EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. La demanda presentada davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans no suspèn l'execució de la sentència.AD-008-1/02
- Resolució
- Aute · 11/11/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 151/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:151A
- Recurs
- AD-008-1/02
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals
- Descriptors
- SUSPENSIÓ BATLLES DRET A LA JURISDICCIÓ JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per Farré contra l'aute de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que exigia el pagament d'una sanció de 30.050,61 euros. El tribunal ha argumentat que la presentació d'una demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets de l'Home no determina la suspensió de l'execució de les sentències dictades en els estats que se sotmeten a la seva jurisdicció. A més, el Conveni Europeu de Drets Humans no estableix que la presentació d'una demanda determini la suspensió d'execució de les sentències. Per tant, el tribunal ha confirmat l'aute original i ha ordenat el pagament de la sanció sense fer imposició de costes en aquesta instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
AUTE 2005-31 DE 11 DE NOVEMBRE DE 2005
EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. La demanda presentada davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans no suspèn l'execució de la sentència.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència de 23 de desembre de 2002 (confirmada per aquesta Sala) va declarar ajustada al Dret una sanció imposada a Farré consistent en el pagament de 30.050,61 EUR i un cop fets els corresponents requeriments de pagament en execució de la sentència, s'ha dictat l'aute núm. 018-2005, de 9 de juny de 2005, pel que desestimant les al·legacions de l'executada es requereix al Sr. Zapata per tal que procedeixi a l'execució de la resolució administrativa en el sentit de fer front al pagament de la sanció amb l'apercibiment d'obertura del procediment d'execució forçosa.
2.- Contra l'aute esmentat la representació de Farré interposa un recurs d'apel·lació en el que demana, com ho va fer en la primera instància, la suspensió de l'execució fins que el Tribunal Europeu dels Drets de l'Home es pronunciï sobre la demanda presentada per vulneració del Dret a la jurisdicció.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs en considerar que la presentació d'una demanda davant el Tribunal esmentat no determina la suspensió de l'execució de les sentències dictades en els estats que se sotmeten a la seva jurisdicció i demana la desestimació del recurs.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el nostre sistema judicial l'article 108 de la Llei reguladora de la jurisdicció administrativa ha establert el principi de que la suspensió d'execució d'una sentència de la jurisdicció administrativa només podrà acordar-se per les causes de perill de pertorbació greu de l'ordre o detriment irreparable de les finances públiques, i a instància de l'autoritat interessada en la suspensió.
D'altra banda, el Conveni Europeu de Drets Humans no conté cap disposició que estableixi que la presentació d'una demanda contra un Estat membre per suposada vulneració judicial dels drets que el Tribunal ha de tutelar determini la suspensió d'execució de les sentències, i això és així per què les resolucions del Tribunal tenen caràcter declaratiu i no anul·len ni modifiquen per sí mateixes els actes, en aquest cas sentències, declarats contraris al conveni. Així, en el cas Merckx (sentència de 13 de juny de 1979) el Tribunal Europeu ha afirmat que "la sentència del Tribunal és essencialment declarativa i deixa a l'Estat la decisió dels mitjans a utilitzar en el seu ordenament jurídic intern per adaptar-se a allò que li imposa l'article 53" (paràgraf 58) o el que és el mateix, "el conveni no atribueix al Tribunal competències ni per anul·lar la sentència del Tribunal nacional ni per ordenar el Govern que desautoritzi els passatges objecte de la queixa (cas Pakelli, sentència de 25 d'abril de 1983, paràgraf 55); de manera que des de la perspectiva del Dret internacional i de la seva força vinculant, el conveni ni ha introduït en l'ordre jurídic intern una instància superior supranacional en el sentit tècnic del terme, de revisió o control directe de les decisions judicials o administratives internes, ni tampoc imposa als estats membres unes mesures processals concretes de caràcter anul·latori o rescissori per assegurar la reparació de la violació del conveni que eventualment pugi declarar el Tribunal.
En conseqüència, no hi ha cap raó que avali la suspensió demanada i per tant s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació, amb confirmació íntegra de l'aute recorregut.
Tercer.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Farré contra l'aute de 9 de juny de 2005 dictat per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, sense fer imposició de costes en aquesta instància.
Aquest aute és ferm i executiu.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.