petició d'aclariment, estimació parcial
- Resolució
- Aute · 09/06/2026
- ROJ
- ATSJAD 140/2026
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2026:140A
- Recurs
- 33/2026
- Ponent
- JAUME TOR PORTA
- Magistrats
- JAUME TOR PORTA, VINCENT ANIERE, CARLES CRUZ MORATONES
- Descriptors
- DANY RECTIFICACIÓ I ACLARIMENT DE LES RESOLUCIONS SALARI VARIABLE VACANCES ANUALS
El Tribunal estima parcialment la petició d'aclariment de la sentència i determina que les quantitats de 4.000 euros per salaris variables i 939,79 euros per vacances meritaran l'interès previst a l'article 78.3 de la Llei de Relacions Laborals, mentre que la indemnització per desistiment justificat de 7.165,50 euros meritarà l'interès legal simple, computant-se ambdós des de la data de la contesta a la demanda, tot confirmant la condemna a la societat demandada i la reducció de la indemnització per danys morals a 10.000 euros sense realitzar un pronunciament especial sobre les costes processals.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000033/2026
ORIGEN: 3000403/2024 - 0
NIG: 5300542120240002287
AUTE 000095-2026 DE 09/06/2026
Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA
Data : 09/06/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000033/2026
Nig : 5300542120240002287
IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00095 A
AUTE 000095/2026
PARTS:
Apel·lant: Sra. Neus
Representant: Sra. Rosalia
Advocat: Sr. John
Apel·lat: ORG000
Representant: Sra. Alexandra
Advocat: Sr. Norbert
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: petició d'aclariment, estimació parcial
Andorra la Vella, 9 de juny del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'aclariment plantejat en les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El dia 14/05/2026 va recaure sentència amb la següent part decisòria:
"ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Neus contra la Sentència dictada per la Batllia el da 15/01/2026 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació parcial de la demanda amb condemna de la societat ORG000 a pagar els imports de 4.000.- € en concepte de salaris variables; 939,79,- € en concepte de vacances i 7.165,50.- € en concepte d'indemnització per desistiment justificat. Aquests imports hauran de ser incrementats dels interessos legals meritats des del dia de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament i a pagar les costes ocasionades en ambdues instàncies.
Finalment, s'ha de condemnar la demandada a declarar i cotitzar els imports indicats a la CASS".
2.- La representació processal de la Sra. Neus ha formulat recurs d'aclariment contra aquesta resolució demanant es dictés resolució aclarint o rectificant la Sentència dictada en el sentit que la referència als interessos legals meritats des del dia de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament s'ha d'entendre efectuada als interessos previstos a l'art. 78.3 de la LRL, és a dir als interessos iguals al doble dels interessos legals vigents des del dia 19/07/2024.
Per això sosté que havia demanat expressament el règim de l' article 78.3 de la Llei de relacions laborals i que en qualsevol cas, aquests interessos s'havien de meritar des de la data del desistiment justificat, això és el 19/07/2024.
3.- La representació processal de la societat ORG000 s'ha oposat al recurs d'aclariment articulat demanant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part que el promovia de les costes ocasionades, referint que l'aclariment no servia per modificar el fons de la resolució dictada; que la sentència era clara, no contenia error ni omissió i que la part només pretenia canviar el tipus d'interès i la data per via indirecta.
Afegia que el tribunal va decidir deliberadament aplicar els interessos legals ordinaris des de la contesta, coneixent la petició de la part sense que per tant existís cap oblit.
Finalment referia que no concorria un impagament pacífic i líquid, sinó una controvèrsia judicial sobre el desistiment; per això la meritació es fixa en la contesta (mora litigiosa) i evidenciava que bona part de les quantitats contemplades en la Sentència tenien caràcter indemnitzatori, i no se'ls aplicava l'art. 78.3.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La possibilitat de rectificar o d'aclarir qualsevol resolució judicial va prevista en l' article 20 del Codi de Procediment Civil (CPC ) amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir. Nogensmenys, el recurs d'aclariment -com ha vingut mantenint la jurisprudència d'aquesta Sala des d'abans del CPC- no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial.
La finalitat no és altra que la d'afavorir la finalització dels processos sense obligar a recursos innecessaris a les parts. En definitiva, garantir de manera més efectiva la tutela judicial i evitar dilacions i despeses indegudes a les parts.
Per la seva banda es distingeix en l'article esmentat 1) els errors materials absolutament manifestos en que incorri una resolució judicial que poden ser rectificats o aclarits en qualsevol moment d'ofici o a instància de part; 2) d'aquells altres extrems de la resolució que exigeixin un aclariment o una rectificació pel que fa expressions o els conceptes foscos mancats de la comprensió suficient o afegir una complements els que s'hagin omès de forma manifesta d'acord amb les peticions plantejades per les parts. Aquests altres errors no manifestos de l'apartat 2) es poden rectificar o aclarir -d'ofici o a instància de part- en els cinc dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució.
Segon.- Cal començar recordant que tant els interessos derivats de la regla tradicional lite contestata usurae currunt -recollida en el Digest 35, 22, 1 i en el Codi 6, 47, 1- com els interessos previstos a l' article 78.3 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals , tenen naturalesa legal, en el sentit que ambdós troben el seu fonament en una previsió normativa i no en un pacte entre les parts.
Ara bé, aquesta identitat quant al seu origen legal no significa que responguin a la mateixa naturalesa, ni que siguin aplicables indistintament a qualsevol quantitat reconeguda en la sentència. La regla lite contestata usurae currunt opera com a criteri general o subsidiari de meritació dels interessos, mentre que l'article 78.3 de la LRL estableix un règim específic d'interessos aplicable als crèdits de naturalesa salarial o assimilable que deriven de la relació laboral.
És cert que la sentència objecte d'aclariment es va referir genèricament als "interessos legals", sense precisar expressament quina modalitat d'interès resultava aplicable a cadascun dels conceptes reconeguts. Aquesta manca de concreció, en la mesura que pot generar dubtes en fase d'execució, ha de ser regularitzada mitjançant la present resolució, sense alterar, però, el contingut essencial de la decisió adoptada ni introduir elements nous que excedeixin l'àmbit propi d'un incident d'aclariment.
Des d'aquesta perspectiva, els interessos previstos a l'article 78.3 de la LRL s'han de vincular exclusivament als imports reconeguts per conceptes de naturalesa salarial. En concret, han d'aplicar-se sobre la quantitat de 4.000 euros reconeguda en concepte de salaris variables i sobre la quantitat de 939,79 euros corresponent a vacances meritades i no satisfetes. Es tracta, en ambdós casos, de crèdits que tenen causa directa en la relació laboral i que, per tant, entren dins l'àmbit propi de protecció de l'esmentat precepte.
En canvi, la quantitat de 7.165,50 euros reconeguda en concepte d'indemnització per desistiment justificat no respon a un concepte salarial, sinó a una indemnització derivada de l'extinció de la relació laboral. Per aquesta raó, no li resulta aplicable el règim específic de l'article 78.3 de la LRL, sinó el règim general dels interessos legals simples.
Tercer.- Pel que fa al dies a quo de la meritació dels interessos, cal posar de relleu que la part sol·licitant no va introduir en el curs del procediment cap referència concreta al moment a partir del qual pretenia que es merités l'interès invocat. La seva petició es va formular de manera genèrica, sense delimitar temporalment l'inici del còmput i sense identificar, amb la necessària precisió, la data a partir de la qual considerava exigible cada concepte.
La data del 19/07/2024, que ara es pretén fer valer, no formava part del plantejament processal anterior, sinó que s'introdueix per primera vegada en el marc del present incident d'aclariment. Aquesta circumstància impedeix que pugui ser acollida en aquest tràmit, atès que l'aclariment de sentència no pot servir per completar extemporàniament una pretensió que no va ser oportunament formulada en els termes necessaris, ni per incorporar un nou element de debat que no va poder ser objecte de contradicció en el moment processal corresponent.
En aquestes circumstàncies, davant d'una pretensió d'interessos formulada de manera genèrica i sense concreció temporal, resulta ajustada a dret la fixació del dies a quo en la data de la contesta a la demanda, per aplicació del criteri subsidiari derivat de la regla lite contestata usurae currunt. Aquesta solució permet reconèixer els interessos legalment procedents, però sense ultrapassar els límits de la pretensió efectivament deduïda ni transformar l'incident d'aclariment en una via per introduir qüestions noves.
Quart.- No procedeix efectuar pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada atès que no s'aprecien ni temeritat, ni mala fe o abús de dret ( art. 354.1 del CPC ).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Aclarir la Sentència dictada el dia 14/05/2026 en el sentit que la menció que conté respecte dels interessos legals s'ha d'entendre feta als contemplats en l'article 78.3 de la LRL pel que es refereix als imports de 4.000.- € en concepte de salaris variables i de 939,79,- € en concepte de vacances i a l'interès legal simple en relació a la indemnització per desistiment justificat (7.165,50.- €), amb el benentès que aquests interessos es meritaran des de la data de la contesta a la demanda. No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.