Extensió fallida (TSJC 142/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000142/2015 ORIGEN:5500005/2012

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Pera va demanar l'extensió de la fallida al Sr. Diez.

L'administradora judicial es va oposar, segons escrit de data 19-09-2014, a l'extensió de la fallida sol·licitada.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 26-09-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Únic.- No donar lloc a la petició d'extensió de la fallida de la societat ORG_0, SL. al Sr. Diez".

III.- La representació processal de Pera ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 27-04-2015, ha demanat la revocació de la resolució dictada en atenció als arguments continguts en el seu escrit.

Per el contrari, l'administradora judicial, per escrit de contesta a les conclusions, de data 28-05-2015, ha demanat, en funció dels arguments exposats, la desestimació del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent justifica el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que, segons l'article 69 del Decret de 4-10-1969, poden ésser declarats personalment en fallida els dirigents de la societat que hagin comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç. I d'acord amb l'article 70 del Decret de 4-10-1969 es presumeixen actes de mala fe, imprudència inexcusable o infraccions greus de les regles i usos del comerç:

-l'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió en relació a la importància del negoci.

-les despeses personals o familiars excessives

-la continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la cessació de pagaments i fallida.

Des d'aquesta òptica, manifesta que la societat en fallida mai va portar una comptabilitat ni conforme als usos de la professió ni a l'operativa que tenia. Era obligació de l'administrador vetllar perquè l'apalancament i les despeses de la societat no superin els fonds propis. Així amb un capital social de 3.000 euros s'ha generat un deute global de 364.916,35 euros. Per tant, la conducta de l'administrador que assumeix despeses molt superiors als fons propis s'ha d'entendre com a greument imprudent, sense aturar la tendència deutora i deficitària.

I, en segon terme, manifesta que han existit condemnes del Sr. F.M., ja sigui solidàriament amb la societat ORG_0, S.L., o bé personalment, que es deriven de despeses societàries i personals excessives.

II.- Quant al primer dels greuges que articula la part recurrent i que fonamentaria l'extensió de la fallida en l'absència de comptabilitat conforme als usos de la professió en relació a la importància del negoci, l'Aute recorregut indica que la fallida de la mercantil ORG_0, SL no es deu a cap actuació dolosa o d'imprudència greu sinó a la greu crisi que ha afectat el sector de la construcció. Assenyala que, precisament, per a evitar l'agreujament de la seva situació econòmica va cessar en aquesta més d'un any abans de presentar la demanda de fallida. I a les actuacions, ressurt que si bé no es van dipositar els comptes anuals al Registre de societats mercantils, el propi Aute recorregut indica que l'activitat havia cessat feia més d'un any i això impossibilitava la presentació dels comptes anuals. L'administradora judicial afirma en aquesta alçada i a la instància que sí es va dur a terme una comptabilitat de l'empresa per part d'una empresa especialitzada en la matèria, sense que aquest extrem hagi estat desvirtuat per la part recurrent. Consegüentment, l'existència d'una comptabilitat portada per una empresa especialitzada impedeix que, amb base en aquest motiu, es pugui estendre la fallida a l'administrador de la societat. I més, si es té en compte que el no dipòsit dels comptes anuals s'explica pel cessament de l'activitat comercial, com també recull l'administradora judicial i l'Aute d'instància, de manera que no pot ésser estimat aquest motiu de recurs.

III.- Tampoc pot reeixir el motiu adreçat a estendre la declaració de fallida als administradors de les societats pel supòsit previst a l'article 70.3 del Decret de 4-10-1969, consistent en portar a terme despeses personals o familiars excessives. De la documentació que es troba a les actuacions, resulta que el Sr. Diez va ser condemnat solidàriament amb la mercantil ORG_0, S.L. a abonar deutes bancaris en els que avalava a la societat. I en concret, respecte dels deutes personals o familiars, aquests no es poden entendre com a excessius, atès que de la prova practicada, s'extreu que (foli 133) existeix un deute personal front a una entitat bancària amb condemna per sentència de 15.898,84 euros, amb més els interessos i costes processals, una providència d'execució per import de 16.079,24 euros, que no se sap si respon a l'anterior condemna dinerària o a una altra causa civil (foli 134), una ordre de pagament a favor de Macias per import de 203,09 euros amb més les despeses processals (foli 135), una sentència que declara resolt el contracte d'arrendament d'un box d'aparcament i la condemna a pagar 930 euros per rendes de lloguers pendents, 155 euros amb interessos per mensualitats vençudes i 875,28 euros amb interessos legals des del 7-09-2012. I finalment apareix una providència d'execució (foli 137) que requereix al Sr. F.M., a conseqüència de l'execució d'una sentència dictada en un procediment d'arrendaments urbans, una quantitat per principal i una indemnització per ocupació indeguda.

D'aquests deutes personals, derivats d'un deute bancari, d'una reclamació d'una assegurança i de procediments relatius a impagament de quotes de lloguer i per ocupació indeguda, no es pot considerar que les mateixes puguin ésser titllades de despeses personals o familiars excessives, alhora que les condemnes solidàries responen a l'aval que com a administrador ha prestat a la mercantil declarada en fallida.

Consegüentment aquest motiu ha de ser també desestimat.

IV.- Pel que fa a l'argument que s'ha de considerar greument imprudent el comerciant que assumeix despeses molt superiors als fons propis, s'escau posar de relleu el que segueix. L'article 70 del Decret de 4-10-1969 determina que notòriament es presumeixen actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o d'infraccions greus de les regles i usos de comerç, els següents: "6.- La continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la de cessació de pagaments", a la vegada que l'article 69 del mateix text legal permet l'extensió de la fallida al comerciant "Que hagi comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç".

En consonància amb els textos legals, tant l'administrador judicial com l'Aute recorregut han posat de manifest que no es va continuar de forma abusiva una explotació deficitària, sinó que va cessar en la seva activitat comercial un any i mig abans de la presentació de la demanda de fallida, amb la qual cosa es va evitar agreujar encara més la situació financera de la societat, de manera que la conducta descrita no es pot incardinar a l'apartat 6 de l'article 70 del Decret de 4-10-1969.

En canvi, com ja vam sustentar en el nostre Aute de 28 de febrer de 2012 "I des d'aquest punt de vista, la manca de control per part de l'administració de la mercantil G SAU es revela com a inexcusable, tota vegada que s'ha de considerar greument imprudent aquell comerciant o administrador que assumeix, despeses al voltant dels 900.000 euros i només compta amb uns fons propis que es situen entorn als 30.000 euros. Per consegüent, sí que existeix causa, com argumenta l'administrador judicial, prevista a l'article 69.5 del Decret de 4-10-1969". Aleshores, s'ha d'entendre com una conducta d'imprudència inexcusable assumir despeses que superen els 300.000 euros amb uns fons propis de 3.000 euros i, per tant estimar aquest motiu del recurs d'apel·lació i donar lloc a l'extensió de la fallida respecte del Sr. Diez.

V.- L'estimació parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Pera contra l'Aute, de data 26-09-2014, i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix estendre la declaració de fallida de la mercantil ORG_0, S.L. al Sr. Diez No procedeix efectuar imposició de les costes de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.