MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Penal

Vulneració del dret a la jurisdicció Art. 10.1 CA - Incident de nul.litat (030/08)

Resolució
Aute · 12/01/2009
ROJ
ATSJAD 151/2009
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2009:151A
Recurs
A030/08
Ponent
Josep Maria Pijuan Canadell
Magistrats
Josep Maria Pijuan Canadell, Yves Picod, Marie Conte
Descriptors
TRIBUNAL DE CORTS MINISTERI FISCAL PROCÉS PENAL DESPESES PROCESSALS NUL·LITAT D'ACTUACIONS VISTA
Resum del CENDOJ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions presentat per la representació processal de l'acusat Sr. Villalba contra la sentència dictada el 20 de novembre del 2008. El tribunal ha considerat que la sentència no estava mancada de motivació en relació als motius al·legats en el recurs d'apel·lació i que la condemna a l'acusat a pagar una responsabilitat civil per "pretium doloris" no suposa una vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut. Per tant, el tribunal ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions i ha condemnat la part que l'ha promogut al pagament de les despeses processals causades.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Aute 04-09

Rotlle núm.30/08

Causa núm. TC-027-1/08

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

A U T E

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a dotze de gener de l'any dos mil nou.

En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal del Sr. Villalba contra la sentència de data 20 de novembre del 2008 dictada per aquest M. Il·ltre. Tribunal en la Causa i Rotlle de referència, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data 20 de novembre del 2008 aquest M.I. Tribunal dictà sentència acordant desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Villalba contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de juliol del 2008 en la causa TC-027- 1/08, confirmar íntegrament dita sentència i condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

II.-RESULTANT: que contra la esmentada sentència la representació processal de l'acusat Sr. Villalba ha formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10.1 de la Constitució i de l'article 6 del Conveni Europeu per a la salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals perquè la part apel·lant considera que la sentència està raonada de manera insuficient ja que no efectua cap valoració ni pronunciament respecte del motiu del recurs d'apel·lació fonamentat en la vulneració del dret a la vida i a la dignitat humana, reiterant en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions aquest motiu referent al respecte a la vida i la dignitat humana. Altrament s'al·lega que la sentència dictada per aquest M.I. Tribunal vulnera l'article 9.4 de la Constitució i l'article 7.1 del Conveni ja esmentat per haver-se imposat a l'acusat Sr. Villalba el pagament d'una responsabilitat civil amb total i absoluta arbitrarietat. Per tot això, la representació processal del Sr. Villalba sol·licita al Tribunal que declari la nul·litat de les actuacions materialitzades en la sentència de data 20 de desembre (sic) de 2008 i que s'acordi reposar el procediment en el moment previ al pronunciament del mateix.

III.-RESULTANT: que de l'escrit formulant l'incident de nul·litat d'actuacions se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal oposant-se a l'incident i demanda de nul·litat per no desprendre's de l'examen de les actuacions les vulneracions del dret fonamental al·legades.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que és Jurisprudència consolidada que, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució i sempre que la vulneració de l'esmentat dret fonamental no hagi pogut ésser denunciada anteriorment, del que en resulta el caràcter inequívocament excepcional de l'incident de nul·litat d'actuacions doncs la norma general és, com disposa l'apartat 1 del mateix article 18 bis, que la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció ha de fer-se valer per la persona directament afectada fent ús "de tots els recursos i remeis jurisdiccional que corresponguin ordinàriament".

El dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.

En el present recurs de nul·litat d'actuacions la part denuncia la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció perquè, al seu entendre, la sentència no esta suficientment raonada ja que no efectua cap valoració ni pronunciament respecte del motiu del recurs d'apel·lació fonamentat en la vulneració del dret a la vida i a la dignitat humana. Altrament, al·lega que la sentència imposa a l'acusat Sr. Villalba el pagament d'una responsabilitat civil amb total i absoluta arbitrarietat perquè, també al seu entendre, hi ha una absoluta manca de justificació de qualsevol seqüela moral, la qual cosa fa del tot improcedent la indemnització que es reconeix a la menor Diez en concepte de pretium doloris.

La sentència dictada per aquest Tribunal en data 20 de novembre del 2998 no està mancada de motivació en relació als motius al·legats en el recurs d'apel·lació ja que pròpiament en el motiu al·legat en l'escrit del recurs, que ho fou amb caràcter subsidiari, era que la pena de presó ferma imposada a l'acusat Sr. Villalba pel Tribunal de Corts fos substituïda per la presó condicional simple que la part apel·lant entenia més adequada a l'edat i circumstàncies personals de l'acusat, i que amb la pena de presó condicional simple s'assoliria el just equilibri entre la pena i el dret a la vida i la dignitat humana, protegits per l'article 8 de la Constitució i article 2 i 3 del Conveni per a la Salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. I aquest motiu del recurs d'apel·lació té complida resposta en el II CONSIDERANT de la sentència on es raona que la determinació de si la pena de presó ha de ser ferma o condicional, sigui simple sigui qualificada, és facultat del Tribunal d'instància i que aquest Tribunal entén que no devia revisar el criteri del Tribunal de Corts perquè, a banda de que no va ser apreciada en l'acusat cap circumstància atenuant, les circumstàncies personals de l'acusat que s'esmenten en l'escrit del recurs que foren conegudes i valorades pel Tribunal de Corts decidint que la presó que havia d'imposar a l'acusat ho devia ser amb caràcter ferm. Raonava, a més a més, aquest Tribunal en la sentència que és objecte del present incident de nul·litat d'actuacions que "la patologia que sofreix l'acusat no és, ara per ara, motiu que justifiqui la substitució de la pena de presó ferma por la condicional simple tota vegada que el compliment de la pena de presó en absolut impedirà al Sr. Villalba rebre l'assistència mèdica que la seva patologia requereixi". És, doncs, evident que aquest Tribunal entenia, i entén, que la imposició a l'acusat Sr. Villalba de la pena de presó ferma no comprometia ni el seu dret a la vida ni la seva dignitat.

Pel que fa a la condemna a l'acusat Sr. Villalba a pagar, en concepte de responsabilitat civil per pretium doloris, la suma de 3.000,00 euros a la menor Diez, aquest pronunciament no pot ser qüestionat en el marc d'un incident de nul·litat d'actuacions per tractar-se del reconeixement del dret a la indemnització per un pretium doloris que tant el Tribunal de Corts com aquest Tribunal han considerat degudament acreditat, essent qüestió pròpia de la facultat de valoració de la prova que correspon als Tribunals sempre d'acord amb els principis del procés penal de la immediació, contradicció i defensa. Aquest reconeixement a favor de la víctima d'una indemnització en concepte de pretium doloris en absolut suposa vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut.

Per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal del Sr. Villalba.

II.-CONSIDERANT: que, atès que la demanda de nul·litat d'actuacions ha estat rebutjada en la seva totalitat, les despeses del present incident han d'imposar-se a la part que l'ha promogut.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.- Desestimar l' incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal del Sr. Villalba contra la sentència de data 20 de novembre del 2008 dictada per aquest M.I. Tribunal en el present Rotlle.

2.- Condemnar a la part que ha promogut l'incident al pagament de les despeses processals causades.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Proposeu una millora