Mesures provisionals, distinció entre pensió compensatòria i contribució a les càrregues familiars (244/12)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-244/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.Sanç Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.Sanç Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Sanç Sra. Eulàlia Amat Llari i M.Sanç Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mesures de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, amb número d'expedient B-1041-6/2012, instades per la Sra. Sanç contra el Sr. Peña, en data 5 de setembre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Donar lloc parcialment a la demanda de fixació de mesures provisionals de la Sra. Sanç contra el Sr. Peña de data 5 de juliol de 2.012. Segon.- Fixar les següents mesures provisionals que tindran efecte fins a la resolució de la petició de separació: - la separació de cossos i domicilis, atribuint-se l'ús del domicili conjugal a l'esposa; - confiar la custòdia del fill menor Sanç a la mare; - fixar un règim de visites consistent en caps de setmana alterns, del divendres al vespre fins el diumenge al vespre, i la meitat de les vacances escolars d'estiu, Setmana Santa i Nadal. - fixant una contribució al sosteniment del fill de 400 euros mensuals, a satisfer els cinc primers dies de cada mes a la mare, revisable anyalment amb l'IPC, anant a càrrec dels dos progenitors per meitats les despeses extraordinàries: ortodòncia, hospitalització, ortopèdia, estudis superiors a Andorra o a l'estranger, esports i activitats d'estiu, activitats extraescolars, despeses mèdiques i farmacèutiques imprevistes. - fixar l'import de 850 euros en concepte de pensió compensatòria a favor de l'esposa i pagadera per l'espòs els 5 primers dies de cada mes. Tercer.- No fer especial condemna en costes processals, reservant aquestes per la resolució del plet principal".

II.- El Sr. Peña ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Sanç Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute d'instància, doncs considera que no és possible fixar una pensió compensatòria com a mesura provisional, de conformitat amb l'Aute d'aquesta Sala del 14 de juny de 2007. El Sr. Peña afegeix que la pensió compensatòria no es pot assimilar a les despeses dels fills ni a la contribució dels esposos a les càrregues del matrimoni.

II.- L'apel·lació del Sr. Peña es circumscriu exclusivament en un sol dels pronunciaments que adopta l'Hble. Batlle i que consisteix en establir una pensió compensatòria de 850 EUR en favor de la Sra. Sanç.

En l'escrit de demanda d'adopció de mesures provisionals del 5 de juliol de 2012, fonamentat en l'article 63 de la llei qualificada de modificació de la LQM, la Sra. Sanç sol·licitava, entre altres extrems que no es discuteixen aquí, una pensió compensatòria mínima de 400 EUR com també l'obligació del Sr. Peña "de fer-se càrrec de totes les càrregues i despeses dels béns del matrimoni" (foli 5). En l'acte de compareixença, la Sra. Sanç va declarar que les càrregues del matrimoni estaven constituïdes per les despeses següents: lloguer (685,31 EUR), telèfon (150 EUR), aigua (11 EUR), electricitat (45 EUR) i calefacció (137 EUR). El Sr. Peña es va oposar a satisfer una pensió compensatòria a l'esposa, però es va mostrar d'acord en abonar 800 EUR en concepte d'habitatge i de manutenció de la Sra. Sanç.

L'article 51 de la LQM efectua una relació de les pretensions que es poden sol·licitar en el marc de les mesures de l'article 63: atribució de l'ús de l'habitatge familiar, de la guarda i cura dels fills menors d'edat, establiment del règim de visites, contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni i a les despeses extraordinàries dels fills, i fixació de la pensió per als fills.

Per tant, la demanda de mesures provisionals de l'article 63 no pot contemplar la constitució d'una pensió compensatòria en favor del cònjuge més perjudicat per la ruptura matrimonial i que està prevista a l'article 57 de la LQM. L'Aute impugnat erra doncs en concedir formalment l'esmentada pensió a la Sra. Sanç. En efecte, la pensió compensatòria no queda integrada dins les càrregues del matrimoni ("onera matrimonii") perquè la primera constitueix un dret personal que corregeix el desequilibri econòmic que experimenta un cònjuge a resultes de la separació o divorci, mentre que les segones constitueixen -com ha tingut l'ocasió de destacar aquesta Sala en els nostres Autes TSJC-081/10 del 23 de setembre de 2010 i TSJC-152/12 del 15 de novembre de 2012- el conjunt de despeses que ocasiona la família (assistents a la llar, manteniment d'altres parents ...), el manteniment dels propis consorts (alimentació, vestimenta, llar, assistència mèdica, formació ...) i de la llar (quotes hipotecàries, tributs, assegurances ...) mentre subsisteix el règim econòmic matrimonial.

Efectuades aquestes premisses, un examen acurat del cos de la resolució impugnada permet concloure que l'Hble. Batlle estableix l'import de 850 EUR, en particular perquè el Sr. Peña hauria proposat el pagament de 800 EUR en el decurs de la compareixença, per ambdós conceptes, és a dir a títol de pensió compensatòria i de contribució a les càrregues matrimonials (1r i 2n paràgraf del IV ATÈS). Però ja hem assenyalat anteriorment que l'acord del espòs era de 800 EUR en relació amb l'habitatge familiar i la manutenció (o pensió per aliments) de la Sra. Sanç, tractant-se de despeses que es poden englobar dins la contribució de constant referència. Així les coses, havent-se avingut el Sr. Peña a abonar la quantitat de 800 EUR, en realitat, a títol de contribució a les càrregues familiars, la suma de 850 EUR, acordada judicialment, s'ajusta als marges de la raonabilitat. I encara ho és més quan la Sra. Sanç es troba actualment en situació de necessitat (doncs no treballa) i el lloguer de la vivenda on viu ella i el fill menor comú s'eleva a 685,31 EUR, essent la quantitat restant, destinada als aliments de l'esposa (164,69 EUR), molt mòdica en relació amb els ingressos del recurrent, que s'eleven, com a mínim, a 2.800 EUR durant l'any 2012.

Per tot l'exposat, escau revocar molt parcialment l'Aute apel·lat, només en el sentit de modificar els termes "pensió compensatòria" per "contribució a les càrregues del matrimoni" en el seu dispositiu.

III.- Malgrat l'estimació parcial del recurs, no procedeix efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada perquè l'apel·lació no deriva de l'actuació dels litigants (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Sanç Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; esmenar l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 5 de setembre de 2012 en el sentit de modificar els termes "pensió compensatòria" per "contribució a les càrregues del matrimoni" en el seu dispositiu; no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.