Recusació- article 73.f) i h) de la Llei Qualificada de la Justícia

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000073/2026

ORIGEN: 1000073/2021 - 0

NIG: 5300542120210001130

SENTÈNCIA/AUTE 000145-2026 DE 27/04/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 27/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000073/2026

Nig : 5300542120210001130

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00065 A

AUTE 000065/2026

PARTS:

Apel·lant : Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal

Representant: Sra. Míriam

Advocat: Sr. Manuel

Apel·lat : Sr. Emidi

Representant: Sr. Cristòfol

Advocat: Sr. Stanley

Apel·lat : Srs. Meritxell, Fàtima, i Alfons

Representant: Sra. Silvana

Advocada: Sra. Fernanda

Apel·lat : GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Colette

Advocat: Sra. Visitació

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Recusació- article 73.f ) i h) de la Llei Qualificada de la Justícia

Andorra la Vella, 27 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment ordinari referenciat de número 100073/2021, en el que són part agent els Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal, i part defenent, el Sr. Emidi i el Govern d'Andorra, així com els Srs. Meritxell, Fàtima, i Alfons per providència de data 29/10/2025, es va designar per subtorn de substitució per conèixer del procés a la Sra. Batlle civil.

2.- Per escrit de data 19/11/2025, la representació processal i la representació lletrada dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal van formular petició d'abstenció i recusació contra la Sra. Batlle en considerar que la mateixa no seria imparcial per resoldre la controvèrsia, tot invocant les causes de recusació contingudes en l' article 73.f ) i h) de la Llei qualificada de la justícia per haver l'advocat dels demandants presentat, en data 14/06/2023 i en data 12/10/2023, una "denúncia" contra de dita Batlle davant del Consell Superior de la Justícia.

3.- Per escrit de data 09/02/2026, la representació processal dels Srs. Meritxell, Fàtima , i Alfons va manifestar que deixava a criteri del Tribunal la resolució de la petició dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal.

4.- Per escrit de data 10/02/2026, la representació processal del Govern d'Andorra va manifestar que deixava a criteri del Tribunal la resolució de la petició dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal.

5.- Per escrit de data 11/02/2026, la representació processal del Sr. Emidi va manifestar que s'oposava a la petició dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal, sol·licitant la seva desestimació.

6.- En data 27-02-2026, la Sra. Batlle va informar respecte de la seva recusació, refusant la mateixa tot afirmant que no li constava que s'hagi adreçat una denúncia prop del CSJ, i negant cap enemistat manifesta en relació a l'advocat Sr. Manuel.

7.- Per Aute de data 05/03/2026, el President del Tribunal de Batlles, en considerar que no concorren els supòsits de recusació invocats, dictà Aute amb la següent part decisòria :

"Primer- Desestimar la petició de recusació plantejada en el marc dels autes civils 1000072/2021 i promoguda per la representació processal dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal, per escrit de data 19 de novembre del 2025 contra l'Hble. Sra. Batlle.(...)".

8.- Per escrit de data 13/03/2026, la representació processal dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal va interposar recurs d'apel·lació contra el referit Aute.

Demana la seva revocació íntegra i l'admissió de la seva demanda de recusació de l'Hble. Sra. Batlle en la causa 100073/2021.

Fonamenta el seu recurs en una aplicació defectuosa en les normes que són d'aplicació i en un error en la valoració de les proves.

Exposa en síntesis que :

- l'advocat que assisteix als Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal ha presentat dues "denúncies" contra la Sra. Batlle davant el Consell Superior de Justícia per la seva actuació jurisdiccional en altres causes, motiu pel qual a partir d'aquella data opera una relació d'enemistat contra el referit advocat que li fa perdre la necessària independència objectiva.

- els fets sobre els quals es sustenta la recusació es poden incardinar en els supòsits f) i h) previstos en l' article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia i atès que existeixen sobradament dades objectives que permeten qüestionar la imparcialitat de la Sra. Batlle.

- la seva petició de recusació ha estat suficientment taxativa a l'indicar-se de forma precisa els números de causa que porten causa la petició de recusació.

- denuncia una absoluta manca de sensibilitat de bona part de la magistratura andorrana que no resolt moltes causes de forma ajustada a dret i que s'està creant una impunitat legal.

- l'enemistat manifesta s'ha exterioritzat d'una forma tan intensa que fins i tot els mitjans de comunicació s'han fet ressò d'aquesta enemistat manifesta, fins al punt que ha aparegut publicat en un mitjà de comunicació.

- la simple sospita sobre la imparcialitat és suficient i existeix pel simple fet d'haver estat sol·licitada la obertura de varis procediments sancionadors contra la Batlle ; hi ha sobrades aparences objectives en la present causa que generen a aquesta part un recel legítim per apartar a la Sra. Batlle, qui no li inspira cap tipus de confiança.

- en diversos procediment civils i/o disciplinaris s'ha estat exigint unes responsabilitats civils i/o disciplinàries a aquesta Batlle en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional motiu pel qual és indiscutible el seu interès directe i/o indirecte per tal de perjudicar els interessos dels recurrents per causa d'haver contractat els serveis professionals de l'advocat a l'origen de la recusació.

9.- Per escrit de data 08/04/2026, la representació processal dels Srs. Meritxell, Fàtima , i Alfons va manifestar que deixava a criteri de la Sala la resolució del recurs d'apel·lació dels Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal.

10. Per escrit del 09/04/2026, la representació processal dels Srs. Meritxell, Fàtima, i Alfons va manifestar que deixava a criteri d'aquest Tribunal,-per tractar-se d'una qüestió d'ordre públic-, pronunciar-se sobre l'admissió de la petició de la recusació efectuada.

11.- Per escrit del 10/04/2026, la representació del Sr. Emidi, demana la desestimació del recurs, amb imposició als recurrents de forma solidària, de les costes judicials, incloent expressament dins d'elles els imports del honoraris d'advocat i de procurador, tant en aplicació del criteri del venciment objectiu com del la temeritat.

12.- Per escrit de data 13/04/2026, la representació processal del Govern d'Andorra exposa que la pretensió de l'adversa està articulada de forma genèrica i no es recolza en cap argument en què es pugui fonamentar l'al·legada animadversió contra la Batlle, i no es demostra que s'hagi exterioritzat la presumpta enemistat i no es posen de relleu fets concrets que permetin acreditar-la ni que aquesta provingui d'una relació anterior i externa al procés.

Tot i així, conclou que no té res més a manifestar en relació a la petició de recusació de la Batlle i, per aquest motiu, deixa a criteri d'aquest Tribunal Superior de Justícia la resolució de la petició de recusació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part que promou la recusació l'ha fonamentat en l' article 73 apartats f ) i h) de la Llei qualificada de la Justícia que disposa que:

"Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents :

f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors. ".

En el seu escrit d'apel·lació també es refereix en el paràgraf desè a l'apartat g) ("Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant.).

Segon.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l' article 10 de la Constitució , a l' article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans , a l' article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l' article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics , garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.

la finalitat que cerca la recusació consisteix en garantir la imparcialitat del jutjador.

Aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar que l'eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d'anar més enllà de l'aparença i fonamentar-se en dades objectives (TSJC 27/10/2011 i TSJC 271/14), a la vegada que el Tribunal Constitucional en sentència del 04/06/2012, ha manifestat que :

"per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

Segons té establert el TEDH, la vessant objectiva de la imparcialitat del jutge exigeix verificar si aquest ofereix garanties suficients per excloure tota sospita legítima (Kyprianou C/ Xipre, Piersak C/ Bèlgica, Grives C/ Regne Unit ····), i que l'element decisiu per a resoldre aquesta qüestió passa per determinar si les aprehensions que el justiciable pot tenir sobre la imparcialitat del Jutjador resulten objectivament justificades (Ferrantelli i Santangelo C/ Itàlia; Padovani c/ Itàlia).

La demanda de recusació ha de recolzar-se no obstant sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant.

Tercer.- Pel que fa al supòsit previst a l'apartat f), el dubte sobre la imparcialitat dels Batlles i Magistrats ha d'estar objectivament justificat, no podent la simple interposició del que l'apel·lant qualifica de "denúncia" al davant del CSJ constituir "per se", i sense que dites demandes hagin estat admeses a tràmit, un motiu d'abstenció o recusació. Entendre el contrari, podria afectar el dret al jutge predeterminat per la Llei, a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l' article 10.1 de la Constitució .

A més a més, com ha declarat l'aute del Tribunal Constitucional de 15/04/2024 (causa 2024-12-RE): "... no constitueix motiu d'abstenció o de recusació els eventuals litigis, amb el titular de l'òrgan judicial, dels clients de l'advocat defensor llevat d'aquell que ostenti la condició de part en els procediments de què es tracti" i en aplicació d'aquest criteri, el fet que determinats clients de l'advocat demandant hagin formulat demanda contra els magistrats concernits, resulta irrellevant, ja que no són part en aquest procés.".

Pel que fa al supòsit previst a l'apartat h), ja vam recordar que :

"s'exigeix la concurrència dels següents requisits:

a) En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

b) L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

c) L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

d) La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva. En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats. En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

Així les coses, el caràcter automàtic que intenta instaurar l'agent en recusació no es pot admetre ja que considerar establerta l'existència d'una enemistat manifesta i fins i tot d'una simple sospita pel sol fet que l'advocat de la part hauria presentat unes "denúncies" prop del CSJ pervertiria la naturalesa dels motius de revocació i permetria a l'autor de la recusació constituir-se artificialment una causa de recusació i finalment escollir quins Batlles i Magistrats jutgen les causes i fins i tot bloquejar el sistema judicial.

I si una sospita pot fonamentar una recusació, la mateixa s'ha de recolzar sobre uns elements concrets anteriors però no se la pot crear de cap a peus amb l'objectiu d'instrumentalitzar la institució de la recusació.

D'altra banda, no existeixen dades objectives que incideixen en l'aparença d'imparcialitat de la Sra. Batlle.

No és perquè l'advocat que formula la revocació és "del parer" que la Sra. Batlle "fa allò que més li bé en gana" (SIC) o que "considera" que la Sra. Batlle ha incorregut en una ignorància inexcusable de les Llei i dels procediments, que existeix una causa de recusació ja que tals consideracions en res constitueixen "dades objectives" que permeten qüestionar la seva imparcialitat.

No n'hi ha prou amb obtenir que un òrgan de premsa es faci ressò de les actuacions d'un advocat que dur a terme una mena de "causa general" contra el sistema judicial andorrà per poder considerar que tal publicació constituiria un element extern objectiu establint l'enemistat, o que tots els Batlles i Magistrats d'Andorra tindrien una enemistat manifesta, personal i directa en contra del mateix.

En aquest ordre d'idees, pel que fa als comentaris relatius al fet que els Batlles i Magistrats estan al servei de la ciutadania així com els comentaris sobre la suposada impunitat de la magistratura en general, poc interès tenen a l'hora de resoldre la qüestió de la recusació d'una Batlle en particular.

Quart.- Pel que fa al supòsit previst a l'apartat g), el mateix no s'havia invocat en primera instància, el que no permetria el seu examen en seu d'apel·lació. Però, donada la matèria que tractem, i per tal donar una resposta complerta a la petició de recusació, hem d'indicar que no s'ha acreditat quin interès directe o indirecte, podria tenir la Batlle recusada en la causa que es tracta ara d'examinar la qual és totalment aliè a la seva situació jurídica personal. I l'argument que segons el qual aquest interès vindria de la suposada voluntat de la Batlle de perjudicar a l'advocat a traves dels seus clients, a més de no tenir cap recolzament mínimament seriós, tradueix una confusió entre el supòsit de l'apartat g) i el de l'apart h).

Per tant, és amb bon criteri que la Sra. Batlle va decidir no abstenir-se i que el president de la Batllia va decidir no donar lloc a la petició de recusació.

Per tot l'exposat, escau la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute recorregut.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició a la part recurrent de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el contingut de l' article 354.2 del Codi de procediment civil .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per els Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal contra l'Aute de data 22/03/2024 que confirmen íntegrament.

SEGON.- IMPOSAR les costes processals als Srs. Indaleci, Elpidi i Aníbal.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.