Execució ordenança penal; autorització de conduir per treballar; conducció fora de l'horari fixat; revocació de l'autorització no pot ser automàtica.

Aute

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000029/2026

ORIGEN.- Executòries 3080133/2025 - 0

NIG: 5300516220250000551

AUTE 32-2026 DE 30/06/2026

Ponent: Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data: 30/06/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000029/2026

Nig : 5300516220250000551

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0032A

AUTE 32-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albà

Advocat: Sr. Elpidi

Apel·lat : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrades: Sra. Fàtima RAMIREZ SOUTO

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Execució ordenança penal; autorització de conduir per treballar; conducció fora de l'horari fixat; revocació de l'autorització no pot ser automàtica.

A la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 19/03/2026 dictat pel Batlle Instructor en la causa de referència, seguida per un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre de sang, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per Ordenança Penal de data 20/10/2025 es condemnà Albà, com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre de sang, a la pena, entre altres, de privació del permís de conduir per un període de set mesos.

Aquesta resolució va esdevenir ferma el dia en que es va dictar, en no formular les parts oposició a la mateixa.

II.- RESULTANT: Per Aute de data 19/12/2025 el batlle decidí:

"Donar lloc a la petició efectuada pel condemnat Albà per escrit de data 07/11/2025 i autoritzar-lo a conduir durant l'horari setmanal de dilluns a diumenge de les 09:00h a les 13:00h i de les 15:00h a les 19:00h, per compte propi a l'empresa societat ORG000) i que té per objecte social el transport, distribució, repartiment de mercaderies i materials, entre d'altres."

Aquesta autorització fou revocada per Aute de data 19/03/2026 atès, segons s'indica expressament en dita resolució, que Albà "va ser novament condemnat en data 20/01/2026 després d'ésser controlat en data 19/01/2026 vers les 20:55 hores conduint un vehicle automòbil fora de l'horari laboral establert per Aute de data 19/12/2025, incomplint doncs l'horari d'autorització per poder conduir.", pel que es considera que "concorre objectivament el supòsit de revocació de l'autorització del permís de conduir atorgat al condemnat Albà."

III.- RESULTANT: Per escrit de data 13/04/2026, el lletrat Sr. Elpidi, advocat del condemnat, interposà recurs d'apel·lació contra aquest darrer Aute que considera és jurídicament inapropiat, probatòriament erroni, i greument lesiu dels interessos del seu defensat.

En primer lloc remarca que la funció de control que correspon a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia no es limita a verificar la concurrència formal del pressupòsit de fet, sinó que s'estén necessàriament a examinar la correcció jurídica de la decisió adoptada, la seva adequació als principis rectors de l'execució penal i la seva proporcionalitat en relació amb les circumstàncies del cas concret.

Remarca que aquesta precisió és essencial, atès que una concepció purament automàtica de la revocació desnaturalitzaria la pròpia lògica de les mesures d'execució, convertint-les en mecanismes rígids, desvinculats de la necessària ponderació individualitzada.

Sobre la manca de ponderació de les circumstàncies concretes del cas, posa de relleu que l'Aute recorregut es fonamenta en la idea que "concorre objectivament el supòsit de revocació", però` omet qualsevol anàlisi qualitativa de les circumstàncies que envolten el fet imputat, quan el comportament atribuït al recurrent es produeix en un context excepcional de sobrecàrrega laboral, respon a un error puntual en la gestió del temps, i no revela una voluntat conscient i sostinguda de desobeir l'autoritat judicial. L'omissió d'aquesta distinció comporta al sen entendre, una aplicació formalista i descontextualitzada de la norma.

Al respecte de la naturalesa i significat criminològic limitat del fet imputat diu que l'episodi que fonamenta la revocació no comporta cap dels elements que, des d'una perspectiva material, justificarien una resposta executiva intensa: no hi ha conducció sota els efectes de l'alcohol, no hi ha generació d'un risc específic per a tercers, no hi ha reiteració múltiple ni conducta persistent, no hi ha cap element de violència o agressivitat. Es tracta d'un incompliment formal de caràcter horari, que si bé és jurídicament rellevant, presenta una intensitat desvalorativa reduïda. Des d'una perspectiva criminolo`gica, aquest tipus de conducta no permet inferir ni un increment de la perillositat del subjecte; ni una evolució negativa del seu comportament normatiu; ni el fracàs del pronòstic favorable que justificà la concessió de l'autorització. La resolució impugnada no incorpora cap reflexió sobre aquest extrem, limitant-se a una constatació objectiva que, per si sola, resulta insuficient.

Sobre la finalitat de l'autorització i la seva funció dins del sistema d'execució penal remarca que l'autorització de conduir per motius laborals no constitueix una mera concessió graciosa, sinó una institució funcionalment orientada a preservar la continuïtat laboral del penat, evitar efectes desestructuradors innecessaris i afavorir la seva integració social i econòmica. Aquesta finalitat diu que no pot ser ignorada en el moment de decidir sobre la seva revocació. En el present cas, el seu representat: desenvolupa una activitat empresarial pròpia, assumeix responsabilitats econòmiques i familiars i es troba plenament inserit en el teixit social. La revocació acordada incideix directament sobre aquests factors, generant un efecte potencialment desestabilitzador que pot resultar contrari als fins de la política criminal moderna.

En quant al principi de proporcionalitat i la prohibició de respostes excessives. Fa constar que la resolució impugnada no pondera la relació entre la gravetat del fet i la intensitat de la mesura adoptada, ni justifica per què la revocació total resulta necessària. Recorda que l'ordenament ofereix un ventall de respostes possibles, entre les quals l'advertiment formal, la modulació de les condicions, o la restricció parcial de l'autorització. L'opció escollida (revocació total de l'autorització per conduir per motius laborals) constitueix la mesura més intensa possible, i hauria d'haver estat reservada per a supòsits de major entitat. La seva aplicació en un cas com el present implica una resposta desproporcionada i excessivament rigorosa.

Sobre la necessitat d'evitar automatismes en l'aplicació de la norma: La interpretació que es desprèn de l'Aute recorregut equival a establir un automatisme: qualsevol incompliment comporta necessàriament la revocació. Aquesta concepció és incompatible amb: el principi d'individualització de la resposta penal. la naturalesa finalista de les mesures d'execució i una interpretació constitucionalment orientada del dret penal. La funció del Batlle en execució no és aplicar mecànicament la norma, sinó valorar la realitat concreta del cas i adoptar la decisió més adequada als fins del sistema.

Sobre la insuficiència de motivació de la resolució impugnada. Finalment, la resolució recorreguda presenta una clara insuficiència de motivació, en tant que no analitza les circumstàncies personals del penat, no valora el context dels fets, no justifica la necessitat de la mesura adoptada ni examina alternatives menys restrictives. Aquesta manca de motivació impedeix conèixer les raons profundes de la decisió i dificulta el seu control jurisdiccional, vulnerant així el dret a una resolució motivada.

I per raó de tot l'exposat, demana la revocació de l'aute recorregut deixant sense efecte la revocació de l'autorització per conduir en horari laboral acordada, o subsidiàriament, que s'acordi una mesura menys restrictiva, degudament motivada i proporcionada.

III.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat considerant encertades les argumentacions i motivacions expressades pel Batlle en l'Aute recorregut, donades les circumstàncies personals i de conducta del condemnat.

Recorda que el Sr. Albà fou controlat en data 19 de gener del 2026 vers les 20:55h, conduint un vehicle automòbil fora de l'horari laboral. Per consegüent, va ser condemnat com autor responsable d'un delicte menor de crebantament de pena de privació del permís de conduir, en el marc de la causa amb núm. d'executòria 3080011/2026 i en el marc de la present causa, amb núm. d'executòria 3080133/2025 li fou revocada l'autorització de conduir per treballar.

La Sala Penal ja va valorar en el seu aute 85-2025 de data 28 de novembre del 2025, recaigut en el marc de la causa núm. 2080048/2025, núm. de rotlle 64/25, que "en la jerarquia dels valors (dret a la seguretat de la col·lectivitat/dret a conservar la seva feina), les necessitats personals i laborals de cadascú no poden prevaldre sobre l'objectiu de garantir la seguretat pública i la vida dels demés." I fonamentà en aquell cas, la revocació de l'autorització de conduir, entre altres, en la consciència del condemnat respecte de les conseqüències del seus actes i l'existència dels precedents pel mateix tipus de delicte contra la seguretat del trànsit, indican que "el condemnat era plenament conscient de les conseqüències laborals que pugui tenir des del moment en què ja fou condemnat prèviament pel mateix delicte. No es pot estimar que es tracti d'un "error puntual", quatre mesos només d'haver estat condemnat pel mateix delicte. La gravetat de la conducta per la que ha estat condemnat (...) i l'existència entre altres d'una precedent condemna pel mateix delicte contra la seguretat del trànsit, justifica la revocació de l'aute.".

En el present cas, precisa que si bé el recurrent no ha estat condemnat pel mateix tipus de delicte, era plenament conscient de les conseqüències des del moment en que va estar condemnat per primera vegada i posteriorment se'l va autoritzar a conduir només en horari laboral. No es pot tractar d'un "error puntual" en haver estat condemnat només 1 més després per un altre delicte relacionat en l'àmbit de la seguretat viària.

En conseqüència, estima que la decisió adoptada pel Batlle resulta conforme a Dret i plenament adequada a les circumstàncies del mateix, motius pels quals, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per la representació lletrada del condemnat Albà.

Per tot l'exposat, el Ministeri Fiscal demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'aute recorregut per ésser ajustat a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L' article 208 apartat primer del Codi de Procediment Penal disposa que "El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l'ordenança penal pot fer ús de les facultats que l'article 110.2.c atorga al batlle instructor."

L'article 110 apartat 2 lletra c) del mateix text legal disposa que "El batlle pot imposar l'obligació d'abstenir-se de conduir vehicles automòbils amb entrega del permís de conduir. En el cas que durant la instrucció de la causa es permeti a l'interessat conduir per treballar, cada dia ha de ser comptat com a mig dia de retirada del permís."

La combinació d'ambdós preceptes atribueix al batlle o tribunal la facultat d'autoritzar a conduir per treballar al condemnat a la pena de privació del permís de conduir.

Es tracta d'una facultat discrecional per a quin exercici s'ha de valorar no només, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, la necessitat que tingui el condemnat de conduir per exercir el seu treball, sinó també altres circumstàncies, com el risc per a la seguretat vial que pot representar l'autorització per conduir, deduïda, entre altres elements, de la gravetat de la conducta per la que ha estat condemnat o l'existència d'anteriors condemnes per delictes contra la seguretat del trànsit, tenint en compte que les necessitats laborals de l'autor dels fets no poden prevaldre sobre l'objectiu de garantir la seguretat dels usuaris de la via pública.

II.-CONSIDERANT: En el present cas, el Batlle revoca l'autorització per conduir en horari laboral en el seu dia concedida a Albà en base a un únic motiu: "haver estat controlat en data 19/01/2026, vers les 20.55 hores conduint un vehicle automòbil fora de l'horari establert per Aute de data 19/12/2025, incomplint doncs l'horari d'autorització per poder conduir."

És per aquest motiu que, segons s'indica "concorre objectivament el supòsit de revocació de l'autorització del permís de conduir atorgat al condemnat Albà."

No obstant, l' article 110.2.c del Codi de procediment penal que faculta al batlle per autoritzar al condemnat a una pena de privació del permís de conduir, a conduir per treballar, no estableix les causes per les quines s'ha de retirar aquesta autorització, pel que no es pot parlar, com es fa en l'aute recorregut, de "supòsit objectiu de revocació."

Certament, no és objecte de controvèrsia que el recurrent fou controlat en una ocasió, el 19/01/2026, conduint per motius personals, fora de l'horari en què havia estat autoritzat a conduir, contravenint així no l'autorització de conduir per treballar -doncs no consta que hagi estat controlat conduint durant l'horari fixat, per causes altres que laborals- sinó incomplint en realitat, la pena de privació del permís de conduir que li havia estat imposada, doncs consta que anava a veure al seu fill un cop acabada la jornada laboral, conduint per tant en aquell moment, sense cap tipus d'autorització per a fer-ho, el que motivà laseva condemna com autor d'un delicte de crebantament de l' article 428.6 del Codi penal , mitjançant ordenança penal del mateix dia (19/01/2026).

Aquest incompliment de condemna - que com s'ha dit ja donà lloca la imposició d'una pena per un delicte de crebantament -no justifica per tant, per si sol, i sense la valoració o ponderació de cap altre element, la revocació automàtica de l'autorització concedida en el seu dia (prèvia valoració de la necessitat del seu permís de conduir per treballar, així com del risc que per a la seguretat vial podia representar l'autorització per conduir) per tot el que escau l'estimació del recurs interposat i la revocació de l'aute dictat pel batlle instructor en data 19/03/2026.

No és d'aplicació al cas d'autes, la jurisprudència invocada pel Ministeri Fiscal doncs en la causa 64/2025, la Sala revocà l'aute del Batlle en el quin denegava la revocació de l'autorització de conduir sol·licitada pel Ministeri Fiscal, tenint en compte que el condemnat no només conduïa fora de l'horari autoritzat, sinó que ho feia novament amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre de sang, i per tant, amb un risc evident per a la seguretat en el trànsit, el que res té a veure amb el supòsit ara examinat.

III.- CONSIDERANT: L'estimació del recurs, determina que es declarin d'ofici les costes del recurs en aplicació de l' article 174 i següents del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment Civil , aplicable de manera supletòria

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Albà.

2.- REVOCAR l'aute de data 19/03/2026 dictat pel Batlle instructor en el marc de l'execució de la causa de referència i, en conseqüència, deixar sense efecte la revocació de l'autorització de conduir per treballar lliurada en el dia al Sr. Albà.

3.- DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.