Major de maltractaments amb objecte o mitjà de causar la mort o lesions greus i maltractaments en l'àmbit domèstic. Autorització conduir.- Penes restrictives llibertat- Penes complementàries (1080028/2021)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000033/21

Núm. de Causa: Execució OP 1080028/2021

AUTE 46- 2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castillo

Advocat: Sr. Ferreras

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a quinze de juliol de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra els autes de data 31 de març de 2021 dictats per la Batlle d'instrucció en el marc de la causa de referència, seguida pels delictes majors de maltractament amb objecte o mitjà amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i maltractaments en l'àmbit domèstic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per aute de data 31 de març del 2021, la Batlle d'Instrucció acordà no donar lloc a l'autorització per conduir formulada por la representació lletrada de Castillo perquè amb la seva conducta, atropellant amb el vehicle a la seva parella, ha demostrat constituir un perill pels usuaris de la via pública quina seguretat és necessari mantenir, impedint-li conduir.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada de Castillo, al·legant que no existeix el risc de que posi en perill la seguretat vial si se l'autoritza a conduir, ja que la conducta per la qual ha estat condemnat, tot i ser greu, no va posar en perill la seguretat del tràfic en constituir un fet puntual i accidental, afegint que necessita conduir per poder treballar sinó perdrà la feina.

III.-RESULTANT: Que també per aute de data 31 de març de 2021, la Batlle d'instrucció acordà denegar la petició d'aixecament de l'ordre d'allunyament efectuada per Álvarez i per la representació lletrada de Castillo en tractar-se d'una pena complementària adoptada per protegir a la víctima del delicte, la qual no pot ser modificada.

IV.- RESULTANT: Que per la representació lletrada de Castillo s'interposà recurs contra l'aute al·legant que la Batlle només s'ha pronunciat sobre la petició de deixar sense efecte la pena de prohibició de contactar amb la víctima i ha omès qualsevol referència a la petició subsidiària de suspensió de la mateixa en aplicació de l'article 61 del Codi penal, que permet la suspensió, no només de les penes privatives de llibertat, sinó també de les restrictives de llibertat, naturalesa que tindria la pena de prohibició de contactar amb la víctima. Afegeix que la suspensió pot ser acordada en execució de sentència i que l'article 61 del Codi Penal no limita la possibilitat d'acordar la suspensió a les penes principals. Considera el recurrent que tot i la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat en Sr. C., es tracta de fets puntuals, el condemnat està seguint de forma satisfactòria el programa per a la promoció de relacions no violentes i tant ell com la Sra. R. volen reprendre la seva relació de parella.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que l'article 208 apartat primer del Codi de Procediment Penal disposa que "El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l'ordenança penal pot fer ús de les facultats que l'article 110.2.c atorga al batlle instructor."

L'article 110 apartat 2 lletra c) del mateix text legal disposa que "El batlle pot imposar l'obligació d'abstenir-se de conduir vehicles automòbils amb entrega del permís de conduir. En el cas que durant la instrucció de la causa es permeti a l'interessat conduir per treballar, cada dia ha de ser comptat com a mig dia de retirada del permís."

La combinació d'ambdós preceptes atribueix al Batlle o Tribunal la facultat d'autoritzar a conduir per treballar al condemnat, estenent-se l'autorització no només al supòsits en què conduir un vehicle formi part de la feina -conductors, repartidors...- sinó també quan sigui necessari l'ús del vehicle per desplaçar-se al lloc de treball i poder, per tant, realitzar-la.

Es tracta d'una facultat discrecional per a quin exercici s'ha de valorar no només la necessitat que tingui el condemnat de conduir per a exercir el seu treball, sinó també altres circumstàncies, com el risc per a la seguretat vial que pot representar l'autorització per conduir deduïda, entre altres elements, de la gravetat de la conducta per la que ha estat condemnat o l'existència d'anteriors condemnes per delictes contra la seguretat del trànsit, tenint en compte que les necessitats laborals de l'autor dels fets no poden prevaldre sobre l'objectiu de garantir la seguretat dels usuaris de la via pública.

II.-CONSIDERANT: que la Batlle denega l'autorització per conduir a Castillo per la necessitat de garantir la seguretat vial davant del perill que per dita seguretat comportaria el fet de que seguís conduint, deduint aquest perill del fets pel quals ha estat condemnat, atropellar voluntàriament amb el vehicle a la seva parella,

No es qüestiona que Castillo necessiti conduir un vehicle per a poder exercir la seva feina, doncs ha quedat documentalment acreditat que treballa com a repartidor a l'empresa xxx amb un horari de de 12:00 hores a 16:00 hores i de 19:30 hores a 23:30 hores de dimarts a diumenge.

És cert que els fets pels quals ha estat condemnat el Sr. C. són greus ja que, malgrat les al·legacions de la part recurrent, l'atropellament de la Sra. Álvarez amb el seu vehicle va ser voluntari perquè així s'estableix a l'ordenança penal, la qual va ser acceptada pel recurrent.

No obstant, d'aquests fets no pot deduir-se que el Sr. C. pugui suposar un perill per la seguretat vial si se l'autoritza a conduir, perquè: a) l'ús del seu vehicle com a instrument lesiu constitueix un fet greu però puntual en el marc d'una discussió amb la seva parella i no es va produir una situació de perill abstracte ni concret per altres usuaris de la via; b) no hi ha elements per poder raonablement inferir que el Sr. C. torni a repetir la mateixa conducta per la qual ha estat condemnat, sobre tot si tenim en compte que se li ha imposat la prohibició de posar-se en contacte amb la víctima, i que esta seguint de forma correcta un programa per la promoció de relacions no violentes; c) no li consten antecedents per delictes contra la seguretat del trànsit ni consta tampoc que tingui problemes d'addició a l'alcohol o les drogues; d) el Sr. C. ha reconegut els fets acceptant l'ordenança penal; i e) els fets van ocórrer fora de l'horari laboral.

Finalment també hem de valorar que la crisi econòmica produïda per la pandèmia de COVID-19 permet raonablement preveure les dificultats que tindrà el recurrent per trobar una nova feina si perd l'actual en no poder conduir per exercir-la, així com que aquestes dificultats poden també actuar com un element de contenció per la repetició de conductes anàlogues davant les greus conseqüències econòmiques que li pot comportar la seva reiteració.

Valorant totes les circumstàncies exposades i sense poder deixar de posar de relleu la gravetat de la conducta per la qual ha estat condemnat el Sr. C., considerem que no existeix risc de que torni a posar en perill la seguretat vial si és autoritzat a conduir per a realitzar la seva feina.

A més l'autorització per conduir en horari laboral no buida de contingut la pena imposada, ja que cada dia en què s'autoritzi la conducció s'ha de computar com a mig dia de privació del permís de conduir i, per tant, acabarà complint la totalitat de la pena.

Procedeix, per tant, autoritzar a Castillo a conduir durant el seu horari laboral, és a dir, de 12:00 hores a 16:00 hores i de 19:30 hores a 23:30 hores de dimarts a diumenge, però, tenint en compte que, segons va manifestar el Sr. C., en l'actualitat es troba de baixa laboral, aquesta autorització es farà efectiva quan obtingui l'alta i comenci a treballar, circumstància que haurà de comunicar a la Batllia per a fer la corresponent liquidació de la condemna.

III.- CONSIDERANT: que no pot ser estimada la pretensió principal de deixar sense efecte la pena complementària d'entrar en contacte amb la víctima ni tampoc la subsidiària de suspendre la seva execució.

Una sentència ferma té el valor de cosa jutjada i no pot ser modificada o anul·lada llevat els casos previstos en la llei (article 88 de la Constitució).

Castillo va ser condemnat per ordenança penal de data 18 de gener de 2021 com a autor d'un delicte major de maltractament amb objecte o mitjà amb perill de causar la mort o lesions més grues a la víctima i un delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic a una pena única de 12 mesos de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil, i a un seguiment psicològic prop del programa per la promoció de relacions nos violentes amb un termini de suspensió de 4 anys, i a les penes complementàries de privació del permís de conduir per un període de 18 mesos i de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima T.R. durant un període de 2 anys.

Castillo no va fer oposició a l'ordenança penal i aquesta esdevingué ferma i executòria (article 165.1 del Codi de Procediment Penal) de forma que les penes imposades no poden ser modificades i per això la pretensió de que sigui deixada sense efecte la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima no pot ser acceptada.

IV.- CONSIDERANT: que l'article 61 del Codi Penal permet la suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades al condemnat.

El Codi Penal andorrà no estableix una classificació de les penes en funció del bé jurídic al que afecten, ja que només les classifica en penes principals i complementàries -articles 36, 37 i 38 del Codi Penal-, el que fa que no existeixi un catàleg de penes privatives i restrictives de llibertat quina execució pot ser suspesa segons l'article 61.

Per definició una pena privativa de llibertat és la que impedeix la llibertat de moviments de la persona i l'obliga a romandre en un lloc o espai determinat, mentre que una pena restrictiva de llibertat és la que sense privar totalment de la llibertat de moviments imposa algunes limitacions i, en aquest sentit, com al·lega la part recurrent la pena de prohibició de contactar amb la víctima, en quant suposa una limitació a la mobilitat del condemnat en impedir-li desplaçar- se allà on vulgui, participaria de la naturalesa de pena restrictiva de llibertat.

És cert que l'article 61 del Codi Penal no limita la suspensió de l'execució a les penes principals, però tractant-se aquestes de penes d'imposició potestativa i no obligatòria no sembla lògic que si el tribunal ha considerat que era necessària la seva imposició, puguin a continuació ser suspeses en la mateixa resolució o en el període de la seva execució.

La pena de prohibició de contactar amb la víctima és una pena complementària que, per tant, no és d'obligada imposició i que si s'ha imposat és perquè la Batlle l'ha considerat necessària per a protegir la víctima del delicte dels seu agressor, després de realitzar el corresponent judici sobre la seva procedència, de forma que no té cap sentit que després es pogués deixar en suspens. Per això, el fet de que el condemnat estigui seguint satisfactòriament el programa per a la promoció de relacions no violentes i la víctima vulgui que es deixi sense efecte la prohibició de contactar amb ella no poden ser motius per accedir a la suspensió d'una mesura adoptada per a la seva protecció, una vegada constatada la perillositat de la actuació del Sr. C.

D'alta banda, la prohibició de contactar amb la víctima comprèn la prohibició de residir en el domicili d'aquesta, d'atansar-se-li i de entrar-hi en contacte per qualsevol mitjà. Si la prohibició d'atansar-se a la víctima comporta una limitació a la llibertat de moviments del condemnat, aquesta limitació i la prohibició de residir en un determinat lloc afecten als drets fonamentals de lliure circulació pel territori andorrà i de lliure fixació de la residència dins d'Andorra, participant més de la naturalesa de pena privativa de drets -consideració que té en el Codi Penal espanyol- que de restrictiva de llibertat. A més, la prohibició de contactar per qualsevol mitjà amb la víctima no afecta a la lliberta ambulatòria de la persona.

Considerem, per tant, que la pena complementària d'entrar en contacte amb la víctima no pot ser suspesa i la impugnació, per tot el que s'ha exposat no pot ser estimada.

V.- CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes del recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Castillo contra l'aute de 31 de març de 2021 dictat per la Batlle instructora en la causa executòria núm. Ordenança Penal nº 1080028/2021, pel qual es denega l'autorització per conduir en horari laboral I DESESTIMAR el recurs interposat per la mateixa representació contra l'aute de data 31 de març de 2021 dictat en la mateixa causa, pel qual es denega deixar sense efecte la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima.

2.- REVOCAR l'aute de data 31 de març de 2021 què denega l'autorització per conduir en horari laboral i AUTORIZAR a Castillo a conduir vehicles a motor durant el seu horari laboral, és a dir, de dimarts a diumenge de 12:00 hores a 16:00 hores i de 19.30 hores a 23:30 hores, autorització que es farà efectiva quan obtingui l'alta laboral i es reincorpori a la seva feina, circumstància que haurà de comunicar a la Batllia.

3.- CONFIRMAR l'aute de data 31 de març de 2021 pel qual es denega deixar sense efecte la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima.

4.- Declara d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.