Article 73 LQJ- Recusació d'un Batlle- Enemistat (A275/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-275/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Escolano va presentar escrit de queixa i de recusació contra l'Hble. Batlle Sra. Manzanares, de data 6-12-2010.

II.- Refereix el recusant que l'Hble. Batlle, en el marc del coneixement dels autes núm. B-1362-6/09, es va adreçar als procuradors d'ambdues parts litigants i davant del Secretari judicial va manifestar que "Vosaltres teniu ja resolt un recurs al Tribunal Superior", en referència als autes civils núm. B-1155- 6/08. Considera la part recusant que amb la referència a la resolució del recurs per part del Tribunal Superior s'estava prejutjant, de manera que aquests fets solament poden ser entesos o explicar-se per una enemistat manifesta respecte d'aquesta part.

III.- En data 30-06-2011, l'Hble. Batlle Sra. Manzanares va emetre informe en el qual, i pels arguments que es contenen en el mateix, entenia que no es podia donar lloc a la recusació formulada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El dret a que els afers sotmesos al debat judicial siguin resolts per un jutge o tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (arts. 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi, o bé que es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa o bé, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació (cfr. art. 74), es pugui recusar el Batlle o Tribunal si es considera que s'hauria d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho ha fet.

De conformitat amb allò que es preveu a l'article 75 de La Llei Qualificada de la Justícia, correspon al Tribunal Superior la decisió sobre la procedència o no de la recusació interessada respecte de l'Hble. Batlle.

Quant a les causes de recusació, i pel que interessa en aquest afer, l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que "Els Batlles i Magistrats hauran d'abstenir-se i, en cas de no fer-ho, podran ser recusats, en els supòsits següents:(...) - amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats (...)".

Els motius que esgrimeix la part que recusa a l'Hble. Batlle es centren en l'enemistat manifesta. Aquesta pretesa enemistat manifesta, com a causa de recusació, es derivaria segons la part que promou la recusació, en haver-se prejutjat el cas, atès que l'Hble. Batlle va comunicar als procuradors de les parts, en presència del Secretari judicial, que existia un recurs ja resolt pel Tribunal Superior en un altre afer.

II.- La recusació constitueix un mecanisme que permet a les parts articular la seva defensa envers la necessària imparcialitat del jutjador, la qual pot diferenciar-se en objectiva, que intenta evitar el contacte previ del jutge amb l'objecte del procés o subjectiva, essent aquesta la que s'examina en el present cas, tota vegada que es tracta de determinar les relacions que existeixen entre el jutjador i les parts. I convé posar de manifest que el dret a un procés amb les garanties processals que reconeix la Constitució (art. 10) requereix en la funció jurisdiccional la imparcialitat judicial, la qual esdevé essencial per a l'obtenció d'un procés amb totes les garanties i determina la confiança que en els Jutges i Tribunals diposita la societat democràtica, de manera que s'ha de garantir a les parts que no existeix cap motiu, ja sigui objectiu o subjectiu, que permeti l'existència de dubtes o recances respecte de l'òrgan judicial.

Com ja va assenyalar aquesta Sala en Aute de data 20-5-1999 les causes de recusació constitueixen numerus clausus i cerquen que el jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi esdevingui imparcial i independent, de manera que la concurrència d'una de les causes que marca la Llei el faria esdevenir iudex suspectus i, per això, es justifica el seu apartament del coneixement del cas concret.

Efectuades les anteriors consideracions, s'escau posar de manifest, en primer terme, que l'enemistat manifesta que s'articula com a fonament de la recusació ha de consistir en l'aversió o odi entre dues persones que, a més ha de merèixer el qualificatiu de manifesta; és a dir, que ha d'aparèixer als tercers com a patent o clara. Consegüentment, fonamentar l'enemistat en una afirmació de la Batlle, en la qual s'indica a les parts que un altre tema ja està resolt al Tribunal Superior, no implica prejutjar el resultat del procés, sinó indicar a les parts aquest fet, per tal que les parts puguin valorar les circumstàncies fàctiques i la resolució en aquell supòsit del Tribunal Superior de Justícia i la seva possible incidència en el procediment en curs, com així ho indica en el seu informe la Batlle recusada quan exposa que no constitueix un prejutjament el coneixement de la nostra jurisprudència i l'estudi dels diferents casos d'acord amb els criteris fixats per la mateixa.

Per tant, s'ha de concloure que la declaració de l'Hble. Batlle no es pot considerar un supòsit d'enemistat manifesta per les raons esgrimides en el present fonament de dret.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús de la recusació plantejada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió de recusació de l'Hble. Batlle Manzanares i determinar que la mateixa continuï amb el coneixement de les causes respecte de les quals s'havia articulat la recusació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.