Recurs d'aclariment (TSJC 441/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000441/2014 ORIGEN: 0000038/2014 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 27-11-2014, amb la següent part decisòria: DECIDEIX ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ferrer i també el promogut pel Sr. Mercader contra la sentència, de data 23-01-2014, i revoquem la sentència de primera instància en el sentit de fixar el domicili en una de les dues unitats immobiliàries propietat de l'esposa a XXXX, el qual haurà de ser comunicat al pare, mantenir l'atribució de guarda i custòdia a la mare, amb el règim de comunicació del pare que s'esmenta en el fonament de dret II i reduir la pensió compensatòria a l'import de 800 euros mensuals, tot mantenint la resta de pronunciaments de la sentència d'instància que no siguin incompatibles amb els anteriors. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada".

II.- La representació processal de la Sra. Ferrer ha formulat recurs d'aclariment contra la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Considera la sol·licitant d'aclariment, en primer terme, que s'ha de suplir l'omissió que figura a la sentència i atribuir a la filla i a l'esposa l'ús del pis situat a XXXX, que és on la menor va passar la seva infantesa, ja que es tracta d'un pis adquirit en règim de guanys durant el matrimoni i perquè no s'ha actuat en interès de la menor, ja que de les dues cases que és propietària una es troba en estat de ruina i l'altra no s'habita des de fa més de 8 anys, està plena d'humitats i no es disposa dels mitjans econòmics per posar-la en estat de ser habitada.

Aquesta primera pretensió d'aclariment no pot ésser acollida. Sense perjudici de la liquidació del règim econòmic matrimonial dels litigants i, per tant, del destí que correspongui aleshores al pis situat a XXXX, la sentència de la Sala no conté cap omissió ni cap errada material, sinó que estableix que el domicili de la mare i de la filla s'ha de fixar a XXXX, però en una de les dues unitats immobiliàries de les que és propietària la mare. I, per tant, com que no existeix cap errada material ni s'ha d'integrar cap omissió ni aclarir conceptes foscos, no procedeix aclarir la resolució de la Sala, tota vegada que el que cerca la sol·licitant d'aclariment és l'alteració dels pronunciaments que conté la resolució judicial i la substitució del mateix pels que ella proposa.

II.- En segon terme, entén que s'ha d'aclarir la rebaixa de la pensió compensatòria atribuïda a l'esposa. Indica que els efectes de la rebaixa no s'han de produir fins que marxi del Principat, atès que la sentència valora la residència il·legal a Andorra i com que no pot treballar seria inadequat aplicar la rebaixa des de la data de notificació de la sentència.

Tampoc aquest extrem pot ésser estimat. La sentència de la Sala no analitza un canvi de mesures definitives per la modificació substancial de les circumstàncies tingudes en compte sinó que analitza el recurs del marit contra la fixació de la quantia de la pensió compensatòria. I aquest recurs s'estima perquè la Sala considera amb les circumstàncies existents que el desequilibri econòmic que pateix la mare es pot pal·liar amb una pensió compensatòria de 800 euros mensuals. Així s'afirma que "Respecte a la pensió compensatòria, si bé és cert, com indica la sentència d'instància que la Sra. F. ha patit un desequilibri econòmic respecte de la situació que tenia en el matrimoni, s'ha de prendre en consideració que la mateixa és titular de dues unitats immobiliàries a XXXX, que tenia 49 anys en el moment de dictar-se la sentència d'instància, que no presenta problemes de salut que li impedeixin incorporar-se al mercat laboral i que el matrimoni ha tingut una durada propera als 8 anys, havent deixat de treballar des de l'any 2005. Amb aquestes dades, la part recurrent no ha sol·licitat un límit temporal de la pensió compensatòria, per la qual cosa aquest Tribunal no pot analitzar temporalitzar la pensió compensatòria i preveure el termini en el qual el desequilibri hauria desaparegut, de manera que l'extinció de la mateixa i l'acreditació de les causes s'haurà de deixar per la fase d'execució de sentència. En canvi, sí ha demanat una reducció de la pensió a 600 euros mensuals.

Aquesta Sala considera que el desequilibri econòmic que pateix la Sra. F. es pot pal·liar amb una pensió compensatòria de quantia més baixa que l'atorgada, tota vegada que l'esposa gaudeix de dues unitats immobiliàries, de manera que pot alienar o arrendar una d'elles per l'obtenció d'ingressos. A més, es tracta d'una persona que no pateix problemes de salut i pot incorporar-se al mercat laboral, com de fet ja ho estava fins l'any 2005 i, per altra part, la durada del matrimoni, que no arriba als 8 anys, aconsellen l'establiment d'una pensió compensatòria per a mitigar el desequilibri produït en l'import de 800 euros mensuals".

Consegüentment, no es supedita la rebaixa del quantum de la pensió al fet que deixi la mare el Principat d'Andorra, sinó que es valoren les circumstàncies que en ella concorren i es determina en 800 euros el muntant de la pensió compensatòria. Per tant, tampoc des d'aquest punt de vista l'aclariment pot ésser estimat, atès que no existeix cap omissió en els pronunciaments sinó que la rebaixa del quantum de la pensió ha de desplegar els seus efectes des de la fermesa de la sentència de la Sala.

Aleshores, el motiu es desestima.

III.- No procedeix efectuar pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'aclariment interposat per la representació processal de la Sra. Ferrer contra la sentència d'aquesta Sala, del 27-11- 2014. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.