Recurs contra pròrroga de la declaració de concurs de creditors de l'empresa A SLU

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Luís

Advocat: Sra. CDC

Apel·lat: Sr. RGF

en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la ORG_0 SLU

Apel·lat: Sr. MPD

en tant que controlador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la ORG_0 SLU

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Fallida, requisits per a l'extensió a l'administrador, noció de caducitat de les actuacions

AUTE 000058/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 19 de desembre del 2023 es decidia:

"Primer.- Desestimar la petició al respecte de la declaració de fallida fraudulenta de la ORG_0, SLU interessada per la Sra. LAG per escrit presentat en data 15 de maig del 2017.

Segon.- Declarar l'extensió personal de la cessació de pagaments i fallida de la ORG_0, SLU al seu Administrador únic, el Sr. Luís, nomenant-se per extensió com administrador judicial i controlador de la mateixa, al Sr. RGF i al Sr. MPD, respectivament.

Tercer.- Una volta esdevingui ferma la present resolució, donar publicitat de la mateixa mitjançant la publicació d'Edicte al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de la seva publicació, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels seus crèdits a l'administradora judicial, a fi que el verifiqui i n'efectuï la relació corresponent.

Quart.- Donar trasllat de l'escrit presentat pel Sr. Luís el dia 9 de juny del 2021 al controlador de la present fallida, el Sr. MPD, així com donar trasllat de l'escrit presentat per l'Administrador judicial Sr. RGF, en data 5 d'octubre del 2021, al Sr. Luís i al Sr. MPD, per al seu oportú coneixement i als efectes escaients.

Cinquè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

2.- El Sr. Luís s'alça contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució en aquesta alçada que 1) amb caràcter principal, deixi nul i sense efecte l'aute objecte de recurs i constatant la caducitat de les actuacions tramitades en el marc del procediment concursal d'instància; 2) subsidiàriament, estimant el segon motiu de recurs, revocant-lo, deixant nul i sense efecte els seus apartats segon i tercer i 3) més subsidiàriament encara estimant en quant al fons el recurs que s'articulava, deixant sense efecte el pronunciament adoptat que acorda l'extensió del procediment de fallida al seu respecte.

3.- La direcció lletrada de la Sra. LAG i l'administrador judicial del procediment concursal de la ORG_0, SLU s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es confirmés la resolució adoptada en la instància amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

4.- Per aute de 29-4-2024, no s'admetia la prova proposada per la part apel·lant en aquesta alçada. Contra aquesta resolució, el Sr. Luís formulava recurs de reposició que es desestimava per aute de 2 de setembre del 2024.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a valorar si, ateses les circumstàncies concurrents, l'extensió de la declaració de fallida de la ORG_0, SLU al seu administrador, Sr. Luís, que la resolució impugnada decideix, s'ajusta a la legalitat.

El Sr. Luís s'alça contra aquesta decisió sostenint, en primer lloc, que les actuacions practicades es trobaven afectades de caducitat atès que havia transcorregut el termini de 2 anys previst en l'art. 51.1 del CPC sense que s'hagués produït cap mena d'acte envers el seu representat en les presents actuacions. En segon terme, entén que quan es pronunciava l'extensió de la fallida al seu administrador sense que ningú ho demanés, es menystenia el principi de justícia pregada rector en el procediment civil i que en qualsevol cas, se li havia donat trasllat de l'escrit de l'administrador on aquesta petició s'incloïa, simultàniament amb la notificació de l'aute recorregut el què li ocasionava indefensió. En tercer lloc, negava haver incorregut en negligència o imprudència inexcusable en la gestió de la societat; que l'administrador així ho havia entès perquè no havia formulat recurs contra l'aute de 3-9-2018 que decidia la dissolució de la unió de creditors amb clausura del procediment concursal sense que mai durant més de 6 anys de procediment, demanés l'extensió del procediment. D'altra part, sosté que havia posat tots els mitjans al seu abast per a reconduir la situació de l'empresa, però que no va poder evitar-ne el tancament i fallida; que la gestió realitzada l'any 2012 no va ser amb l'objectiu d'incrementar el passiu sinó de liquidar la situació existent. Referia, tanmateix, que en aquells moments la seva salut mental era molt delicada (pateix un trastorn bipolar), que no estava controlat, el què li impedia adoptar decisions amb rapidesa. En qualsevol cas, entenia que les pretensions de l'administrador judicial resultaven extemporànies: l'any 2021 havia transcorregut 6 anys des de l'inici del procediment i 4 anys abans l'administrador havia demanat la clausura del procediment.

Segon.- Caducitat de les actuacions: improcedència

Examinarem, en primer lloc, la qüestió relativa a la pretesa caducitat de les actuacions que la part atribueix a la manca de realització de qualsevol mena d'acte concernint-lo durant el període de 2 anys contemplat en l'art. 51 del CPC.

Respecte de la institució de la caducitat de les actuacions hem pogut precisar-ne l'àmbit objectiu entre altres en l'aute de 20-7-2021, rotlle TSJC-293/2020) establint: "Si bé fins al recent Codi de procediment civil (articles 51, 52, 351 i DT tercera que preveu l'aplicació del nou termini de dos anys als processos instats a partir de l'entrada en vigor de la llei) no existia una regulació textual expressa de la caducitat, la jurisprudència dels tribunals andorrans ja havia reconegut la seva existència.

És així que en l'Aute del 09-11-1981 del Tribunal de la Mitra ja es motiva que de conformitat amb el Còdex III,13,1 la caducitat opera com un mandat "ope legis" impedint al jutge permetre que un judici duri més de tres anys tota vegada que la inèrcia i la immobilitat dels litigants s'havia d'interpretar com un acord tàcit de les parts de fer cessar la litispendència.

La caducitat de la instància suposa l'extinció del judici com a conseqüència de la inactivitat de les parts durant els terminis fixats legalment, alliberant consegüentment l'organisme jurisdiccional de la seva obligació de pronunciar-se sobre el fons de la qüestió litigiosa, tenint en compte que la litispendència no pot ésser prolongada indefinidament.

Tal institució que posa fi al judici existeix en les legislacions veïnes (articles 237-240 de la LEC i articles 386-393 del code de procédure civile) i aquesta Sala va poder precisar que la referència a una norma preconstitucional no comportava cap vulneració del dret a la jurisdicció reconegut per l'article 10 de la Constitució (ATSC 199/10 del 30-11-2010).

Dit això, donat que la caducitat de la instància, tot i no afectar l'acció, té una conseqüència sobre el dret a la tutela judicial efectiva puix impedeix tot pronunciament judicial en el procediment afectat, la seva aplicació ha de correspondre a una interpretació restrictiva de la noció d'abandó del litigi per part de les parts.

En aquest ordre d'idees, vam poder precisar que la caducitat era justificada només en cas que la paralització fos imputable a les parts quan voluntàriament no han complert les diligències que li pertocaven , i no pas a l'òrgan jurisdiccional (Autes 02-04 del 30-06-2004 i 100-04 del 10-01-2005).

En efecte, si bé el procés civil està regit pel principi de disposició i depèn en gran part de la voluntat de les parts, tanmateix, un cop iniciat, també és responsabilitat de l'òrgan judicial. Però si l'òrgan judicial està sotmès al principi d'impuls d'ofici del procediment judicial, això no li comporta cap obligació quan és sobre les parts que recau l'obligació de reimpulsar el procediment".

Si aquesta doctrina la traslladem al supòsit que aquí s'examina, la inactivitat en l'anàlisi de la qüestió suscitada no es pot atribuir a les parts litigants, sinó que la demora es produeix per un mancament al deure d'impuls d'ofici per part de l'òrgan judicial "a quo" atès que en definitiva la direcció lletrada de la Sra. LAG introduïa la pretensió de declaració de fallida fraudulenta el 15 de maig del 2017 i que aquesta no va ser tractada fins al 6 de maig del 2021. En aquesta eventualitat, no reunint-se els requisits que fonamenten la institució de la caducitat articulada, aquesta pretensió no podrà prosperar.

Tercer.- Infracció al principi de justícia pregada i indefensió material

El Sr. Luís sosté, d'altra part, que, la petició d'extensió de la declaració de fallida hauria estat introduïda per l'administrador judicial mitjançant escrit de 5 d'octubre del 2021, sense que se li hagués donat l'oportunitat de manifestar-s'hi abans que el Tribunal de batlles dictés l'aute de 19 de desembre del 2023, situant-se'l en indefensió.

L'aute que avui s'impugna, davalla de la sol·licitud introduïda el 15 de maig del 2017 pel lletrat de la Sra. LAG en què demanava que es declarés la fallida fraudulenta de la ORG_0, SLU. Aquesta petició es traslladava per diligència de 6-5-2021 al Sr. Luís, concedint-li un termini de 8 dies perquè es manifestés al seu respecte, fent-ho aquest per escrit de 9 de juny del 2021. Posteriorment, el 29-9-2021 la Batllia donava coneixement de l'escrit presentat pel lletrat de la Sra. LAG i de l'escrit presentat pel Sr. Luís a l'administrador judicial que al seu torn, el 5 d'octubre del 2021, defensava que la situació del Sr. Luís s'encabiria en els supòsits que permetien l'extensió de la fallida. Més endavant, el 19 de desembre del 2023 requeia l'aute que avui es recorre, en el qual no podem passar per alt que s'indica (IIIer Considerant): "no consten en autes suficients elements que acreditin els greuges adduïts per la Sra. LAG i per tant s'escau desestimar la petició de declaració de fallida fraudulenta de la ORG_0, SLU sense perjudici que la Sra. LAG pugui endegar, si ho considera convenient, les accions que consideri escaients en el marc de la jurisdicció penal". Tot i això, acordava l'extensió del procediment de fallida a l'administrador de la societat, considerant que es reunien els requisits legals necessaris.

En aquesta situació, convenim amb la part recurrent que si bé es traslladaven els motius sobre els quals la petició de declaració de fallida fraudulenta es fonamentava al Sr. Luís (ja hem dit que aquesta pretensió es rebutjava en l'aute recorregut en considerar-se que no concorria elements que acreditessin els greuges articulats per la Sra. LAG), els motius concrets que sustentaven la petició d'extensió de la fallida no resultaven mai comunicats a l'administrador de la societat sense que així els pogués combatre amb degudes garanties. I no és obstacle a aquest raonament el fet que per aute d'aquesta Sala de 26 de juny del 2020 (rotlle TSJC-219/2019) es pogués anul·lar la resolució per la qual es declarava la dissolució de la unió de creditors i clausura del procediment per tal que la batlle valorés la declaració de fallida fraudulenta i extensió d'efectes del procediment al Sr. Luís atès que no consta en les actuacions que ens han estat elevades que aquesta resolució, ni tampoc els escrits que van intervenir en aquell assumpte, es comuniquessin per la batlle d'instància al recurrent o que se l'intimés a pronunciar-se en relació amb les noves pretensions que s'articulaven en els mateixos per la representació processal de la Sra. LAG -que sigui dit de passada no es corresponien estrictament amb aquelles que havia introduït abans a la Batllia-.

En aquest context, cal recordar que aquesta Sala manté una doctrina jurisprudencial consolidada segons la qual l'extensió d'una fallida, per la seva naturalesa marcadament sancionadora, no pot ser acordada inaudita altera pars, sinó que requereix necessàriament la concessió d'una audiència específica a l'administrador de fet o de dret afectat. La manca d'aquesta audiència vulnera el dret a la defensa i al procés degut, com ja s'ha establert en anteriors pronunciaments jurisprudencials (vid. aute de 28 de novembre de 2019, rotlle TSJC-76/2019, i aute de 26 de juny de 2020, rotlle TSJC-319/2019).

En conseqüència, escaurà anul·lar novament la resolució dictada i retornar les actuacions a la batlle coneixedora per tal que prèvia comunicació al Sr. Luís, se li atorgui un termini específic per a contestar l'escrit presentat el dia 5 d'octubre del 2021 per l'administració judicial, sense que resulti ara per ara, procedent pronunciar-nos respecte dels arguments de fons sobre els quals la part recolzava el seu tercer motiu de recurs.

Quart.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Luís contra l'aute de la Batllia de 19 de desembre del 2023 que anul·lem, retornant les actuacions a l'òrgan d'instància, per tal que li sigui atorgat un termini per a contestar l'escrit presentat el dia 5 d'octubre del 2021 per l'administració judicial abans de resoldre respecte de l'extensió de la declaració de fallida. I sense fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.