MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

Denegació suspensió acte administratiu.

Resolució
Aute · 13/05/2026
ROJ
ATSJAD 137/2026
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2026:137A
Recurs
11/2026
Ponent
IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ
Magistrats
IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ, ELSA PUIG MUÑOZ, ALEXANDRA CORNELLA SOLA
Descriptors
AFILIACIÓ (SEGURETAT SOCIAL) MESURES CAUTELARS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) SUSPENSIÓ DE L'ACTE ADMINISTRATIU
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs d'apel·lació i confirma l'aute de la Batllia que denegava la suspensió cautelar de l'acte administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social relatiu a la imposició de sancions de 1.316,07 euros a un administrat i a una administradora per faltes greus d'afiliació indeguda, la reclamació solidària de 1.490,95 euros per prestacions mèdiques i la retrocessió de cotitzacions. El tribunal ratifica la denegació de la suspensió en considerar que no concorren els pressupòsits de nul·litat de ple dret ni l'existència de danys irreparables per a la cobertura social de l'administrat, la seva cònjuge i una altra persona assegurada indirecta, mantenint l'executivitat de l'acte sense un especial pronunciament sobre les costes.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000011/2026

ORIGEN.- 2000021/2026 - 0

NIG: 5300545320260000027

AUTE 006-2026 DE 13/05/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 13/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000011/2026

Nig : 5300545320260000027

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00005A

AUTE 005-2026

PARTS

Apel·lants: Srs. Irene i Germà

Representant i Advocat: Sr. Bruno

Apel·lat: Caixa Andorrana de Seguretat Social

Representant: Sra. Isilda

Advocat: Sr. Jacques

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Denegació suspensió acte administratiu.

Andorra la Vella, el 13 de maig de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000021/2026, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent l'Il·lustre magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Irene i Germà va interposar demanda contra la CASS, en què impugnava els Acords del Consell d'administració del 25-11-2025, que confirmaven els de la Direcció general de 08-08-2025 que resolien que:

- En relació al Sr. Germà:

"1-Considerar que el senyor Germà ha comés una Falta greu prevista a l'article 239.3 apartat a) de la LSS consistent en col·laborar en les conductes portades a terme per l'empresa que siguin qualificades com a faltes greus.

2- Imposar al senyor Germà una sanció de 1.316,07 euros, per la comissió d'aquesta falta greu de conformitat amb l'article 245 apartat b) de la LSS i calculada en aplicació de l'article 243 de la LSS, de la següent manera: 500 punts ( graduació màxima per la intencionalitat) x 2,63214 (preu venda del punt de jubilació any 2024).

3- La reposició a la situació existent anterior a les seves altes com assalariat i la retrocessió de les cotitzacions efectuades al seu nom, sense efectuar-ne la seva devolució, segons l'article 32 de la LSS.

6- La reclamació solidària amb la senyora Irene de la quantitat de 1.490,95 euros en concepte de prestacions mèdiques indegudament abonades (veure documents adjunts) al senyor Germà (1.271,09 euros) i a la seva cònjuge, la senyora Cristina (219,86 euros ), pel període que va del 14 de febrer del 2024 al 8 d'agost del 2025 i de les que es puguin abonar fins a la fermesa de la resolució.

4- Deixar sense efecte la sol·licitud d'afiliació de la senyora Cristina com a persona assegurada indirecta a càrrec del senyor Germà."

- En relació a la Sra. Irene:

"1- Considerar que la senyora Irene ha comés una falta greu prevista a l'article 239 apartat a) consistent en afiliar donar d'alta al senyor Germà com a assalariat quan no existeix cap motiu que ho justifiqui.

2- Imposar a la senyora Irene una sanció de 1.316,07 euros, per la comissió d'aquesta falta greu de conformitat amb l'article 245 apartat b) de la LSS. Aquesta sanció s'ha calculat, en aplicació de l'article 243 de la LSS, de la següent manera: 500 punts ( graduació màxima per la intencionalitat) x 2,63214 (preu venda del punt de jubilació any 2024).

3- La reposició a la situació existent anterior a l'alta del senyor Germà com assalariat la retrocessió de les cotitzacions efectuades al seu nom, sense efectuar-ne la seva devolució, segons l'article 32 de la LSS.

5- La reclamació solidaria de la quantitat de 1.490,95 euros en concepte de prestacions mèdiques indegudament abonades (veure documents adjunts) al senyor Germà (1.271,09 euros) a la seva cònjuge, la senyora Cristina (219,86 euros), pel període que va del 14 de febrer del 2024 al 8 d'agost del 2025, de les que es puguin abonar fins a la fermesa de la resolució."

Mitjançant l'altressí de l'escrit de demanda, la part agent va sol·licitar la suspensió de les resolucions impugnades, en base a les conseqüències greus que poden deixar sense cobertura social al demandant, Sr. Germà i les persones assegurades indirectes del mateix.

2.- L'aute del Tribunal unipersonal del Batlle de 02-03-2026 no va donar lloc a la suspensió de l'execució de l'acte administratiu objecte del recurs, en considerar que no s'apreciava a priori cap motiu de nul·litat de ple dret, i a més, no constava que l'execució de l'acte impugnat pogués derivar en perjudicis d'impossible o difícil reparació, tenint en compte que "els suposats perjudicis podrien ser, en el seu cas, reparats per les vies substitutòries legalment establertes"; i a l'últim que no s'acreditava que l'interès particular hagués de prevaldre sobre l'interès general.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

a) La manca de cobertura de seguretat social dels recurrents constitueix un perjudici evident i greu per si mateix, atès que els deixa desprotegits davant eventuals malalties o accidents, amb possibles conseqüències econòmiques importants, sense necessitat d'una prova addicional específica.

b) L'argument relatiu a la possibilitat de reparació dels perjudicis per vies substitutòries per part del Tribunal a quo no es concreta i, en tot cas, resulta més adequat mantenir provisionalment la situació existent (alta a la CASS) fins a la resolució definitiva del procediment.

c) És discutible la prevalença de l'interès general invocada en la resolució impugnada doncs, en matèria de seguretat social, la protecció de la persona afectada forma part del mateix interès general, especialment quan l'afiliació és obligatòria.

d) Els fonaments emprats per desestimar la suspensió són incorrectes, i per aquest motiu procedeix acordar la suspensió dels actes administratius per evitar perjudicis irreparables mentre es resol el fons de l'assumpte.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació de l'aute impugnat, en base als següents arguments:

a) La suspensió cautelar d'actes administratius és una mesura excepcional que només procedeix si concorren requisits estrictes, atès el principi general d'efectivitat i executivitat dels actes administratius.

b) La nul·litat al·legada per la part apel·lant no presenta, en aquesta fase cautelar, una aparença suficient de bon dret que justifiqui excepcionar l'executivitat de l'acte.

c) No s'acrediten perjudicis reals, concrets i actuals, sinó únicament riscos hipotètics o eventuals, insuficients segons la doctrina jurisprudencial.

d) La pèrdua de cobertura social no constitueix per si sola un perjudici irreparable, si no es prova de manera específica i efectiva.

e) Admetre la mera invocació de nul·litat o de riscos abstractes buidaria de contingut el principi d'executivitat dels actes administratius.

f) L'interès general inclou la preservació de la validesa i eficàcia dels actes administratius, i no cedeix davant un interès privat no acreditat suficientment.

g) La suspensió només procedeix si es prova adequadament el dany irreparable i una base jurídica sòlida, cosa que no succeeix en el cas.

h) No es pot considerar que l'execució de l'acte generi una situació irreversible, ja que existeixen vies legals alternatives d'afiliació i cobertura que el recurrent no ha esgotat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna mitjançant aquest recurs d'apel·lació l'aute de la Batllia que va denegar la suspensió de l'efectivitat de la resolució administrativa impugnada, que, entre d'altres extrems, reposa al Sr. Germà a la situació existent anterior a les seves altes com assalariat, i deixa sense efecte la sol·licitud d'afiliació de la senyora Cristina com a persona assegurada indirecta a càrrec del senyor Germà.

Segon.- L' article 6 de la Llei 9/2022, de 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu disposa que:

"1. La interposició d'un recurs contenciós administratiu no comporta la suspensió de l'acte o de la norma reglamentària impugnats, però el tribunal la pot acordar, d'ofici o a instància de part, sempre que l'execució de l'acte o l'aplicació de la norma recorreguts puguin causar perjudicis d'impossible o de difícil reparació, o en el cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret".

En conseqüència, la llei contempla dos supòsits en què es pot adoptar la mesura cautelar de suspensió de l'efectivitat de l'acte impugnat, com són la producció de danys o perjudicis de reparació impossible o difícil, derivats de l'execució del mateix, o bé quan s'al·legui la concurrència d'alguna de les causes de nul·litat de ple dret.

La naturalesa intrínseca de les mesures cautelars comporta que la seva adopció sigui procedent quan concorrin els dos elements del periculum in mora i del fumus boni iuris, que són consubstancials amb la institució, i que es troben recollits a l' article 83.1 del Codi de procediment civil , d'aplicació supletòria en l'àmbit de la jurisdicció administrativa, segons la disposició addicional 1ª de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu .

En efecte, l'adopció de la mesura cautelar de suspensió només es justifica quan l'execució de l'acte impugnat pugui comportar perjudicis d'impossible o difícil reparació i, a més, la pretensió de l'agent estigui revestida d'una aparença de bon dret, que s'haurà d'apreciar sense prejutjar en absolut el fons del litigi.

En la jurisdicció administrativa, l' article 6.1 de la Llei 9/2022 disposa que la suspensió procedirà també en el cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret previstes actualment a l' article 50 del text consolidat del Codi de l'Administració . Ara bé, això no suposa que una invocació merament formulària d'alguna d'aquestes causes hagi de comportar automàticament l'adopció de la mesura cautelar, ja que això desvirtuaria el caràcter executori dels actes administratius, que predica l' article 52 del Codi de l'Administració .

Ben al contrari, com ja ha tingut l'ocasió de dir aquesta Sala en l'aute del 19-12-2023 dictat en el rotlle TSJA-0000796/2023 el Tribunal ha de ponderar si existeixen elements de judici suficients per apreciar, de forma almenys indiciària, la concurrència de la causa de nul·litat que s'invoca, i aquest judici suposa, en definitiva, l'examen del fumus boni iuris de la pretensió de que es declari la nul·litat de l'acte. Aquesta ponderació d'interessos és la que contempla l' article 20 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu , quan determina que el Tribunal ha d'examinar si s'ha justificat la concurrència dels pressupòsits necessaris per acordar la mesura cautelar, i ha de decidir a la vista de les al·legacions presentades sobre aquesta qüestió.

D'altra banda, la sol·licitud d'adopció de la mesura cautelar ha d'estar degudament justificada, i no és suficient la invocació genèrica de les circumstàncies que contempla l' article 6 de la Llei processal administrativa.

Tercer.- En el present supòsit, la sol·licitud d'adopció de la mesura cautelar formulada en l'altressí de la demanda es presenta amb un grau de generalitat incompatible amb les exigències pròpies del judici cautelar. En efecte, es limita a afirmar que l'execució de l'acte administratiu pot comportar perjudicis greus derivats d'una eventual manca de cobertura social del demandant i de les persones assegurades indirectes, sense aportar cap element de concreció ni cap acreditació específica del dany al·legat.

Aquesta manca de fonamentació es manté en seu d'apel·lació, on la part recurrent continua sustentant la seva pretensió en riscos merament hipotètics o eventuals -com la possible producció de contingències futures sense cobertura-, però sense acreditar l'existència d'un perjudici real, actual i efectiu. Tanmateix, la doctrina jurisprudencial exigeix que el dany invocat sigui concret, acreditat i susceptible de qualificació com a d'impossible o difícil reparació, sense que sigui suficient la simple al·legació de riscos abstractes o eventuals.

D'altra banda, tal com posa de manifest l'aute apel·lat, i sosté la CASS, no es pot afirmar que l'execució de l'acte comporti necessàriament una situació de desprotecció irreversible, atès que la normativa de seguretat social preveu diferents vies d'afiliació i alta, així com l'accés a determinades prestacions en funció de les circumstàncies del subjecte. Aquest conjunt de mecanismes evidencia que el sistema no es configura de manera tancat ni excloent, sinó que ofereix alternatives jurídiques per garantir la cobertura social dels interessats, més enllà de l'afiliació al sistema de seguretat social que és objecte de discussió aquí.

En aquest context, el fet que el recurrent no hagi acreditat haver intentat activar altres vies alternatives ni haver esgotat les possibilitats que l'ordenament posa al seu abast reforça la conclusió que el perjudici invocat es manté en un pla merament eventual o hipotètic, insuficient per justificar l'adopció d'una mesura cautelar de caràcter excepcional com és la suspensió de l'acte administratiu.

A l'últim i en relació a l'interès general en matèria de seguretat social aquest no es pot identificar amb la preservació automàtica de qualsevol situació individual d'afiliació quan es troba pendent de resolució un litigi. I es que l'interès públic es concreta, precisament, en el correcte funcionament del sistema, en l'aplicació estricta de la legalitat en matèria d'afiliació i en la preservació de la seva sostenibilitat i regularitat jurídica. En aquest sentit, la presumpció de validesa i d'executivitat dels actes administratius constitueix també una manifestació directa de l'interès general.

En conseqüència, en no concórrer els requisits exigits per a l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en tots els seus termes l'aute impugnat.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen la representació dels Srs. Irene i Germà contra l'aute dictat en data 02-03-2026 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma íntegrament.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Proposeu una millora