Efecte no retroactiu rebaixa pensió, despeses extraordinaries, ortodoncia (TSJC 153/2015)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000153/2015 ORIGEN: 5700614/2012

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 10 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el marc de l'execució de l'Aute de mesures cautelars recaigut dins l'expedient núm. 5700614/2012, instat per la Sra. Pérez contra el Sr. Anaya, en data 10 de febrer del 2015, l'Hble. Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "1r.- Estimar parcialment l'incident d'execució formulat per la representació processal del Sr. Anaya contra la providència d'execució de data 10 de setembre del 2013. 2.- Requerir a la representació processal del Sr. Anaya per tal que satisfaci, en el termini de 8 dies, l'import de 50EUR en concepte de la part impagada de la pensió d'aliments del mes de juliol 2013. 3.- Requerir a la representació processal del Sr. Anaya per tal que satisfaci, en el termini de 8 dies, l'import de 27,27EUR en concepte de despeses extraordinàries. 4.- Advertir al Sr. Anaya que en cas d'incompliment, es procedirà per via d'execució forçosa".

II.- La Sra. Pérez ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i en sol·licita la revocació, més la condemna del Sr. Anaya a satisfer les costes de segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els seus greuges són els següents: l'Aute de la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia del 31 de juliol del 2013 no tenia efectes retroactius, tota vegada que el recurs d'apel·lació no revestia cap caràcter suspensiu; constituïen despeses extraordinàries: l'adquisició de material escolar; les activitats extraescolars consentides pel Sr. J. i les despeses mèdiques imprevisibles com la pròpia part adversa admetia en el seu escrit de conclusions del 6 de desembre del 2013.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Aute d'aquesta Sala del dia 31 de juliol del 2013 va modificar l'import de la pensió per aliments (2.000 EUR/mes) establert per Aute de la Batllia de l'11 de juliol del 2012, en el sentit que el Sr. Anaya havia d'abonar a la Sra. Pérez una quantitat mensual total de 1.250 EUR (250 EUR x 5).

El Sr. Anaya va satisfer la suma de 1.200 EUR en concepte de pensió del mes de juliol del 2013. La instància li ha ordenat el pagament de 50 EUR suplementaris (1.250 - 1.200). La Sra. Pérez reclama el pagament de 800 EUR perquè el recurs d'apel·lació no era suspensiu.

Segons l'article 65 de la llei qualificada del matrimoni: "Els recursos contra les decisions sobre mesures provisionals, no tenen efecte suspensiu quant a l'execució de les dites mesures, llevat de decisió expressa i motivada en l'acte d'acceptació de l'apel·lació". Aquesta Sala va refusar la suspensió de l'Aute de mesures provisionals de l'11 de juliol del 2012 mitjançant resolució del 13 de novembre de 2012, de manera que el Sr. Anaya romania obligat al pagament de la pensió del mes de juliol del 2013, a abonar per endavant com és costum en aquesta matèria. A banda d'aquesta consideració preliminar, és cert que la normativa vigent no disposa expressament quins efectes (retroactius o no) ha de desplegar la sentència d'apel·lació que rebaixa, com és el cas d'autes, la pensió alimentosa establerta per la instància. Aquesta Sala interpreta, segons el principi del favor filii (també consagrat en la Convenció sobre els drets de l'infant, article 3.1) que la resolució de segona instància només esdevé eficaç des de la seva notificació, moment a partir del qual es substitueix a l'anterior. Resoldre altrament seria molt nociu pels interessos del menor, tota vegada que el progenitor custodi correria el risc d'haver de retornar el preu d'uns aliments peremptoris ja consumits. De fet, aquesta solució resulta coherent amb la nostra jurisprudència en la matèria, doncs si no es dóna, per regla general, efectes retroactius a la reclamació d'aliments (sentència TSJC 07/97 del 10 de juliol de 1997), aleshores tampoc procedeix el retorn de les pensions percebudes pagades i exhaurides. En mateix sentit es va pronunciar aquest Tribunal per Aute 053/14 del 30 de juny del 2014: "Els dies a quo del pagament dels aliments s'ha d'efectuar, tot diferenciant entre les hipòtesis de modificació de les mesures adoptades en un procediment específic o a resultes dels recursos interposats, en els quals casos la modificació produeix els seus efectes des de la resolució judicial que els canvia, ja sigui a l'alça o a la baixa ...". Per tant, el recurs de la Sra. Pérez ha de triomfar, en el sentit que procedeix que el Sr. Anaya aboni l'import total de 2.000 EUR, corresponent a la pensió del mes de juliol del 2013, de conformitat amb l'Aute de la instància de data 11 de juliol del 2012.

II.- El segon aspecte del recurs interessa la satisfacció a la Sra. Pérez de la meitat de determinades despeses extraordinàries (servei d'urgències, emissió d'un passaport, òptica, material i activitats escolars, activitats extra-escolars i ortodòncia), quin llista figura als folis 3 i 4. L'Hble. Batlle ha donat lloc només al pagament de la suma de 27,27 EUR en concepte de visites a urgències mèdiques, sobre un total reclamat de 3.215 EUR.

La jurisprudència andorrana ha determinat que "Els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (TSJC 126/06 del 16 de novembre del 2006) i que "la qualificació d'una despesa com a extraordinària depèn del caire urgent o imprevist de la mateixa" (Aute TSJC 261/06 del 26 d'abril del 2007). D'acord amb aquest plantejament, les despeses que reclama la recurrent a títol d'emissió d'un passaport, oftalmologia i òptica, material i activitats escolars són clarament ordinàries i no repercutibles. Pel que fa a les activitats extra-escolars (centre "K." i música), tampoc presenten aquest caràcter perquè ni tan sols consten consensuades amb el progenitor no custodi. Per contra, les despeses d'ortodòncia presenten, a priori, aquest caràcter, compte tingut del seu caràcter imprevisible. Així les coses, s'imposa reformar la sentència de la instància, en el sentit d'afegir-hi altres 565 EUR (15+250+75+75+75+75) en concepte de despeses d'ortodòncia. Només queda per puntualitzar que Sr. Anaya mai s'ha aplanat a satisfer totes les despeses mèdiques de les seves filles, sinó solament aquelles que presenten un caràcter urgent (veure folis 100 i 125).

III.- L'estimació del recurs d'apel·lació aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR en part l'Aute de l'Hble. Batlle del dia 10 de febrer del 2015, només en el sentit d'afegir a la condemna pronunciada els imports de 750 EUR en concepte de pensió d'aliments del mes de juliol del 2013 i altres 565 EUR en concepte de despeses extraordinàries; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.