Embargament preventiu periculum in mora (295/08)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-295/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de juny del 2008 la representació processal dels Srs. Viñas i Castillo va formular demanda d'embargament preventiu sobre els béns i drets dels Srs. Bermudez, Esteban i Canales per tal de garantir el pagament de la suma de 13.170,15 euros, que els defenents li devien en concepte de lloguer de dos naus de la seva propietat situades a l'XXXX de les què eren arrendataris, més altre quantitat que l'Hble. Batlle estimés oportuna en concepte d'interessos de la suma deguda, més les costes processals i extraprocessals que es generessin.

II.- L'Hble. Batlle va dictar un Aute en data 11 de maig del 2008 no donant lloc a la demanda d'embargament preventiu formulada per l'agent.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Viñas i Castillo i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es doni lloc a la demanda formulada pels seus mandants, decretant l'embargament en la data en què fou sol·licitat i imposant les costes processals de la primera i de la segona instància als defenents.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Aute recorregut desestima la demanda d'embargament preventiu formulada per la representació processal dels Srs. Viñas i Castillo argumentant que, malgrat els demandants han provat l'existència de fumus boni iuris, un requisit imprescindible per decretar l'embargament preventiu, no han acreditat l'existència de l'altre requisit que per tal de que sigui procedent decretar-lo exigeix el Decret de 1 de maig del 1922, és a dir el periculum in mora.

Els recurrents s'oposen a aquesta decisió argumentant que ells han acreditat l'existència de l'esmentat periculum atès que, segons afirmen, s'han presentat a la Batllia nombroses demandes contra els defenents i, més concretament, ja s'han travat diversos embargaments sobre els seus béns i drets, en particular sobre els de la titular administrativa del negoci, la senyora Bermudez, de tal manera que aquesta situació d'insolvència comporta el risc de que els defenents no puguin fer front a una eventual condemna a pagar el deute que ells reclamen.

II.- D'acord amb el que disposa el Decret de 1 de maig del 1922 existeix periculum in mora quan el deutor no té béns immobles coneguts o establiments suficients per respondre de la quantitat reclamada o hi ha perill de que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors.

Malgrat és cert que aquest perill sols es pot detectar en ocasions mitjançant indicis, el que és evident és que aquest no es pot derivar, com pretenen els agents, del fet que s'hagin presentat demandes en reclamació de quantitat contra els defenents, ni tampoc de que s'hagin decretat embargaments contra els seus béns, ja que el fet de que aquests tinguin deutes que no s'han pagat per motius que es desconeixen, o que s'hagin embargat els seus béns no se sap per quines quantitats no suposa que no puguin fer front amb els béns dels que disposen als deutes que tinguin o puguin contreure addicionalment. D'altra banda, el que justifica l'embargament preventiu d'acord amb el Decret del 1922, és el perill de que no es puguin trobar béns sobre els quals executar la condemna que es pretén per estar format el patrimoni dels defenents exclusivament per béns mobles, que poden fàcilment fer-se fonedissos davant de les pretensions dels creditors, o que l'actitud o les circumstàncies dels deutors facin evident el risc de que pretenguin escapolir-se de les seves obligacions i cap d'aquestes situacions es donen en les persones contra les què l'agent dirigeix la demanda, ja que es tracta de persones de nacionalitat andorrana i amb residència al Principat, com a mínim el Sr. Canales i la Sra. Bermudez, sent titular la darrera d'un negoci anomenat "MP" radical al Principat que no s'ha demostrat que estigui mancat d'entitat suficient per respondre de la suma reclamada o que existeixi perill de que el facin desaparèixer impedint l'execució d'una eventual condemna.

Per totes aquestes raons, considerem, en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, que procedia desestimar la demanda i per tant cal confirmar l'Aute recorregut, ja que els agents no han provat que es donin els requisits precisos per tal de decretar l'embargament preventiu sol·licitat, i correspon a qui el sol·licita la càrrega de provar la seva procedència, de tal manera que sols en el cas que els demandants ho haguessin fet, que no és el cas, correspondria als defenents acreditar que no eren certes les afirmacions dels agents.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Viñas i Castillo contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11 de maig del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.