disposiciones jurídicas aplicables. "

"XXIII. Fungir, en las materias relacionadas con las conductas que pudieran favorecer, prestar ayuda, auxilio o cooperación de cualquier especie para la comisión de los delitos de terrorismo y su financiamiento o de operaciones con recursos de procedencia ilícita, así como aquellas conductas previstas en la Ley Federal para la Prevención e Identificación de Operaciones con Recursos de Procedencia Ilícita, como enlace entre la Secretaria y los países, jurisdicciones, instancias u organismos internacionales o intergubernamentales y demás entes de derecho público internacional, con la participación que en términos de ley corresponde a otras dependencias y entidades de la Administración Pública Federal, y coordinar la implementación de los acuerdos que se adopten. "

"XXXVIII. Representar a esta Unidad y a las unidades administrativas que tenga adscritas en toda clase de juicios o procedimientos ante los tribunales federales y ante otras autoridades competentes en que sea parte, o cuando sin ser parte, sea requerida su intervención por la autoridad que conoce del juicio o procedimiento, o tenga interés para intervenir conforme a sus atribuciones; ejercitar los derechos, acciones, excepciones y defensas de las que sea titular, así como desistir y transigir cuando así convenga a los intereses de esta Unidad e interponer los recursos que procedan ante dichos tribunales y autoridades. "

Aquestes competències (el subratllat i ressaltat és nostre) es circumscriuen, entre altres que li són expressament atribuïdes, com bé indica el Ministeri Fiscal en la seva contesta al recurs, a un àmbit d'actuació molt concret, d'altra part comú a totes les ORG_15 que, de conformitat amb l'ordenament jurídic nacional i internacional, en especial la Carta del ORG_25, (del qual formen part tant Mèxic com Andorra), la recomanació 29 del ORG_5 i el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional fet a Nova York el 15 de novembre del 2000 (Conveni de Palerm del que també son part Andorra i Mèxic) es defineixen com el "centre nacional de compilació, anàlisi i de difusió d'informació referent a operacions eventuals de blanqueig de diners" (art. 7.1 del Conveni de Palerm), però entre les quals no consta la de representar (directament o per delegació de la ORG_4 en el límit de l'exercici de les seves pròpies competències) l'Estat Mexicà davant jurisdiccions penals estrangeres, per reclamar els perjudicis soferts, derivats de delictes o contravencions penals.

Aquesta competència és la que legitimaria la seva constitució en actor civil al Principat, i res té a veure amb la reivindicació de béns o la recuperació d'actius producte del delicte, que és la finalitat en realitat perseguida per la ORG_15 mexicana, tal com aprecia, en exercici de les seves competències, la Batlle instructora en la resolució de la que es pretén la nul·litat, i com ho confirma la documentació aportada per la pròpia part recurrent.

Efectivament, així ho reconeix expressament el seu titular, Sr. Machado, en la declaració adjuntada al seu escrit de recurs i abans esmentada, on indica que,

"De esta manera, los ORG_0, a través de la ORG_15 de la ORG_4, la unidad administrativa específicamente encargada de combatir el lavado de dinero, puede recurrir a jurisdicciones y procedimientos civiles en el Principado de Andorra, o en otros lugares, para presentar e impulsar los juicios necesarios que le den la posibilidad de recuperar recursos que se encuentran intencionalmente ocultos y fuera del alcance directo de las autoridades mexicanas. Así, permitiría recuperar cantidades multimillonarias en favor de las arcas del país, de una manera eficiente." (el subratllat és nostre).

Així ho confirmen també les notes verbals dirigides per l'ORG_12 a la d'Andorra en les quals es comunica que la ORG_15 de la ORG_4 és la encarregada de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme i que, de conformitat amb l'article 15 del Reglament Intern de dita Secretaria, té facultats per celebrar acords reparatoris en assumptes relacionats amb recursos de procedència il·lícita. En aquest context l'ORG_12 precisa que:

"la ORG_15 es la autoridad mexicana facultada para intervenir en los procesos de recuperación de activos en favor del Estado mexicano, el cual se constituye como beneficiario de esos ingresos." (el subratllat és nostre).

Finalment, el propi dictamen aportat per la part recurrent conclou en la seva pàgina 54, que els advocats han estat en el present cas,

"facultados a representar al Cliente de manera competente y profesional, acordes con sus propias capacidades, esto, en diversas instancias andorranas a fin de lograr la recuperación/reivindicación de bienes propiedad del Estado Mexicano relacionados con actividades ilícitas (lavado de activos; fraude o corrupción)" (el subratllat és nostre).

La recuperació d'actius producte del delicte (prevista als articles 38 i ss. de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal) no és una finalitat conforme a l'esperit i lletra de l'article 18 del CPP i, no tenint la ORG_15 mexicana legitimació per comparèixer en qualitat d'actor civil en el marc del present procés penal per reclamar perjudicis en nom de l'Estat Mexicà, la denegació de la seva pretensió efectuada per Aute de data 7 de juny del 2024 no vulnera el seu dret d'accés a la jurisdicció, doncs hem de recordar que, segons doctrina reiterada del Tribunal Constitucional en un supòsit que pot ser perfectament aplicable a la inadmissió de la Constitució d'actor civil:

"Com estableix el Tribunal Constitucional en la sentència abans esmentada, reiterant la doctrina continguda en els autes de 9 d'abril del 2018 (Causa 2018-3-RE) i 7 de maig del 2018 (Causa 2018-7-RE) Tenir accés a la jurisdicció vol dir tenir dret a l'obertura d'un procés, en els termes fixats per la llei. Però aquesta obertura no implica automàticament que el procés hagi de desenvolupar-se fins a la resolució definitiva. Especialment en el procés penal, el particular que exercita l'acció per l'acte antijurídic penal i, eventualment l'acció civil subjacent per il·lícit civil, no ostenta el dret a la total tramitació del procés, sinó només el dret "ut procedatur" que finalment s'identifica amb el dret a una decisió jurisdiccional raonada sobre les seves pretensions que no necessàriament han de ser estimades i que poden donar lloc tant a la inadmissió de la querella com al sobreseïment de les actuacions o al seu arxiu."

o (Causa 2023-56-RE): "Pel que fa al dret a la jurisdicció, al dret a accedir a ella i a que es desplegui en un procés degut, aquest Tribunal ja va manifestar en la sentència del 19 de maig del 2020 (causa 2019-88-RE) que en un sistema per a una protecció efectiva dels drets dels ciutadans, el dret d'accés a la jurisdicció constitueix un element i un nucli essencial, ja que és la porta per obtenir una decisió fonamentada en Dret, en un procés degut i substanciat per un tribunal imparcial predeterminat pel la llei. L'accés a la jurisdicció és un dret fonamental que s'exercita de la forma que la legislació ordinària, singularment la de naturalesa processal, configura de manera que s'acomodi a les exigències de l'estructura orgànica i processal d'un ordenament determinat, per fer-lo efectiu dins d'uns paràmetres de raonabilitat i de proporcionalitat, però sempre respectant l'essència del seu contingut. Entre elles s'ha de subjectar a un seguit de pressupòsits, requisits i condicions als quals necessàriament s'ha d'adaptar l'exercici de l'acció per part d'aquell que consideri que els seus drets han estat vulnerats."

CONSIDERANT TERCER.- Aquest raonament i argumentació emprats per la Sala en els autes abans esmentats, constitueixen precedents perfectament aplicables al cas d'autes, en haver-se efectuat la personació de l'Estat mexicà ara discutida, a través del mateix lletrat, d'idèntica forma i en base a la mateixa documentació.

A més, el ja resolt al respecte per aquesta Sala ha estat avalat pel Tribunal Constitucional en la seva recent sentència de data 9 de setembre del 2025 (causa 2025-30, 31, 32 i 33-RE) on considera que en cap dels autes dictats per la Sala i abans referenciats - tots ells essencialment fonamentats en la motivació ans reproduïda - no s'ha vulnerat el dret d'accés a la jurisdicció, doncs la interpretació de l'article 18 efectuada "no es pot titllar de no raonable o il·lògica sinó que esdevé conforme al cànon de constitucionalitat sobre l'accés a la jurisdicció abans explicitat i la jurisprudència d'aquest Tribunal Constitucional. En efecte, la doctrina d'aquest Tribunal permet, en aquell cas per quant l'actor civil ja estava personat, que aquest sigui expulsat del procés penal si la finalitat que cerca no és la reclamació de danys i perjudicis derivats del delicte, sinó altres finalitats com ho és la utilització del procés per comissar els béns que es troben al Principat, com així s'evidencia quan indica que en les funcions de la ORG_15 es troba la recuperació d'actius - funció que no s'adiu amb l'exercici d'una acció de responsabilitat civil - com bé indica el Ministeri Fiscal. I en aquesta línia de raonaments, si la jurisdicció ordinària ha constatat que en el moment de sol·licitar la personació com a actor civil la finalitat que se cerca no és la de l'exercici d'una acció civil, sinó la d'una altra finalitat que no es pot encabir en l'article 18 del Codi de procediment penal, i així es fonamenta, de manera raonada i lògica segons l'ordenament jurídic - com s'ha fet en aquest cas - la denegació de la personació haurà obtingut una justificació seriosa i argumentada, i no formalista, que aquest Tribunal Constitucional ha de tenir conforme al cànon de constitucionalitat."

La documentació aportada per la part recurrent en el seu escrit de recurs, consistent en un comunicat de l'executiu mexicà publicat a la web del Govern mexicà segons el qual "La ORG_15 anuncia la presentación de su primer litigio estratégico en el extranjero contra Genaro Garcia Luna y otros" precisant-se en el seu contingut que es tracta de la presentació d'una demanda civil presentada als Estats-Units, XXXX, XXXX, i un article de premsa del diari El país intitulat "México denuncia en EEUU que Genaro García Luna obtuvo más de 400 millones de dólares de desvíos durante el Gobierno de Peña Nieto" precisant també que es tracta d'una demanda civil presentada per la ORG_15 a XXXX, en res desvirtua l'ans exposat, per tot el que escau desestimar el recurs interposat pel lletrat Sr. Tejera imposant a la part recurrent, de conformitat amb el què disposa l'article 354.2 del Codi de procediment Civil, aplicable de manera supletòria, les costes del recurs.

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Sr. Tejera actuant segons indica, en nom i representació dels Estats Units Mexicans, contra l'aute de la Batlle Instructora de data 10 de març de 2025.

2.- IMPOSAR a la part recurrent les despeses causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.