Recurs d'aclariment, improcedència

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Anna Estragués Armengol Elsa Puig Muñoz

PARTS:

Apel·lant: Sra. Seco

Representant: Sra. Pérez

Advocat: Sra. CBG

Apel·lat: Sr. Carnero

Representant: Sra. Ruiz

Advocat: Sra. IRJ

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

OBJECTE: Recurs d'aclariment, improcedència

AUTE 000120/2025

Andorra la Vella, 12 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 17 de desembre del 2024, es decidia:

"Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Carnero contra l'aute 108/2024 de 9 de juliol del 2024 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes derivades del recurs d'apel·lació articulat."

2.- La representació processal de la Sra. Seco, interposava recurs d'aclariment i rectificació contra aquesta resolució, demanant que es rectifiqués l'esmentada resolució en el sentit de precisar 1) que la mare no es trobava en disposició d'escollir la setmana d'inici de l'alternança atès que havia de coincidir necessàriament amb la planificació laboral; 2) precisant que després de cada període de vacances calia mantenir el repartiment de les setmanes de custòdia de la menor entre els progenitors de manera que coincideixi amb els caps de setmana festius de la mare i 3) finalment que es mencioni que s'han d'evitar les dificultats que no poden tornar-se a reproduir en el futur, atès que no tan sols trenquen la previsió que el Sr. Carnero i la Sra. Seco puguin efectuar sinó també poden incidir en les mateixes expectatives de la menor i la seva relació amb la família paterna i també materna.

3.- El Ministeri Fiscal s'ha adherit al recurs d'aclariment articulat; en canvi la representació processal del Sr. Carnero s'hi ha oposat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La possibilitat de rectificar o d'aclarir qualsevol resolució judicial va prevista en l'article 20 del Codi de Procediment Civil (CPC) amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir. Nogensmenys, el recurs d'aclariment -com ha vingut mantenint la jurisprudència d'aquesta Sala des d'abans del CPC- no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial.

La finalitat no és altra que la d'afavorir la finalització dels processos sense obligar a recursos innecessaris a les parts. En definitiva, garantir de manera més efectiva la tutela judicial i evitar dilacions i despeses indegudes a les parts.

Per la seva banda es distingeix en l'article esmentat 1) els errors materials absolutament manifestos en que incorri una resolució judicial que poden ser rectificats o aclarits en qualsevol moment d'ofici o a instància de part; 2) d'aquells altres extrems de la resolució que exigeixin un aclariment o una rectificació pel que fa expressions o els conceptes foscos mancats de la comprensió suficient o afegir una complements els que s'hagin omès de forma manifesta d'acord amb les peticions plantejades per les parts. Aquests altres errors no manifestos de l'apartat 2) es poden rectificar o aclarir -d'ofici o a instància de part- en els cinc dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució.

Segon.- Abans d'endinsar-nos en la anàlisis de la sol·licitud d'aclariment que s'articula, convé destacar que el recurs d'aclariment que s'introdueix afecta exclusivament, les indicacions contingudes en els dos darrers paràgrafs del fonament de Dret Quart de l'aute impugnat. En cap cas es qüestiona ni la part decisòria ni els restants raonaments que s'examinen.

La part que es qüestiona resa com segueix:

"Malgrat les anteriors precisions i amb la finalitat d'evitar els malentesos, freqüents pel que sembla en el present supòsit, insistirem que en mèrits de la Sentència dictada correspon cada principi d'any a la mare triar, la primera setmana que gaudirà de la companyia de la seva filla a partir de la qual es desplega ordenadament el règim de contactes comú. En aquesta situació, la Sra. Seco ja coneix a priori, dels períodes de vacances escolars de la menor com a mínim fins a finals de juny (inici de les vacances d'estiu) i les restants són fàcilment previsibles en seguir la mateixa cadència any rere any (la represa de l'activitat escolar intervé l'endemà de Meritxell o el dilluns següent en cas de coincidir aquesta festivitat amb cap de setmana, la setmana de Tots Sants és una setmana exacta que quan el dia 1 de novembre correspon a un dilluns comença la primera setmana de novembre i si engloba els dies anteriors del mes d'octubre anteriors que escaigui fins dilluns; i les vacances de Nadal s'inicien els dies immediatament anteriors al 25 de desembre). Correspon en aquesta eventualitat a la mare cada primers d'any ser especialment curosa en la selecció de la primera setmana en què gaudirà de la seva filla i a partir de la qual s'alternarà el règim de custòdia compartida establert, el tot evitant dificultats que no poden tornar-se a reproduir en el futur, atès que no tan sols trenquen la previsió que el Sr. Carnero pugui efectuar sinó que també poden incidir en les expectatives de la mateixa menor i la seva relació amb la família paterna".

Es tracta a totes llums d'unes indicacions que es realitzaven "obiter dicta", amb vocació a donar unes pautes -especialment a la mare- perquè en definitiva té la facultat cada principi d'any d'organitzar l'alternança en la custòdia del fill en funció del seu calendari laboral. En cap cas es tracta d'un argument decisori -recordem que el recurs a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat pel Sr. Carnero va ser desestimat- sinó que el que es pretén és evidenciar que l'interès prevalent de la menor, passa per sanejar les deteriorades relacions interpersonals que existeixen entre els seus progenitors segons s'infereix en els escrits que es presenten i que no s'assoliran fins quan, es fixi una modalitat d'intercanvi de la menor, en base a elements preestablerts i invariables.

Pel que fa a l'argument de la mare segons el qual no podia exercir la facultat d'organitzar els intercanvis anuals per raó del seu calendari laboral, aquest no pot ser compartit. Precisament, el que s'ha procurat en tot moment és que sigui ella qui, amb coneixement de causa i d'acord amb les seves necessitats professionals, fixi la setmana inicial de convivència i afegirem respecte d'aquesta qüestió que fins i tot es pot plantejar recórrer als instruments de conciliació familiar que les administracions i organismes públics, com ara el S on treballa, ofereixen de manera creixent.

La mare també pretén s'introdueixi en la part final del fonament de dret indicat una menció a la família materna, per tal d'ajustar-se en definitiva a la seva pròpia situació personal derivada del trencament de la convivència que ha experimentat amb el pare d'en J (germà de la filla dels avui litigants). Aquestes darreres indicacions es corresponen però, a un fet sobrevingut que no poden ser valorats en aquesta alçada en alterar la regla "pendente appellatione, nihil innovetur".

En conseqüència, i atès el caràcter merament instrumental i no dispositiu de les observacions impugnades, no es justifica la seva rectificació. Les mateixes s'han de considerar com a simples orientacions destinades a facilitar la convivència ordenada de la menor amb els seus progenitors, i no poden ser interpretades com a resolucions amb valor coercitiu ni modificatiu del règim ja establert.

Tercer.- No procedeix efectuar pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada atès que no s'aprecien ni temeritat, ni mala fe o abús de dret (art. 354.1 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'aclariment i rectificació articulat per la representació processal de la Sra. Seco en relació amb l'aute 207/2024 de 17 de desembre del 2024. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.