Fallida, extensió del procediment, requisits

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000261/2022 ORIGEN: 6000543/2015 - 0

NIG: 5300542120150008861

PARTS:

Apel·lant: Sr. Quesada i Carnero

Advocat: Sr. Duque

Apel·lada: Sra. Viñas

En qualitat d'administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la Sra. Mena i dels Srs. Quesada I Carnero

Apel·lada: Sra. Caro

En qualitat de Controladora de la cessació de pagaments i fallida de la Sra. Mena i dels Srs. Quesada i Carnero

Apel·lada: Sra. Mena

Apel·lada: Sra. Nuñez

Apel·lada: A Quesada

Procurador: Sr. Ribes

Advocada: Sra. Caro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Fallida, extensió del procediment, requisits

AUTE 000104/2024

Andorra la Vella, a 8 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 21-11-2016 es va declarar la fallida de la Sra. Mena, en sa qualitat de titular de l'establiment R.

2.- Per aute de 23-6-2022, es decidia:

"Primer.- Decretar als Srs. Quesada i Carnero en estat de cessació de pagaments i fallida a partir del dia 21 de maig del 2015, i:

Privar-los del dret d'explotar tot comerç per sí mateixos o per persona interposada. Els hi serà prohibit dirigir, administrar o controlar una empresa comercial individual o social;

Nomenar a la Sra. Viñas administradora judicial (C/, 0, 0, Ed., AD500 Andorra la Vella) i a la Sra. Caro controladora (C/ de, 0, Ed., 0, AD500 Andorra la Vella);

Publicar la part dispositiva de la present resolució judicial al BOPA, i comunicar als creditors de què disposen de TRENTA (30) DIES HÀBILS per a presentar els crèdits amb els justificants corresponents a l'administradora judicial;

Establir que l'administradora judicial ha d'organitzar la subhasta pública dels béns dels deutors sense necessitat d'autorització judicial i que ha de comunicar a aquest tribunal el resultat de la subhasta.

Segon.- Comunicar a l'administradora judicial el contingut del fonament de dret segon d'aquesta resolució judicial.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes processals. Quart.- Notificar la present resolució judicial:

A l'administradora judicial i a la controladora de la fallida;

Als Srs. Quesada, Carnero, Mena i ENTITY_10;

A la societat A, SL".

3.- La representació processal dels Srs. Quesada i Carnero, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i en el seu lloc es declarés que no corresponia declarar els seus representants en cessació de pagaments i fallida.

Per això refereix que la resolució dictada el 21-11-2016 havia descartat que els seus representats poguessin ser declarats en fallida i que ara no s'entenia que segons els mateixos elements que ja van ser valorats i sense que concorregués cap element nou es pogués decidir el contrari. D'altra banda, considera que els recurrents no havien fet cap acte de gestió en el gir i tràfec del negoci; que l'única propietària sempre havia estat llur filla Mena i que sempre aquesta havia actuat com a tal; que com a màxim es podia considerar que actuaven com a factor notori, però mai com a administradors: no van signar el contracte de lloguer, no estaven autoritzats en la CASS per compte del negoci ni en tenien poders de representació, tampoc havien reconegut cap deute. D'altra banda, qüestiona la imparcialitat dels testimonis en què l'òrgan a quo bastia la seva decisió, defensant que els seus representats només van realitzar una única transferència a favor del negoci per deixar diners a la seva filla per obrir-lo, sostenint que això no els convertia en explotadors. Quant a l'origen dels emoluments que els permetria subsistir referia que el Sr. Quesada era jubilat i havia explotat un negoci pel seu compte i que la Sra. Carnero havia venut diferents immobles que li haurien permès mantenir-se.

En darrer lloc, destaca que el Batlle ometia que el Tribunal de Corts havia donat lloc al sobreseïment parcial i provisional de les actuacions relatives a la comissió del presumpte delicte major de fallida delictiva, i que aquest pronunciament esdevenia prejudicial.

4.- La representació processal de la societat A, SL s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat sol·licitant la confirmació íntegra de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades. Argumenta essencialment que la resolució dictada s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents.

La Sra. Nuñez s'ha adherit al recurs d'apel·lació articulat.

5.- Per aute de 21-11-2023 es desestimava el recurs de reposició articulat contra la providència de 25-5-2023.

6.- Per aute de 13-2-2024 es decidia no admetre les proves proposades per la part apel·lant i admetre la prova documental proposada per la representació processal de la societat A, SL. Els recurrents i la Sra. Mena formulaven recurs de reposició contra aquesta decisió, que era estimat per aute de 14-5-2024.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present recurs versa sobre l'extensió del procediment de fallida incoat respecte de la Sra. Mena, titular del negoci R, als seus progenitors Srs. Quesada i Carnero, que es pronunciava per aute de 23-6-2022 considerant que malgrat l'aparença registral creada, aquests darrers eren els titulars reals del negoci indicat.

Els Srs. Quesada i Carnero s'alcen contra aquesta decisió, negant en essència l'afirmació sobre la qual es sustentava l'òrgan "a quo".

Segon.- L'extensió de la fallida es troba prevista als articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 que preveuen:

"Article 69.- Si una societat es declara en fallida, poden ésser declarats personalment en fallida, en qualsevol moment del procediment, tots els dirigents d'aquesta societat, de dret o de fet, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin: 1.- Sostret la comptabilitat de l'empresa; canviat o dissimulat una partida de l'actiu, o reconegut fraudulentament deutes que no hagin tingut existència.

2.- Exercir una activitat comercial personal, sigui per persona interposada, sigui baix la cobertura d'una persona jurídica que encobreixi les seves maniobres.

3.- Que usi dels béns socials, com a béns propis.

4.- Que hagi obtingut, per engany, un arranjament que seguidament hagi estat anul·lat.

5.- Que hagi comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç.

Article 70.- Notòriament es presumeixen actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o d'infraccions greus de les regles i usos de comerç, els següents: 1.- L'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió, amb relació a la importància del negoci.

2.- Les compres per a revendre a un preu més baix, amb la intenció de retrassar la constatació de la cessació de pagament o l'ús, amb la mateixa intenció, de mitjans ruïnosos, per a procurar-se fons.

3.- Les despeses personals o familiars excessives.

4.- La inversió de quantitats elevades amb operacions d'atzar.

5.- La subscripció, per compte d'altri, sense contrapartida, de compromisos, considerats excessivament importants al moment de la seva conclusió, tenint en compte la situació del deutor o del seu negoci.

6.- La continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la de cessació de pagaments".

Si bé el mecanisme d'extensió es reservava inicialment als dirigents de fet i de dret de la societat declarada en fallida, hem tingut ocasió d'estendre'n els efectes als titulars reals d'un negoci quan el titular administratiu, persona física, havia estat declarat en fallida atès que en definitiva esdevenien els responsables immediats de la situació econòmica que presentava el primer (Aute de 20-7-2021, TSJC-41/ 2021). I és aquesta doctrina sobre la qual l'aute dictat es fonamenta per estendre els efectes de la fallida de la Sra. Mena als seus progenitors, considerant que concorrien diferents indicis que valorats conjuntament, portaven a considerar que, malgrat la titularitat formal del negoci correspongués a la seva filla, els seus titulars reals eren els avui recurrents.

Tercer.- En primer lloc, la part recurrent apunta la incongruència d'aquesta resolució, amb aquella que s'havia pogut pronunciar amb anterioritat quan es decretava la fallida de la Sra. Mena, defensant que tots els elements en què ara es fonamentava la Batlle ja concorrien en aquells moments sense que llavors es considerés escaient estendre la fallida als Srs. Quesada i Carnero.

La resolució que avui es recorre es fonamenta en els següents extrems: 1) la documental aportada per A, SL en l'escrit de 3-12-2015; 2) les declaracions dels testimonis Srs. Bermudez i Miró (folis 196 a 199) del qual s'inferia que els avui recurrents eren les persones que es trobaven presents en el dia a dia del negoci; 3) les declaracions dels Srs. Quesada i Carnero (folis 183 a 188) quan admetien que els diners per obrir el negoci R van ser cedits per la segona i 4) que l'any 2015 quan la situació econòmica del Restaurant ja era insostenible, la segona filla dels avui recurrents (ENTITY_10) obria un registre de comerç amb un nom molt similar (C) i una part del mobiliari del R li va ser transferit.

Aquesta informació no tan sols concorria quan el 21-11-2016 es dictava l'aute de fallida inicial, sinó que va ser valorada. En efecte, en el IIon considerant d'aquesta resolució s'indicava expressament: "pel que fa a la declaració en fallida personal dels Srs. Quesada i de la Sra. Carnero, escau efectuar les següents consideracions. La representació processal de la societat A, SL sustenta dita petició en el fet que aquests darrers esdevindrien els titulars de fet del negoci R, així com del negoci C, però dits extrems no obren prou acreditats en autes mitjançant la documentació per ella aportada i la pràctica de proves sol·licitada. Per tant, esdevé procedent no pronunciar-se sobre dita petició en aquest estadi processal, i requerir l'administrador judicial dels béns i drets de la Sra. Mena (···) a fi que procedeixi a l'estudi de la documentació obrant en autes i aquella altra que consideri escaient (···) , es pronunciï respecte de l'eventual extensió de la present cessació de pagaments i fallida en la persona dels Srs. Quesada i Carnero". S'infereix d'aquesta precisió que els extrems que avui es valoren ja concorrien i van ser valorats pel Tribunal de Batlles, excloent en aquells moments que poguessin justificar l'extensió de la fallida que es demanava. En tal context, els efectes de cosa jutjada material conjuminats amb el principi de seguretat jurídica més elemental, impedien que sobre els mateixos se'n pogués fer una valoració diferent uns anys més tard.

Corresponia a l'administradora judicial recopilar tota la informació que es pogués considerar adequada encaminada a justificar que la titularitat real del negoci requeia en els Srs. Quesada i Carnero, podent a títol il·lustratiu realitzar un estudi exhaustiu dels comptes bancaris del negoci per tal de determinar si els recurrents podien operar en els mateixos o eren els destinataris efectius dels actius que hi podien transitar; realitzar una enquesta prop de clients, establiments veïns i proveïdors respecte de la concreta realitat que concorria en l'explotació del negoci, i una volta tota aquesta informació recopilada trametre-la a l'òrgan judicial per tal que pogués valorar adequadament si els requisits de l'extensió de la fallida concorrien de manera efectiva. Allò però que no podia fer, era limitar-se a reproduir la mateixa informació que ja havia estat valorada i exclosa inicialment per la Batlle per a fonamentar l'extensió de la fallida.

Quart.- La resolució dictada recolza també que la conclusió sobre la titularitat real dels recurrents sobre el negoci de restauració en fallida, en l'absència d'elements en les actuacions que permetés considerar que els Srs. Quesada i Carnero tindrien fonts d'ingressos, considerant en aquesta eventualitat que el seu manteniment només podia provenir del negoci indicat. Ara bé, respecte d'aquest argument s'ha de destacar que en cap moment es requeria els avui recurrents, per tal que justifiquessin quines eren les seves concretes fonts d'ingressos, i a manca de prova sobre aquest extrem, la conclusió assolida es sustenta en una presumpció que el nostre ordenament no autoritza, especialment quan en aquesta alçada el Sr. Quesada refereix que percep una pensió de jubilació i tindria uns estalvis derivats del negoci de motos de neu que va explotar. Quant a la Sra. Carnero manté que hauria venut diferents immobles que li haurien permès mantenir-se.

Cinquè.- En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Quesada i Carnero contra l'aute de data 19-4-2022 que es revoca íntegrament, sense perjudici de què es puguin realitzar els actes que es considerin escaients, alguns dels quals hem tingut ocasió d'apuntar en el tercer fonament de dret) i una volta aquests efectuats es pugui valorar novament si concorren els requisits per a estendre el procediment de cessació de pagaments i de fallida als avui recurrents.

Sisè.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada atès l'èxit del recurs d'apel·lació articulat.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Quesada i Carnero contra l'aute de data 19-4-2022 que es revoca íntegrament.

Segon.- No efectuar pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.