Abreujat - accidental taller mecànic - natura de l'acció en responsabilitat (3000587/2014)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000088/2017 ORIGEN: 3000587/2014 - 00

NIG: 5300542120150006656

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 27-03-2014, per escrit de data 21-05- 2014, la representació processal de la Sra. Canals i de la companyia Vilar, SA, va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat Bernat, SA, i la companyia Morales, SA, demanant llur condemna a abonar a la companyia Vilar, SA, la quantitat total de 2.582,81.- euros i a la Sra. Canals la quantitat de 2.878,03.-euros, amb els interessos legals a partir de l'emissió de la factura de reparació, així com la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Per escrit del 30-07-2014, la representació processal de la societat Bernat, SA, i la companyia Morales, SA, va cridar en garantia a la companyia Canales, crida a la qual la part agent es va oposar.

Per Aute del 23-09-2014, es va decidir no donar lloc a la petició de crida en garantia.

III.- Per escrit del 14-10-2015, la representació processal de la societat Bernat, SA, i la companyia Morales, SA, es va oposar a la demanda demanant la seva íntegra desestimació exposant que ja havia satisfet el pagament de la factura.

IV.- Per Sentència de data 08-02-2017, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir " que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la Sra. Canals així com per la societat mercantil espanyola per accions "Vilar, S.Canales" contra la societat mercantil andorrana per accions "Bernat, S.Canales" i la companyia d'assegurances "Morales, S.Canales", ha d'absoldre i absol a les dues darreres de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari amb imposició de les costes processals segons preveu i s'ha raonat en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució..".

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Canals i de la companyia Vilar, SA, demanant la seva revocació íntegra i la condemna a l'adversa a satisfer a Vilar, SA la quantitat de 2.582,81.-euros (corresponent als danys materials de la motocicleta que va indemnitzar) i a la Sra. Canals la suma provisional de 2.878,03.-euros (corresponent als danys materials al seu vehicle), quina podria ser augmentada d'acord amb les conclusions del pèrit, I., juntament amb els seus corresponents interessos, generats a comptar de la data d'emissió de la factura de reparació, i les costes judicials inclosos els honoraris devengats per la intervenció d'advocat i procurador, en les dues instàncies.

La representació processal de la demandant sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que va tenir lloc un accident de la circulació el dia 28-09- 2013, a SANT JULIÀ DE LÒRIA quan van entrar en col·lisió, d'una part, el vehicle propietat de la Sra. Canals, assegurat prop de la companyia Vilar, SA, i que en aquest moment era conduït pel Sr. Duque, empleat del taller mecànic de la societat Bernat, SA, a qui la Sra. Canals havia confiat el seu vehicle per a un canvi de pneumàtics, essent aquesta societat assegurada prop de la companyia Morales, SA, i d'altra part, la motocicleta del Sr. Galan, conduïda per ell mateix i assegurada prop de la companyia Canales.

Com a conseqüència de l'accident, la companyia Vilar, SA, assumint la responsabilitat del mateix en relació a l'altre conductor, va pagar a la companyia Canales l'import de 2.582,81.-euros en concepte dels danys materials de la motocicleta.

En quant al vehicle de la Sra. Canals, el mateix va quedar danyat, necessitant unes reparacions per import de 2.379,28.-euros segons valoració del 22-11-2013.

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda al considerar que no estaven reunides les condicions de l'èxit de l'acció de responsabilitat extracontractual tota vegada que la culpa exclusiva de l'accident s'havia d'atribuir al motorista i que per consegüent s'havia d'absoldre la societat demandada.

II.- La part recurrent s'alça en contra d'aquesta conclusió donat que, al seu parer, el tribunal no ha tingut en compte que no ens trobem en el marc de relacions extracontractuals i que l'acció que ella exercitava no era la de la responsabilitat que es deriva de l'accident de circulació, i que per tant el tribunal no havia d'analitzar la dinàmica de l'accident ni de valorar les conductes imprudents dels conductors, sinó que havia de resoldre la responsabilitat que tenia el taller de retornar el vehicle a la seva propietat amb les mateixes condicions amb les quals li havia entregat. Afegeix que en el marc de la relació contractual, l'únic responsable dels desperfectes del vehicle en front a la seva clienta és el taller i que el dipositari té una obligació de preservar i protegir la cosa dipositada; que no té cap sentit l'acció aquil·liana i que xoca amb les seves al·legacions i el fonament de dret invocat. Com a últim argument, afirma que en tot cas, l'òrgan jutjador a d'aplicar el bon dret en aplicació del principi "Iura novit Curia".

En primer lloc, s'ha de dir que sobta molt l'afirmació tan contundent de la part apel·lant en aquesta alçada que la dinàmica de l'accident no l'afecta i que el tribunal no havia d'analitzar-la ni de valorar les conductes imprudents dels conductors quan és justament en base a aquesta dinàmica i la suposada responsabilitat del Sr. Duque que va fonamentar tota la seva argumentació.

Així, afirmava en el seu escrit de demanda que :

"...tanmateix, el vehicle de la meva mandant va patir importants danys en la totalitat de la part lateral esquerra del vehicle, quins danys li són reclamats a la part defenent en el marc dels presents autes al ser la responsabilitat de l'origen dels mateixos la conducta totalment imprudent del treballador de la defenent, per mentre dit vehicle estava sota la seva custòdia, i per quan la defenent havia de vetllar per tornar el vehicle amb el mateix estat amb el que va ser dipositat, així com per evitar que ocasiones cap altre danys aliens." i

"Quart.- En ésser la producció del sinistre únicament i en forma exclusiva, responsabilitat del Sr. Duque, en no prendre les precaucions mínimes, creant d'aquesta forma una situació de perill que culminà en la producció d'un accident de circulació, i al produir-se el sinistre mentre el vehicle de la meva mandant es trobava sota la seva custòdia s'ha de concloure que la societat defenent, i, solidàriament amb aquesta la companyia d'assegurances, Morales, S.Canales, són els responsables de la reparació dels danys ocasionats com a resultes del referit sinistre.

En quant als fonaments invocats, eren clarament els d'una acció extracontractual (I.- "Causa dany aquell que fa allò que no té dret de fer" (Digest 50, 17, 151), Il.- "Qui ocasioni dany a altri, encara que sigui per imperícia o negligència, l'ha d'indemnitzar" (Digest 19, 2, 25, 3), III.- "Actio legis Aquilae. Dammun Iniura Datum", IV.- Imperitia quoque culpae adnumeratur (la imperícia es considera també com a culpa) (Instructa 4,3,7), V.- "La llei no pot emparar la temeritat sinó que la condemna" (Decretals 1, 4, 4)).

Al contrari els fonaments que invoca en aquesta alçada en relació al contracte de dipòsit (Decretals 3,16, Codi 4,24,5 i 4,34,4), no les va invocar en el seu escrit de demanda ni en cap moment de la primera instància.

És només en el seu escrit de manifestacions per oposar-se a la crida en garantia, que la representació processal de la part agent va indicar que la societat demandada estava contractualment obligada a retornar el vehicle en perfecte estat.

Però, en el seu escrit de conclusions va continuar fonamentant la seva argumentació sobre la responsabilitat de l'accident i la responsabilitat en la causació del mateix, indicant que l'adversa hauria d'haver fet un esforç probatori satisfactori i adient per tal de provar la seva oposició a la responsabilitat de la producció de l'accident, almenys amb la declaració del conductor i alhora empleat seu, així com per algun testimoni, o quelcom que pogués recolzar la seva postura en relació a la dinàmica de l'accident.

Així les coses, donat que la part agent havia clarament manifestat exercitar una acció de responsabilitat extracontractual, és de manera lògica que el tribunal va determinar si els requisits de la mateixa estaven constituïts o no.

En segon lloc, justament pel que fa a l'ofici de l'òrgan jurisdiccional, cal recordar que el principi dispositiu exigeix que les resolucions judicials han de ser congruents amb les pretensions oportunament formulades per les parts i un aspecte d'aquesta exigència és que existeix incongruència si es nota una disconformitat entre la decisió i els termes del debat processal tal com fixat per les parts.

Així, la súplica feta en la demanda condiciona la decisió ja que fa néixer la litispendència i en virtut de la màxima ut lite pendente, nihil innovetur, la jurisdicció del tribunal queda fixada sense que la demanda pugui ser alterada (perpetuatio jurisdictionis). Es tracta de la prohibició de la «mutatio libelis» destinada a que la contrapart no quedi en indefensió.

Si el jutge té la possibilitat d'aplicar les normes jurídiques que són d'aplicació al litigi, fins i tot si són diferents a les invocades per les parts, en virtut dels principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, és sempre amb el benentès que no pot alterar les pretensions ni la causa petendi.

En el present cas, malgrat aparèixer durant el procediment unes referències al vincle contractual existint entre la Sra. Canals i la societat demandada, queda incontrovertible que el debat estava centrat sobre la responsabilitat extracontractual i que és en consideració a aquesta problemàtica que la part demanda va presentar les seves manifestacions i va proposar les corresponents proves.

Per consegüent, en el present cas, pronunciar-se en base a una fonamentació jurídica totalment nova suposaria a la vegada una incongruència per part de l'òrgan judicial i una indefensió al perjudici de la part defenent.

En tercer lloc, es veu que la part apel·lant no aporta cap argument per contradir la conclusió del tribunal que la responsabilitat de l'accident recau exclusivament sobre el motorista.

Ara bé, s'ha de recordar que l'acció tenia un doble aspecte : d'una banda, la reclamació en relació a la indemnització dels danys causats a la motocicleta que la companyia va sufragar a la companyia del motorista al considerar que era el conductor del vehicle automòbil l'únic responsable, i d'altra banda la reclamació dels danys al vehicle de la Sra. Canals.

És només en relació amb aquesta darrera acció que es podria plantejar la qüestió de la seva natura contractual però a l'igual que en primera instància on no va distingir entre les dues accions, en aquesta alçada no distingeix l'acció en reparació del prejudici de la Sra. Canals que podria qualificar-se de contractual i l'acció en rescabalament dels danys pagats a la companyia del motorista que res té a veure amb la relació contractual entre el taller i la Sra. Canals i que s'ha de necessàriament analitzar a la llum de la responsabilitat extracontractual.

Dit d'una altra manera, la part apel·lant continua en aquesta alçada amb la confusió que va presidir a la presentació de les seves demandes en primera instància, ni havent tan sols formulat una petició distinta o subsidiària en relació a les pretensions relatives als danys materials patits per la Sra. Canals.

I com dèiem en la nostra sentència 48/15 del 09-06-2015 "Compte tingut que pertoca a la part agent determinar quina acció concreta formula, la seva manca de rigor no la pot afavorir."

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Canals i de la companyia Vilar, SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 08-02-2017, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la part recurrent a pagar les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-