Incident de nul·litat (TSJA-IN-01/12)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: AD-0046-3/2009 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-01/12

A U T E 07-2012

Parts:

Mena

Representant: Girona

Advocat: Vilar

M.I. GOVERN

Representant: Caro

Advocat: Escudero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març de l'any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 76-2011, de 16 de desembre, va estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Mena contra la sentència de 2 de febrer de 2010 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, declarant no ajustada a dret la resolució impugnada de 20 de maig de 2009, i va desestimar les restants pretensions que formulava la part agent sobre el retorn del complement de millora als funcionaris afectats.

2n.- La representació dels agents ha formular un incident de nul·litat de l'esmentada sentència, a l'empara de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, en la redacció que li va donar la Llei de 22 d'abril de 1999. Aquesta pretensió es fonamenta en què la sentència ha incorregut en incongruència, la qual ha provocat la indefensió dels interessats, en no donar resposta a la pretensió del sindicat recurrent sobre la nul·litat de ple dret "de l'acte administratiu de redistribució del complement de millora realitzat en el salari dels afiliats de la nova posició retributiva".

3r.- La representació del M.I. Govern ha impugnat les pretensions de l'agent i ha sol·licitat que es desestimi l'incident, atès que no s'ha produït cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció que reconeix l'article 10 del text constitucional.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- Pel que fa a la vulneració que invoquen els agents del dret a un procés degut, derivada de la incongruència en què, segons el seu parer, hauria incorregut la decisió impugnada, amb la consegüent indefensió dels interessats, s'ha de descartar l'existència d'aquest vici invalidant, ja que la sentència ha donat adequada resposta a les respectives pretensions de les parts.

Si la part agent pretenia que s'acordés la nul·litat de ple dret de l'acte de redistribució del complement de millora, per manca de notificació d'acord amb els requisits de l'article 47 del Codi de l'Administració, cal tenir en compte que la inexistència o els defectes en la notificació d'un acte administratiu afecten a l'eficàcia però no a la validesa de l'acte, ja que, segons l'article 45 del mateix Codi, "l'eficàcia de l'acte respecte a aquells a qui s'aplica està condicionada per l'acompliment regular de mesures de publicitat destinades a fer conèixer oficialment l'acte als interessats i a fer-lo executori". En conseqüència, la manca de notificació en deguda forma no dóna lloc a la nul·litat de l'acte que no ha estat posat en coneixement dels seus destinataris, sinó que deixa en suspens l'eficàcia del mateix. Com diu l'article 47 in fine del Codi de l'Administració, "l'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs".

Tercer.- La sentència que va posa terme al procés ja va extreure les conseqüències derivades d'aquests principis. Atès que no s'havia notificat en legal forma als interessats la redistribució del complement de millora, es va considerar que havien quedat en suspens els terminis de recurs i, per això, es va anul·lar la resolució de 20 de maig de 2009 que havia declarat extemporani el recurs de reposició que el sindicat recurrent havia interposat.

Com a conseqüència d'això, la sentència va examinar les qüestions de fons que plantejava el recurrent, en particular la legalitat del Decret de 29 de desembre de 2004, que era la norma aplicada quan es va dur a terme la redistribució del complement litigiós.

S'ha de concloure, doncs, que no s'ha produït cap tipus d'incongruència en la sentència dictada en aquest procés, per més que el seu fil argumental no hagi seguit la mateixa estructura de la demanda, les al·legacions de la qual, com s'ha vist, no podien ser compartides en aquest punt.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquest incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació del Mena contra la sentència d'aquesta Sala núm. 76-2011, de 16 de desembre de 2011, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària,