Violència de gènere. Acció de l'article 23 de la Llei 1/2015. Desestimació per raons processals. Revocació. Reconducció al procediment de mesures cautelars. Assumpció de la instància.

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000068/2026

ORIGEN: 0000011/2026 - 0

NIG: 5300515120260000010

AUTE 000084-2026 DE 05/06/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 05/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000068/2026

Nig : 5300542120260000010

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00084 A

AUTE 000084/2026

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lant: Sra. Lídia

Advocada: Sra. Olívia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Violència de gènere. Acció de l'

article 23 de la Llei 1/2015

. Desestimació per raons processals. Revocació. Reconducció al procediment de mesures cautelars. Assumpció de la instància.

Andorra la Vella, 5 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 24/02/2026, la representació processal de la Sra. Lídia va interposar demanda d'adopció de mesures urgents de protecció, , sol·licitant-ne la tramitació pel procediment de mesures provisionals en cas d'urgència o necessitat regulat a l' article 300 del Codi de procediment civil .

El Tribunal de la secció civil va dictar resolució en data 25/02/2026 amb la següent part decisòria :

"Primer.- No admetre la demanda d'adopció de mesures urgents de protecció, a l'empara de l'

article 23.2 de la Llei 1/2015

, del 15 de gener, per a l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica presentada per la representació processal de la Sra. Lídia per la via de l'

article 300 del Codi de procediment civil

.

Segon.- Notificar la present resolució a la part actora, així com al Ministeri Fiscal.

Tercer.- Arxivar les presents actuacions de guàrdia"

Per escrit de data 25/02/2026, la representació lletrada de la Sra. Lídia, va tornar a instar demanda d'adopció urgent de mesures de protecció contra el Sr. Ramir, ara en suport paper, atès que el registre electrònic no disposava de l'habilitació específica del procediment de mesures de protecció regulat a l'article 23 LEVGVD i per davant del Batlle de guàrdia, ja que, pretenia obtenir una mesura de protecció urgent consistent en una ordre d'allunyament i prohibició de comunicació contra el Sr. Ramir, ja que es trobava atemorida i temia per la seva vida.

Per Aute de data 27/02/ 2026 el Batlle de guàrdia civil va acordar:

"Primer.- No admetre la demanda d'adopció de mesures urgents de protecció, a l'empara de l'

article 23.2 de la Llei 1/2015

, del 15 de gener, per a l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica presentada en data 26 de febrer del 2026 per la representació processal de la Sra. Lídia.

Segon.- Notificar la present resolució a la part actora, així com al Ministeri Fiscal.

Tercer.- Arxivar les presents actuacions de guàrdia."

3.- La representació processal de la Sra. Lídia ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest aute, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Considera aquesta part que, en defensa del dret fonamental que es garanteix a través de la Llei 1/2015, l'actuació del tribunal a quo hauria d'haver estat la de reconduir la demanda al procediment de la normativa processal civil vigent que considerés aplicable al cas.

Entén també que la pròpia Llei 1/2015 dona autonomia a la sol·licitud de mesures de protecció i, la competència rau en la jurisdicció civil; per tant, en aplicació de l'article 23.2 de la mateixa llei no es pot entendre que hi ha una preferència de la jurisdicció penal. Si més no, aquesta preferència de la jurisdicció penal només opera quan s'han sol·licitat o admès les mesures de protecció en aquest àmbit, situació que no es dona en l'actual supòsit doncs no disposa de cap mesura de protecció admesa.

Insisteix en què la funció interpretativa i integradora del dret permet al jutjador la creació d'una solució adaptada al cas concret que, unint la normativa vigent i els principis generals del dret, permeti omplir els buits legals que impedeixen la protecció del dret de la part avui apel·lant.

4.- Per escrit de data 19/03/2026, el Ministeri Fiscal també interposa recurs d'apel·lació contra el mateix aute per infracció de les garanties processals i drets constitucionals, per error en la valoració de la prova, per infracció de la Llei en la primera instància i per infracció al dret al procés degut de l' article 10 de la Constitució , demanant que s'acordi la seva nul·litat i que s'adoptin les mesures sol·licitades per la representació lletrada de la Sra. Lídia amb caràcter urgent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

Les dues parts recurrents, la Sra. Lídia i el Ministeri fiscal impugnen l'aute de 27/02/2026 per entendre que ha incorregut en una infracció de garanties processals i drets constitucionals (infracció de l' article 10 de la Constitució ) i que la Batllia de guàrdia hauria d'haver reconduït la sol·licitud de 26.2.26 al procediment de mesures cautelars ( art. 82 i seg. del CPC ) i/o de mesures provisionals ( art. 299 i seg. del CPC ) i no inhibir-se de pronunciar-se per qüestions processals i no deixar desprotegida a una víctima de violència de gènere que demana l'auxili judicial.

Segon.- Antecedents d'interès

En data de 24/2/26 la Sra. Lídia va demanar les següents mesures a l'empara de l' article 300 del CPC :

"- Ordre d'allunyament del Sr. Ramir consistent en la prohibició d'acostar-se a la Sra. Lídia a una distància de 100 metres del lloc on es trobi incloent-hi el seu domicili o el de la seva família, el seu lloc de treball, la via pública o qualsevol local públic on es trobi.

- Prohibició del Sr. Ramir a entrar en contacte amb la Sra. Lídia per qualsevol mitjà ja sigui telefònic, electrònic, escrit o xarxes socials i aplicacions."

Traslladada la sol·licitud al Ministeri Fiscal aquest va informar en el sentit de que:

"En base a l'anteriorment exposat, aquest Ministeri Fiscal s'oposa a l'adopció de les mesures urgents sol·licitades, sense perjudici de la continuació de la tramitació de les presents actuacions de conformitat amb el que disposa l'

article 84 i

/o

299 del Codi de procediment civil

amb la major celeritat possible a fi de que siguin regulades les mesures cautelars i provisionals que corresponguin, si escauen."

Per aute de 25/02/2026, (diligències de procediment especial 0000010/26) no es va admetre a tràmit per considerar que la llera processal indicada per la sol·licitant ( art. 300 del CPC ) no era l'adient per raons de la manca de vincle matrimonial o de relació estable de parella entre la Sra. Lídia i el Sr. Ramir. No es va pronunciar el tribunal d'instància respecte la possibilitat de reconduir el procediment al de mesures cautelars, com li havia demanat el Fiscal. COMPROVAR

Prèvia denúncia davant els Mossos d'Esquadra, el Jutjat de violència contra la dona de la Seu d'Urgell va dictar un aute de 15/05/2025 acordant una mesura de prohibició d'apropament del Sr. Ramir respecte la Sra. Lídia.

L'endemà, 26/2/2026 la Sra. Lídia va tornar a demanar les mateixes mesures però ara fonamentades expressament en l' article 23.2 de de la Llei 1/2015 del 15 de gener per a l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica (en endavant Llei 1/2015 o LEVGVD) així com en el Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència sobre les dones i la violència domèstica, signat a Istanbul l'11 de maig de 2011 (conegut com Conveni d'Istanbul). En el marc d'aquest segon procediment el Ministeri Fiscal va informar al tribunal que la querella interposada a Andorra per la Sra. Lídia en el marc de les diligències Prèvies 1000375/2025 havia estat sobreseguda per aute de 4/12/2025 i per aute posterior de 19/2/2026 s'havia revocat i en el dia 25/2/2026 la Sra. Lídia s'havia ratificat en la seva querella i va demanar que es dictessin les mesures de no aproximació i de no comunicació que demanava la Sra. Lídia.

En el dia següent (27/02/2026) la Batllia de guàrdia (diligències de procediment especial 0000011/26) va rebutjar de nou admetre a tràmit la sol·licitud de la Sra. Lídia, ni la seva reconducció, per les raons que examinarem a continuació.

Tercer.- La jurisdicció andorrana i la protecció dels drets humans. La llei 1/2015 del 15 de gener per a l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica

Encara que no sigui el primer dels fonaments de la resolució impugnada convé posar-lo en lloc preferent doncs serà el que informarà la nostra decisió. No cal dir que la Sra. Lídia demana protecció al seu dret a la integritat física i moral i a no rebre un tracte degradant, recollit en l'article 8.2 del Títol Primer, Capítol III Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques. També invoca l'article 10.1 quan disposa que es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir aquesta una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut substanciat per un Tribunal imparcial predeterminat per la llei, i el principi iura novit curia i el principi Da mihi factum, dabo tibi ius com infringits.

Recordem que l' article 9.1 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que "els batlles i tribunals, de conformitat amb els principis de l'

article 10 de la Constitució

, han de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només poden desestimar-les per motius formals si el defecte no és esmenable..."

La resposta que ha obtingut la sol·licitant ha estat la no admissió de la seva sol·licitud de mesures cautelars vinculades a la Llei 1/2015 (LEVGVD) perquè considera que la legislació andorrana no té cap via processal civil per fer efectius els drets de protecció que recull l'article 23 de la dita llei. Aleshores, resolt no atendre l'inici de cap procediment civil doncs ho deixa en mans de la jurisdicció penal, sense considerar la situació d'urgència i de risc que envolta a la Sra. Lídia.

Recordem les paraules del Tribunal Constitucional en la sentència 2021-30-RE quan expressa: ".... ja que el principi iura novit curia exigeix als tribunals el coneixement del dret i els impedeix no resoldre una controvèrsia sotmesa al seu coneixement sota pretextes d'obscuritat, dificultats interpretatives o absència de norma positiva aplicable ("prohibició de non liquet"). En aquest darrer cas, cal recordar que el sistema judicial andorrà no forma part d'aquells sistemes que resolen en funció dels precedents stare decisis, propi dels ordenaments jurídics del Common Law, sinó del sistema continental o europeu."

Tampoc podem passar per alt la doctrina del TC respecte la preeminència de l'efectivitat dels drets fonamentals i en relació al principi de prohibició del principi non liquet quan puguin entrar en conflicte amb lleis ordinàries posteriors, en la seva sentencia 2018-43 i 44-RE disposa que : "3.4. Aquest problema ha estat considerat per la doctrina constitucionalista del nostre entorn jurídic que s'ha ocupat de l'aplicació directa de la regulació constitucional dels drets fonamentals quan, sobre aquests, incideixen lleis posteriors a la Constitució. I la solució dominant ha estat la tutela directa dels drets fonamentals. En els supòsits en els quals no es declara, en la forma i pels procediments previstos per la llei, la nul·litat per inconstitucionalitat dels preceptes que entren en tensió amb els drets fonamentals, la forma de resoldre el conflicte ha de consistir en l'aplicació conjunta i simultània de drets fonamentals i preceptes legals, amb la indiscutible superioritat de rang dels principis constitucionals. Es tracta, del principi d'interpretació de tot l'ordenament jurídic conforme a la Constitució."

És a dir, que en tot cas (amb norma positiva de dubtosa constitucionalitat i davant l'absència d'una norma específica pel dret fonamental afectat) tots els poders públics han de reaccionar davant d'un risc per a una persona derivada de la violència de gènere o la violència domèstica. L'Exposició de Motius de la Llei 1/2015 quan apel·la a "la conquesta de la igualtat i el respecte a la dignitat humana i a la llibertat de les persones han de ser objectius prioritaris en tots els nivells de socialització" i que les mesures implementades en aquesta lluita cal "comptar amb l'ajuda de tots els poders públics poder implantar una cultura que no permeti la discriminació vinculada a la violència de gènere i violència domèstica i promoure actituds en favor de la resolució pacífica dels conflictes i de respecte a les qüestions de gènere..." i per això la Llei inclou mesures de detecció de les situacions de risc, intervenció integral, assistència i protecció"..... "I finalitza amb les precisions de defensa, protecció, i tutela judicial necessàries orientades en els casos de violència de gènere i de violència domèstica".

En el seu article 21 Mesures de protecció institucional, apartat 1 disposa que la protecció en situacions de violència de gènere i de violència domèstica obliga a aplicar immediatament tots els mitjans i els instruments necessaris per detectar-les, per adoptar mesures preventives i per articular mesures adequades perquè cessin les vulneracions".

I dins la tutela judicial es disposa

"Article 23. Tutela judicial

1. Sense perjudici de les previsions contingudes en aquesta Llei, així com en la cartera de Serveis Socials i Sociosanitaris, tota persona que es consideri víctima de violència de gènere o domèstica pot presentar, a banda de les accions penals que escaiguin, una acció davant de la jurisdicció civil a fi d'obtenir la tutela judicial per posar fi a la vulneració dels drets que li són reconeguts com a conseqüència d'una situació de violència de gènere o domèstica, establir les mesures adequades perquè cessi la vulneració i evitar vulneracions posteriors, i obtenir una reparació o una indemnització econòmica que comprengui la totalitat del danys causats, inclosos el dany moral i el perjudici econòmic. Aquesta acció es ventila pel procediment que estableixi la normativa processal civil vigent.

2. Les mesures que es poden sol·licitar i en relació amb les quals l'òrgan jurisdiccional civil s'ha de pronunciar, sempre que no hagin estat ja sol·licitades o adoptades en l'àmbit penal o en el marc del procés de separació, de divorci o d'establiment o modificació de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat, tot indicant-ne la durada i les condicions d'aplicació, són les següents:

a) Ordre de protecció, amb la valoració prèvia de la situació objectiva de risc per a les víctimes de violència de gènere o domèstica. La concreció d'aquesta mesura s'ha de desenvolupar reglamentàriament.

b) Sortida obligatòria de la persona demandada del domicili on ha estat convivint amb les víctimes o on la unitat familiar tingui establerta la residència, i la prohibició de tornar-hi.

c) Ordre d'allunyament, tot prohibint a la persona demandada que s'aproximi a les víctimes o a les altres persones que s'indiquin a una distància determinada, la qual cosa impedeix acostar-s'hi en qualsevol lloc on es trobin, al seu domicili o al de la seva família, al seu lloc de treball, a la via pública o en qualsevol altre lloc que s'estableixi.

d) Impediment de les comunicacions, tot prohibint a la persona demandada qualsevol classe de comunicació, sigui pel mitjà que sigui, amb les víctimes o amb les altres persones que s'indiquin. e) Ocultació de les dades relatives al domicili de les víctimes o de les altres persones que s'indiquin.

f) Protecció judicial de les víctimes en les oficines judicials així com davant de qualsevol òrgan jurisdiccional, i assegurar la no confrontació visual entre les víctimes i la persona demandada durant la tramitació del procés.

g) Suspensió del dret a la sol·licitud, la tinença, el port i l'ús d'armes per part de la persona demandada, amb l'obligació de dipositar-les allà on s'indiqui.

h) Seguiment del tractament mèdic, psicològic, social o de qualsevol altra naturalesa per part de la persona demandada.

i) Qualsevol altra mesura que segons el criteri de l'òrgan jurisdiccional sigui necessària o convenient per fer cessar la vulneració o evitar vulneracions posteriors.

Aquestes mesures es poden adoptar de forma cautelar i urgent o en virtut de la resolució que posi fi al procés, separadament o conjuntament, d'acord amb les normes processals civils vigents. En qualsevol cas, s'ha d'advertir a la persona agressora de les responsabilitats penals que poden derivar de l'incompliment de les mesures adoptades.

3. La indemnització econòmica es fixa amb la valoració prèvia de les circumstàncies en què s'ha produït el fet vulnerador, la gravetat de la lesió o els danys que es deriven d'aquest fet, la reincidència eventual i el grau de violència exercit."

I l'article següent:

Article 24. Procediments judicials

"1. L'òrgan jurisdiccional que tingui atribuït el coneixement d'un procés de separació, divorci o establiment o modificació de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat ha de prendre en consideració especial els conflictes o les situacions de violència de gènere o domèstica esdevinguts en el nucli familiar en el moment de pronunciar-se sobre l'exercici de l'autoritat parental, la guarda i custòdia i els règims de visites dels fills menors d'edat.

Així mateix, ha d'adoptar les mesures necessàries perquè, entre d'altres, l'exercici de la guarda i custòdia i els règims de visites no constitueixin un perill per als drets i la seguretat dels fills menors d'edat, del progenitor custodi i dels familiars o de les altres persones concernides. En cas que hi pugui haver aquest perill, l'òrgan jurisdiccional pot adoptar les mesures assenyalades a l'apartat 2 de l'article 23 i les altres mesures establertes a la normativa aplicable vigent, i també pot suspendre, de forma cautelar o en virtut de la resolució que posi fi al procés, l'exercici de l'autoritat parental, de la guarda i custòdia i dels règims de visites, o establir que aquest règim de visites es dugui a terme mitjançant un punt de trobada o mitjançant altres mecanismes que garanteixin la seguretat dels fills menors d'edat.

2. En la resta de processos civils en què es constati o existeixin proves raonables d'una situació de violència de gènere o domèstica, l'òrgan jurisdiccional que en tingui atribuït el coneixement ha d'adoptar les mesures cautelars o definitives assenyalades a l'apartat 2 de l'article 23 i les altres mesures establertes a la normativa aplicable vigent i adreçades a garantir la protecció de les víctimes d'aquests tipus de violència.

En concret, els òrgans jurisdiccionals han d'adoptar les mesures necessàries per protegir les víctimes de violència de gènere o domèstica que es troben a les dependències judicials, i assegurar que no es produeixi cap confrontació visual entre la víctima i el/la presumpte/a agressor/a durant la pràctica de les diligències judicials."

Amb aquesta legislació transcrita, l'Estat andorrà va donar ple compliment a les obligacions que el Conveni d'Istanbul (art. 18.1 ; 50 i 52 ) imposa al Estats, els quals tenen plena aplicació directa amb els instruments processals que ens proporciona el Codi de Procediment Civil (CPC), com més endavant analitzarem.

Com es pot constatar, els tribunals andorrans tenim un mandat de protecció ampli en favor de les víctimes d'aquesta classe de conflictes i cal, en conseqüència, esforçar-se en reconduir processalment aquestes peticions de protecció tan explícites en la llei substantiva esmentada reiteradament, sense necessitat "d'inventar-nos accions processals autònomes" sinó limitar-nos a allò que ens correspon que és fer una interpretació integradora de les lleis per donar resposta fonamentada en dret ( article 10.1 de la Constitució ) a les peticions de protecció que ens reclama la ciutadania.

I en aquesta tasca integradora -que no podem ni hem d'al·ludir amb formalismes fora de lloc- caldrà que ens endinsem en la nostra llei processal civil per veure si disposem d'eines suficients al nostre abast per no deixar sense resposta -sempre fonamentada en dret- les pretensions de les parts que acudeixen al nostre auxili.

Quart.- Les mesures substantives incloses en la Llei 1/2015 i el Codi de Procediment Civil

Centrant-nos ja en la resposta que cal oferir a la Sra. Lídia hem de valorar la decisió judicial que, en síntesi, es centra en dos qüestions formals: la primera, en que qui ha de pronunciar-se en la jurisdicció penal perquè recordem que l'acció civil de l'article 23 esmentat preveu que haurà d'adoptar-se sempre que no hagi estat sol·licitada o atorgada bé per un jutge penal o bé per un jutge que tramiti un procediment de crisi familiar. Considera l'aute que en haver estat aquestes mesures ja demanades al jutge penal, cal estar a la seva decisió. Però aquesta argumentació es contradictòria amb la seva afirmació quan diu en el seu fonament Segon (pàg. 7):

"En el present cas, consta a més aportada la resolució dictada per l'autoritat judicial espanyola -concretament pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Seu d'Urgell, amb competències en matèria de violència sobre la dona-mitjançant la qual es van adoptar mesures cautelars de prohibició d'aproximació. Tanmateix, no s'ha adjuntat còpia de la querella interposada en territori andorrà ni s'ha precisat si en aquest procediment s'han interessat les mateixes mesures que ara es sol·liciten en seu civil."

I en el fonament Tercer llegim que:

"La literalitat del precepte és clara i no admet interpretacions extensives que en buidin el contingut. Quan la persona interessada ha instat la intervenció penal pels mateixos fets i ha sol·licitat en aquell marc les mesures cautelars corresponents -i fins i tot aquestes han estat objecte de resolució o es troben pendents de valoració en seu penal-, el pressupòsit habilitant de la via civil deixa de concórrer."

La contradicció es palesa entre si les havia de demanar en via penal o no, i davant aquesta situació en tractar-se d'un assumpte de tal transcendència -com ja hem destacat abans- calia una actuació més activa i aclarir pel mitjà de comunicació més ràpid que el jutge penal aclarís la situació, cosa que no hagués resultat complexa perquè el Ministeri Fiscal ja havia avisat que la querella havia estat sobreseguda per aute de 04/12/2025, posteriorment revocat i que la Sra. Lídia s'hauria ratificat en ella en el mateix dia 25/02/2026, dia anterior a la seva nova sol·licitud en via civil. En qualsevol cas, havia d'haver admès a tràmit la sol·licitud d'unes mesures cautelars per aclarir a la major brevetat la situació i adoptar-les de manera subsidiària a la decisió que la jurisdicció penal acordés en el seu moment i d'aquesta manera no hauria quedat desprotegida la Sra. Lídia ni un sol dia.

Però el fet, cert, de que el CPC no preveu unes mesures cautelars específiques alineades amb l'article 23 de la LEVGVD -cosa que seria de desitjar- això no treu que el jutge civil disposa d'altres vies per donar tràmit a tan delicada situació que se li plantejava. Ens referim a les mesures cautelars previstes en l'article 82.1 i 84.2 lletra g) i que al mateix temps li permet -si la urgència ho requereix- fer-ho inaudita parte (article 88), sense perjudici de l'oposició que pugui posteriorment cursar el Sr. Ramir a traves del tràmit de l'article 89 del mateix Codi. I això ja li va ser demanat pel Ministeri Fiscal en els dos procediments (dies 24 i 26 de febrer) en el sentit que reconduís la pretensió de la Sra. Lídia a les mesures cautelars de l'article 84.

Tampoc podia ser un obstacle per la seva admissió el caràcter instrumental de les mesures cautelars i la seva dependència i vinculació a un procediment principal (art. 82.2). Aquest procediment principal també està a l'abast de la Sra. Lídia en el terreny processal. Es tracta del procediment de tutela sumària (Secció Segona del Procediments Especials) previst en l'article 268 i l'article 269.2 que preveu que es pot demanar mitjançant aquesta classe de procediment "qualsevol altra classe de tutela que tingui per finalitat la protecció dels drets legítims de qui la sol·licita sempre que s'acrediti suficientment la titularitat del dret de que es tracti i la concurrència del requisit d'urgència." I aquest procediment té l'avantatge que es tramita pel procediment abreujat (article 270), davant d'un procediment ordinari. En conseqüència, també tenim un procediment principal al que vincular les mesures cautelars esmentades.

No hi havia justificació processal per no admetre tràmit la pretensió de protecció urgent que demana la sol·licitant.

Cinquè. Mesures cautelars a adoptar. Assumpció de la instància.

Atès el temps transcorregut des de la primera petició de les mesures efectuades per la sol·licitant i el caràcter urgent per adoptar-les, la Sala ha d'assumir la instància -com demana el Ministeri Fiscal- i decidir si es reuneixen els requisits per adoptar-les.

No cal dir que el periculum in mora resulta implícit en aquesta classe de mesures cautelars de caire personal -però no especialment gravis pel destinatari- en el sí de les relacions personals. Adoptar-les significa que es redueix el risc de situacions no desitjades per la Sra. Lídia.

Pel que fa a l'aparença de bon dret hem de dir que quan ja s'ha vist protegida a Espanya per la decisió presa pel Jutjat de la Seu d'Urgell ja ens permet de manera indiciària que la seva adopció està justificada, així com les reiterades denuncies presentades i sense prejutjar el cas si el Sr. Ramir interposa oposició a la nostra decisió, que haurà de ser resolta en la instància.

També tenim en compte que no cal exigir caució fent ús de la facultat que ens atorga l' article 83.4 del CPC , doncs es tracten de mesures de protecció a ella i no poden causar cap mena de perjudici a la persona que haurà d'abstenir-se a comunicar-se amb ella o d'apropar-se-li.

També tenim present que aquestes mesures seran vigents mentre no es pronuncií al respecte de les mateixes la jurisdicció penal (si es que se li han demanat) i que decauran en la seva vigència si en el termini de vint dies hàbils des de la notificació d'aquesta nostra resolució no interposa una demanda de tutela sumària (o un declaratiu ordinari) i en demana la ratificació (art. 85.5). Respecte a la preferència de la jurisdicció penal sobre la civil, hem de ressaltar que si bé l'article 23.1 preveu que "a banda de les accions penals que escaiguin" es pot iniciar una acció civil autònoma, també cal tenir present que el legislador ha volgut que si el jutge penal ja ha estat requerit per adoptar alguna d'aquestes mesures recollides en l'apartat 2 del mateix precepte, o bé un altre jutge de família està tramitant un procediment de separació o de divorci o d'establiment o modificació de mesures amb menors d'edat, qualsevol d'aquests dos jutges tingui preferència davant l'acció civil autònoma regulada en l'article 23, segurament amb la finalitat de corre el risc de decisions contradictòries.

Per tant, el debat sorgit en la instància de si la jurisprudència del Tribunal Superior és o no font de dret (crear normes ex novo), està fora de lloc a partir del dia 01/01/2016 en que va entrar en vigor la Llei 46/2014 del 18 de desembre que va aprovar el

Codi de Successions per causa de mort, doncs la seva disposició addicional Segona apartat 4 ja disposa -de manera definitiva per al nostre ordenament jurídic- que la jurisprudència té únicament la funció de complementar les fonts de dret establertes en els apartats precedents (la llei i els acords internacionals; el costum i els principis generals del dret) a través d'interpretar i d'aplicar el dret privat del Principat d'Andorra. I això és el que ha calgut fer en el present cas mitjançant una interpretació integradora de les mesures cautelars vigents per encabir la pretensió de la Sra. Lídia.

Sisè. En conseqüència, admetem la sol·licitud de mesures cautelars proposada per la Sra. Lídia i disposem les següents mesures que afecten al Sr. Ramir i que són:

- Ordre d'allunyament del Sr. Ramir consistent en la prohibició d'acostar-se a la Sra. Lídia a una distància de 100 metres del lloc on es trobi incloent-hi el seu domicili o el de la seva família, el seu lloc de treball, la via pública o qualsevol local públic on es trobi.

- Prohibició del Sr. Ramir a entrar en contacte amb la Sra. Lídia per qualsevol mitjà ja sigui telefònic, electrònic, escrit o xarxes socials i aplicacions.

S'adverteix al Sr. Ramir de les responsabilitats penals en les que pot incorre en cas d'incompliment d'aquestes mesures.

Setè. No fem pronunciament sobre costes en cap de les instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Lídia i ESTIMAR el recurs del Ministeri Fiscal contra l'aute de 27/02/2026 el qual revoquem i admetem a tràmit la sol·licitud presentada per la Sra. Lídia.

Segon.- Adoptar, assumint la instància, les següents mesures cautelars:

- Ordre d'allunyament del Sr. Ramir consistent en la prohibició d'acostar-se a la Sra. Lídia a una distància de 100 metres del

lloc on es trobi incloent-hi el seu domicili o el de la seva família, el seu lloc de treball, la via pública o qualsevol local públic on es trobi.

- Prohibició del Sr. Ramir a entrar en contacte amb la Sra. Lídia per qualsevol mitjà ja sigui telefònic, electrònic, escrit o xarxes socials i aplicacions.

Advertiu de manera immediata al Sr. Ramir, en el moment de la notificació del present aute, de les responsabilitats penals en les que pot incorre en cas d'incompliment d'aquestes mesures.

Comuniqueu al Servei de Policia la part dispositiva d'aquesta resolució amb la major brevetat.

Tercer.- Aquestes mesures quedaran sense efecte si en el termini de VINT DIES HÀBILS la Sra. Lídia no interposa una demanda principal, bé pel procediment especial de tutela sumària, o bé, per un procediment declaratiu ordinari.

Quart.- Aquestes mesures son subsidiàries a les que pugui pronunciar-se al respecte la jurisdicció penal, en cas de que se li hagin demanat i es mantingui en tràmit el procediment penal.

Retorneu les actuacions a la Batllia a fi de que prossegueixi el procediment si es presenta oposició per part del Sr. Ramir.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.