Inadmissió de l'impugnació de l'acord del Saig per manca de recurs de reposició previ - Nul·litat

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sr. Valverde

Advocat: Sr. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: No admissió de la impugnació de l'acord del saig per manca de recurs de reposició previ- Nul·litat aute i acord

AUTE 000014/2025

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 09-06-2011, la representació processal de la societat ORG_0, va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG_1, en reclamació de la quantitat total de 52.445,54.-euros en concepte de factures de treballs i de venda de pintura impagades, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Per Sentència de data 21-05-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir estimar de forma substancial la demanda i condemnar a la societat ORG_1, a pagar a la part actora la suma total de 47.588,56.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 19 de gener del 2012, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.

Per Sentència de data 17-03- 2016, aquesta Sala va desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat ORG_1, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 21-05-2015 que vam confirmar íntegrament, imposant a la societat ORG_1, les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.

2.- En data 06-06-2016, es va dictar un acord d'execució de les referides sentències.

En data 15-01-2018, la Saig L va dictar un acord d'embargament dels bens de la societat C per import total de 64.157,60.-euros.

3.- En data 12-04-2024, la societat ORG_0, exposant el fet que se li havia embargat uns diners en el marc de processos d'execució forçosa duts a terme en contra d'ella per davant d'altres saigs, acord d'embargament impugnats per ella (d'una part, 49.084,16.-euros per part del Saig G, en data 01-12-2023, a petició de C en execució d'una sentència del 10-03-2022 en la causa 6100231/2011, i d'altra part, 14.628,26.-euros per part de la Saig A, en data 28-12-2023, a petició de D com beneficiària d'una cessió de crèdit per part de C en relació a les costes judicials degudes en mèrits de la sentència del 10-03-20222022 en la mateixa causa 6100231/2011), va sol·licitar la Saig L, en tant que Saig encarregada per ella de l'execució forçosa de les sentències d'autes, per tal que reclami als altres Saigs els imports embargats, el tot invocant l'anterioritat del seu títol, un frau de Llei pel que fa a la cessió de crèdit i una compensació amb els altres crèdits.

4.- En data 30-05-2024, la Saig L va dictar un Acord pel qual va decidir :

"PRIMER.- No donar lloc a la petició de sol·licitar a la Saig A la quantitat abonada que ascendeix a 14.628,26, per entregar-la a la societat ORG_0 en l'expedient d'execució forçosa instada a instància d'aquests contra la societat ORG_1, per manca d'identitat entre les parts.

SEGON.- No donar lloc a la petició de sol·licitar al saig G la quantitat per ell embargada, per entregar-la a la societat ORG_0 en l'expedient d'execució forçosa instada a instància d'aquests contra la societat ORG_1, atès que l'embargament practicat en l'execució sota la referència EX-CV/17-007258-G, no constitueix el primer embargament que consta en l'ordre de prelació.

INFORMACIÓ

Aquest acord pot ser impugnat davant del BatIle o el tribunal que ha dictat la resolució a càrrec de la saig, dins els 13 dies hàbils següents al dia en què es notifiqui.

Així ho decideixo i signo,". (la negreta i el subratllat són afegits).

5.- Per escrit de data 13-08-2024, la representació lletrada de la societat B , SL, va presentar a la Batllia un escrit d'impugnació de l'acord de la Saig del 30-05-2024, demanant la seva nul·litat o anul·lació i subsidiàriament la seva revocació.

6.- Per Aute del 24-10-2024, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- No admetre a tràmit l'oposició i impugnació formulada per la societat ORG_0, el 13 d'agost del 2024, per apreciar que no ha esgotat la via prèvia per a resoldre la present impugnació.

Segon.- L'arxiu definitiu dels presents autes.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes processals.".

7.- En contra d'aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0.

Demana la seva revocació, i amb caràcter principal disposa que s'ha d'admetre a tràmit la impugnació de l'acord de la Saig, i subsidiàriament que procedeix retrotreure les actuacions fins el moment de la notificació d'aquell acord per tal que - en el supòsit que la impugnació d'ell davant de la citada Sra. Saig fos preceptiva abans de formular la seva impugnació o oposició en seu jurisdiccional- pugui ser subsanada la inexistència d'aquella prèvia impugnació.

Fonamenta el seu recurs en una infracció al primer apartat de l'article 48 CPC i al punt b) del primer apartat de l'article 376 CPC, així com la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Aute dictat en la causa 2022-72-RE).

Argumenta que en l'acord impugnat consta la informació que el mateix pot ser impugnat davant del Batlle o el Tribunal que ha dictat la resolució a càrrec de la saig ; que l'article 376 CPC no estableix una obligació prèvia d'impugnació de l'acord del Saig abans d'efectuar o formular aquella impugnació en seu jurisdiccional ; que si existeix tal obligació, la informació errònia continguda en l'Acord justificaria l'aplicació del Tribunal Constitucional.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El motiu de la no admissió del recurs presentat el 13-08-2024 per la representació lletrada de la societat ORG_0, és que la mateixa no ha esgotat la via prèvia per a impugnar l'acord referit, abans d'instar la present oposició i impugnació davant els Tribunals.

En efecte, l'article 393 CPC relatiu a la impugnació dels actes d'execució que pertany al Capítol Quart sobre l'oposició a l'execució forçosa i la impugnació del actes d'execució del Títol I del Llibre Quart (Disposicions generals en matèria d'execució forçosa) disposa :

"Les parts del procés en període d'execució forçosa només poden impugnar els actes d'execució mitjançant els mitjans processals i els recursos previstos en aquesta Llei, la Llei del saig i la Llei de l'embargament.

Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, les parts del procés en període d'execució forçosa poden impugnar els acords que dicta el saig, d'acord amb el que estableix l'article 376. Contra l'aute que resol aquesta impugnació es pot interposar un recurs d'apel·lació, sense efectes suspensius.

En els casos que preveu l'apartat anterior, la part que impugni l'acord del saig pot demanar la suspensió dels actes d'execució concrets impugnats. El tribunal pot suspendre aquests actes si es presta una caució suficient a criteri seu per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar a l'altra part.

La impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procés en període d'execució forçosa es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb les normes que estableix l'article 328, en el que siguin aplicables. L'acord que resol aquesta impugnació es pot impugnar al seu torn davant el tribunal que ha dictat la resolució judicial que s'està executant, dins el termini de tretze dies hàbils des del dia en què es notifica l'acord esmentat."

L'article 376 CPC tracta de la competència dels tribunals en casos d'impugnació en període d'execució forçosa. L'acord del 30-05-24 no és un acord d'execució en el sentit del punt a) del referit article, ni tampoc en el sentit del seu punt b) que es refereix a la impugnació dels acords del saig en què aquest darrer resol la impugnació prèvia de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme, doncs no existeix aquí cap impugnació prèvia.

És l'article 328 CPC, al qual es refereix l'article 393, que preveu les modalitats d'impugnació dels acords del Saig, i es refereix al seu torn a l'article 325, CPC, és a dir al recurs de reposició. (328 : "1. La tramitació i la resolució de la impugnació dels acords definitius que hagi dictat el secretari judicial i dels acords que hagi dictat el saig o el notari es regeixen per les normes de l'article 325, en el que siguin aplicables." ; 325 : "El recurs de reposició s'interposa en el termini dels tretze dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució objecte de recurs, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs.(...)").

Per tant, és clar que, en aplicació del citats articles, la part impugnant havia de presentar un recurs de reposició prop de la Saig abans de poder presentar la seva petició al tribunal.

Quant a la referència que es fa en el recurs a l'article 48 CPC, el mateix no s'entén doncs el mateix tracta del desistiment.

Així les coses, d'aquest punt de vista, la decisió de la Sra. Batlle de no admetre el recurs està perfectament fonamentada en Dret.

Segon.- Quant a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l'apel·lant invoca una jurisprudència de consolidada línia, integrada, entre altres per l'aute dictat per aquell òrgan jurisdiccional constitucional en data 20-12-2022 en la causa 2022-72-RE, però no aporta cap altra resolució del Tribunal Constitucional per il·lustrar la línia jurisprudencial que pretén veure aplicada.

En la referida sentència, el Tribunal Constitucional va decidir no admetre un recurs d'empara interposat perquè el recurrent en empara no havia apel·lat prèviament l'aute del president del Tribunal de Corts que desestimava el seu incident de nul·litat, essent per tant prematur el recurs d'empara.

Tanmateix, constatant que l'aute en qüestió no indica l'existència de la possibilitat de recurs, el Tribunal Constitucional va motivar :

"Donada l'absència d'indicació per part del Tribunal de Corts, correspon retornar les actuacions al tribunal de Corts, per tal que, en consonància amb les normes processals oportunes, es tramiti el recurs contra l'incident de nul·litat desestimat davant el Tribunal Superior de Justícia".

En el present cas, la Saig no només no va indicar la possibilitat d'interposar un recurs de reposició sinó que va indicar erròniament que existia un recurs directe davant l'òrgan jurisdiccional, i la Sra. Batlle va decidir directament no admetre el recurs.

Tercer.- És cert que segons l'article 4.2 CPC, les parts i els altres intervinents en el procés judicial han d'assumir les càrregues que els incumbeixen i han de complir els actes processals en la forma i el temps deguts i segons l'article 11 CPC, totes les persones i les entitats públiques i privades que intervinguin en un procés han d'actuar d'acord amb el que disposa aquesta Llei. En el mateix ordre d'idees, l'article 320 CPC relatiu al dret i finalitat dels recursos precisa que les parts poden interposar els recursos previstos en aquesta Llei i les altres lleis aplicables contra les resolucions del tribunal, del secretari judicial, del saig o del notari que els siguin desfavorables.

A més, i de forma general, hem de recordar el caràcter d'obligatori compliment de les normes processals. Les normes i principis de dret processal, per la seva naturalesa, són ius cogens, és a dir de compliment obligatori tant per les parts com per l'òrgan jurisdiccional, els quals no poden en cap cas deixar de banda o disposar la seva aplicació.

Com ho ha recordat el propi Tribunal Constitucional, "les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts" (Causa 2000-13-RE).

Quant al TEDH, també admet que les parts han de complir de manera diligent les actes processals i en l'avaluació de la «diligence requise» té en compte si la part gaudeix de representació processal o lletrada.

No obstant això, el dret a la jurisdicció comprèn el dret a utilitzar els recursos establerts legalment i els tribunals no poden limitar aquest dret amb interpretacions massa rigoristes sinó que, al contrari, han de procurar l'esmena dels defectes processals en què les parts han pogut incórrer.

A més l'article 17.4 CPC institueix com a una obligació legal que totes les resolucions han de contenir la indicació de si són o no són fermes i, si escau, dels recursos que corresponen contra les resolucions esmentades, amb l'expressió del tribunal competent per ser-hi interposats i per resoldre'ls, i dels terminis legals per fer-ho. És a dir que el legislador ha volgut que s'indiqui formalment a les parts el recurs que podien interposar, el tot per garantir l'efectivitat del dret de recurs.

Així les coses, tot i el fet que era responsabilitat de la societat B, degudament representada, interposar el recurs legalment previst, aquesta indicació errònia que conté l'Acord de la Saig que hem detallat abans vicia el mateix acord d'una inqüestionable irregularitat tota vegada que ha induït en error a la part per poder-lo impugnar vàlidament, el que ha provocat un menyscabament del seu dret a la jurisdicció.

En la molt recent sentència de data 20-01-2025 (causa 2024-59-RE), el Tribunal Constitucional ha recordat que :

"Existeix nombrosa jurisprudència d'aquest Tribunal entorn a una interpretació benèvola del principi pro actione. Així les coses, hem tingut l'ocasió d'afirmar que: "La defensa dels drets fonamentals de la persona avala une interpretació finalista pro actione, davant un rigor formalista excessiu" (causa 2012-7-RE dol 13 de juliol del 2012, FJ 2), escau "refusar aquelles interpretacions que obsten I'accès a la jurisdicció fonamentades en una interpretació il·lògica, irraonable, absurda o excessivament restrictiva" (causa 2019-35-RE del 9 de setembre del 2019, FJ 3.5), "esdevé necessari que les exigències processals o pressupòsits del recurs no s'interpretin de manera rigorista o formal (principi pro actione)" (causa 2019-58-RE del 17 d'octubre del 2019, FJ 3.4), I, "és obligada (...) una interpretació de les normes (...) que resulti com més favorable possible per e l'efectivitat del dret a la jurisdicció, reconegut e l'article 10 de la Constitució" (causa 2019-88-RE dol 19 maig dol 2020, FJ 3.10).

Per tant, en aquest àmbit, el dret constitucional a la jurisdicció pot ser vulnerat no només per aquelles resolucions judicials que impedeixen una solució del litigi per raó d'arbitrarietat, però també per aquelles decisions judicials que, mitjançant un rigor o formalisme excessiu, fan mostra d'una clara desproporció entre les finalitats legítimes i els interessos sacrificats.

La jurisprudència europea va en el mateix sentit, doncs entén que el dret a la jurisdicció ha de ser concret i efectiu (Zubac c/ Croàcia [GC], 2018, §§ 76-79), que un formalisme excessiu pot privar els justiciables del dret s la jurisdicció (Zubac c/ Croàcia [GC], 2018, § 97) i que les "barreres" processals són només acceptables si tenen per objecte la seguretat jurídica o la bona administració de la Justícia (Zubac cl Croàcia [GG], 2018, § 98)."

En tals paràmetres, aquestes consideracions ens porten a concloure que la Sra. Batlle no podia decidir no admetre el recurs.

Per consegüent, hem d'estimar el recurs per tal de pronunciar la retroacció del procediment, ja que, atesa l'afectació al seu dret fonamental al procés degut, escaurà d'ofici anul·lar l'aute del 24-10-2024 així com l'acord del 30-05-2024, i retrotreure el procediment fins a l'acord, tot ordenant que el mateix sigui oportunament notificat a la Sra. Esteban.

Quart.- L'estimació del recurs i l'absència de contrapart comporten no efectuar cap imposició de les costes de segona instància, les costes exposades per la part recurrent quedant-se al seu càrrec.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat ORG_0 en contra de l'aute de data 24-10-2024 que anul·lem d'ofici així com l'acord dictat per la Saig el dia 30-05-2024, i retrotreure el procediment fins a la data de l'acord d'execució, tot ordenant que el mateix sigui oportunament notificat a la societat ORG_0.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes processals de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.