Família. Execució de sentència. Noves proves acordades per la Batlle. Interès superior del menor front el dret a la protecció de la família de l?article 14 de La Constitució.

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000026/2026

ORIGEN: 2000613/2019 - 0

NIG: 5300542120190003716

AUTE 000091-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000026/2026

Nig : 5300542120190003716

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00091 A

AUTE 000091/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Benjamí

Advocada: Sra. Immaculada

Apel·lat: Sra. Visitació

Advocada: Sra. Virgínia

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Família. Execució de sentència. Noves proves acordades per la Batlle. Interès superior del menor front el dret a la protecció de la família de l? article 14 de La Constitució .

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10/08/2023 l'Hble. Batlle va dictar sentència quina part dispositiva deia: "DECIDEIXO

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Benjamí i estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Visitació i:

Modificar la sentència recaiguda en data 28 de febrer del 2019, dictada en el marc de la causa 7000033/2019, en els següents aspectes:

1) Fixar la implementació d'una guarda i custòdia compartida de la següent manera:

Els tres primers mesos des de la notificació de la sentència: El pare gaudirà de la menor, els caps de setmana alterns, des de divendres a la sortida de l'escola fins al dilluns que la reintegrarà a l'escola. Entre setmana gaudirà dels dimecres de la sortida de l'escola fins al dijous que la reintegrarà a l'escola.

Els tres mesos següents: El pare gaudirà de la menor, una setmana de cada dues, des de dimecres fins a dilluns, i l'altra, del dimecres fins al divendres. Passats aquests sis mesos, es fixarà l'exercici ple d'un sistema de guarda i custòdia compartida per setmanes senceres alternes. Les vacances escolars es mantindran tal i com han estat acordades en el conveni homologat per sentència. (...)"

Per Resolució d'aquesta Sala de data 11/06/2024, es va acordar que la progressió de les fases fixades per sentència de la Batllia s'havien de fer condicionades a l'evolució de la situació familiar sota supervisió del SEAIA i sota control judicial.

Per Aute de data 14/08/2025, l'Hble. Batlle va acordar evolucionar al règim de contactes paternofilals a la segona fase prevista per Sentència de data 10/08/2023.

Un cop analitzat l'informe emès pel Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) en data 09/10/2025 i, l'informe de la psicòloga Sra. Llúcia i, els requisits establerts per les dues sentències de primera i segona instàncies, l'Hble. Batlle decidia per aute de data 19/12/2025:

"Primer.- Continuar amb la situació actual de guarda i custòdia, tot ampliant l'àmbit d'intervenció de la Sra. Llúcia, quina haurà d'informar no només de l'estat emocional del menor, sinó que també haurà d'informar respecte de la relació del menor amb el seu pare, per tal de valorar si és possible passar a una guarda i custòdia compartida.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Ministeri Fiscal. (...)"

2.- El 29/01/2026, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra aquest últim aute dictat en el marc del procediment civil de família número 2000613/2019.

Considera que l'Hble. Batlle ha incorregut en la infracció de les normes o garanties processals i els drets constitucionals, en el sentit que pretén acordar una prova, en fase d'execució de sentència, la qual ja va ser practicada en fase probatòria, vulnerant les garanties processals i impedint, de manera injustificada l'execució d'una sentència que és ferma d'ençà el passat dia 11/06/2024.

Així com, aquesta manca d'implementació del règim de custòdia compartida, sense cap causa que ho justifiqui, suposa una vulneració del dret fonamental, tant del progenitor com de la menor, a la vida familiar.

Altrament, i en relació amb l'anterior, també constata un error en la valoració de la prova, ja que el SEAIA ja ha fet el control imposat per aquesta Sala del Tribunal Superior de Justícia, el qual ha estat del tot favorable.

3.- Per escrit de data 10/03/2026, la part apel·lada ha presentat el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació i a l'hora ha proposat la pràctica de proves. El Ministeri Fiscal despatxant el tràmit conferit per la nostra Providència de data 18/02/2026 també s'oposa al recurs d'apel·lació.

4.- Per aute de data 31/03/2026, aquest magistrat ponent ha decidit no acceptar els documents núm. 1, 3 i 6, i en canvi admetre els documents núm. 2, 4, 5 i 7 dels presentats per la part apel·lada amb el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

En aquest incident d'execució ens trobem davant la discrepància del pare de la menor XXX (n. 22/11/2016) amb la decisió judicial que encara no es pronuncia sobre si la menor ja podia encetar la darrera fase de la comunicació amb el seu pare que comprendria la guarda i custòdia compartida.

La Sra. Batlle ha estimat -d'acord amb la proposta del Ministeri Fiscal- que abans de decidir aquest darrer pas, calia que la psicòloga que al llarg del procés de la menor l'ha vingut tractant emeti un informe complementari sobre la relació paternofilial i sobre la possibilitat de que la menor pugui ja estar preparada per tal règim de guarda compartida.

El Ministeri Fiscal i la progenitora s'han oposat al recurs.

Segon.- La part apel·lant considera que l'aute ha incorregut en una errònia valoració de la prova i que la que ara ha fixat suposa un incompliment del que es va resoldre per la sentència d'aquesta Sala d'11/06/2024 en aquest procediment quan va decidir que la progressió de les fases previstes en la sentència d'instància fins arribar a la guarda i custòdia compartida

"haurà d'estar condicionada a l'evolució de la situació familiar sota supervisió del SEAIA i sota control judicial".

Doncs bé, en el darrer informe de seguiment del dit Servei (09/10/2025 folis 817 a 824) es llegeix en les seves conclusions que:

"Actualment es detecta que la menor XXX podria trobar-se en un moment de major estabilitat emocional.

Per la part del progenitor, aquest procura millorar l'atenció emocional que necessita la infant XXX, tot oferint una comunicació més assertiva i d'escolta activa. També ha pogut reconduir la seva rigidesa comunicativa i poder oferir missatges basats en el respecte i el reforç positiu.

Per la part de la progenitora, va manifestar la seva decisió en no col·laborar amb el procés professional en motiu del desgast emocional que això li suposava, per tant les professionals no han pogut en aquests mesos d'intervenció realitzar cap valoració dels avanços que hagi pogut existir prop d'ella.

No obstant, tant i com es recull en les coordinacions amb les professionals del centre escolar com amb la psicòloga referent, ha existit una millora en la conducta de la infant, tot mostrant-se més receptiva i estable a nivell emocional.

Per tot l'exposat, es valora que la infant XXX no es troba en una situació de risc greu. Per aquets motiu, el SEAIA sol·licitarà l'arxivament de l'expedient administratiu tenint en compte que s'han reconduït els indicadors de risc detectats en l'informe psicosocial (núm. NUM000).

Per la part de civil, aquesta secció pot valorar la evolució de la segona fase mitjançant la col·laboració de la psicòloga, la Sra. Llúcia, quina podrà valorar més acuradament aquests aspectes més emocionals i menys tangibles pel SEAIA servei que s'ha centrat en els aspectes més psicosocials i d'indicadors de risc en les capacitats parentals d'ambdós progenitors."

Per la seva banda la psicòloga Sra. Llúcia que ha estat informant en aquest procediment sobre el tractament de la menor va estimar que :

"Cal destacar que el seguiment psicològic està centrat exclusivament en l'àmbit emocional de la menor, i per tant no es pot informar sobre la relació paternofilial ni sobre el règim de custòdia, ja que això excedeix l'àmbit de la intervenció terapèutica realitzada.

Actualment, la menor mostra una evolució favorable dins del seu procés emocional, tot que encara es recomana mantenir el seguiment psicològic per consolidar les eines adquirides i reforçar la seva estabilitat emocional. Es considera essencial la col·laboració activa i coordinada d'ambdós progenitors per garantir la continuïtat del treball realitzat el benestar emocional de la nena"

Tercer.- A la vista de tal comunicació de la psicòloga, la Sra. Batlle (exercint el seu deure de control judicial) va estimar que li calia ampliar l'objecte de la seva intervenció professional, tal i com també propugnava el Ministeri Fiscal. I aquesta decisió prudent l'hem de confirmar perquè la compartim plenament. Com vàrem decidir en la nostra sentència d'11/06/2024, l'arribada de la tercera fase (guarda compartida) estava condicionada a l'evolució de la situació familiar supervisada pel SEAIA i al control judicial. I és el propi Servei el que considera que la situació familiar ha millorat i cal arxivar l'expedient de risc de la menor, però que caldria conèixer la situació de la relació paternofilial abans de poder decidir sobre el pas a aquella fase i suggeria a la Batllia que la psicòloga Sra. Llúcia pogués informar sobre els aspectes "més emocionals i menys tangibles pel SEAIA" (foli 824). I a la vista de la resposta de la psicòloga a la petició judicial, calia donar més temps a la dita professional perquè pogués ampliar aquella intervenció que havia fet fins ara i això és el que ha pretès l'aute de 19/12/2025. Per aquesta raó no podem qualificar d'errònia la valoració de la prova duta a terme per la Sra. Batlle, la qual li va ser encomanat un control judicial de la situació familiar de la menor i no una execució mecànica i automàtica d'un calendari de fases dels contactes.

Quart.- Pel que al motiu consistent en denunciar una violació del seu dret fonamental a la vida familiar apel·lant a l' article 14 de la Constitució hem de dir que tampoc pot ser atès. Aquest precepte recull que tothom te dret a ser protegit per les lleis contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar, no deixa desemparats als menors d'edat que en ocasions poden ser perjudicats per l'entorn familiar més directe. La protecció dels infants i adolescents es recull en la Llei qualificada 14/2019 del 15 de febrer i en la seva Exposició de Motius llegim :

"Tal com s'ha dit abans, de conformitat amb la Convenció sobre els drets de l'infant i amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, l'interès superior dels infants i els adolescents s'ha de fer prevaler i ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que s'hi refereixi, així com qualsevol actuació en el si de la seva família, en el centre educatiu o en l'entorn social. Per fer efectiva l'aplicació plena i transversal d'aquest principi, s'estableix la coordinació interactiva amb les entitats ciutadanes i les famílies, comptant sempre amb la participació directa dels infants i els adolescents, d'acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, que tenen el dret de ser escoltats."

I el mateix redactat es reitera en l'article 13.1 de la LQDIA. L'article 59.1 de la mateixa llei obliga a totes les administracions públiques ha protegir als infants i adolescents contra qualsevol tipus de maltractaments per garantir el seu benestar i el seu desenvolupament sa i ple. Això significa que la protecció dels menors no és únicament obligació de les famílies, sinó que tots els poders públics tenen també una actuació subsidiària en aquesta fase de protecció si falla l'element parental més proper. En poques paraules, la protecció de les institucions públiques i privades en la tasca de protegir el menor és obligada i l'actuació judicial en cap cas pot ser qualificada d'intromissió il·legítima.

Es desestima el recurs i es confirma la decisió impugnada.

Cinquè.- No fem pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i a la inexistència de temeritat o de mala fe.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Benjamí contra l'aute de 19/12/2025 que confirmem íntegrament, sense pronunciament sobre les costes del recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.