NUL.LITAT D'ACTUACIONS.AD-0058-1/2004

Aute

AUTE 2004-14 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

NUL.LITAT D'ACTUACIONS. Dret a la jurisdicció. La congruència no requereix atendre cadascuna de les al·legacions de la part, sinó resoldre el conjunt de les mateixes al·legacions en proporció a la consideració que mereixin per part del tribunal. El principi de presumpció d'innocència actua en els procediments sancionadors.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència d'aquesta Sala número 52-2004, de 18 d'octubre de 2004, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Salas contra la sentència del Tribunal de Batlles que va declarar ajustada al Dret una resolució del Ministre de Justícia i Interior de 31 de març de 2003, confirmada posteriorment pel Govern, que desestimava la seva sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball.

2.- La part agent formula un incident de nul·litat d'actuacions adduint incongruència de la sentència en la mesura que deixa sense resoldre la petició de que la resolució expressa del Govern es declarés nul·la per estar dictada extemporàniament i la de que es declari nul·la la notificació de la resolució del Ministre de Justícia i Interior; indica també que s'ha vulnerat el principi de presumpció d'innocència al no basar-se la sentència en proves suficients. Sol·licita que s'anul·li la sentència i que es resolgui la causa corregint els vicis i la vulneració dels drets constitucionals denunciats.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació processal del Govern, que l'impugna demanant la desestimació de l'incident.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Les qüestions que planteja la part que formula l'incident, i que han quedat resumidament exposades en els antecedents de fet, son reiteració de les que sostenien el recurs d'apel·lació i desborden l'àmbit excepcional i restringit que dibuixa l'article 18 de la Llei transitòria de procediments judicials, per la qual cosa no solament no es poden atendre perquè això aniria contra el principi de la cosa jutjada sinó que ni es poden analitzar perquè en la forma en què es plantegen no es posa en joc el dret a la jurisdicció que genèricament reconeix l'article 10 de la Constitució.

En efecte, tant la interpretació que aquesta Sala ha fet de l'article 40 del Codi de l'Administració sobre la possibilitat de dictar un acte administratiu desfavorable transcorregut el termini del silenci administratiu negatiu com el valor jurídic de la notificació per un agent d'una situació irregular a partir de la pèrdua dels drets propis de qui té la residència i treball, son qüestions de legalitat ordinària, substantiva o adjectiva, en les que no està en joc el dret a la jurisdicció en la seva dimensió constitucional, que és el pressupòsit de fet imprescindible que l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials estableix per valorar allò que planteja qui formula l'incident.

Els aspectes jurídics que acabem d'exposar es plantegen en l'incident com un defecte d'incongruència de la sentència que vulnera el dret a la jurisdicció constitucionalment garantit; al respecte, el Tribunal Constitucional ha declarat (sentència de 13 de març de 1997, Causa 96-9-RE) que el dret a la jurisdicció és el dret de tots els ciutadans a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes i empara l'obtenció d'un pronunciament exprés sobre totes les qüestions integrades en el petitum, de manera que la manca d'un pronunciament complet comporta incórrer en un tipus d'incongruència, la incongruència omissiva, que té transcendència constitucional; en similar sentit es pronuncia en l'aute de 2 d'octubre de 2003 (Causa 2003-12-RE) indicant que la congruència no requereix "atendre cadascuna de les al·legacions del recurrent sinó resoldre, una vegada contemplades i valorades, el conjunt de les mateixes al·legacions en proporció a la consideració que mereixin al criteri fonamentat i mesurat del jutge mateix. Que aquest no coincideixi necessàriament amb el del recorrent no pot interpretar-se com la negació del dret a la jurisdicció que la Constitució reconeix".

En el seu recurs d'apel·lació, la representació processal del Sr. Salas demanava la revocació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i aquesta Sala, pronunciant-se sobre el petitum del recurs, el desestima, existint, per tant, una clara correlació entre allò que es demana i el pronunciament de la sentència, amb independència, a més, de què les qüestions que ara reitera han estat analitzades i valorades en la sentència, malgrat que en sentit diferent del que interessa el recorrent.

Segon.- L'incident denuncia la vulneració, per la sentència, del dret a la presumpció d'innocència perquè aquella considera provat que el Sr. Salas no resideix al Principat, decisió basada en elements de fet aportats pel Govern que no constitueixen prova, com ho són les enquestes de policia.

No estem, però, en un procediment sancionador, que és on realment pot tenir eficàcia el principi abans esmentat, per la qual cosa no està en joc el principi de presumpció d'innocència, i pel que fa a la valoració de la prova, la sentència ha tingut en compte tots els elements probatoris aportats per les parts a les actuacions i a l'expedient administratiu, i precisament a l'hora de valorar la prova del demandant indica literalment que davant la constatació en via administrativa d'un fet negatiu, com l'és la no residència o treball al Principat, si la realitat és la contrària, el principi de facilitat de prova imposa a qui resideix o treballa la càrrega de demostrar-ho, prova ben senzilla d'aportar quan el que es tracta de demostrar és cert.

Decisio

En atenció a l'exposat, es desestima l'incident de nul·litat d'actuacions.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions deduït per la representació processal del Sr. Salas contra la sentència d'aquesta Sala número 52-2004, de 18 d'octubre de 2004.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.