Estat de cessació de pagaments- Requisits (A086/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0086/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre del 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19-11-2010 es va dictar Aute per l'Hble. Tribunal de Batlles, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX 1r.- Declarar la Sra. Almansa en estat d'arranjament judicial.

2n.- Nomenar als Srs. Escolano i Macias indistintament, administradors de l'arranjament judicial, amb domicili professional al Xalet X. de Les Bons (Encamp); (Telf. X).

3r.- Nomenar controladors als Srs. Aguilar, representació lletrada d'E.I.G. SL i Conde, en qualitat de lletrat dels Srs. Pla i Galan, amb respectius domicilis professionals al XXXX i XXXX".

II.- Per Providència d'aquesta Sala Civil, de data 17- 03-2011, es va admetre formalment el recurs a un sol efecte.

III.- Contra la referida Providència, la representació processal de la Sra. Almansa va interposar recurs de reposició, en data 4-04-2011. En data 20-04-2011 la representació processal de Machado SA es va oposar a l'esmentat recurs i, en data 21-04-2011, l'administrador judicial no s'oposava a que l'admissió del recurs fos a dos efectes i es suspengués l'execució fins a l'existència d'una resolució ferma al respecte.

IV.- L'Aute d'aquesta Sala, de data 21 de juny de 2011, va resoldre: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de reposició interposat per la representació processal de Sra. Almansa contra la Providència d'aquesta Sala, de data 17-03- 2011. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que fonamenta el seu recurs la representació processal de la Sra. Almansa són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la situació patrimonial del negoci M.P. no es troba en situació de cessació de pagaments, atès que els actius permeten fer front als pagaments amb normalitat. Així, manifesta que s'abonen amb normalitat les cotitzacions a la CASS, els salaris i els pagaments a proveïdors, de manera que la demanda no aporta cap prova que acrediti que el negoci M.P. es trobi en una situació econòmica sense sortida. En segon terme, s'oposa al quantum dels deutes que indica la resolució d'instància, perquè considera que només s'han de tenir en compte els deutes executoris i no els reclamats i que, en tot cas, l'import dels deutes reclamats no ascendeix a 187.422,30 euros sinó a 83.057,93 euros. I, en darrer terme, afirma que en l'escrit de contesta de 5- 10-2010 es va adjuntar el balanç comercial del negoci, del qual es desprèn que existeix una situació patrimonial viable, essent el balanç d'explotació de 364.803 euros.

II.- Quant als motius de greuge que articula la part recurrent, convé posar de manifest el que segueix. En primer terme, manifesta que el negoci M.P. no es troba en situació de cessació de pagaments, atès que s'abonen amb normalitat les cotitzacions, proveïdors i salaris i que no s'aporta cap prova que el negoci es trobi en una situació sense sortida, a la vegada que consta adjuntat el balanç de 5-10-2010, segons el qual la situació patrimonial esdevé viable.

Al respecte, convé indicar que l'al·legat que efectua el recurrent que s'abonen amb normalitat els salaris, les cotitzacions i els pagaments a proveïdors sí que es troba òrfena de tot recolzament probatori, a la vegada que segons el Decret de 4-10-1969, sobre suspensió de pagaments i fallida, en el seu article 8 no es requereix per a declarar l'estat de cessació de pagaments que els deutes siguin executoris per sentència ferma, sinó que esdevé suficient que es deixin de pagar un o més deutes exigibles de natura comercial. Per tant, i tota vegada que en el propi escrit de contesta a la demanda de fallida, de data 5-10-2010, es reconeix que la defenent té diversos deutes en període d'execució de sentència i que els mateixos es poden assumir de manera fraccionada i ajornada, a la vegada que en l'escrit de conclusions també reconeix el mateix, s'ha de convenir amb el jutjador a quo que procedeix declarar l'estat de cessació de pagaments, perquè no es tracta que s'hagi produït un cessament generalitzat en els pagaments, com argumenta la recurrent i que podria justificar la no declaració de fallida, sinó que (ex art. 8 Decret 4-10- 1969) la cessació de pagaments "és el fet pel qual el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial i de trobar-se amb una situació financera sense sortida. Per declarar l'estat de cessació de pagaments, el Tribunal de Batlles tindrà en compte tots els elements d'apreciació i especialment la multiplicitat d'actes de protest o de reclamacions, així com l'ús pel comerciant de procediments fraudulents per a mantindre artificialment el crèdit comercial".

Des d'aquesta òptica d'idees, ateses les reclamacions que consten a la Batllia, que la part recurrent impugna des d'un doble ordre de motius: que no són deutes reconeguts en sentència ferma, extrem que ja hem refusat amb anterioritat, i dos, que els imports no són correctes, sense que tampoc consti cap acreditació documental en aquest alçada, per la qual cosa s'ha de refusar també, s'ha d'entendre que concorre el pressupòsit de no poder pagar un o més deutes exigibles, com així ho evidencia el fet que admeti la possibilitat de subvenir als seus deutes amb ajornaments i de forma fraccionada. I quant a l'extrem al·legat, segons el qual el negoci no es troba en una situació econòmica sense sortida, insisteix la recurrent, a l'igual que a la instància, que ja va aportar el balanç del negoci, del qual es desprèn una situació de viabilitat econòmica. Així, el Tribunal a quo va manifestar en la seva resolució que si bé s'argumenta que el negoci genera prous guanys per a fer front els deutes contrets i es fa referència expressa que l'actiu supera al passiu, el jutjador indica que no existeixen elements a les actuacions que permetin precisar la viabilitat econòmica.

Però si s'examina el document que conté el balanç comercial aportat s'ha de concloure que el mateix no porta cap signatura ni es troba avalat per cap informe econòmic o auditoria que valori la situació econòmica que en ell es reflecteix. I per això, d'acord amb l'article 8 del Decret de 4-10-1969 que determina que el Tribunal de Batlles tindrà en compte tots els elements d'apreciació i especialment la multiplicitat de reclamacions, s'ha de concloure, pel manteniment de la cessació de pagament declarada.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Almansa contra l'Aute del Tribunal de Batlles, de data 19-11-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.