Incident de nul.litat (0009/04)

Aute

15-04

Rotlle núm. 09/04 Causa núm. 152-1/02

A U T E

Andorra la Vella, a catorze de juny de l'any dos mil quatre.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per sentència de data 3 de maig de 2004, la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia va decidir desestimar el recurs d'apel.lació interposat per Tamarit contra la resolució del Tribunal de Corts dictada el 15 de juliol de 2003.

II.-RESULTANT: Que la defensa d'Tamarit formula un incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència per vulneració al dret a la jurisdicció i a la defensa. Sol·licita la nul·litat parcial de la dita sentència, acordant la retroacció del procediment al moment anterior al qual fou dictada aquella resolució.

III.-RESULTANT: Que la defensa d'Tamarit d'executar la pena ferma. Per altra segons la Tribunal Superior de Justícia qui va denegar anticipadament l'aplicació de la dita mesura.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal conclou a la desestimació de l'incident en no desprendre's de l'examen de la sentència d'aquesta Sala de data 3 de maig del 2004 les vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció al·legades, en base a les següents observacions:

la norma processal no estableix l'òrgan jurisdiccional que ha de decidir la seva aplicació l'àmbit d'aplicació de l'indult corresponia a la decisió del Tribunal Superior de Justícia sense perjudici que el Tribunal de Corts executi la resolució del Tribunal de Segona instància.

el Decret d'indult no és facultatiu, motiu pel qual la decisió d'una eventual aplicació de l'indult ha de produir-se d'ofici en segona instància.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet a la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució de demanar al tribunal que la va dictar l'anul·lació d'una sentència ferma.

II.-CONSIDERANT: Que una decisió d'indult és una mesura que afecta l'execució d'una pena, és a dir que l'extingeix parcialment o totalment.

III.-CONSIDERANT: Que la decisió dels Coprínceps de 29 d'octubre de 2003 per la qual s'atorga la mesura de gràcia estableix en el seu article 4 que "en el supòsit de fets delictius i contravencions penals afectats per l'indult, però encara no jutjats definitivament, continuarà el procediment fins que recaigui sentència ferma i, en aquest moment, el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l'indult".

En aquest cas, el Tribunal de Corts aplicar en primera instància l' indult perquè, per un part la seva decisió era anterior al decret i, per altra part, la seva sentència no era ferma. L'únic tribunal que era en mesura d'aplicar el Decret d'indult era el Tribunal de segona instància, és a dir el Tribunal Superior de Justícia. Aquesta jurisdicció va constatar d'ofici que les condicions d'aplicació de l'indult no eren reunides com ho fan totes les jurisdiccions dels països veïns en aquestes circumstàncies. Com ho ha subratllat el Ministeri Fiscal, l'indult no és una facultat apreciada pels tribunals competents; té al contrari un caràcter automàtic i obligatori que explica que sigui pronunciat d'ofici o descartat quan les condicions legals no són reunides, no tenint el tribunal marge d'apreciació.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

ACORDA

1.- No donar lloc a la demanda d'incident de nul·litat interposada per la representació lletrada d'Tamarit amb la imposició de les costes processals causades pel recurs.

2.- Comunicar el present aute a les parts implicades i al Tribunal de Corts als efectes oportuns.

Així ho acorden manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, de tot el que en dono fe.