competència objectiva, reclamació de quantitat vs. liquidació règim econòmic matrimonial, costes

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000031/2026

ORIGEN: 7000193/2023 - 0

NIG: 5300542120230002044

AUTE 000094-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000031/2026

Nig : 5300542120230002044

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00094 A

AUTE 000094/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Noel

Representant: Sra. Montserrat

Advocat: Sr. Hubert

Apel·lat: Sr. Isidre

Representant: Sra. Purificació

Advocat: Sr. Eusebi

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: competència objectiva, reclamació de quantitat vs. liquidació règim econòmic matrimonial, costes

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 22/09/2023, la representació processal de la Sra. Noel va interposar demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, contra el Sr. Isidre, demanant es dictés Sentència que el condemnés a satisfer la quantitat de 26.717,03 €, més els interessos a comptar de la data fixada per a la contesta de la present demanda, més les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- Per escrit de data 02/11/2023, la representació processal del Sr. Isidre va contestar la demanda, oposant-s'hi quant al fons, i va formular, amb caràcter principal, excepció d'inadequació del procediment instat per raó de la matèria i excepcions de manca de legitimació activa de la demandant i de manca de legitimació passiva del demandat. Sol·licitava que es dictés Sentència per la qual s'estimessin les excepcions peremptòries invocades i que es declarés la desestimació de la demanda en la seva totalitat i el seu arxiu definitiu. Subsidiàriament, interessava que, tinguda per contestada la demanda, es declarés la desestimació íntegra de la demanda. En ambdós casos, sol·licitava la condemna en costes a la part actora.

3.- El dia 08/05/2024 es va celebrar l'audiència prèvia, en el decurs de la qual la Batlle va examinar les qüestions processals plantejades per la part demandada i va plantejar d'ofici, en mèrits de l' article 63 CPC , una possible manca de competència funcional respecte de part o totes les quanties reclamades. Totes les resolucions adoptades en l'audiència prèvia van quedar recollides per Aute de data 11/07/2024, per la qual, a més de desestimar-se l'excepció d'inadequació del procediment i aquella plantejada d'ofici -es refereix a la relativa a la competència funcional- es va fixar data per a la celebració del judici oral. Respecte de la qüestió relativa a la competència funcional, però en el cos de la resolució (FD 4rt) es posava en relleu que existia una sentència de divorci que homologava totalment el conveni de separació privat entre les parts de l'any 2021 que es trobava pendente apellatione que podia tenir una incidència respecte de la resolució dels presents autes i que es plantejaria si fos el cas, de forma ulterior.

4.- Per escrit de data 03/09/2024, la part demandant va formular recurs de reposició contra l'Aute de data 11/07/2024, al qual es va oposar la part defenent. Per Aute de data 14/01/2025, es va desestimar íntegrament el recurs de reposició formulat i es va confirmar l'Aute de data 11/07/2024 en tots els seus extrems.

5.- El dia 15/01/2025 es va celebrar el judici oral. En el decurs del judici oral, la part defenent va aportar un escrit amb fets nous o de nova notícia, a la qual aportació la part agent no s'hi va oposar. A la seva finalització, es va declarar el procés vist per a sentència. Cap de les parts litigants va fer ús de la possibilitat de formular conclusions succintes. Per escrits de dates 17/07/2025, 09/10/2025 i 04/12/2025, la part agent va formular insistiments a fi que es dictés sentència.

6.- El 13/01/2026, la Batllia va dictar Aute, amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Primer.- Estimar la manca de competència funcional d'aquest tribunal per conèixer de la reclamació interposada per la part agent contra el part defenent, i designar el Tribunal al càrrec dels autes 3000010/2023 -sense perjudici de les eventuals competències del saig- per conèixer de la reclamació interposada per la part agent en el marc dels presents autes.

Segon.- Acordar l'arxiu de les actuacions sense cap altre tràmit.

Tercer.- Condemnar en costes processals a la part agent segons allò precisat al darrer FD de la present decisió."

7.- En data 02/02/2026, la representació processal de la Sra. Noel va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute de data 13/01/2026, sol·licitant es revoqui el pronunciament que declara la manca de competència funcional del Tribunal Unipersonal del Batlle, tot declarant la competència de la secció civil 7 de la Batllia per conèixer del procediment, i que s'ordenin les actuacions pertinents i es retrotraguin al moment anterior a l'Aute recorregut per tal que es dicti sentència sobre el fons de la reclamació dinerària formulada en la demanda. Subsidiàriament, per al cas que la Sala confirmi la declaració de manca de competència funcional, sol·licita que es limiti la decisió a la designació del tribunal competent i a la remissió de les actuacions, i que es revoqui la condemna en costes de primera instància, declarant que no s'imposen les costes a cap de les parts atesa l'existència de dubtes jurídics rellevants. En tot cas, sol·licita que no s'imposin les costes de la segona instància a cap de les parts.

El recurs articulat es fonamenta en els motius de greuge que s'exposen succintament en els apartats següents:

En primer lloc, denuncia la infracció de l'ordenament jurídic per incorrecta aplicació dels articles 63 i 147 CPC , en confondre indegudament una acció civil autònoma de reclamació de quantitat amb una suposada execució derivada d'un procediment de divorci, estenent de manera improcedent la competència funcional del tribunal de família.

En segon lloc, al·lega error en la qualificació jurídica de l'acció exercitada, per considerar que la pretensió deduïda constitueix una liquidació del règim econòmic matrimonial, quan en realitat es tracta d'una acció declarativa i de condemna al pagament d'una quantitat concreta, líquida i exigible, independent de qualsevol procediment matrimonial.

En tercer lloc, sosté que s'han vulnerat les normes processals sobre preclusió, seguretat jurídica i dret de defensa, en sotmetre i estimar una manca de competència funcional plantejada en seu de judici oral, quan aquesta qüestió havia estat implícitament resolta en l'audiència prèvia, alterant indegudament el curs del procediment ordinari ja substanciat.

En quart lloc, al·lega la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en acordar l'arxiu de les actuacions sense cap altre tràmit ni resolució sobre el fons de la pretensió deduïda i sense una remissió efectiva de la causa a un altre òrgan jurisdiccional.

En cinquè lloc, denuncia la indeguda imposició de les costes processals, per sancionar la seva mandant davant una incidència processal tardana invocada pel mateix Tribunal Unipersonal del Batlle, malgrat haver-se desestimat una per una totes les excepcions formulades per la part contrària.

8.- La representació processal del Sr. Isidre va presentar, en data 03/03/2026, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació, demanant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part recurrent segons els següents arguments:

En primer lloc, sosté que el recurs no identificava cap error jurídic substancial ni cap infracció normativa efectiva, sinó que es limitava a articular una discrepància amb la qualificació jurídica efectuada pel Tribunal d'instància, insistint en una construcció formal de l'acció com si es tractés d'una reclamació dinerària completament autònoma i desvinculada del règim econòmic matrimonial i del procediment de divorci, premissa que considera incorrecta.

En segon lloc, al·lega que la jurisprudència de la Sala Civil ha mantingut de manera constant que el procés matrimonial no pot veure's desarticulat mitjançant la fragmentació artificial de les seves conseqüències patrimonials en procediments declaratius independents, especialment quan aquestes conseqüències deriven directament del conveni regulador homologat o de la configuració del règim econòmic.

En tercer lloc, sosté que l' article 63 CPC no pot ser objecte d'una interpretació literalista i restrictiva, ja que la seva finalitat no és únicament atribuir competència per a l'execució formal de condemnes expresses, sinó garantir que el Tribunal que ha dictat una resolució matrimonial pugui conèixer de totes aquelles incidències que en deriven directament o indirectament.

En quart lloc, addueix que la competència funcional és una qüestió d'ordre públic, directament vinculada al dret al Batlle predeterminat per la llei, raó per la qual pot i ha de ser examinada d'ofici en qualsevol moment anterior a la resolució definitiva sobre el fons, sense quedar sotmesa a les regles ordinàries de preclusió pròpies de les excepcions dispositives.

En cinquè lloc, sosté que la tutela judicial efectiva garanteix l'accés al Batlle competent i a un procés amb totes les garanties, però no assegura que el litigi sigui resolt per un òrgan que manca de competència funcional, de manera que l'Aute recorregut no impedeix l'exercici de la pretensió, sinó que estableix que ha de canalitzar-se davant l'òrgan jurisdiccional adequat.

En sisè lloc, pel que fa a la condemna en costes, considera que la connexió entre la pretensió exercitada i el règim econòmic matrimonial era evident i que la via escollida per la part actora comportava un risc processal clar, especialment a la llum de la doctrina consolidada de la Sala, de manera que la qüestió no pot qualificar-se com a dubtosa en el sentit exigible per fer una excepció al criteri general de costes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Noel contra l'Aute dictat per la Batlle titular de la secció civil 7, en data 13/01/2026, en el marc del procediment dalt referenciat.

L'objecte del recurs se circumscriu a dues qüestions diferenciades. D'una banda, la part apel·lant qüestiona la declaració de manca de competència funcional del Tribunal d'instància per conèixer de la reclamació de quantitat interposada, tot sostenint que l'acció exercitada és una acció civil autònoma de crèdit entre excònjuges, independent del procediment de divorci, i que la seva tramitació per via ordinària resultava processalment correcta. Alhora entén que l'apreciació de la qüestió relativa a la manca de competència de l'òrgan a quo s'havia plantejat de manera extemporània examinant novament qüestions que ja s'havien resolt i rebutjat amb anterioritat. D'altra banda, i amb caràcter subsidiari, impugna la condemna en costes processals imposada a la seva mandant, al·legant l'existència de dubtes jurídics rellevants que haurien d'haver determinat la no imposició de costes en els termes de l' article 350.2 CPC .

Segon.- L'

article 126.2 de la Llei Qualificada de la Persona i de la Família

i la competència funcional de l'

article 63 CPC

.

Abans d'examinar els motius concrets del recurs, escau delimitar el marc legal que regeix la competència funcional en els litigis patrimonials derivats de la dissolució matrimonial. Aquesta precisió és necessària perquè la qüestió controvertida no es resol únicament a partir de la forma externa de la demanda, sinó atenent a la seva connexió material amb el conveni de separació aprovat judicialment amb la posterior sentència de divorci.

L' article 63 del Codi de procediment civil estableix que els tribunals civils competents per conèixer i resoldre un procés estenen la seva competència als incidents que s'hi plantegin, i atribueix al mateix tribunal que ha dictat una sentència ferma en primera instància la competència per despatxar-ne l'execució. Aquesta norma respon a un principi de continuïtat funcional: les qüestions que deriven directament d'una resolució judicial han de ser conegudes per l'òrgan que l'ha dictada, amb la finalitat d'assegurar la coherència de les decisions judicials i evitar resolucions contradictòries.

En matèria de família, aquesta regla s'ha d'interpretar conjuntament amb l'article 126.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família , que constitueix la norma específica sobre la liquidació del règim econòmic matrimonial. Aquest precepte disposa que, a manca d'acord entre els cònjuges, la liquidació del règim de separació de béns, inclosa la reclamació de la compensació per raó de treball si escau, s'ha de fer en el procediment de família que causa l'extinció del règim.

La previsió legal és clara: quan la controvèrsia s'insereix en la liquidació del règim econòmic matrimonial, la via processal adequada és el procediment de família i no un procediment civil ordinari autònom. Es tracta d'una regla especial i imperativa, que concentra davant del tribunal de família les qüestions patrimonials vinculades a l'extinció del règim matrimonial.

En el present cas, ni les parts ni la resolució impugnada fan referència expressa a aquest precepte, malgrat la seva rellevància. Aquesta omissió és significativa, perquè l'article 126.2 suposa precisament la norma que determina la via processal adequada quan allò que es pretén és fer efectiva, o liquidar una relació patrimonial derivada del matrimoni i del conveni aprovat judicialment.

Tercer.- La naturalesa de la pretensió exercitada.

La part apel·lant presenta la seva acció com una reclamació dinerària autònoma, de naturalesa estrictament civil, fonamentada en l'existència d'un crèdit entre excònjuges i copropietaris. Tanmateix, aquesta qualificació no pot ser acceptada sense examinar el contingut real de la pretensió, la seva causa de demanar i els efectes que produiria una eventual estimació.

La Sra. Noel reclama la quantitat de 26.717,03 euros, integrada per conceptes diversos: quotes hipotecàries satisfetes en relació amb el terreny i ADR000, a W; taxes i impostos vinculats a aquest immoble; primes d'assegurança de vida associades a la hipoteca; determinades despeses comunals; taxes i assegurances relatives a vehicles atribuïts al demandat; primes d'assegurança de vida familiar, i comissions o despeses relacionades amb targetes de crèdit del compte comú.

Aquesta enumeració evidencia que la reclamació no és homogènia. Una part substancial dels imports reclamats es refereix directament a l'immoble de W i a les càrregues que hi estan associades. Per això, aquestes partides s'han de posar en relació amb el conveni de separació de data 22/11/2021.

El pacte sisè del conveni va establir una regulació específica respecte de l'immoble de W: la seva venda, el repartiment per meitats del producte obtingut amb deducció prèvia de les quantitats corresponents a la hipoteca i dels imports satisfets unilateralment per la Sra. Noel des del mes de maig del 2021. Per tant, el conveni no només reconeix l'existència eventual d'uns pagaments efectuats per una de les parts, sinó que fixa expressament el mecanisme i el moment en què aquests imports han de ser compensats.

Aquesta previsió impedeix qualificar les quantitats vinculades a l'immoble com un crèdit aliè al procediment matrimonial. La seva reclamació incideix directament sobre una regla de liquidació pactada per les parts i homologada judicialment. En conseqüència, no es tracta d'una pretensió civil completament autònoma, sinó d'una controvèrsia que afecta el compliment i l'execució del conveni que en el seu dia les parts van assolir.

La sentència de divorci va ratificar íntegrament aquest conveni, sense reserva ni exclusió, i li va conferir plena força executiva. Des d'aquell moment, les previsions patrimonials que s'hi contenien van passar a formar part del contingut de la resolució judicial, de manera que no poden ser alterades per un procediment declaratiu independent davant d'un òrgan diferent del que ha de conèixer de la seva execució. En efecte, el conveni no estableix una obligació de pagament immediat i directe a favor de la Sra. Noel, sinó una compensació diferida al moment de la venda de l'immoble. Pretendre ara una condemna immediata al pagament d'aquests imports suposaria substituir el mecanisme pactat per un altre de diferent, amb alteració del moment i de la forma de liquidació previstos en el conveni homologat.

No pot prosperar, per tant, l'argument segons el qual la sentència de divorci no conté una condemna dinerària concreta sobre les quantitats reclamades. Precisament perquè el conveni va optar per una compensació diferida, i no per una condemna immediata, la reclamació separada per via ordinària resulta incompatible amb el règim aprovat judicialment. L'absència d'una quantitat líquida exigible de manera immediata no significa que la qüestió no hagi estat regulada, sinó que ho ha estat en uns termes diferents dels que ara pretén la part apel·lant.

Aquesta conclusió es veu ensems reforçada per l'eficàcia de la cosa jutjada. Les determinacions contingudes en una resolució ferma han de ser respectades en procediments posteriors, i no poden ser reobertes mitjançant una nova acció que, sota una formulació diferent, tendeixi a modificar o anticipar els efectes d'allò ja aprovat judicialment.

Així, pel que fa a les quotes hipotecàries, despeses fiscals, comunals i assegurances vinculades a l'immoble de W, la pretensió exercitada s'insereix en l'àmbit d'execució i liquidació del conveni de separació i ha de ser coneguda pel tribunal funcionalment competent en seu de família.

Quart.- La doctrina de la Sala en els Rotlles TSJC 155/2025 i TSJC 170/2025.

La part apel·lant intenta diferenciar el present supòsit dels resolts per aquesta Sala en els autes de data 08/10/2025, dictat en el rotlle TSJC 155/2025, i de data 09/12/2025, dictat en el rotlle TSJC 170/2025.

Aquesta distinció no pot ser acollida. Aquells pronunciaments van ser dictats entre les mateixes parts, en el mateix context matrimonial i patrimonial, i en relació amb el mateix conveni privat de separació de data 22/11/2021, homologat posteriorment per la sentència de divorci de data 28/07/2023. Per tant, no es tracta d'una doctrina abstracta aplicable per analogia, sinó d'un criteri establert directament sobre el mateix entramat jurídic que ara es torna a plantejar.

En el rotlle TSJC 155/2025, aquesta Sala ja va posar de manifest que el conveni havia estat íntegrament ratificat per la sentència de divorci i que el pacte sisè regulava expressament el destí de l'immoble de W, incloent-hi la deducció dels imports satisfets unilateralment per la Sra. Noel. D'aquesta regulació se'n derivava que les actuacions relatives a aquest immoble havien de tramitar-se en execució de la sentència de divorci.

El mateix criteri fou confirmat en el rotlle TSJC 170/2025, en què es va declarar que qualsevol actuació relativa a la divisió material del bé i al procediment per fer-la efectiva havia de substanciar-se en execució de la sentència matrimonial, sense que fos possible obrir un procediment declaratiu ordinari paral·lel.

La part apel·lant sosté que aquells pronunciaments es referien a una divisió de cosa comuna, mentre que el present procediment tindria per objecte una reclamació dinerària. Aquesta diferència és, però, merament formal. La raó decisòria dels autes esmentats no depèn del nom de l'acció exercitada, sinó de la seva incidència sobre béns i obligacions ja regulats en el conveni homologat judicialment.

El criteri determinant és, doncs, material: cal examinar si la pretensió exigeix interpretar, executar, completar o alterar el règim patrimonial establert en el conveni. Quan això succeeix, la competència correspon al tribunal que coneix del procés matrimonial i de l'execució de la sentència de divorci.

En aquest cas, les quotes hipotecàries i les despeses vinculades a l'immoble de W estan expressament previstes en el pacte sisè del conveni. Per això, la pretensió d'obtenir una condemna autònoma per aquests conceptes no pot desvincular-se del mecanisme de compensació que les parts van pactar i que fou aprovat judicialment.

Admetre la tesi de l'apel·lant permetria eludir la doctrina ja establerta per aquesta Sala mitjançant una simple requalificació formal de la pretensió. Allò que no pot plantejar-se com a procediment autònom de divisió d'un bé comú tampoc pot introduir-se, amb idèntica finalitat material, sota l'aparença d'una reclamació ordinària de quantitat.

Per tant, l'aute recorregut va aplicar correctament la doctrina d'aquesta Sala en declarar la manca de competència funcional respecte de les pretensions vinculades als béns i obligacions regulats en el conveni de separació homologat judicialment. Aquesta conclusió s'ha d'entendre limitada, però, a les reclamacions que presenten aquesta connexió amb el conveni i amb els immobles comuns.

Cinquè. La qüestió de la preclusió. Naturalesa d'ordre públic de la competència funcional i justificació del moment en el qual va ser declarada.

La part apel·lant sosté que la declaració de manca de competència funcional efectuada en seu de judici oral vulnera les regles de preclusió processal i el seu dret de defensa. Considera que aquesta qüestió ja havia quedat resolta, si més no de manera implícita, mitjançant l'aute d'audiència prèvia de data 11/07/2024, posteriorment confirmat per l'aute que resolia el recurs de reposició de data 14/01/2025.

Aquesta al·legació no pot prosperar. L'aute de data 11/07/2024 no contenia una decisió definitiva sobre la competència funcional. Allò que va resoldre fou l'excepció d'inadequació del procediment per raó de la matèria i la competència objectiva de l'òrgan d'instància. Alhora, però, va deixar expressament oberta la possible incidència que podia tenir sobre el procediment l'existència d'una sentència de divorci que podia homologar el conveni de separació.

No hi pot haver preclusió respecte d'una qüestió que el tribunal no va tancar definitivament, sinó que va reservar per a un moment posterior. La preclusió pressuposa que una qüestió ha estat resolta o que la facultat processal corresponent s'ha extingit per no haver estat exercida en el moment oportú. Cap d'aquestes circumstàncies concorre quan el mateix òrgan judicial va advertir que la incidència de la sentència de divorci podia ser examinada ulteriorment.

Aquesta reserva tenia plena justificació. En el moment en què es va dictar l'aute d'audiència prèvia, la sentència de divorci de data 28/07/2023 encara no era ferma, ja que havia estat apel·lada i el recurs havia estat admès a ambdós efectes. En conseqüència, no existia encara una resolució ferma que permetés afirmar plenament la competència funcional del tribunal de família per conèixer de les qüestions derivades del conveni.

La situació va canviar quan la sentència de divorci va adquirir fermesa el 16/10/2024. Aquesta circumstància fou posada en coneixement del tribunal en el judici oral celebrat el 15/01/2025, moment en què es va activar el pressupòsit que havia estat expressament reservat. Per tant, la declaració de manca de competència funcional no fou intempestiva ni contradictòria amb les resolucions anteriors, sinó conseqüència de l'evolució processal del litigi.

A més, la competència funcional és una qüestió d'ordre públic processal. No depèn de la voluntat de les parts ni es consolida per la mera inactivitat processal. Quan el tribunal adverteix que el coneixement d'una controvèrsia correspon funcionalment a un altre òrgan, ha d'examinar aquesta qüestió, fins i tot d'ofici, abans de dictar resolució sobre el fons.

Tampoc no s'aprecia indefensió. La possible incidència de la sentència de divorci havia estat expressament anunciada, la seva fermesa era una dada objectiva i sobrevinguda, i la part apel·lant ha pogut combatre la decisió tant en el judici oral com en aquesta alçada. Per tant, el motiu ha de ser refusat.

Sisè.- La tutela judicial efectiva. La designació del tribunal competent i la preservació del dret d'accés al jutge adequat.

La part apel·lant invoca el dret a la tutela judicial efectiva per sostenir que l'aute impugnat, en declarar la manca de competència funcional i acordar l'arxiu de les actuacions sense entrar en el fons, l'hauria privat d'obtenir una resolució sobre la seva pretensió.

Aquest plantejament no pot ser compartit. El dret a la tutela judicial efectiva, reconegut a l' article 10 de la Constitució , comprèn el dret d'accés a la jurisdicció i a obtenir una resolució motivada, però no garanteix el dret a obtenir una decisió de fons per part d'un tribunal que manca de competència per dictar-la.

La tutela judicial efectiva exigeix que la pretensió sigui examinada pel jutge legalment competent. Si tota declaració d'incompetència fos assimilada a una denegació de Justícia, les normes de competència quedarien privades de sentit, especialment quan, com en aquest cas, tenen caràcter funcional i responen a raons d'ordre públic processal.

L'aute recorregut no impedeix a la Sra. Noel obtenir una resposta judicial sobre la seva reclamació. Allò que fa és determinar que la via emprada no és l'adequada respecte de les pretensions vinculades al conveni de separació i al mecanisme de compensació previst per als immobles comuns. En aquest àmbit, la part conserva la possibilitat de fer valer els seus drets davant del tribunal de família competent, en el marc del procediment d'execució o liquidació que correspongui.

Tampoc altera aquesta conclusió el fet que l'aute impugnat no acordés la remissió formal de les actuacions. Aquesta qüestió té un abast instrumental i haurà de ser valorada, si escau, pel tribunal que conegui del procediment corresponent. No afecta, però, la correcció jurídica de la declaració de manca de competència funcional, que és l'objecte central del present recurs.

Per tot això, no s'aprecia vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

Setè.- Les despeses no vinculades als immobles regulats en el conveni

Les consideracions anteriors no impedeixen constatar que una part de la reclamació formulada per la Sra. Noel no presenta connexió directa ni indirecta amb els immobles regulats en el conveni de separació.

En efecte, el conveni aprovat judicialment no només contenia previsions relatives als béns immobles, sinó que també atribuïa de manera exclusiva la titularitat de determinats vehicles. Aquesta atribució comportava que, des del moment de l'aprovació del conveni, aquests béns quedessin definitivament adjudicats a la part corresponent, sense necessitat d'ulteriors operacions de liquidació.

En conseqüència, les despeses generades per béns atribuïts en exclusiva al Sr. Isidre -com ara taxes de tinença de vehicles o primes d'assegurança- no s'insereixen necessàriament en l'àmbit de la liquidació del règim econòmic matrimonial. Si aquestes quantitats han estat satisfetes per la Sra. Noel per compte del demandat, poden sustentar una reclamació de quantitat fonamentada en el pagament per compte d'altri de despeses privatives.

El mateix pot predicar-se d'altres eventuals despeses personals o privatives que, segons la demanda, haurien estat assumides per la demandant tot i correspondre al demandat, sempre que no guardin relació amb els immobles comuns ni exigeixin interpretar o executar el mecanisme de liquidació previst en el conveni.

Aquest segment de la reclamació, pel seu import i per la seva naturalesa estrictament dinerària, correspon a la Batllia Civil general, de conformitat amb l' article 117.2 del Codi de procediment civil en relació amb l' article 50.4 de la Llei qualificada de la Justícia . Per aquest motiu, escau estimar parcialment el recurs, revocar parcialment l'aute impugnat i retornar les actuacions a la instància perquè resolgui, en dret, sobre les pretensions relatives a aquests pagaments no vinculats als immobles comuns ni al mecanisme de liquidació/compensació previst en el conveni, corresponents a la taxa de tinença i assegurances de vehicles i altres despeses personals que podrien correspondre al demandat com ara foc i lloc, import de cap de casa, part proporcional de les taxes comunals, primes de l'assegurança de vida familiar i assegurances de targetes de crèdit.

Vuitè.- Costes

L'estimació parcial del recurs d'apel·lació, en la mesura que comporta la revocació parcial de la resolució impugnada i el reconeixement d'un àmbit residual de competència funcional de l'òrgan judicial d'instància, impedeix apreciar l'existència d'un venciment íntegre i inequívoc d'una de les parts.

En efecte, si bé la pretensió en aquesta alçada no prospera en tota la seva extensió, tampoc pot afirmar-se que hagi estat íntegrament desestimada, atès que s'ha reconegut la competència de la Secció Civil 7 per conèixer d'aquelles reclamacions relatives a despeses satisfetes per la demandant per compte del demandat. Aquesta estimació parcial justifica que cadascuna de les parts assumeixi les costes causades a la instància i les comunes per meitat.

Tampoc s'ha d'efectuar pronunciament especial sobre les costes ocasionades en aquesta alçada atès l'èxit parcial del recurs ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Noel contra l'aute dictat per la Batllia en data 13/01/2026 i, en conseqüència:

1.- Revocar els apartats segon i tercer de la seva part dispositiva.

2.- Modificar parcialment l'apartat primer, en el sentit de declarar la competència funcional de la Secció Civil 7 per conèixer, exclusivament, respecte dels pagaments efectuats sobre béns quina titularitat ja resultava definitivament atorgada al Sr. Isidre en el conveni de separació -en particular, la taxa de tinença i les assegurances de vehicles- o altres despeses personals que podrien correspondre al demandat -foc i lloc, import de cap de casa, part proporcional de les taxes comunals, primes de l'assegurança de vida familiar, assegurances de targetes de crèdit-.

3.- Confirmar, en tota la resta, la manca de competència funcional de l'òrgan judicial d'instància.

No escau efectuar pronunciament especial sobre les costes causades en cap de les dues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.