PROCÉS CONTENCIÓS. Inadmissibilitat de la demanda formulada contra un acte confirmatori d'un acte definitiu no recorregut prèviament en via administrativa. Tampoc s'encabeix en els supòsits taxats previstos per al recurs extraordinari de revisió de l'article 136 del Codi de l'Administració

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000025/2026

ORIGEN.- 2000063/2025 - 0

NIG: 5300545320250000120

AUTE 008-2026 DE 18/06/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 18/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000025/2026

Nig : 5300545320250000120

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00008A

AUTE 008-2026

PARTS

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Immaculada

Advocat: Sra. Nancy

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Alma

Advocat: Sra. Júlia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: PROCÉS CONTENCIÓS. Inadmissibilitat de la demanda formulada contra un acte confirmatori d'un acte definitiu no recorregut prèviament en via administrativa. Tampoc s'encabeix en els supòsits taxats previstos per al recurs extraordinari de revisió de l' article 136 del Codi de l'Administració

Andorra la Vella, el 18 de juny de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000063/2025, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la societat ORG000 va interposar demanda contra el Govern en què impugnava la decisió del Ministre de Finances del 16-09-2025 consistent en no donar lloc a la revisió, sol·licitada per escrit del 09-09-2025, de la Resolució del 25-06-2025 que li imposava una sanció per import de 604.000 € a la seva principal.

2.- L'aute de la Secció Administrativa de la Batllia de 30-03-2026 va declarar la inadmissibilitat de la demanda formulada per la part agent.

3.- La representació de la part actora ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) el darrer acte administratiu en la causa administrativa NUM000 és recurrible atenent que conté una nova decisió dictada pel Ministre de Finances.

b) Aquesta nova resolució no és la reproducció d'una anterior doncs suposava una revisió de l'expedient per part del Ministre de Finances. Així no li és d'aplicació el precepte contingut a l' article 3.2 de la LPCA .

Per tot el qual demana la revocació de l'aute recorregut i que es vulgui dictar una nova resolució judicial mitjançant la qual s'admeti l'escrit de demanda.

4.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la resolució apel·lada, en base a les següents al·legacions:

a) L'apel·lant no fonamenta el recurs en cap causa legal prevista. L'escrit d'apel·lació ataca la decisió del jutge de primera instància sense emparar-se en cap dels motius que preveu l' article 48 de la LPCA (infracció de normes, garanties processals o error en la valoració de la prova), cosa que el fa tècnicament deficient.

b) La carta del Ministre no és un acte administratiu recurrible. En efecte la resolució sancionadora del 25-06-2025 ja havia esgotat la via administrativa i així ho indicava expressament. La societat demandant va deixar transcórrer el termini per recórrer (fins l'1-09-2025) sense fer-ho. La carta que el Ministre va emetre el 16-09 és una mera reproducció d'un acte anterior ferm i definitiu, i per tant, l' article 3.2 de la LPCA exclou expressament que sigui impugnable.

c) La sol·licitud de revisió és al marge de tota previsió legal i no podia reobrir la via d'impugnació

d) El fons de l'assumpte no pot ser examinat. Com que el debat queda limitat a la inadmissibilitat de la demanda, no és possible entrar a analitzar les sancions en el fons, ja que qualsevol pronunciament en aquest sentit seria extemporani.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugnen en aquest procés en realitat dues resolucions administratives diferents.

D'una part, la resolució del Govern del 25-06-2025, recaiguda en l'expedient administratiu sancionador iniciat per la UIFAND contra la societat agent i mitjançant la qual, en aplicació de l' article 74, apartats 1 i 3, de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners i valors i el finançament del terrorisme, se li imposa dues sancions molt greus i una sanció lleu d'un import igual a sis-cents quatre mil euros.

I d'altra part la decisió del M.I. Ministre de Finances del 16-09-2025 i consistent en no donar lloc a la revisió de l'anterior resolució, sol·licitada per l'avui recurrent per escrit del 09-09-2025.

L'aute de la Batllia que és objecte d'aquest recurs d'apel·lació ha declarat inadmissible la demanda interposada per l'agent tot considerant que l'acte administratiu que s'ataca no és susceptible de ser impugnat "havent hagut de presentar recurs contra la resolució del Govern d'Andorra de data 25 de juny del 2025". En definitiva perquè considera que el darrer acte és la reproducció/confirmació d'un altre anterior que havia esdevingut ferm i definitiu -en no haver estat recorregut en temps i forma- i per tant en haver estat consentit.

Segon. La resolució de la qüestió plantejada exigeix partir de l' article 3.2 de la LPCA , el qual disposa que no són susceptibles d'impugnació els actes administratius que siguin reproducció d'altres actes anteriors definitius i ferms, ni els que siguin confirmatoris d'actes consentits en no haver estat recorreguts en temps i forma.

En el present cas, constitueix un fet incontrovertit que la Resolució del Govern de 25-06-2025, dictada en aplicació de l' article 74, apartats 1 i 3, de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, va imposar a l'entitat avui recurrent dues sancions molt greus i una de lleu per un import total de 604.000 €. La interessada no va impugnar aquesta resolució dins el termini legalment establert, de manera que va esdevenir ferma i consentida.

Igualment no és discutit que la sol·licitud de revisió formulada per la interessada el 9-09-2025 tenia per objecte precisament aquell expedient sancionador i la resolució que el va posar fi.

La interessada sosté, tanmateix, que la resposta del Ministre de Finances de 16 de setembre del 2025, denegatòria d'aquella sol·licitud de revisió, constitueix un darrer acte administratiu autònom recaigut en el marc del mateix expedient sancionador i, com a tal, susceptible de recurs independent, atès que hauria implicat un examen de l'expedient i un pronunciament nou sobre el seu fons i la procedència de la seva revisió.

Aquest Tribunal no pot compartir però aquesta interpretació. Si bé és cert que la decisió ministerial denega formalment una sol·licitud de revisió, el seu contingut es limita a recordar que l'expedient sancionador NUM000 havia quedat resolt, i que contra aquella resolució únicament eren possibles la seva execució, o la seva impugnació en termini. Així la decisió ministerial no conté, per tant, cap pronunciament nou sobre el fons de l'expedient sancionador.

En conseqüència, la sol·licitud de revisió de 09-092025 no era sinó un intent de revocar una resolució ja ferma i consentida al marge dels procediments legalment establerts a aquest efecte. La resposta ministerial, en tant que es limita a confirmar aquell acte, queda subjecta a la interdicció prevista a l' article 3.2 de la LPCA , que exclou la impugnació dels actes merament confirmatoris d'actes anteriors consentits. L'admissió d'un recurs ordinari en aquestes circumstàncies equivaldria a permetre la revisió d'actes administratius ferms al marge dels mecanismes que la llei preveu taxativament a aquest efecte, la qual cosa no és admissible.

I en aquest ordre d'idees, tampoc considera aquesta Sala procedent reconduir la sol·licitud de revisió de 09-09-2025 a l'empara del recurs extraordinari de revisió previst a l' article 136 del Codi de l'Administració . D'una banda, perquè la interessada no invoca en cap moment -ni en la seva sol·licitud inicial ni en l'escrit de recurs ara examinat- aquest precepte, ni fa cap referència al règim jurídic singular i de caràcter excepcional que li és propi. I d'altra banda, perquè de la lectura íntegra de l'escrit de recurs tampoc se'n pot inferir, ni tan sols implícitament, que els fets exposats encaixin en algun dels motius taxativament previstos a l'article 136, els quals tenen caràcter numerus clausus i d'interpretació restrictiva, sense que sigui admissible una aplicació extensiva o analògica a supòsits no previstos per la norma. En definitiva, la manca d'invocació d'aquesta via extraordinària, unida a l'absència de qualsevol al·legació que permeti subsumir el cas en alguna de les seves causes taxades, porta a descartar que la sol·licitud de 09-09-2025 pugui ser qualificada com un recurs extraordinari de revisió, i confirma que es tracta, en realitat, i com ja s'ha dit d'un simple intent de reobertura d'un expedient sancionador ja ferm, al marge de qualsevol cobertura legal.

Vist l'anterior, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la societat ORG000 contra l'aute dictat el 30-03-2026 per la Secció Administrativa de la Batllia, el qual es confirma íntegrament.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.