COSTES PROCESSALS.AD-0049-1/04
- Resolució
- Aute · 29/06/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 142/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:142A
- Recurs
- AD-0049-1/04
- Àrea
- Administratiu
- Descriptors
- GOVERN BATLLES DECISIÓ DESISTIMENT RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per Martin contra la decisió del Tribunal de Batlles que havia declarat acabat el procediment judicial després que el Govern obri un expedient sancionador contra Barberá per realitzar publicitat sense autorització administrativa. El tribunal considera que l'Administració no va actuar de manera processalment temerària, ja que l'expedient sancionador es va iniciar gairebé simultàniament amb la presentació de la demanda, i que Martin no tenia dret a exigir que l'Administració iniciés immediatament l'expedient. Per tant, el tribunal decideix no condemnar l'Administració al pagament de les despeses processals i extraprocessals, i desestima el recurs d'apel·lació sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
AUTE 2005-22 DE 29 DE JUNY DE 2005
COSTES PROCESSALS. Satisfacció extraprocessal de les pretensions de l'agent. No hi ha temeritat de l'Administració.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Martin, després d'exhaurir la via administrativa davant Ministeri de Salut i Benestar, va formular demanda jurisdiccional sol·licitant que Govern requerís a Barberá de retirar tota la publicitat del centre Arcos i que procedís a l'obertura del corresponent expedient sancionador contra la primera, demanant també la condemna de la part defenent al pagament de les despeses processals i extraprocessals.
La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en l'aute número XXXX, de 23 de desembre, va declarar acabat el procediment de conformitat a allò establert en l'article 96 de la Llei de la jurisdicció administrativa en relació a l'article 40 del Codi de l'Administració, compte tingut que, com constata l'aute, el M.I. Govern va resoldre obrir un expedient sancionador contra Barberá per realitzar publicitat sense autorització administrativa segons escrit de data 7 de juny de 2004 que s'aportà a les actuacions, sense imposar les costes a cap de les parts.
2.- Contra l'aute esmentat Martin formula un recurs d'apel·lació demanant la revocació parcial de l'Aute en el sentit d'imposar les costes d'ambdues instàncies a Govern, en haver finalment dut a terme una actuació per la que ha estat necessari haver interposat la demanda jurisdiccional que si s'hagués actuat conformement a Dret no hauria estat necessària.
3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació processal de Govern que el contesta argumentant que l'Administració va obrir l'expedient a partir de la comprovació prèvia dels fets denunciats i que no existeix un dret del denunciant a veure immediatament atesa la seva pretensió, doncs el dret del denunciant s'esgota amb el fet de posar en coneixement de l'Administració els fets que consideri infractors, i demana la condemna en costes d'aquesta segona instància a l'apel·lant
4.- La representació de Barberá també ha formulat la seva oposició a les pretensions de la part agent i sol·licita la imposició de costes d'aquesta segona instància a la demandant, que en lloc de desistir del procediment en conèixer l'obertura del procediment va fins i tot oposar-se al seu acabament per la via extraordinària de l'article 96 de la Llei jurisdiccional.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Com consta a les actuacions (foli 173) el dia 7 de juny de 2004, és a dir, molt pocs dies després d'haver-se presentat la demanda jurisdiccional (26 de maig de 2004) la Ministra de Salut i Benestar dicta una resolució proposant la imposició d'una sanció a Barberá, per realitzar publicitat de les activitats sanitàries de Arcos en contra la normativa que regula la publicitat de centres sanitaris, que és el que pretenia la part agent en el seu escrit principal del plet i en la via administrativa prèvia, raó per la qual es declara acabat el procediment judicial..
Per resoldre la pretensió que exerceix Martin en aquesta segona instància, reduïda a la condemna de l'Administració al pagament de les despeses del procés i de les extraprocessals, convé recordar que interpretant l'article 2 del Reglament regulador del procediment sancionador, de 21 d'octubre de 1998, aquesta Sala ha indicat (sentència 27-03, de 16 de juny de 2003) que el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció -que és un híbrid de dret i de deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient.
Aquesta circumstància, unida al fet de què l'expedient sancionador s'hagi iniciat de manera quasi paral·lela a la presentació de la demanda, no permet considerar que l'Administració hagi actuat de manera processalment temerària, i més quan aquest fet podia determinar el desistiment del litigi per part de Martin demandant, que lluny de fer-ho així, es va oposar a l'acabament del procés malgrat conèixer l'obertura del procediment amb la proposta de sanció, tot el que determina la desestimació del recurs d'apel·lació, sense que sigui adient la condemna de l'apel·lant al pagament de les despeses d'aquesta segona instància, com pretenen els defenents.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Martin contra l'aute número XXXX, de 23 de desembre de 2004, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.