Jurisdicció voluntària. Destí del dipòsit en cas d'arxiu (1000648/2019)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000003/2021 ORIGEN: 1000648/2019 - 00

NIG: 5300542120190003961

PARTS:

Apel·lant : Rius Procurador : Sra. Salcedo Advocat : Sra. Canales

Apel·lat : Diez i Pombo Procurador : Sra. Carnero Advocat : Sr. Ropero

AUTE 130-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data del registre 04-12-2019 (autes de jurisdicció voluntària 1000648/2019) la Sra. Canales, actuant per ordre de la societat Rius, va presentar una petició de dipòsit judicial de la quantia de 190.626,60.- euros, a destinació de les societats Diez, i Pombo, i "en concepte de reemborsament del valor de les participacions socials amortitzades al moment de l'exclusió de les societats beneficiàries".

Segon.- Per escrit del 23-12-2019, la representació processal de les societats Diez, i Pombo va manifestar acceptar el dipòsit però, "exclusivament de manera condicionada i preventiva pel cas que, finalment, la sentència ferma que es dicti en el marc de la causa judicial registrada en aquesta Honorable Batllia amb el número 6000154/2018 rebutgi els legítims drets d'aquesta part i declari que les meves mandants van ser excloses de la societat A, S.L. conforme a les pretensions de la part contrària del procediment de referència. En tal cas, el dipòsit rebut ho serà a compte de la major suma que haurà de ser lliurada a Diez I Pombo en concepte de reembossament del valor de les seves participacions socials a A, S.L. i que haurà de ser fixada d'una forma legal, justa i equitativa i no de manera unilateral per la part contrària i mitjançant un procediment contrari al imperativament previst a la Llei i greument perjudicial per les meves mandants...".

Tercer.- Per escrit del 28-01-2020, la representació lletrada de la societat Rius va manifestar que s'oposava a que l'adversa rebi el dipòsit de manera condicionada, i va insistir que se li entregui solament amb caràcter de reemborsament íntegre del valor de les participacions socials amortitzades.

Quart.- Per escrit del 05-02-2020, la representació processal de les societats Diez, i Pombo, va mantenir i insistir en la seva petició que el dipòsit li fos remes només en concepte d'acompte.

Cinquè.- Per Aute del 04-08-2020, notificat el 06-08-2020, la Sra. Batlle va decidir :

"No donar lloc a les peticions formulades per la societat Rius, S.L. en el seu escrit en data de 4 de desembre de 2019, procedint-se a l'arxiu del present expedient, quedant dipositat en autes l'import de 190.626,60 euros com es feu constar a l'inici , en la caixa 000000000000.".

Per escrit del 07-08-2020, la societat Rius va sol·licitar la devolució de l'import que havia dipositat a la caixa 000000000000.

Sisè.- En contra d'aquesta resolució del 04-08-2020, formula recurs d'apel·lació la societat Rius, demanant la seva revocació parcial i que es dictés una nova decidint la devolució de l'import de 190.626,60.-euros, amb imposició de les costes processals a la part contrària.

Per Altressí demana que es tingui per denunciada vulneració del dret al procés degut (article 10.1 de la Constitució Andorrana), als efectes del què preveu l'article 94 de la Llei Qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

La representació processal de les societats Diez, i Pombo, demana que es confirmi la retenció practicada i la imposició de totes les costes a l'altra part.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el marc del present recurs, la societat apel·lant s'oposa al fet que malgrat s'hagi arxivat l'expedient, no s'hagi procedit al retorn de la quantitat dipositada, i sosté que la Batlle ha incurregut en incongruència, en arbitrarietat i que la seva decisió no està fonamentada en Dret.

Argumenta en primer lloc que és un fet pacífic que l'objecte del judici amb el número de causa 6000154/2018 és la impugnació de l'acord d'exclusió de les societats Diez i Pombo que van prendre els socis d'Rius per majoria en la Junta General Extraordinària celebrada el dia 20-02-2018, i que en aquell judici les societats en qüestió no reclamen cap quantitat dinerària en concepte de reemborsament del valor de les participacions socials amortitzades ; que no és cert que hi hagi cap litigi en quant al valor de les participacions socials, i que tampoc és cert que del resultat del judici 6000154/2018 es pugui desprendre que la part contrària haurà de rebre el valor de les participacions amortitzades.

Argumenta en segon lloc que s'ha vulnerat el seu dret de l'article 10 de la Constitució tota vegada que : 1) l'Aute ha incurregut en incongruència atès que es deixa dipositat en autes l'import de 190.626,60.-euros en la caixa de la Batllia en uns autes que han estat arxivats quan el que procedia era retornar-ho, i que la Batlle no s'ha limitat a la petició d'oferiment a l'altra part de la quantitat dipositada sinó que s'ha extralimitat i ha decidit deixar- la dipositada, sense que l'altra part l'hagués demanat ; 2) que la resolució és arbitrària perquè a la pràctica, la retenció de l'import de manera indefinida suposa un embargament preventiu de dita quantitat, que és el que demanava la part contrària, tot i haver-se desestimat la seva petició al respecte ; 3) que no està fonamentada en Dret ja que no es desprèn de l'Aute cap justificació, provocant-li indefensió perquè no coneix en quin criteri de fet o de dret s'ha fonamentat la Batlle.

Defèn en tercer lloc que la decisió de deixar a la caixa de la Batllia l'import dipositat és contrària a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia.

Segon.- El que cal dir en primer lloc és que la decisió d'arxivar presa per la Batlle en consideració de l'existència de divergències entre les parts és perfectament lògica i correspon a la natura del dipòsit i de la jurisdicció voluntària.

En efecte, el procediment de jurisdicció voluntària s'aplica als casos en què sigui necessària la intervenció del batlle, i sempre que no hi hagi litigi o controvèrsia entre les persones interessades.

Quan sorgeix tal controvèrsia en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària escau posar fi al mateix (veure entre altres TSJC 242/13 del 15- 04-2014).

Precisar que la jurisdicció voluntària té les seves arrels en el dret roma què ja preveia la possibilitat de la "consignacio" que ens interessa (prevista ara en l'article 431.1 m) del Codi de procediment civil), i així ho defineix el Codi llibre IV, XXXII,19 :

"oferece al acreedor después de la citación de testigos el capital recibido en mutuo con los intereses lícitos ; más si no los recibiera, deposítalo consignado en lugar público, para que se interrumpa el curso de los intereses legítimos ; Mas en este caso se debe entender por lugar público ó las sacratísimas casas, ó el sitio donde el juez competente à qui se haya recurrido hubiere dispuesto que se depositen. Hecho lo cual, el deudor quedará exento también del riesgo, y se extingue el derecho de prenda, puesto que también la acción Serviana declara terminantemente, que se extingue la persecución de la prenda o habiéndose pagado el dinero, ó si hubiere consistido en el acreedor que no se pagase...".

Si bé tal definició permet entendre millor la natura jurídica del dipòsit judicial, no es tracta però d'això en el present cas.

L'única qüestió que planteja el present recurs és la dir quina ha de ser la destinació d'una quantitat dipositada a la Caixa de la Batllia en concepte de dipòsit en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària quan es decideix no donar lloc al dipòsit sol·licitat i que s'arxiva l'expedient.

Tercer.- Així les coses, poc importa ara tota la discussió de les parts sobre la causa 6000154/2018 en el marc de la qual les societats Diez i Pombo varen formular demanda d'impugnació d'acords socials contra la societat Rius impugnant els acords d'exclusió adoptats per la Junta general extraordinària de la societat Rius celebrada el dia 20-02-2018, i el procediment emprat per la Junta general per valorar les participacions dels socis exclosos.

En efecte, l'arxiu esta justificat i no queda recorregut, de tal manera que la decisió d'arxivar posar fi al procediment de jurisdicció voluntària i a tota possibilitat de dipòsit, i que per tant, la qualificació o la destinació que les parts han volgut donar al referit dipòsit no pot tenir cap mena de rellevància.

Quart.- Ara bé, en el present cas i pel que fa a la qüestió de la devolució, només podem constatar amb la part apel·lant que si bé l'Aute recorregut motiva la decisió d'arxivar l'expedient, el mateix no conté cap motivació en relació a la decisió de deixar dipositat a la Caixa la quantitat de 190.626,60.-euros.

En segon lloc, també s'ha d'admetre que el fet de decidir mantenir en la Caixa de la Batllia la quantitat que es volia consignar no apareix lògic, i això per dues raons essencials.

La primera és que l'arxiu de l'expedient significa que el mateix s'acaba i no podrà prosperar, i que per tant no existeix cap marc processal ni cap fonament legal per retenir la quantitat dipositada. La conseqüència és aleshores que el dipòsit es manté sense límit predefinit i sense cap objectiu predeterminat.

La segona és que el fet de conservar aquesta quantitat té finalment com a conseqüència de donar lloc parcialment a la petició de dipòsit quan la mateixa ha quedat rebutjada per no encabir-se en el sí d'un procediment de jurisdicció voluntària.

Ja vàrem resoldre en aquest sentit en un cas semblant. Es tracta de la jurisprudència invocada per la part apel·lant, és a dir la sentència 69/03 del 23-11-2003 en la qual motivàvem :

"Rebutjada la pretensió principal, la part apel·lant articula una segona petició subsidiària que consisteix en el que segueix. Entén que si es confirma la inadequació del procediment, correspondria retornar la garantia al seu lliurador, però no mantenir-la perquè si no es consagra una hipòtesi híbrida que dóna lloc a acceptar un dipòsit en el marc d'un procés totalment inadequat. I aquest segons motiu d'apel·lació, instrumentat de forma subsidiària, ha de ser acollit per aquesta Sala. En efecte, si el procés que ha instat la part agent esdevé inadequat per determinar a qui s'ha de lliurar la garantia, tota vegada que això exigeix determinar, amb totes les garanties processals pròpies d'un procés declaratiu, la natura i requisits de la garantia, correspon tornar-li allò dipositat, perquè el procés de jurisdicció voluntària emprat no és l'idoni i s'ha posat fi al mateix. I això resulta també del fet que la part que insta l'expedient de jurisdicció voluntària demana que es lliuri a la persona que determini la Batllia i si aquesta ha acordat que en aquest procés no es pot decidir a qui s'ha de lliurar, no s'escau finalitzat el procés, per molt que així ho demani la representació processal del ORG_0, S.A., mantenir l'esmentat dipòsit al marge de tot procés i a l'espera que s'interposin pel creditor les accions per exigir l'execució de la garantia.".

En tercer lloc, és cert que el fet de conservar en la Caixa de la Batllia l'import dipositat equival a una forma d'embargament preventiu sense però que s'hagi tramitat de forma escaient una petició de mesura cautelar i sense que la mateixa s'hagi motivat, en particular en relació a la concurrència dels supòsits del fumus boni iuris i del periculum in mora.

A més, és de precisar que en el marc dels Autes 6000154/2018 les societats Diez i Pombo varen sol·licitar una sèrie de mesures cautelars (la suspensió de l'acord d'exclusió, el nomenament d'un administrador judicial i la realització d'una auditoria financera) però cap en relació a l'embargament de qualsevol quantitat.

A més a més, en el marc dels presents Autes, les referides societats han insistit en el fet que llur pretensió no era de reembossament del valor de les seves participacions.

Així les coses, no es pot justificar la retenció de l'import litigiós.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha d'estimar i l'Aute s'ha de revocar parcialment en el sentit d'ordenar la devolució al dipositant de la quantitat que es troba en Caixa.

Cinquè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- Estimar el recurs de la societat Rius, i revocar parcialment l'Aute de data 06-08-2020 en el sentit d'ordenar la devolució a la referida societat de l'import de 190.626,60 euros que es troba en la caixa 000000000000.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-