Conflicte de competència (027/08)
- Resolució
- Aute · 17/11/2008
- ROJ
- ATSJAD 147/2008
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2008:147A
- Recurs
- A027/08
- Descriptors
- INHABILITACIÓ JURISDICCIÓ PENAL BATLLE BATLLE INSTRUCTOR TRIBUNAL DE CORTS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROCEDIMENT PENAL
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt denegar la petició de la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de promoure un conflicte de competència contra l'aute del Tribunal de Corts de l'11 de juliol del 2008, que havia rebutjat la recusació formulada contra la Batlle Marcos en el marc de la causa DP-1458-5/05. El tribunal considera que no té competència en matèria de recusació d'un Batlle de la jurisdicció penal, que és competència pròpia del Tribunal de Corts, segons els articles 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7.5 del Codi de Procediment Penal. Per tant, la sala penal denega la pretensió formulada i confirma la decisió del Tribunal de Corts.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
43-08
Rotlle núm.27/08
Causa núm. DP.1458-5/08
A U T E
Andorra la Vella, a disset de novembre de l'any dos mil vuit.
RESULTANT:
que la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués va presentar escrit en quin SUPLICO demana a aquest Tribunal que "promogui el conflicte de competència per la resolució recaiguda per aute del Tribunal de Corts de data 11 de juliol del 2008 en el marc d'aquesta causa, i en llurs mèrits es dicti el seu dia una altra resolució judicial per la que, donant lloc als motius invocats, es deixi sense efecte l'aute del Tribunal de Corts i es dicti nova resolució judicial acordant-se la recusació de la Batlle Marcos en el marc de la causa DP-1458-5/05".
CONSIDERANT: que consta: 1r.) que per escrit presentat en dat 16 de juliol del 2008 per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués va formular recusació contra l'Hble. Sra. Batlle instructora Sra. Marcos en el marc de la causa Diligències prèvies núm. 1458-5/05; 2n) que l'Hble. Sra. Batlle va emetre informe oposant-se a la recusació efectuada; 3r.) que el Tribunal de Corts dictà aute de data 11 de juliol del 2008 pel qual va rebutjar la recusació formulada per l'esmentada representació processal contra la Hble. Sra. Batlle Sra. Marcos en les Diligències prèvies de referència; 4t.) que la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués ha presentat escrit plantejant un conflicte de competència contra l'aute de 11 de juliol del 2008 del Tribunal de Corts, amb el SUPLICO que consta ja en l'anterior RESULTANT.
CONSIDERANT:
que si ens atenim al sentit literal de l'escrit que presenta la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués, hem d'entendre que dita part planteja una qüestió de competència, via inhibitòria, pretenent que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts.
El règim legal aplicable a les recusacions està establert en els articles 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7.5 del Codi de Procediment Penal. Estableix l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia que el Tribunal Superior resoldrà sobre les recusacions quan aquestes no haguessin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts, i que si la recusació s'adrecés a un Magistrat del Tribunal Superior, serà resolta per una secció de tres membres de la qual no podrà formar part el recusat. Per la seva part, l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal disposa que el Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat.
Una correcta interpretació d'aquests articles permet concloure que la decisió sobre la recusació d'un Batlle o d'un Magistrat del Tribunal de Corts la resolt el Tribunal que coneix de la segona instància, és a dir, en el cas d'una recusació no acceptada contra un Magistrat del Tribunal de Corts és clar que l'òrgan que ha de resoldre és la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, ja que a aquesta Sala li correspon conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts. Si la recusació es formula contra un Batlle, la competència per resoldre és del Tribunal de Corts, si es tracta d'un Batlle que exerceix jurisdicció penal, ja que li correspon al Tribunal de Corts conèixer els recursos d'apel·lació contra les resolucions dels Batlles instructors i dels que composen tant l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlles com l'Hble. Tribunal de Batlles. Però si la recusació es formula contra un Batlle que exerceix jurisdicció civil o jurisdicció administrativa, la competència per resoldre sobre la recusació li correspon, respectivament, a la Sala Civil o a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que són els òrgans competents per conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions dictades en la primera instància per aquells Batlles. És per aquest motiu pel que en l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i en l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal s'esmenta al Tribunal Superior de Justícia.
D'acord amb tot el que s'ha exposat, és obvi que la pretensió formulada per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts ha de ser rebutjada perquè aquesta Sala Penal no té cap mena de competència en matèria de recusació d'un Batlle de la jurisdicció penal que, per contra, sí es competència pròpia del Tribunal de Corts.
Decisio
Vist la legislació vigent,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
A C O R D A
1.- Denegar la pretensió formulada per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts en el marc de la causa núm. DP.1458-5/08.
Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.